L'experiència religiosa
 

D'entrada hem de dir que no es pot concebre la vida social humana sense les creences i valors íntims que impulsen les nostres relacions amb els altres i amb la naturalesa. Algú fins i tot ha dit que la religió fou la força que va impulsar la transformació dels poblats en ciutats
 

1. Enumera creences i pràctiques religioses que coneguis. Ara fes el mateix amb les supersticions. Amb què es diferencien unes de les altres?
2. Pensa en el fet de tenir sort, o en objectes que hom creu que porten sort (ferradura, mascota, estampa...), i en personatges dotats de carisma (algun professional de la política, del cinema, de la religió...). Per què la sort o el carisma no es poden considerar conceptes religiosos?
3. Les supersticions, la sort, el carisma..., són teories de la causalitat en la que hi intervenen forces i variables físiques de les que en tenim un coneixement incomplet. Aplica aquesta definició als arguments esgrimits a les preguntes anteriors
4. Alguns astrònoms consideren que en el centre de cada galàxia hi ha un forat negre; d'altres, tanmateix, ho refusen. Per què no es pot considerar com a creença religiosa aquesta opinió no demostrada?
 

Qué és, doncs, el que caracteritza una creença religiosa?
 

1) Segons Edward Taylor la base de les idees religioses està en la creença que compartim el món amb éssers extraordinaris, invisibles (ànimes, esperits, genis, dimonis, àngels, diables i déus). Hi haurà religió mentre algú cregui en algun d'aquests éssers. L'origen d'aquestes creences cal cercar-lo en els somnis, trànsits, visions, i en la mort. [Qui actua, qui parla, qui corre, qui té por en els nostres somnis? Què diferencia un cos viu d'un de mort?]
 

Val a dir que res hi ha en el concepte d'ànima que obligui a creure que cada persona només en té una: els antics egipcis en tenien dues, els jívaros de l'Equador en tenen tres, les dones de Dahomey en tenen tres però els homes quatre, els fang del Gabón set...

Així, doncs, Homer tampoc té cap paraula pròpia per designar "ànima" o "esperit". Psyché, la paraula que en el grec posterior significa ànima, no té originàriament res a veure amb l'ànima que pensa i sent. En Homer, psyché és únicament l'ànima quant que anima l'home, és a dir, quant el manté viu.(...) Pel que fa a l'ànima, les paraules més importants són psyché, thymós i nóos. El que Homer sap sobre la psyché és que en morir abandona l'home, que vaga errant per l'Hades; però, a banda d'això, no en sap absolutament res de com actua la psyché en l'ésser viu (...)
Homer ens dibuixa amb uns pocs trets com surt l'ànima de l'home: surt per la boca en forma d'expiració -o també per les ferides- i vola cap a l'Hades. Allí té una existència com d'ombra o fantasma, com imatge del mort. La paraula es relaciona amb psychein, "bufar, respirar" i significa l'alè vital; per això surt la psyché per la boca (...) Però Homer no ens diu on resideix aquesta psyché ni com actua, i, per tant, tampoc nosaltres en podem saber res (...)
Queden com a termes que signifiquen "esperit" en Homer thymós i nóos; thymós és en Homer la causa de les emocions, mentre que nóos és l'origen dels conceptes. La totalitat del que és anímic es troba, fins a cert punt repartida entre aquests dos òrgans.
Bruno Snell: Las fuentes del pensamiento europeo. Madrid. Ed. Razón y Fe. 1965. pàgs. 26-27
 

1. Quin és el tema que es planteja en aquest text?
    

2. Aplica les idees de Taylor a la concepció de l'ànima en Homer
    

3. Relaciona el concepte de psyché homèric amb el mite de la creació segons l'Antic Testament. Què tenen en comú?
    

4. Explica, amb les teves paraules, els aspectes anímics de la persona humana que surten en el text
    

2) Segons Robert Lowie el veritable tret definidor d'una creença o pràctica religiosa és l'estat emocional del participant. El sentiment religiós ve caracteritzat per l'astorament i la por, per la sensació d'estar en presència d'alguna cosa extraordinària, misteriosa, sagrada, santa, divina; si l'individu no experimenta por o admiració, la creença sobre els déus i ànimes no és religiosa

1. Què n'opines sobre la manera d'entendre Lowie l'experiència religiosa?

2.  

