Ens trobem davant d'una petita part (la capçalera de l'església, formada per l'absis i el creuer) del que degué de ser un monestir d'època visigoda, construït potser a finals del segle VII.

Hem de recordar que l'art visigot és, de fet, el conjunt d'unes formes artístiques elaborades per una majoria hispanoromana per al seu propi ús o el de la minoria en el poder (els gots):

• aprofitant el passat immediat

• recollint tot el que era possible del romanitzat nord d'Àfrica

• mirant al renovat orient cristià

• manifestant-se l'esperit indígena (ofegat fins ara per l'impuls romà)

A final del segle VI Leovigild unifica la major part de la península. Assumeix la pompa del tron i Toledo esdevé la urbs regia. Es produeix, també, un "renaixement" de la cultura antiga, estimulat per la presència de gents vingudes del nord d'Àfrica. Fou important l'arribada de Donato i els seus monjos, amb tots els seus llibres, que s'instal·laren al monestir Servità, (a la Cartaginense, encara que es desconeix el lloc exacte). San Leandre i el seu germà, Isidor, seran els portaveus de la renovatio. San Isidor:

• anima una tornada a la cultura antiga

• afavoreix la creació d'escoles

• vol augmentar el nivell del clergat catòlic

• escriu una Enciclopèdia, les Etimologies

• vol prestigiar l'església dels hispanoromans davant del poder de la cort goda

Quan Recared es converteix (amb molts nobles) al cristianisme, s'estableix una aliança entre Estat i Església: es sacralitza el poder reial i, a canvi, se li exigeix que governi "justament". Això provocarà. intervencions decisives de l'Església, que jugarà un paper determinant en les lluites monarquia/noblesa. Interessa remarcar aquest paper jugat per l'església hispanoromana i el seu sentiment de renovatio cultural perquè és la línia que seguirà l'art: una transformació respecte el declivi dels segles V i VI i una tornada al món antic, encara que a través de l'orient bizantí.

Quan San Isidor es refereix en les Etimologies (19,9) a les parts que cal considerar en els edificis diu: Aedificiorum partes sunt tres: dispositio, constructio, venustas. Apliquem-ho a Quintanilla de las Viñas.

Dispositio (= planta) : est areae vel solii et fundamentorum discriptio

• en conjunt se'ns mostra l'església amb una planta basilical de tres naus

• es conserva la capçalera que consisteix en un absis recte, tant a l'exterior com a l'interior, de planta quadrada, precedit per un creuer format aproximadament per tres mòduls de la planta de l'absis. Dues habitacions quadrangulars perllongaven el creuer

• es fuig de l'espai diàfan i abastable, cercant ambients compartimentats que augmenten la impressió de misterium sagrat (recordem que algunes tenen iconostasi: compartimentació litúrgica i jeràrquica que col labora en la complicació dels ambients); la diferència de les seves altures -naus, presbiteri, creuer, cambres laterals- augmenta aquesta sensació ; a l'exterior marca netament volums molt senzills

• l'estructura sustentant està formada per sòlids murs de carreus ben escairats, seguint la tradició constructiva romana. Conserven gran regularitat en l'alçària de les filades, però no en la longitud, posant algun carreu de través

• els murs no tenen contraforts

• els arcs són de ferradura

• l'absis potser es cobria amb volta de quatre punts, els tram laterals del creuer potser tenien voltes de canó i les naus laterals voltes d'aresta. El centre del creuer suggereix l'existència d'un cimbori

• cal subratllar l'existència d'un creuer ben definit que contribueix a donar amplitud a la capçalera. La presència del creuer ha d'entendre's en funció de les necessitats litúrgiques: a mesura que es desenvolupa el ritual a realitzar davant l'absis, amb un cert distanciament dels fidels, s'imposa la conveniència d'accentuar un espai intermedi, el creuer. Les disposicions litúrgiques reserven el lloc de la capçalera per a la comunió dels clergues, prohibint l'entrada dels seglars al santuari (el Concili de Braga del 561 i el Concili IV de Toledo del 633 precisen que els laics no entrin al santuari)

"tunc demum corporis et sanguinis Domini sacramentum summatur, eo videllicet ordine sacerdos et levita ante altare communicent, in choro clerus, estra chorum populus (Canon 18, Goncili de Toledo)

Sembla clar que és la necessitat litúrgica de separar els fidels del clergat el que determina l'existència del creuer.

• també cal cercar l'explicació en la funcionalitat litúrgica per a les dues estances quadrangulars que s'obren als extrems del creuer :

• el secretarium: lloc de reunions religioses (les dones no hi podien entrar)

• el preparatorium: una sagristia per guardar ornaments i objectes de culte

• atès l'estat fragmentari de l'esg1ésia, no sabem si tenia or, pintura i marbre a l'ornamentació; però si que posseeix una rica decoració escultòrica

• 1'escultura està tallada en els propis elements arquitectònics, en els murs, els arcs, o blocs-capitell, sense que existeixi escultura exempta

• són baix relleus realitzats amb una talla molt plana, bisellada en els contorns de les representacions, deixant neutre el fons de la composició

• es continua l'esquematisme i senzillesa compositiva típics de les manifestacions provincials de l'art romà baix imperial

• els relleus de Quintanilla es troben distribuïts en 3 frisos que recorren l'exterior de la capçalera, en l'arc que dóna accés a l'absis i en diferents fragments aïllats

• el fris inferior consisteix en una successió de roleus formats per un parell de circells de vinya lligats, l'ondulació dels quals es combina amb les seves pròpies tiges per a determinar el marc circular en el que es mostra raïms o fulles en alternança irregular. És el fris executat amb més gran naturalisme.

• el fris intermedi s'organitza mitjançant una successió de cercles tangents formats per una soga ondulada continua que s'entrecreua.. A l'interior dels cercles aus i raïms s'alternen sense cap ordre aparent. En el mur central es canvien aquests motius naturalistes per representacions més abstractes, organitzant-se 7 cercles a cada costat de la finestra central.

• el fris superior té una composició idèntica al precedent, però en els cercles s'inclouen un seguit d'animals fantàstics, un brau, gaseles...

L' estil d'aquests dos frisos superiors, a l'igual que la seva temàtica, sembla més sec i rígid que el primer, denotant sens dubte coincidències i probablement influències de l'art sassànida i, en general, bizantí, els motius decoratius del qual eren coneguts a través de teles i miniatures.

• a l'arc de l'absis trobem uns relleus similars al del fris inferior. Sobre les columnes que sostenen l'arc hi ha dos blocs que fan de capitells; l'un té un relleu antropomòrfic amb el sol i l'altre amb la lluna. En altres dos blocs hi trobem dos àngels acompanyant una figura central coronada i amb una creu a la mà dreta, i una altra figura, potser femenina, sense cap objecte ni atribut. Talla a bisell, fons pla, elementalitat i ingenuïtat en les formes, sequedat en la factura, són pròpies d'un avançat moment hispanovisigot i d'una probable inspiració en miniatures i orfebreria.