|
Velasquez, par son talent de rendre la nature avec tant de liberté, fut nommé un second Caravage. On trouva dans ses ouvrages, l'énergie des Grecs, la correction des Romains, la tendre et belle couleur des Vénitiens.
A.J. Dezliier d'Argenville: Abrégé de la vie des plus fameus peintres... (París, 1762) |
|
|
|
|
Malgrat el seu aspecte d'improvisació fotogràfica, Las Meninas és un quadre acuradament composat:
- espacialment: observem com la sala on està Velázquez, la infanta i el seu seguici, a més d'incloure l'espectador, té una prolongació real amb la porta, una d'ideal amb el mirall i una d'imaginària amb els quadres pintats del fons.
- lumínicament: subratllem el centre lluminós del primer terme, fora i dintre de la tela, produït per una (o dues) finestra (es) oberta (es), el lleu reflex de la cinquena finestra entreoberta després de les tres hermèticament tancades, el focus violent de la porta de l'escala, i el reflex pàl·lid del mirall.
- linealment: tota l'obra està estructurada a partir de rectes verticals i horitzontals com les del cavallet, les parets, les finestres, els quadres, el mirall, la porta, les escales, damunt les quals es superposen dues corbes irregulars i equivalents, una formada pels caps del pintor, Maria Agustina i la infanta, i l'altra la dibuixada per Isabel i els nans, responent ambdues a la silueta del gos.
Un conserge i catalogador del Prado afirmava ja el 1828: ...composició sàvia i enginyosa, dibuix natural i correcte, quadre admirable pel colorit i per l'efecte de la llum. S'hi admira aquell vapor que es capta a la sala, que embolcalla i allunya tots els objectes que han de debilitar-se de to en allunyar-se... Només ell podia atrevir-se a posar un forat clar al bell mig de la composició, d'una llum tan viva que fa brillar la porta, l'escala i la persona que hi puja, amb una veritat que fa dubtar si és cosa pintada o si és la mateixa naturalesa que s'hi esta mirant... Aquest quadre és un prodigi en les dues perspectives, lineal i aèria.
|