3. Per què creus que dóna tanta importància a la por? Relaciona aquest aspecte amb el text de M. Sahlins que surt més endavant
    

4. Com, a través de l'arquitectura i de l'art en general, es pot influir en el sentiment religiós?
    

3) Segons James Frazer el que una creença sigui o no religiosa depén del grau en què els participants creuen poder aconseguir que una entitat o força obeeixi les seves ordres. Si l'actitud dels participants és d'incertesa i humilitat, si s'inclinen a suplicar i demanar favors, aleshores llurs creences i accions són essencialment religioses. Si pensen que controlen les forces sobrenaturals, no dubten dels resultats i no experimenten cap necessitat de suplicar amb humilitat, aleshores llurs pràctiques i creences són exemples de màgia
 

1. Què n'opines de la manera d'entendre Frazer l'experiència religiosa?
    

2. Explica, amb termes de Frazer, com una processó per demanar pluja pot ser considerada com un ritual religiós
    

4) Segons Emile Durkheim, Déu és sinònim de societat. Viure en societat comporta: acceptar unes normes, reprimir alguns impulsos, sotmetre's a l'autoritat moral del grup... Aquesta pressió social que rep cada individu és, possiblement, la que va fer néixer la idea que, fora del grup, existien un o diversos poders dels que tots depenem. Quan la gent creu estar en comunicació amb forces amagades i misterioses i éssers sobrenaturals, el que en realitat experimenta és la força de la vida social. En la por al que és sagrat expressem la nostra dependència de la societat en forma simbòlica: els ritus del culte religiós reafirmen l'autoritat de la societat per damunt de l'individu. D'això se'n dedueix que:
 

• les creences espirituals reflecteixen l'estructura de la societat
   

• els déus, mites i pràctiques rituals simbolitzen els principals valors i relacions socials
   

• totes les creences religioses contribueixen a integrar, cohesionar i fomentar la solidaritat entre els individus d'una societat
   

1. Què n'opines de la manera d'entendre Durkheim les creences religioses?
    

2. Saps que existeixen religions monoteistes i religions politeistes. Estableix alguna hipòtesi que, des de l'òptica de Durkheim, expliqui aquesta distinció
    

5) Segons Bronislaw Malinowski, Déu és sinònim de tecnologia o economia. Quan hi ha confiança i coneixements suficients per a la consecució d'aliments, no hi ha màgia; quan hi ha perill o incertesa, s'acudeix a la màgia. L'experiència ha ensenyat a molts pagesos que malgrat el seu esforç i les tècniques utilitzades, hi ha anys en què tot va bé, la fertilitat és alta, la pluja ha arribat al moment precís, els insectes no han malmès la collita..., però hi ha anys que, tot i l'esforç, les collites són desastroses, les pluges, el vent o la calamarsa arruïnen la producció... Per dominar aquests poders s'acudeix a la màgia. Per tant, societats diferents desenvoluparan nivells diferents de sobrenaturalisme segons les dificultats amb les que s'han d'enfrontar.
 

