El fet que la religió islàmica doni molta importància a la vida privada de famílies i individus, es tradueix en la importància donada a la llar familiar en la forma urbana:

- el nucli és la medina emmurallada, on s'hi troba la mesquita del divendres, el mercat central i el complex comercial (en podem trobar exemples a Osca, Cuenca, Còrdova, Toledo i Almeria)

- la porta principal d'accés a la medina (el bab) tenia una importància cabdal com a lloc de trobada

- el palau del governador estava ubicat dins la medina o, si la topografia ho permetia, es situava dalt d'un turó i, d'aquesta manera, es transformava en una ciutadella fortificada (alcassaba). A Còrdova i ciutats properes a la plana d'un riu, els governants s'instal·laven, per a major seguretat, en els camps del voltant on construïen autèntiques ciutats-palau molt fortificades

- els carrers principals de la medina són empedrats i comuniquen la muralla amb el centre; la resta són petits carrers tortuosos i estrets, amb eixamplaments en algun indret formant petites places que servien de mercat. Per accedir als escassos centres públics n'hi havia prou amb un sistema relativament limitat de carrers principals transversals que sovint adoptaven la forma de vies radials

- les grans ciutats tenien sistema de clavegueres per a les aigües residuals, fonts públiques i molts banys (Còrdova va arribar a tenir 800 fonts i 600 banys públics). Les ablucions religioses regulars, imposades per la llei islàmica, fa que les cases de bany (hamman) estiguin esteses per tota la ciutat

- la importància que es donava a la intimitat domèstica va donar com a resultat una forma d'habitatge introvertit: les finestres de les habitacions donaven a patis protegits i les parets exteriors eren llises

- el confús laberint de carrerons sense sortida, les cases amb pati i sense finestres, permeten assolir nivells de seguretat i intimitat impensables d'una altra manera

- la ciutat islàmica es basa en la separació de les activitats domèstiques i les del mercat. Les tendes dels mercaders musulmans no estaven situades en places de mercat a l'aire lliure, sinó que es disposaven formant estrets carrerons sovint coberts per a protegir-se del sol. Cada carreró del mercat o suq (zoco) allotjava una branca particular del comerç; íntimament vinculat al suq hi ha el bazar, edifici cobert, que es podia tancar amb clau, on hi treballaven els teixidors i on s'hi elaboraven i emmagatzemaven altres objectes de valor