| Seminari d'estudis catalans | Codi: 07.514 Crèdits: 6 |
Aquesta és una assignatura especial que està a mig camí entre un curs normal i un treball final de grau. És de caire monogràfic i cada semestre es dedica a un tema específic diferent. Això permet d'estudiar qualsevol aspecte dels estudis de llengua i literatura d'una forma més aprofundida del que és habitual en els cursos convencionals. És per això que el Seminari d'Estudis Catalans (SEC) permet de desenvolupar competències avançades, això és, la capacitat de documentar-se un mateix sobre una qüestió i també la capacitat de desenvolupar l'esperit crític i de qüestionar els coneixements existents sobre la temàtica estudiada.
Per tant, els estudiants es troben amb el fet que cada semestre el SEC tracta temes totalment diferents i està liderat per professors i/o professors col·laboradors diferents. La direcció del programa de llengua i literatura catalanes difondrà regularment la programació prevista per al SEC per tal que estudiants i tutors puguin planificar la seva matrícula.
En qualsevol cas, els seminaris han d'incloure els elements següents: a) una reflexió teòrica o metodològica explícita; b) la realització d'un projecte d'equip, c) un exercici d'anàlisi i d) activitats de recerca de documentació per part dels estudiants. Els seminaris poden tenir els formats següents:
- Monogràfic sobre un autor o personalitat significativa per a la cultura catalana, la lingüística o els estudis literaris.
- Monogràfic sobre un camp d'estudi.
- Monogràfic sobre un fet històric.
- Monogràfic sobre una obra artística, publicació, etc (incl. estudi de recepció, de mercat, etc.).
- Taller sobre una aplicació tecnològica relacionada amb la llengua o la comunicació.
- Taller sobre una metodologia d'estudi específica.
- Taller sobre una metodologia d'aplicació professional específica.
- Taller de creació d'un producte o servei, web, blog.
- Estudi sobre una activitat professional: perfils, perspectives, dinàmica del mercat.
El pla d'estudis del grau preveu tres estadis de desenvolupament competencial i el més avançat exigeix que l'estudiant esdevingui capaç de comprendre i desenvolupar de forma crítica els coneixements i procediments associats a un camp d'estudi concret i que ho faci amb una àmplia autonomia. Aquesta assignatura hauria de consolidar aquestes facultats mentre es prepara per al Treball de Fi de Grau.
Aquesta assignatura és obligatòria. Excepcionalment, un estudiant podrà demanar de matricular-la per segon cop com a optativa en cas que, d'acord amb el tutor, es valori que una de les edicions pot ser pertinent a la menció que pretén seguir o al treball de fi de grau que projecta fer.
Ensenyament, recerca, gestió cultural, gestió de continguts, etc.
Cada edició del SEC pot tenir requeriments diferents en matèria de coneixements previs. Per tal de conèixer-los, cal consultar el tutor o tutora.
És recomanable que els estudiants matriculin l'assignatura en el semestre que ells sàpiguen que el tema que toca els interessa de forma especial, i preferentment quan aquest tema tingui una relació molt estreta o propera amb el treball final de grau que tenen intenció de fer. Per a matricular-se del SEC, també cal que abans es posin d'acord amb el tutor o tutora per assegurar-se que la seva tria és coherent amb la menció (lingüística, literària, cultural i social) que volen dur a terme.
Els temes de cada edició no es repeteixen. El estudiants que no aprovin l'assignatura hauran de consultar amb el tutor sobre la propera edició del SEC que sigui més pertinent de matricular.
Es recomana de cursar-la abans o paral·lelament al TFG I.
La finalitat del SEC sobre Literatura catalana per a infants i joves és desenvolupar les competències següents desglossades en els corresponents objectius:
Entendre les idiosincràsies de la literatura infantil i juvenil i els factors que en determinen la creació i la recepció.
Conèixer l'evolució de la literatura infantil i juvenil catalana en el marc de la literatura catalana i en relació amb les obres d'altres contextos i sistemes literaris.