L'element fantàstic entra en joc en moments de crisi de l'ordre econòmic i social, quan els procediments i dispositius ordinaris no són suficients per al manteniment del sistema. El recurs a allò que és sobrenatural pot trobar-se en relació amb la incertesa econòmica, o bé produïda per la insuficiència dels mitjans tècnics o bé per elements naturals desfavorables. Actua per mitigar contradiccions i conflictes d'interessos en les relacions socials existents. Col.labora en la política en els moments de debilitat d'aquesta, per reforçar l'autoritat, consagrar la pau o mobilitzar la guerra.
(...) La religió pot aquietar temors personals, infondre confiança i animar l'individu a seguir endavant. En determinats moments de la vida conforta l'home saber que veurà els seus progenitors després de la mort, i facilita la tasca de la societat. Per assolir aquest darrer objectiu, pot ser necessari provocar la por i desvetllar l'angoixa, cosa que, com sabem, fan també les creences i els ritus religiosos. Que els pecadors es cremin en el foc de l'infern no és una perspectiva agradable per aquells que alberguin impulsos perversos; l'angoixa d'aquest pensament pot ser suficient per reprimir-los...
M. Sahlins: Las sociedades tribales. Barcelona. Ed. Labor. pàgs. 153-154
 

1. Quan, segons l'autor, la gent acudeix a la religió o necessita del recurs al que és sobrenatural?
    

2. Per a què pot servir la religió, segons l'autor?
    

3. Per què la religió desvetlla sentiments de por? Com la por pot influir en la conducta dels humans?
    

Seguint les idees de Durkheim i de Malinowski ens podem preguntar ara: existeix alguna relació entre creences/pràctiques religioses i estructura política i econòmica d'una societat? Anthony Wallace ha distingit quatre varietats principals de "cultes" religiosos:
 

Cultes individualistes
 

A les societats de caçadors-recol.lectors no hi ha ni temples ni sacerdots; cadascú realitza un conjunt de rituals i compleix un seguit de prohibicions. Es el cas dels esquimals: alguns dels seus ritus i creences (com la cançó de caça, la prohibició de cuinar mamífers de terra i mar a la mateixa olla, o el tabú de dormir fora de l'habitatge sobre la neu) poden mitigar stress piscològics o tenir un valor pràctic per a la caça.

Els seus déus han creat l'univers, però després ja no intervenen més en la vida dels humans.

Els rituals principals tenen a veure amb l'avantpassat del grup, i es celebren amb l'objectiu de commemorar i apaivagar els esperits ancestrals de la comunitat. Per assegurar l'èxit de les activitats importants (caça, maternitat, guerra...) cal que els avantpassats les beneeixin, i aquesta benedicció s'aconsegueix amb la celebració d'un banquet al seu honor: un avantpassat ben alimentat és un avantpassat benèfic
 

Cultes xamanistes
 

El terme xaman prové dels pobles tungús de Sibèria i designa l'especialista religiós amb dedicació a temps parcial, a qui es consulta en moments de tensió i ansietat; té coneixements especials, entre els que s'inclou la prestidigitació, la ventriloquia, les visions i els trànsits. Se'ls reconeix capacitats especials per entrar en contacte amb els esperits: entren en trànsit fumant tabac (conté alcaloides al.lucinògens i pot provocar visions si es consumeix en grans quantitats), ingerint drogues, tocant un tambor de forma repetitiva i monòtona, ballant...

Els seus remeis per gaurir malalties, la seva relació amb el món dels esperits..., es pot considerar un engany o estafa? Recordem que els malalts convençuts de la seva curació tenen reaccions immunològiques més fortes i més probabilitat de recuperació que aquells que han perdut l'esperança.

Una de les funcions principals és la d'identificar els culpables de les desgràcies i trobar els caps de turc: així ajuden a mantenir la llei i l'ordre de les societats pre-estatals.
 

Cultes comunitaris
 

Són rituals celebrats de forma comunitària, considerats necessaris per al benestar i cohesió del grup, i organitzats no per sacerdots sinó per grups d'edat (els ancians del grup) o pels homes adults del grup. Es poden agrupar en dues categories:

• ritus de solidaritat
  Són rituals públics amb els que els participants manifesten la identitat del grup, s'identifiquen mitjançant determinats noms i emblemes (tòtems), intensifiquen el sentit de col.lectivitat i expressen els seus drets sobre un determinat territori.

