Breu notícia de la figura de Joan Mascaró
 

"Si la ciència és una, la religió ha d'ésser una.
La Ciència es basa en l'experiment,
la religió s'hauria de basar en l'experiència."
 

Joan Mascaró Fornés (1897-1987), filòleg, orientalista, traductor..., va néixer al poble mallorquí de Santa Margalida i després d’una llarga carrera va arribar a ésser professor d’anglès, a pesar que no era la seva llengua materna, i de llengües orientals a la Universitat de Cambridge. El seu prestigi i fama deriva sobretot de la seva tasca com a traductor d’obres espirituals hindús i budistes des de les seves llengües originals, sànscrit i pali, a l’anglès.
 

Fent un recorregut ràpid per la seva obra, ens adonam tot d'una que totes les seves obres importants estan lligades al pensament oriental i a l’espiritualitat. En primer lloc, trobam la compilació de fragments de caire espiritual, provinents de totes les èpoques i tradicions espirituals, la qual, en honor a l’esperit de Sant Joan de la Creu, va anomenar: Lamps of Fire (1958). D’altra banda, trobam les ja esmentades traduccions des del sànscrit i pali a l'anglès: The Himalayas of the Soul (consistent en una selecció dels Upanishads realitzada l'any 1938), The Bhagavad Gita (1962), The Upanishads (1965) i The Dhammapada (1973). Les traduccions han estat, des de la seva publicació, objecte de polèmica per ajustar-se poc a la lletra, ja que la seva intenció, més que la de presentar rigor i puresa filològica, fou sempre la de transmetre l’esperit, la poesia de les obres originals a la traducció; com ell mateix comenta: “...és la lluita constant entre la lletra que mata i l’esperit que dóna vida.”. Mascaró estava més preocupat per intentar transmetre el sentit poètic de les obres originals que no pel rigor filològic i erudit de les traduccions; aquesta actitud ja ens dóna un indicador de què era allò que considerava realment important –la poesia entesa com expressió del sentit espiritual, d'allò que és inefable...– i què secundari –les paraules, el coneixement erudit, l’acumulació de coneixements...–. Totes aquestes obres vénen precedides d'introduccions redactades per Mascaró, que constitueixen vertaderes introduccions a l'espiritualitat, a la filosofia oriental i, com no podria ser d'altra forma, al seu pensament.

A més de les obres principals, podem trobar informació sobre el seu pensament a la seva nombrosa correspondència, als seus articles (vegeu bibliografia), així com a l’obra La creació de la Fe (1993). Mascaró escrigué uns 60 quaderns contenint pensaments en forma d'aforismes de caire, sobretot, espiritual; amb la intenció de fer-ne una selecció que havia d'ocupar 100 planes. Aquesta obra havia d’ésser la culminació de la seva vida i obra, un company permanent per a la vida del recercador espiritual. Dissortadament morí abans de poder-la finalitzar. La versió publicada per Ed. Moll és una selecció realitzada per la vídua i el seu deixeble William Radice; i ens dóna un indicador de quina era l'actitud vital de Mascaró. Malgrat el seu indubtable valor, mai no podrem tenir accés a la selecció que hauria fet ell mateix en persona. Malgrat aquesta circumstància, emprarem aquesta obra com a font per al present treball ja que, malgrat que desconeguem la priorització mascaroniana, constitueixen una síntesi del seu pensament.

“100 pàgines escrites amb paraules clares serien un amic per la vida.”