Comprendre l'abast pedagògic i didàctic de la literatura infantil i juvenil.
Adquirir criteris de tria i de crítica pertinents.
Fer propostes didàctiques adequades per fomentar la lectura i la comprensió en profunditat.
Competències pròpies i objectius d'aprenentatge
1. Establiment de relacions entre coneixements i models teòrics dintre i fora de la disciplina.
1.1. Relacionar els coneixements de la disciplina amb altres camps del saber. Implícit en l'anterior.
1.2. Conèixer els principals corrents de pensament de les ciències humanes i socials, i les principals teories crítiques i culturals amb una consciència de la seva evolució dintre de contextos culturals específics.
2. Aplicació del pensament crític als objectes d'estudi de la disciplina, i posada en qüestió de les idees i judicis, tant propis com aliens, sobre aquests objectes.
3. Treball individual i en equip.
3.1. Planificar l'estudi i gestionar el temps de manera que l'activitat acadèmica sigui compatible amb altres activitats i responsabilitats.
3.2. Treballar i aprendre de manera autònoma, i decidir amb criteri propi les estratègies per assolir els objectius previstos.
4. Actualització permanent i adaptació a noves situacions.
4.2. Aprendre i actualitzar-se permanentment a partir de la reflexió sobre el propi aprenentatge i en funció de les pròpies necessitats personals i professionals, presents i futures.
Competència transversal
1. Exercici de l'anàlisi i la síntesi
1.1. Analitzar i interpretar material (dades o textos) de naturalesa complexa i de vegades ambigua.
1.2. Sintetitzar idees i argumentacions relacionades amb els objectes d'estudi de la disciplina, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.
El SEC es pot interpretar com una assignatura "pont" cap al Treball Final de Grau, la realització del qual implica incorporar aquestes competències.
Presentació
L'assignatura "Literatura catalana per a infants i joves", que impartirà la doctora Mariona Masgrau, proposa l'estudi de la literatura per a infants i joves en llengua catalana des d'un punt de vista històric, de manera contextualitzada amb altres sistemes literaris propers i amb els corrents estètics i polítics de cada moment; i tenint en compte els agents específics que en determinen l'evolució, com són l'escola i les biblioteques públiques, entre d'altres.
A partir de la lectura d'obres literàries es plantejaran qüestions com ara:
Què és la literatura per a infants i joves i quines són les seves característiques idiosincràtiques?
Quina ha estat l'evolució de la literatura catalana per a infants i joves al llarg dels segles XX i XXI?
La literatura per a infants i joves rep l'atenció i el reconeixement en el context literari català que mereix? La seva crítica demana uns criteris específics?
Quins són els principals usos de la literatura catalana per a infants i joves, i com la influencien els diversos corrents pedagògics i educatius?
Un dels reptes dels estudis literaris catalans i també de la universitat catalana actual, és el d'ajudar a conèixer la pròpia tradició literària i, alhora, formar graduats capaços d'analitzar, estudiar i valorar les publicacions destinades a infants i joves des de perspectives diverses. Per això, des del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC hem volgut contribuir amb aquest Seminari d'Estudis Catalans al coneixement i la formació sobre la literatura escrita en català i adreçada a infants i joves.
Objectius específics
Els objectius específics del SEC d'enguany són:
-
Entendre les idiosincràsies de la literatura infantil i juvenil i els factors que en determinen la seva creació i recepció.
-
Conèixer l'evolució de la literatura infantil i juvenil en el marc de la literatura catalana i en relació amb les obres d'altres contextos i sistemes literaris.
-
Comprendre l'abast pedagògic i didàctic de la literatura infantil i juvenil.
-
Adquirir criteris de tria i de crítica pertinents.
-
Elaborar propostes didàctiques per fomentar la lectura i la comprensió en profunditat.
| Material | Suport |
| Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic | Web |
Els recursos d'aprenentatge de l'assignatura es troben a l'espai corresponent de l'aula i es divideixen en:
Obres literàries especificades en cada apartat de l'aula.