   

• ritus de pas
  Celebren el canvi d'estatus d'un individu en el sí del seu grup (el pas d'infant a adult, de solter a casat, de viu a mort...). La funció d'aquests rituals és la de donar reconeixement públic al canvi i a les noves relacions socials que contreu l'individu. Aquests rituals tenen unes pautes molt similars en les diferents cultures: se separa als actors del conjunt de la societat, es fan uns gestos físics i simbòlics que representen la mort de la situació anterior, es canvien les robes per indicar la nova situació, i retornen a la vida normal.
   

Cultes eclesiàstics
 

Amb l'aparició d'estats i imperis apareixen els sacerdots o professionals amb dedicació plena; formen una burocràcia que monopolitza la celebració de determinats ritus. Sovint els caps de la jerarquia eclesiàstica són membres de la classe dirigent i es fa difícil de distingir entre jerarquia política i jerarquia eclesiàstica. Els sacerdots viuen separats de la gent, estudien astronomia, cosmologia i matemàtiques, s'ocupen del pas de les estacions, interpreten la voluntat dels avantpassats de la classe dominant i la dels déus.

Requereixen grans inversions en monuments (temples, tombes) i es caracteritzen per una profunda divisió entre els celebrants especialistes del ritual i la majoria d'espectadors més o menys passius.

Serveixen per legitimar el poder dels monarques i, en canvi d'això, reben privilegis fiscals i legals.

La importància de l'economia política com a determinant de rituals i creences religiosos és evident en les religions eclesiàstiques. Els especialistes amb dedicació plena, els temples monumentals, les processons dramàtiques i els ritus complexos celebrats davant de congregacions d'espectadors són incompatibles amb la infrastructura i l'economia política dels caçadors-recol.lectors. Anàlogament, la complexa base astronòmica i matemàtica de les creences i rituals eclesiàstics mai es troba entre pobles organitzats en bandes i aldees. L'organització dels déus reflecteix la de la societat. (...)
Una manera d'obtenir conformitat en les societats estratificades és convèncer el poble que els déus exigeixen obediència a l'Estat. La desobediència i la disconformitat no només comporten el càstig de l'aparell policial i militar de l'Estat, sinó també el dels déus suprems, en aquesta o en l'altra vida. A les societats pre-estatals (...) la llei i l'ordre estan arrelats en l'interès comú. Per tant, no hi ha necessitat que els déus suprems castiguin els "dolents" i premiïn els "bons".
M. Harris: Introducción a la antropología general. Madrid. Alianza Ed. 1981. pàgs. 433-434
 

• Aquest text posa en relació els aspectes econòmics, polítics i socials amb els religiosos. Com ho argumenta?
   

• Com aquest text reflecteix la relació existent entre les religions eclesiàstiques i l'estat?
   

• La moral, basada en preceptes divins, està, segons l'autor del text, relacionada amb l'existència de classes socials. Com ho planteja el text?
   

I una darrera qüestió ens hem de plantejar: què s'espera dels déus i dels esperits? Ruth Benedict deia: La religió fou abans que res i sobretot una tècnica per assolir l'èxit. Enumerem alguns dels beneficis esperats:

• recuperació d'una malaltia
   

• èxit a les empreses comercials
   

• pluges per regar els conreus
   

• victòria en la guerra
   

• immortalitat
   

• resurrecció
   

• felicitat eterna
   

Atès que els humans esperaven rebre béns i serveis del món dels esperits, la funció dels sacerdots consistia a satisfer aquestes espectatives (i d'aquí el seu saber i estudi). Però, per aconseguir dels déus aquests béns, calia que els humans donessin alguna cosa als déus. I què podíem donar als déus? Allò més preuat pels humans també serà el més preuat pels déus; i sens dubte és el menjar. Hom diu que els déus varen crear l'espècie humana perquè necessitaven als humans per tal que els alimentessin: sense l'ajut dels déus els éssers humans no es veien capaços d'alimentar-se, però els humans havien d'alimentar els déus per obtenir aquest ajut.

