I, un comentari més:
Les agendes electròniques permeten realitzar
tasques pròpies d'un ordinador en qualsevol
lloc.
Durant anys s'ha fantasiejat amb un ordinador diminut
que cabés a la butxaca i desterrés definitivament
els seus germans grans de sobretaula. Un ordinador
realment personal, que viatgés amb l'usuari
i li servís per a satisfer totes les seves
necessitats electròniques: des de redactar
una carta fins a veure una pel·lícula.
No obstant això, en els inicis del segle XXI
encara estem lluny d'aquesta quimera. I és
que, per què hem de substituir els ordinadors
domèstics quan potser n’hi ha prou si
els complementem?
Els PDA compleixen aquesta funció. Els assistents
digitals personals (PDA, en les seves sigles angleses),
són agendes electròniques petites que
es manegen mitjançant l'escriptura sobre la
pantalla amb un bolígraf específic.
La gran innovació rau en el fet que, a diferència
de les agendes electròniques clàssiques,
no vénen amb un paquet tancat de programes
a què l'usuari s'ha de cenyir, sinó
que poden ser carregades amb les aplicacions més
interessants per a ell, igual que ocorre amb un ordinador
domèstic. Per això, aquestes agendes
serveixen per a tot el que serveixin els seus programes.
Les funcions més clàssiques de les
PDA són les d'agenda, bloc de notes i calculadora.
Però amb els programes adequats, també
es poden escriure documents, manejar fulls de càlcul,
enviar i rebre correus electrònics, llegir
la premsa diària, esbrinar la posició
dels astres, consultar mapes de carreteres, navegar
per Internet… i, per descomptat, jugar.
Text extret de: http://revista.consumer.es/web/ca/20021201/internet/54755.jsp |