• Descripció

Literatura i cultura del Barroc i de la Il·lustració és una assignatura panoràmica que aborda la producció, difusió i recepció de textos escrits en els segles XVII, XVIII i inicis del XIX. L'assignatura vol aprofundir en l'estudi de la literatura catalana d'època moderna centrant-se en aspectes que posen en relació la realitat social i política i les produccions literàries del període del Barroc i la Il·lustració, un període caracteritzat, d'una banda, per les dissensions creixents entre les institucions catalanes i la monarquia hispànica (amb dos conflictes bèl·lics altament rellevants, Guerra dels Segadors i Guerra de Successió), i de l'altra, per una producció escrita notable, amb l'auge de l'escriptura privada: memòries, dietaris, cartes, etc. i, fins i tot, la irrupció de la figura autorial femenina, ja que és a partir del Barroc quan es comença a fer visible la literatura femenina a l'àmbit català, a través de diferents gèneres, especialment els d'àmbit conventual.

Aquest període del Barroc a la Il·lustració incorpora també els corrents emergents i els models presents en les literatures circumdants i es fa ressò àmpliament de les tensions socials i polítiques del moment, bé que amb dificultats per accedir a la impremta i a una circulació més fluïda. Les tipologies de textos que s'analitzaran (historiogràfics, memorialístics i epistologràfics, i polítics, sense deixar de banda la literatura d'autora) permeten fer-se càrrec dels trets distintius de la situació i els reptes de la cultura catalana d'aquest període cada cop més ben estudiat. L'assignatura vol oferir les claus interpretatives per tal de poder valorar amb una major qualitat la producció d'aquest període transcendent a partir de les recerques més recents.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura completa el discurs i la pràctica iniciats amb l'assignatura Literatura catalana moderna, i hi és prioritari l'anàlisi de les produccions textuals des de la perspectiva sociohistòrica. Així, d'acord amb els seus continguts i procediments, Literatura i cultura del Barroc i de la Il·lustració es relaciona sobretot amb la història, la cultura, l'estètica, l'art i la literatura europeus de la mateixa època, així com amb amb altres camps com ara la llengua o l'edició de textos.

• Camps professionals en què es projecta

Professionalment l'assignatura es projecta bàsicament en els camps de la recerca, l'edició, la comentarística i la difusió. Pel tractament que s'hi fa, s'orienta no només al treball individual sinó també a la participació en equips d'investigació i, sobretot, grups interdisciplinaris (història i filologia, especialment). D'altra banda, es tindrà també una especial consideració als aspectes que puguin incidir en els terrenys de l'ensenyament o la divulgació de la Literatura Moderna.

• Coneixements previs

No cal tenir coneixements previs sobre aquesta àrea d'estudi.
El grau de domini de la llengua escrita (expressió i normativa) es tindrà en compte en aquesta matèria, com en totes, des del primer moment. En cas d'estudiants amb dèficits importants se n'informarà el propi estudiant, el seu tutor i el professor responsable de l'assignatura, a fi que li recomanin formacions complementàries en aquest terreny i l'adverteixin que la persistència dels dèficits al final del semestre pot comportar la no superació de l'Avaluació continuada.

• Informació prèvia a la matrícula

És recomanable haver cursat Literatura catalana moderna, però no és imprescindible.

• Objectius i competències

Objectius

1. Conèixer la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana (continuïtats i discontinuïtats en la tradició literària, aspectes estètics i ideològics)
2. Analitzar i comentar críticament obres literàries
3. Relacionar els textos literaris amb la seva realitat social i cultural (la situació sociolingüística, les produccions artístiques, musicals, etc.)
4. Comprendre i analitzar la relació entre cultura i identitat (construcció de la identitat mitjançant la cultura i contenciosos simbòlics implicats)
5. Comprendre i analitzar el paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana (etapes, moviments i actors principals, processos simbòlics)
6. Analitzar críticament textos, productes i pràctiques culturals (normes i perspectives de valoració, condicions materials i institucionals de producció, distribució i consum, aspectes narratius i genèrics, processos de recepció)
7. Fomentar en l'estudiant el contacte directe amb els textos i amb les tècniques i problemes de la seva presentació, única manera de copsar-ne l'essència
8. Conèixer els mecanismes i canals de difusió de l'escriptura femenina al domini de  l'àmbit lingüístic català en època moderna, en consonància amb el que s'esdevé a la resta de la Península Ibèrica i d'Europa
9. Accedir a obres o fragments d'obres mitjançant els exemples inclosos dins el temari o amb les lectures proposades i plantejar comentaris i anàlisis que permetin copsar, en els textos, els trets esmentats en el temari
10. Desvetllar l'interès de l'alumnat per l'estudi i la lectura de les obres d'un període sovint desatès en els plans docents de secundària