Els déus, éssers espirituals, només s'alimenten de l'essència del menjar que se'ls ofereix; la substància material del menjar se la poden distribuir els mortals. Primer foren ofrenes dels humans als seus avantpassats. Amb l'aparició dels estats, les ofrenes esdevingueren donacions obligatòries -impostos- recaptades per l'església i l'estat. I, com justificar aquests impostos? Si els sacerdots no haguessin alimentat els déus, els humans s'haguessin mort de fam.

I els déus mengen, sobretot, carn (perquè és l'aliment més prestigiós pels humans). Per això, sacrifici d'animals i ritual religiós estan estretament vinculats. En moltes cultures ser sacerdot volia dir tenir coneixements, aptituds i autoritat per matar animals de la manera més grata als déus. En algunes cultures està prohibit menjar carn si no ha estat sacrificada per experts segons el ritual prescrit (aquesta era una de les funcions dels druïdes de l'Europa celta, dels brahmans de l'India o dels levites de l'Antic Testament). Recordem uns exemples:

"Primerament déus i homes menjaven plegats. Però quan es van barallar, Prometeu va abatre un gran bou i en va fer dos trossos. En un va posar la carn i la freixura a dintre de la pell i ho va recobrir amb els budells; d'aquesta manera tenia l'aparença d'un tros fastigós i petit. I amb els ossos, en va fer un bolic i els va recobrir amb el greix: un tros gran i atraient. Zeus es va queixar que els dos trossos no eren de la mateixa mida, així doncs, Prometeu, generosament, li va deixar triar el que volgués. Enganyat, Zeus va escollir el més gros. Des d'aquell temps, els homes incineren, a l'altar dels déus, el greix i els ossos, i la resta ho conserven per a ells mateixos John Pinsent: Mitologia grega. Barcelona. Edicions La Magrana. 1989. pàg. 40

Yavé habló a Moisés, diciendo: "Habla a los hijos de Israel y diles: Cuando hayás entrado en la tierra de vuestra habitación, que yo voy a daros, y hagáis a Yavé ofrenda de combustión, holocausto o sacrificio para cumplir un voto, o de vuestra libre voluntad o en una de vuestras solemnidades, presentando a Yavé suave olor en bueyes u ovejas, quien haga la ofrenda a Yavé le presentará una ofrenda de flor de harina, un décimo de efá amasada con un cuarto de hin de aceite, que añadirá al holocausto o al sacrificio pacífico, y un cuarto de hin de vino para la libación, por cada cordero. Si es por carnero, añadirá por cada uno la ofrenda de dos décimas de efá de flor de harina amasada con un tercio de hin de aceite; y presentará un tercio de hin de vino para la libación, perfume grato a Yavé. Si fuere de buey el holocausto, ya en cumplimiento de voto, ya de sacrificio pacífico a Yavé, presentará a más de él a Yavé, como ofrenda, tres décimas de efá de flor de harina amasada con medio hin de aceite, y medio de vino para la libación, combustión de olor agradable a Yavé. Así hará por cada buey, cordero o cabrito.
Números 15: 1-12

Com a resposta a una pregunta de Ra, un grup, segurament de divinitats, manifesta la seva preferència per la carn cuita, convenientment tallada i acompanyada de cereals, i tot sense sal. (...) Degut a un dels conflictes que sacsegen el món dels déus, Sobeck, el cocodril, sorprén una banda d'enemics i els mata. Víctima de les seves tendències naturals, no dubta a devorar-los a tots, però guarda els caps com a prova de la seva proesa (...) El déu no pot reprimir la seva inclinació pels menjars a base de carn i, de tant en tant, té uns atacs de fam intempestius. Quan Ossiris desmembrat és llançat a l'aigua, Sobeck cedeix a la temptació i es cruspeix una part del seu cos. Per aquest error (...) serà castigat i li tallaran la llengua. Per això es diu que els cocodrils no tenen llengua.
D. Meeks i Ch. Favard-Meeks: La vida cotidiana de los dioses egipcios. Madrid. Ediciones Temas de Hoy. 1994. pàg. 101.