Fonts d'informació sobre els temes de què s'ocupa l'assignatura
- Lectures diverses
- Articles i estudis de l'àmbit
Fonts de consulta generals (per resoldre dubtes lingüístics)
Bases de dades, catàlegs i altres recursos bibliogràfics
D'altra banda, a l'apartat corresponent a les activitats avaluables s'indiquen els recursos necessaris per a cada PAC i, si escau, s'adjunten altres materials de consulta que no estan disponibles a l'apartat de recuros de l'aula.
"II. La literatura per a infants i joves". En: Lluch, G., Valriu, C. . La literatura per a infants i joves en català. Anàlisi, gèneres i història. p. 15-48. Alzira. ISBN 9788490260982
"La literatura infantil en l'univers de l'antropologia de l'educació". En: Janer Manila, G. . La literatura infantil i juvenil catalana: un segle de canvis. p. 23-29. Barcelona, 2002. ISBN 8489489556
"Sebastià Sorribas. Primeras noticias". En: Vázques, A. Revista de literatura, n. 233. p. 7-9. ISSN 16958365
"Traduir poesia infantil, és a dir, traduir poesia". En: Desclot, M. L'Aiguadolç, núm. 47, 2018. p. 15-26. ISSN 11315105
Aloy, Josep Maria."Josep Vallverdú, clàssic de la literatura per a joves". Serra d'Or, n.643-644. Barcelona, 2013. p 66-69. ISSN 00372501
Bernal, Maria Carme, Rubio, Carme."Emili Teixidor, un inici amb novelles històriques per a joves". Sed'Or, n. 634. Barcelona, 2012. p 32-35. ISSN 00372501
Bussé, X.."Els fils que trenen generacions de lectors. Conversa amb Tina Vallès i Joaquim Carbó". Revista de Catalunya, n. 301. Barcelona, 2018. p 143-158. ISSN 02135876
Calderer, Lluís."Lau o les aventures d'un aprenent de pilot, de Carles Soldevila". Escola Catalana, n. 334, Any XXXI. Barcelona, 1996. p 33-34. ISSN 11316187
Cano, Carles."Trenta anys de literatura per a xiquets". Quaderns d'estudi, n. 40. Barcelona, Associació d'escriptors en llengua catalana. p 107-112. ISSN 18852734
Carbó, Joaquim."L'evolució de la literatura infantil i juvenil a partir dels seixanta". Quaderns d'estudi, n. 40. Barcelona, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 2010. p 113-121. ISSN 18742734
Colomer, T. . "La formació i renovació de l'imaginari cultural: l'exemple de la caputxeta vermella". En: Lluch, G. . De la narrativa oral a la literatura per a infants. Invenció d'una tradició literària. p. 55-93. Alzira, 2000. ISBN 8476605706
Colomer, T. "El desenvolupament dels estudis literaris sobre literatura infantil i juvenil". La formació del lector literari a través de la literatura infantil i juvenil
Dalamases, Antoni. "Literatura infantil i juvenil: d'on venim, qui som i on podem anar". En: Graña, I ; Iribarren, T. La literatura catalana en la cruïlla (1975-2008). p. 55-73. . ISBN 9788496349872
Duran, T. ."El álbum, un modelo de narratología postmoderna". Primeras noticias. Revista de literatura, Nº. 230. Barcelona, 2007. p 31-38. ISSN 16958365
Duran, Teresa. "L'evolució històrica al llarg del segle". En: Duran, Teresa. La literatura infantil i juvenil catalana: un segle de canvis. p. 31-45. Barcelona, 2002. ISBN 8489489556
Farré, Lluís."Evolució i situació actual de la literatura infantil i juvenil". Quaderns d'estudi, n. 40. Barcelona, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 2010. p 123-126. ISSN 18852734
Mañà, Teresa."Panorama of a New Century: Children's Literature in Catalan". Bookbird: A Journal of International Children's Literature. vol 48, n.3. Johns Hopkins University Press, 2010. p 19-26. ISSN 19186983
Munita, F."Prácticas didácticas, creencias y hábitos lectores del profesor en una escuela exitosa en la promoción lectora". Ocnos: revista de estudios sobre lectura, v. 15 núm. 2. Universidad de Castilla la Mancha, 2016. p 77-97. ISSN 2254-9099 1885-446X