Competències Específiques

1. Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana

1.1. Conèixer les principals obres i autors de la literatura catalana.

1.2. Situar i relacionar obres i autors en el marc de la tradició literària i cultural catalana.

2. Anàlisi i comentari crític d'obres literàries

2.1. Anàlisi crítica de textos literaris representatius d'un període, moviment o autor

2.2. Analitzar textos a partir d'una comprensió de les convencions dels diferents gèneres literaris.

3. Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural

3.1. Comprendre i relacionar la creació literària amb els processos sociolingüístics de la llengua catalana.

4. Coneixement de les relacions que estableixen amb les llengües els diferents grups socials: funcions socials i funcions comunicatives

4.1. Saber relacionar gèneres i moviments literaris i artístics amb qüestions sociolingüístiques i amb els usos del català.

5. Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana

5.1. Conèixer les etapes i els moviments principals de la història de la cultura catalana, i els seus actors més importants, així com l'evolució històrica dels diversos processos simbòlics i culturals en el context específic de la cultura catalana.

Competències transversals

6. Exercici de l'anàlisi i la síntesi

6.1. Sintetitzar idees i argumentacions relacionades amb els objectes d'estudi de la disciplina, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa. 

• Continguts

El curs s'estructura en quatre unitats: una primera, introductòria, i tres més que aborden l'estudi de diverses tipologies textuals: la historiografia, la literatura política (en prosa i en vers) i la literatura del jo o els escrits privats: memorialística i epistolografia, principalment, amb el tractament transversal de l'escriptura de ploma femenina.

1. Literatura, cultura i societat del Barroc i la Il·lustració: les coordenades cap a la revolta

2. Historiografia de guerra

3. Memòries de la Guerra dels Segadors

4. Versos de guerra: poesia política

Es pot accedir a les lectures obligatòries i recomanades de cada unitat (a excepció de les del llibre-manual Del Cinccents al Setcents...) a partir de la descripció de les unitats 1 a 4 que hi ha a l'Aula Virtual.

Unitat 1. Literatura, cultura i societat del Barroc i la Il·lustració: les coordenades cap a la revolta

La primera unitat, introductòria, ha de permetre contextualitzar l'episodi central a partir del qual es vehicula l'assignatura, la Guerra dels Segadors, a través d'un seguit de textos teòrics i testimonis pràctics de la fita.

La primera unitat, introductòria, ha de permetre contextualitzar l'episodi central a partir del qual es vehicula l'assignatura, la Guerra dels Segadors, a través d'un seguit de textos teòrics i tesitmonis pràctics de la fita. 

Lectures obligatòries (d'acord amb l'ordre recomanat de lectura):

Valsalobre, Pep. "Mòdul 5. Les cultures del barroc i de l'il·luminisme", dins Literatura catalana moderna [Manual]

FERRANDO, Antoni i NICOLÀS, Miquel (2011): «Capítol VI: Dependència, transcultura i revolta. De l'expulsió dels moriscos (1609) a l'annexió castellana de la Corona d'Aragó (1715)» dins FERRANDO, Antoni i NICOLÀS, Miquel (2011): Història de la llengua catalana. Barcelona: Editorial UOC (pp. 225-264).

SIMON, Antoni (1999): «4. El camí vers la revolució (ii). Batalles polítiques i plets constitucionals en l'etapa del ministeri d'Olivares» dins SIMON, Antoni (1999): Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640. Barcelona: Abadia de Montserrat (pp. 115-162).

