l'article

Joan Comalat: Trames trencades. Fundació Rodríguez-Amat

Pervertir la democràcia

Carme Forcadell

Des que el Partit Popular va guanyar amb majoria absoluta les eleccions al País Valencià, d'això ja en fa vuit anys, s'hi ha produït una gran reculada de la llengua catalana o valenciana, digueu-li com vulgueu.

Ara, el Partit Popular també ha aconseguit la majoria absoluta al Govern Balear, amb la qual cosa es produirà una situació similar a la del País Valencià, tal i com van prometre a la campanya electoral.. En els darrers quatre anys, gràcies al Pacte de Progrés entre socialistes i nacionalistes, s'havia aconseguit que el català avancés, però malgrat aquest avenç quatre de cada deu habitants de les Illes no entén el català, i només un 37% el parlen, l'entenen i l'escriuen. Em fa por imaginar a quins percentatges s'arribarà si dura gaire aquest Govern.

Amb el Partit Popular, el ciutadans i ciutadanes que parlem altres llengües de l'Estat, a més de l'espanyol, sabem el pa que s'hi dona. Però cal reconèixer que no enganyen a ningú, compleixen fil per randa el seu programa electoral, basat en la defensa de la unitat d'Espanya i de la llengua espanyola com a eix vertebrador d'aquesta unitat. Per aconseguir-ho cal esborrar la nosa dels nacionalismes anomenats perifèrics i és el que estan fent. Tot i que se'ls podria retreure que mentre s'omplen la boca parlant de la Constitució defensen posicions preconstitucionals. La Constitució espanyola parla de nacionalitats i de govern de les autonomies i el Partit Popular només parla de descentralització, és a dir de burocràcia administrativa buida de qualsevol contingut polític.

És tracta, doncs, de retornar al passat, de recuperar les antigues maneres i les velles idees franquistes. La proposta del senyor Rajoy no fa res més que confirmar aquesta nostàlgia del passat d'alguns dirigent Populars. Reforçar la identitat espanyola, que és el que preocupa al senyor Rajoy, també es feia a l'ensenyament franquista mitjançant una assignatura que es deia Formación del Espiritu Nacional. Els apunts que s'hi feien servir deuen estar guardats a la Fundacion Francisco Franco, potser encara els poden recuperar.

Paral·lelament en aquesta estratègia del Partit Popular s'estan produint canvis en algunes agrupacions socialistes que els apropen a posicions defensades per la dreta espanyola. El senyor Marcel·lí Iglesias, president del Govern d'Aragó, ha fet efectiva la partició de les comarques de la Franja d'Aragó de parla catalana per incorporar-les a altres comarques de parla espanyola. És una decisió sorprenent perquè el senyor Iglesias és de la Franja i parla català, semblava que per aquest motiu havia de ser més sensible al tema lingüístic.

Durant el mandat anterior es va arribar a redactar una Llei de Llengües que hauria servit per legalitzar l'ensenyament del català i per fixar-ne els usos. En aquests territoris aragonesos de parla catalana l'ús social s'ha mantingut malgrat que no s'ensenya a les escoles, tal i com molts catalans i catalanes vam poder comprovar a la manifestació antitrasvasament que es va fer a Mequinensa. A l'hora dels parlaments el representant català de la Plataforma va parlar en espanyol mentre que l'alcalde de Mequinensa va parlar en català perquè estem, va dir, en territoris aragonesos de parla catalana.

Malauradament, aquesta Llei de Llengües no es va aprovar durant la passada legislatura, el senyor Iglesias va dir que una llei com aquesta necessitava el consens de tothom i que no podia dur-se a terme sense el vots de tots els partits. Es referia, naturalment, als vots del PP tot i saber que el Partit Popular mai no votarà a favor d'una Llei de Llengües que no sigui per afavorir l'espanyol. Sembla, però, que fragmentar els territoris de parla catalana es pot fer sense consens.

L'agrupació socialista de Palma també ha fet un gir cap a posicions defensades pel Partit Popular. A partir d'ara defensaran el bilingüisme igual que el senyor Jaume Matas, president de les Illes. Consideren que el nacionalisme del senyor Francesc Antich ha estat la causa de la pèrdua de les eleccions a les Illes.

D'aquesta manera s'està produint un acostament de les posicions dels dos grans partits de l'Estat que afavoreix les majories i que discrimina les minories que, cada cop ho tenen més difícil per fer-se escoltar i això no es gens bo per a la democràcia. A l'Estat espanyol massa sovint la democràcia ha estat l'excusa per utilitzat els vots de la majoria en contra dels drets de la minoria. Moltes vegades les opinions dels ciutadans de tot l'Estat s'utilitzen en contra dels drets dels ciutadans bascos, catalans o gallecs. Potser ens hauríem de replantejar el concepte de democràcia si no volem pervertir-ne el sentit.

TOSSAL. Revista catalana de cultura i lletres. 2003