Nodelman, Perry. "Las narrativas de los libros-álbum y el proyecto de la literatura infantil". En: Colomer, T. Kümmerling-Meibauer, B., Silva-Díaz, M. . Cruce de miradas: Nuevas aproximaciones al libro-álbum. p. 18-33. Barcelona, 2010. Banco del libro - Gretel. ISBN 9788460810285
Pagès, V. "Les lectures obligatòries a l'educació secundària". En: Camps, Anna (coord). Llengua catalana i literatura. Investigació, innovació i bones pràctiques. Barcelona, Graó, 2011. p. 111-120. ISBN 9788499803630
Pujol Valls, Maria."Les influències de Vallverdú més enllà de la literatura catalana: un camí d'un sol sentit? ". Quaderns Divulgatius, 40,. Barcelona, 2010. p 55-66. ISSN 18852734
Quintana, L. . "Carles Riba: 'Les aventures d'en Perot Marrasquí". En: El Patrimoni de la imaginació : llibres d'ahir per a lectors d'avui / coordinació: Mònica Baró, Teresa Colomer i Teresa Mañà (coord.). El patrimoni de la imaginació: Llibres d'ahir per a lectors d'avui. p. 75-80. Palma de Mallorca, 2008. Institu d'Estudis Baleàrics. ISBN 9788495876213
Sebastià Sorribas."Teatre per a nois i noies, avui ". Perspectiva escolar, n. 30. Barcelona, Rosa Sensat, 1978. p 55-56. ISSN 02102331
Teixidor, Emili."Algo más sobre 'ese tipo de literatura' que es la LIJ". Cuadernos de literatura infantil y juvenil, num. 156. Barcelona, 2003. p 22-27. ISSN 02144123
Teixidor, Emili."La literatura juvenil. Un género polémico". Educación y biblioteca. núm. 148. Madrid, 2005. p 6-11. ISSN 02147491
Teresa Rovira. "El llibre per a infants i adolescents. Dels orígens a la desfeta". En: Baró, M.; T.Colomer; T. Mañà (coords.). El patrimoni de la imaginació: llibres d'ahir per a lectors d'avui. Palma de Mallorca : Institut d'Estudis Baleàrics, 2007. p. 15-26. ISBN 9788495876213
Vilà, Núria. "Carles Soldevila: 'Lau o les aventures d'un aprenent de pilot". En: Mònica Baró, Teresa Colomer i Teresa Mañà (coord.). El patrimoni de la imaginació: Llibres d'ahir per a lectors d'avui. p. 93-96. Palma de Mallorca, 2008. Institut d'Estudis Baleàrics. ISBN 9788495876213
Valriu, Caterina. "Naixement i desenvolupament de la literatura infantil al món occidental". En: Valriu, Caterina. Història de la literatura infantil i juvenil catalana. p. 49-121. Barcelona, 1998, La Galera -Pirene. ISBN 8424604113
Valriu, Caterina. "La literatura infantil i juvenil al món occidental". En: Valriu, Caterina. Història de la literatura infantil i juvenil catalana. p. 113-127. Barcelona, 1998. Galerada - Pirene. ISBN 8424604113
Valriu, Caterina. "La literatura catalana per a infants i joves als països catalans". En: Valriu, Caterina. Història de la literatura infantil i juvenil catalana. p. 161-215. Barcelona, 1998. La Galera - Pirene. ISBN 8424604113
Valriu, Caterina. Història de la literatura infantil i juvenil catalana. Barcelona. p. 7-24. ISBN 8424604113
Valriu, Caterina. "Els materials literaris a l'abast dels infants i els joves catalans d'abans del segle XIX". En: Valriu, Caterina. Història de la literatura infantil i juvenil catalana. Barcelona. p. 25-48. Barcelona, 1998. Galera-Pirene. ISBN 8424604113
Vallverdú, Josep."Sobre la meva obra". Quaderns d'estudi, n. 40. Barcelona, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 2010. p 67-71. ISSN 18852734
Funcionament específic de l'assignatura
A partir de la lectura d'obres literàries es plantejaran qüestions com ara:
- Què és la literatura per a infants i joves i quines són les seves característiques idiosincràtiques?
- Quina ha estat l'evolució de la literatura catalana per a infants i joves al llarg dels segles XX i XXI?
- La literatura per a infants i joves rep l'atenció i el reconeixement en el context literari català que mereix? La seva crítica demana uns criteris específics?
- Quins són els principals usos de la literatura catalana per a infants i joves, i com la influencien els diversos corrents pedagògics i educatius?
Pla de treball
Al calendari de l'aula consten les dates de lliurament de les PAC que formen part de l'avaluació continuada, així com dels debats. Per superar l'avaluació continuada i, doncs, l'assignatura, és obligatori lliurar totes les quatre PAC, que són obligatòries i participar en els debats.
És molt important respectar els terminis de lliurament de les PAC, ja que no s'admetran PAC presentades fora de termini. Per tant, es recomana no realitzar ni lliurar les PAC en el darrer moment, per evitar qualsevol imprevist. Cal enviar les PAC a la bústia Lliurament d'activitats. Si algun alumne té cap problema amb el lliurament d'una PAC ha d'escriure un missatge a la bústia personal de la professora col·laboradora.
Els arxius dels treballs hauran de seguir les següents indicacions: cognom de l'alumne_número de PAC_sigles assignatura (exemple: Canadell_PAC3_SEC).
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |
Nota final d'assignatura: AC
La UOC aposta pel sistema d'avaluació continuada com a sistema d'avaluació preferent i com a mitjà per adquirir els continguts de les assignatures. En aquest sentit, és important entendre-la no tan sols com un instrument per a l'avaluació durant el semestre, sinó com una eina per a l'aprenentatge progressiu dels continguts de l'assignatura. La metodologia de treball pròpia de l'avaluació continuada ofereix molts avantatges en un entorn no presencial d'aprenentatge:
(a) Permet establir un ritme de seguiment i treball constant necessari per a l'aprenentatge. El fet d'anar avançant progressivament en l'estudi,
treball i assimilació del contingut de l'assignatura contribueix a arribar, d'una forma més amena, a l'assoliment final d'uns bons coneixements.
(b) Permet a la professora col·laboradora valorar si l'alumne ha assolit els coneixements que es tracten als mòduls didàctics de l'assignatura.
En una assignatura com aquesta, que encadena coneixements, l'avaluació continuada permet plantejar un procés d'aprenentatge pràctic
i gradual (acumulatiu). Els enunciats concrets de les activitats estaran penjats a l'Aula els dies marcats al calendari del curs. Les PAC poden combinar activitats de caire més teòric, amb reflexions, resolució de casos pràctics, i l'ús actiu de la xarxa a fi de buscar dades relacionades amb els temes treballats. A més, a través de les PAC es treballen de manera pràctica altres continguts de caire transversal.
La nota final de l'avaluació continuada serà la mitjana ponderada de les PAC avaluades al llarg del semestre.
No hi ha l'opció de presentar-se a l'examen final ni es farà prova de síntesi.
Acció de consultoria. L'aprenentatge es basa en la resolució d'activitats i/o casos pràctics que proposa la professora col·laboradora. La professora col·laboradora s'adreça als estudiants per a orientar-los i ajudar-los en les dificultats que els sorgeixen en el procés d'aprenentatge, i els aporta retroalimentació (feedback) de manera constant. Així mateix, comprova que cada estudiant assoleix els objectius pedagògics i desenvolupa les competències professionals previstes i definides al pla docent. Fa l'avaluació formativa i personalitzada de l'estudiant segons la previsió del curs. La professora col·laboradora és qui orientarà sobre com caldrà fer la lectura dels materials associats al curs i sobre quin és el procediment més adequat per a resoldre els problemes o casos que es proposin.