Presentació

De manera esquemàtica es presenta una reflexió sobre l'origen de la filosofia, l'interès de la qual resideix, entre altres, en què fàcilment es pot posar en relació amb la concepció grega de l'espai arquitectònic. Quina és, resumidament, la tesi que aquí es defensa?

1. Es parteix d'una constatació: la manca de diferències substancials entre orient i occident abans del 2.000 ane
    

2. S'inicia una certa diferenciació a partir del "crac" dels pobles del mar (1.100 ane)
    

3. Fins aquest moment, qui era el dipositari de la veritat? El rei, l'endeví i el poeta
    

4. Què s'esdevé amb la revolta (invasió?) dels doris? S'acaba el sistema monàrquic
    

5. Qui, a partir d'ara serà el dipositari de la veritat? Ningú. La veritat ja no s'imposa, es discuteix (observem la rel d'"alétheia", descórrer el vel que ens impedeix veure -la veritat, en sentit grec, no és doncs, el que es veu, el que es troba, sinó l'acte de treure del davant allò que ens impedeix veure). No heu vist escrit en algun lloc allò "Del mite al logos" passant per la "doxa"?
    

6. I què es discuteix? Sobretot, qui té el poder, qui pot dirigir la nova societat, quin és el model sobre el que s'haurà d'edificar la polis. I poder i origen es diuen, en grec, "arché".
    

7. I la pregunta bàsica és: com de moltes opinions i interessos en pot sortir un únic model. I a l'inrevès: com una sola estructura pot satisfer els interessos de molts?
    

8. Doncs bé, què vol dir, en grec "filosofia"? Filia és la deessa de la unió (filos, doncs, vol dir unió -recordem que en la Ilíada fílos és una forma del pronom possessiu). Sofos no és el savi tal com l'entenem; sinó l'individu que es preocupa per a construir, per a dissenyar el model polític de la polis; és qui discuteix a l'àgora, qui opina ("doxa") amb la finalitat de cercar un "equilibri", una "unió". És qui posa en públic el que pensa; és qui llença la seva idea "al mig" per a què tothom la pugui veure (en grec "eidon" i d'aquí "idea").
    

9. Aquest caràcter de publicitat, aquest ideal de compartir la idea ("el que es veu"), aquest desig de posar-ho tot "en el centre", és el que donarà a l'arquitectura grega el seu caràcter d'"exterioritat": és una arquitectura feta per a "ser vista" ("percipi") no per a ser recorreguda interiorment. No us heu fixat que als temples jònics les columnes laterals tenen tres volutes per tal que aquells que havien de veure la cerimònia lateralment també poguessin veure una voluta sencera?
    

Formulació de les qüestions bàsiques

D'entrada ens formulem les següents preguntes:

• per què la filosofia va néixer a Grècia?
   

• què és la filosofia?
   

Per a respondre aquesta qüestió hem de retrocedir una mica en el temps i ens hem de situar pels volts del anys 2.000 ane. Què s'esdevenia a la Mediterrània cap el 2.000 ane?

• no existeix una ruptura entre Orient i Occident
   

• el món egeu i la península grega estan relacionades amb l'Orient
   

• la cultura minoica té molts lligams amb els regnes del Proper Orient (Síria, Egipte...)
   

Les primeres onades d'indoeuropeus

Entre el 2.000 i el 1.900 ane entren a la Grècia continental un seguit de pobles: les seves cases, sepulcres, armes de bronze, ceràmica... marquen una ruptura amb el passat. Aquest conjunt de pobles (aqueus, eolis, jonis...) es van situant per tota Grècia, les illes, el litoral anatòlic, la mar Negra. Parlaven un dialecte grec arcaic. Paral·lelament, els hitites arriben a l'Àsia menor: la Troia homèrica és encara propera a la cultura aquea.

Tots aquests pobles coneixen el cavall

• existeix tota una mitologia sobre el cavall
   

• fins Posidó havia estat Hippios
   

Què en podem deduir de la presència del cavall?

1. la seva utilització sol tenir finalitats militars
    

2. la tècnica del carro exigeix un aprenentatge difícil
    

   • reforça l'especialització guerrera
      

   • la guerra la fan els especialistes
      

3. un exèrcit d'aquestes característiques suposa un estat centralitzat i potent, i una autoritat única
    

   • aquesta fou la força dels micènics que dominà Creta des del 1450 ane.
      

La reialesa micènica

Els aqueus substitueixen els minoics a la Mediterrània oriental. Del segle XIV al XII ane prossegueix l'expansió micènica per Rodes, Milet, Lesbos, Xipre, Fenícia, Palestina...

