Universitat Oberta de Cataluña Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona

Curs de Dret de Successions

AUTOR: Jorge Fernández Fernández

MÒDUL 4. La successio intestada

A. Disposicions generals. (Arts 441.1 a 441.8 CCC)

La successió intestada es aquella que es defereix per ministeri de la llei, a títol universal. El Codi Civil de Catalunya estableix al seu article 441.1 “ La successió intestada s´ obre quan una persona mor sense deixar hereu testamentari o en heretament o quan el nomenat o els nomenats no arriben a ésser-ho.”

Les característiques de la successió intestada son:

  • Es tracta del mateix fenomen successori que la successió testamentària, amb una origen de la crida diferent: mentre que a la testamentària es la voluntat del causant a la intestada es la llei.
  • La crida que es fa es a títol universal. La llei nomena hereus no legataris.
  • Es tracta d´una crida de caire subsidiària.

* Crides legals

El Codi civil de Catalunya fa les següents crides legals: Als parents per consanguinitat i per adopció, al cònjuge vidu o al convivent en unió de parella estable i a la Generalitat d e Catalunya.

* A l´ hora d´ analitzar les crides una per una hem de tenir en compte el parentiu, com es computa, els graus i ordres i el dret de representació.

La proximitat del parentiu es determina pel nombre de generacions. Cada generació constitueix un grau i la sèrie de graus la línia que pot ser directa o col·lateral. Directa es la que lliga a persones que descendeixen les unes de les altres, podent ser descendent i ascendent.

La directa lliga a una persona amb les que descendeixen d´ ella i l´ ascendent lliga a una persona amb aquelles altres de les que descendeix o que descendeixen d´ ella, i la col·lateral lliga a persones que no descendeixen entre elles però que provenen d´un tron comú.

A la línia directa es computen els graus pel nombre de gernacions descomptant la del progenitor i a la col·lateral es computen els graus sumant les generacions de cada branca que surt del tronc comú,

A la intestada el parent de grau més pròxim exclou al de grau més llunyà. Llevat el dret de representació.

A la successió intestada, estableix l´ article 441.6 CCC: Si cap dels parents més pròxims cridats per la llei no arriba a ésser hereu per qualsevol causa o és apartat de l'herència per indignitat successòria, l'herència es defereix al grau següent, i així successivament, de grau en grau i d'ordre en ordre, fins a arribar a la Generalitat de Catalunya.

Si solament un o alguns dels cridats no arriben a ésser hereus, la quota hereditària que els hauria correspost acreix la dels altres parents del mateix grau, llevat del dret de representació, si és aplicable. El que estableix aquest article s'entén sens perjudici del dret de transmissió de l'herència deferida i no acceptada i dels altres casos en què aquest codi estableix un ordre de successió especial.

* El dret de representació es el dret en virtut del qual els descendents d´una persona premorta, declarada absent o declarada indigna son cridats a ocupar el seu lloc.

* El dret de representació només s'aplica als descendents del causant, sense limitació de grau, i als nebots, però no s'estén als descendents d'aquests. El representant que, per repudiació o per una altra causa, no arriba a ésser hereu del representat no perd el dret de representació.

L´ article 441.8CCC estableix:

1. En la successió intestada, l'herència es divideix a parts iguals entre els cridats que l'han acceptada, llevat dels casos en què aquest codi estableix una altra cosa.

2. Si és aplicable el dret de representació entre descendents, l'herència es divideix per branques o estirps, i els representants de cada branca es reparteixen a parts iguals la porció que hauria correspost a llur representat.

3. Si és aplicable el dret de representació en la línia col·lateral, l'herència es divideix d'acord amb el que estableix l'article 442-10.2.

© Universitat Oberta de Cataluña i Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona