| Llengua, identitat i nació | Codi: M3.403 : 5 |
En aquesta assignatura estudiem com la qüestió nacional ha anat prenent cos a Catalunya i a la resta de territoris de parla catalana. Per fer això, explorarem els principals corrents teòrics i controvèrsies existents en l'explicació de l'emergència de les identitats nacionals (Anderson , Hobsbawm , Smith), i agafarem Catalunya com a exemple on escenificar aquestes controvèrsies. Com a fil conductor del curs ens preguntarem de quina manera el nacionalisme català o el catalanisme més en general s'ha inscrit o s'ha implicat històricament en processos de governamentalitat. Aquest és un tema novedós sobre el qual els estudiants hauran d'entrenar la seva creativitat, ja que no hi ha textos canònics sobre el tema. Bàsicament, descentrem el tema dels Països Catalans com a nació oprimida i examinem el catalanisme com a moviment que impulsa els canvis socials propis de les societats industrials i post-industrials, incloent-hi la necessitat d'incorporar principis de racionalitat en la política (que és el que Foucault descriu com a governamentalitat). Com és habitual, Foucault pensa en contextos on no es produeix, com a Catalunya, una disociació entre estat i societat civil. Per tant, al costat de l'experiència colonial i post-colonial, on és l'estat que s'erigeix com a agent modernitzador, el cas català permet explorar l'invers, això és, la modernització des de baix amb la passivitat o la resistència de l'estat. Dins aquest marc interpretatiu, ens focalitzarem especialment en entendre el paper de la llengua en les conteses sobre la catalanitat: les divisions entre arcaistes i modernistes, republicans federals i conservadors, regionalistes i nacionalistes, així com els debats sobre llengua i immigració, llengua i educació, llengua i república catalana, etc.
Aquesta assignatura és optativa del Màster Universitari d'Estudis Catalans i s'ofereix com a màxim un cop l'any habitualment en el semestre de primavera. Forma part de l'especialitat de llengua i societat.
Competències bàsiques i generals :
CB1 : Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d'idees , sovint en un context de recerca.
CG2 : Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats , a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de les disciplines humanístiques , i aplicar críticament els mètodes , conceptes , marcs teòrics i recursos apropiats per explorar i respondre les preguntes plantejades .
Competències específiques :
CE1 : Identificar, reconèixer i posar en relació els models teòrics i conceptuals més rellevants per als debats actuals en el si de les ciències humanes i socials, i aplicar-los a l'anàlisi de la cultura catalana , especialment pel que fa a tres eixos principals : la identitat , el territori i el paisatge , i el cos .
CE4 : Descriure i analitzar la relació entre cultura i identitat en la societat catalana, així com els processos de construcció de les identitats i les conteses simbòliques i materials que intervenen , a partir de la familiaritat amb els principals marcs teòrics en l'estudi de la subjectivitat i la cultura .
CE6 : Identificar , analitzar i problematitzar el paper de la llengua en la construcció de les identitats individuals i col · lectives , així com els processos de planificació de l'estatus i del corpus que afecten la llengua catalana .
Unitat 1. Governamentalitat.
Unitat 2. Nacionalisme.
Unitat 3. Governamentalitzar la llengua i la cultura.