• tota aquesta regió elabora una civilització comuna en la que es fonen els elements micènics i els asiàtics
   

• posseeeix una escriptura: el lineal B
   

La vida social i econòmica està centrada al voltant del palau

• el palau juga un paper religiós, polític, militar, administratiu, econòmic
   

• el rei concentra i unifica tots els elements del poder
   

• amb els escribes controla i reglamenta tots els sectors de la vida econòmica
   

• l'administració reial reglamenta la distribució i intercanvi de béns
   

No existeix, doncs, el comerç privat; per això no se'n coneix cap forma de pagament. La monarquia micènica té el suport de:

• l'aristocràcia guerrera (els homes dels carros)
   

• la burocràcia (lineal B)
   

Els pagesos, les comunitats rurals, no estan subjectes totalment al palau.

La monarquia permet:

• establir un control rigorós de l'Estat sobre un territori extens
   

• concentrar els recursos i les forces militars
   

• organitzar expedicions colonitzadores a la recerca de metalls
   

Hom pot observar com l'art micènic expressa aquests continguts
 

La invasió dòria

Cap el 1.100 ane arriben a Grècia els doris (o va ser una sublevació de la gent sotmesa als aqueus?). S'inicia una etapa fosca de la que se'n coneixen poques coses. Sabem, tanmateix, que:

• es trenquen els lligams de Grècia amb Orient
   

• la mar deixa de ser un camí de pas i esdevé una barrera
   

• la península grega torna a una economia purament agrícola
   

• comencen diverses onades migratòries: colonització
   

Cal remarcar, sobretot, la desaparició del sistema palatí

• el terme ànax desapareix del vocabulari polític
   

• el substitueix basileus, amb un valor local i religiós
   

• ja no trobem cap control organitzat per cap rei, cap aparell administratiu, ni cap classe d'escribes
   

• l'escriptura, per tant, desapareix (quan la redescobreixin, cap el segle IX ane) l'agafaran prestada dels fenicis
   

La nova escriptura no serà només nova pel seu valor fonètic, sinó perquè pertany a una civilització nova:

• l'escriptura ja no serà l'especialitat d'una classe d'escribes (recordem com els sacerdots hebreus retenien les vocals de la Bíblia per tal de vetar-hi l'accés al poble)
   

• la llengua esdevindrà l'element d'una cultura comuna
   

• respondrà a una funció de publicitat
   

• permetrà divulgar, posar a l'abast de tothom els diversos aspectes de la vida social i política
   

El pensament mític

És aquell tipus de concepció que ni és discutible ni és lògicament controlable. Es tracta d'un coneixement imposat, que està a mans de:

• l'endevinaire: allò que diu ha de ser veritat; converteix el futur en present
   

• el poeta: és veritat el que diu perquè li és revelat pels déus, perquè sap el que se sap, diu el que la tradició ha sancionat com a veritat
   

• el rei: és l'imperatiu present. Es veritat el que s'imposa

Prenem com exemple el poema de Parmènides, que comença així:

"Els cavalls que m'arrosseguen m'han dut tant lluny com desitjava... em dugueren al famós camí de la deessa, que condueix l'home vident a través de totes les ciutats. per aquest camí se'm conduïa. Per ell em duien els hàbils cavalls, tirant del carro, mentre unes donzelles mostraven el camí. I l'eix de les rodes grinyolava, quan les filles del sol, abandonant la casa de la nit, em dugueren a corre cuita a la llum, mentre amb les mans es treien els vels del cap. Allí hi ha les portes dels camins de la Nit i el Dia... la Justícia, pròdiga en càstigs, guarda els seus panys. Les donzelles li pregaren amb suaus paraules...En obrir-se les portes... la deessa em va rebre benèvola, va prendre la meva mà dreta amb la seva i em va parlar dient-me: Oh jove, company d'immortals aurigues, que arribes a la nostra casa amb els cavalls que t'arrosseguen, salut, perquè no és un mal fat qui t'impulsà a seguir aquest camí que està fora del fressat viarany dels homes, sense el dret i la justícia. Cal que ho aprenguis tot, tant l'impertorbable cor de la Veritat... com les opinions dels mortals, en les que no hi ha veritable creença... T'explicaré les úniques vies d'investigació pensables. La primera que és i no és no-ser, és el camí de la persuasió (perquè acompanya la Veritat); l'altra, que no és i és necessàriament no-ser, aquesta, t'ho asseguro, és una via totalment impracticable...
 

Crisi de la sobirania i buit de poder

La desaparició de la monarquia micènica inaugura una nova època de la civilització grega:

• el ferro succeeix al bronze
   

• la incineració a la inhumació
   

• la ceràmica deixa la decoració vegetal i animal per la geomètrica
   

• el vocabulari dels títols, funcions militars i civils, drets de possessió de la terra... desapareix
   

• es pren consciència d'un passat diferent
   

• el món dels morts s'allunya del dels vius (la incineració trenca els lligams del cadàver amb la terra)
   

• la distància entre els homes i els déus es fa insalvable

Es produeix una delimitació més rigorosa dels diferents aspectes de la realitat

Què provoca la desaparició de l'ànax?

• l'enfrontament entre les comunitats pageses i l'aristocràcia guerrera
   

• la lluita de classes s'instaura a Grècia
   

Entre aquestes forces oposades, la recerca d'un equilibri farà néixer, en un període de confusió:

• una reflexió moral
   

• unes especulacions polítiques

que acaben definint una primera forma de saviesa humana

1. ja no es tracta de presentar el futur (endeví)
    

2. ni de dir el que sempre s'ha dit (poeta)
    

3. ni d'acceptar cap imposició (rei)
    

s'ha de construir el present a partir d'interessos contraposats. I la necessitat d'aquesta construcció impossibilita plantejar sobre quina base edifiquem el nou coneixement. Aquesta sophia que apareix a principis del segle VII ane no té per objecte la "physis" sinó el món dels humans:

• quins elements el composen
   

• quines forces el divideixen
   

• com harmonitzar-les i unificar-les per tal que del seu conflicte en sorgeixi l'ordre humà de la ciutat

S'estan re-plantejant, doncs, els temes del poder, de les seves formes, dels seus components. Comença, doncs, un procés d'ordenació ( recordem que a la Teogonia d'Hesíode, Cosmos equival a ordre)
 

L'origen de la filosofia

La imatge del rei, cap de tot poder, és substituïda per la idea de funcions socials especialitzades:

• un polemarca, cap d'armes, fa de cap militar
   

• uns arconts, elegits anualment, executen els afers polítics

Fixem-nos que estem parlant de l'arché (el comandament), en definitiva, de poder
 

· aquesta arché és delegada cada any mitjançant una decisió humana, una elecció, i això implica discussió, confrontació

• el 487, la reforma de Temístocles bandejà el procediment electiu, i els arconts foren designats per sort entre els canditats de les dues classes superiors
   

• per tant, la arché ja es independent de la monarquia [la filosofia, tanmateix, grega mai perdrà un cert contingut aristocràtic]
   

• el basileus queda relegat a una funció religiosa

La crisi de la sobirania està, doncs, servida

• ja no hi ha ningú que pugui concentrar tota la arché a les seves mans
   

• la sobirania queda, així, dividida
   

• cadascú rep només la part del poder que li deleguen
   

• ja no és un personatge únic qui domina la vida social, sinó una multiplicitat de funcions que, oposant-se unes a les altres, necessiten una repartició, una delimitació
   

Si fins ara l'ànax unificava i ordenava els diferents elements del regne, la seva desaparició planteja nous problemes:

1. com l'ordre pot néixer del conflicte entre grups rivals?
    

2. com una vida comuna pot construir-se sobre elements contrastats?
    

3. com a nivell social, l'U pot sorgir del MULTIPLE i el MULTIPLE DE L'U?
    

Constatem una contradicció fonamental en el fons de la concepció grega de la societat:
 

1. l'estat és u i homogeni
    

2. el grup humà està fet de parts múltiples i heterogènies
    

[els grecs mai van tenir clar la diferència estat/societat, pla polític i pla social; així, Aristòtil no s'aclareix en parlar de la unitat i la pluralitat de la polis]
 

Doncs bé, aquesta problemàtica de l'U i del MULTIPLE donarà origen a les primeres formulacions filosòfiques
 

La vida social del món aristocràtic que succeeix les antigues monarquies gira al voltant de dos pols: Eris i Philia, conflicte i unió
 

• la lluita militar ha esdevingut lluita dialèctica
   

• algunes decisions han de ser posades "es to koínon" (en comú)
   

• els privilegis del rei, l'arché, s'ha de depositar "es to meson" (al mig)
   

• el conflicte ja no es resol al camp de batalla, sinó a l'àgora, centre d'aquest nou espai mental que és la polis
   

  1. la ciutat ja no s'edifica al voltant del palau, sinó de l'àgora, on es debaten els problemes d'interès general
      

  2. on hi havia la ciutadella reial ara hi ha temples oberts al culte públic
      

La filosofia és, doncs, filla d'aquesta dialèctica de l'equilibri. És l'expressió de la lluita de classes; és, també, la història feta conceptes