SIMON, Antoni (2011): «II. La defensa del model d'estat pactista català a l'equador d'una centúria de foc i plom» dins SIMON, Antoni (2011): Del 1640 al 1705: l'autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea. València: Universitat de València. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans (pp. 25-59).

SIMON, Antoni (2003): «Crònica "Exemplària" de la catedral de Barcelona (1637-1641)» dins SIMON, Antoni (2003): Cròniques de la guerra dels segadors. Barcelona: Curial (pp. 181-247). 

Unitat  2. Historiografia de guerra

En aquesta unitat ens fixarem de quina manera i per a qui escrivien els autors dels diferents testimonis historiogràfics, relats amb un fort component històric que conformen una amalgama de testimonis divers però força interessant.  Durant el segle XVII, i encara una bona part del XVIII, la historiografia continua les pràctiques de la historiografia tradicional i busca, a través de les autoritats, l'enaltiment del territori; els historiadors-polítics treballen al servei d'una font de poder i s'hi troben vinculats. Més endavant, amb l'adveniment del criticisme històric, la historiografia farà un tomb i mirarà de desterrar mites i llegendes, a la vegada que reformularà el gènere a través de textos teòrics.

Lectures obligatòries 

(d'acord amb l'ordre recomanat de lectura):

SIMON, Antoni (2004): «La historiografia del segle del Barroc (de Jeroni Pujades a Narcís Feliu)» dins BALCELLS, Albert: Història de la historiografia catalana. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans (pp. 93-116).

DURAN, Eulàlia (2004): «Historiografia dels temps de l'Humanisme» dins BALCELLS, Albert: Història de la historiografía catalana. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans (pp. 77-92).

Torres, X.: «Els naturals i el rei natural en la Catalunya de la guerra dels Segadors: a propòsit d'un Sermó de Gaspar Sala (1641)», Estudi General, 21, 2001 (pp. 221-240).

Unitat 3. Memòries de la Guerra dels Segadors

En aquesta unitat ens centrarem en la consolidació de l'escriptura personal durant l'edat moderna. Dietaris o memòries i cartes personals són escrits que comparteixen algunes característiques comunes, com ara que són pensats, quan s'escriuen, per a un cercle reduït de lectors; és a dir, que no tenen la voluntat de superar l'esfera privada i arribar a la pública. Descriuen de vegades esdeveniments privats, fins i tot íntims, i altres vegades, esdeveniments públics (com la historiografia o la literatura política), que l'acte d'escriptura trasllada a la privacitat d'un relat personal. Les fonts d'escriptura personal es consideren com un fresc revelador de l'època, per la vivacitat i la certesa que transmeten, tot i que amb una legítima prevenció per la seva subjectivitat, i en els darrers anys s'han convertit en una font d'ús documental important entre els historiadors i, cada vegada més, entre els filòlegs.

El tercer bloc de l'assignatura se centrarà en l'estudi d'aquest tipus de testimonis que barregen l'esfera pública amb la privada, l'autor individual amb el col·lectiu i l'objectivitat i la subjectivitat de qui escriu i que donen com a resultat un seguit de narracions variades i complementàries. Al llarg d'aquesta unitat se treballarà la memorialística tant des d'un punt de vista teòric com pràctic, mitjançant el treball d'aportacions investigadores de primer ordre però també a través de la lectura de testimonis memorialístics confegits en el període de la Guerra dels Segadors.

S'hi incorpora, a més, una PAC que explora l'ús i aprofitament de les eines transmèdia per a l'estudi i difusió de la memorialística de guerra. 

Lectures obligatòries

Valsalobre, Pep. «3. Literatura memorialística», dins Literatura didàctica i literatura memorialística.

Figueras, Narcís; Miralles, Eulàlia (2011): «Les memòries personals: entre la història i la literatura», Plecs d'història local, 142, (pp. 2-4).

Escartí, Vicent (1998): «Introducció», dins Memòria privada: literatura memorialística valenciana del segle XV al XVIII. València: 3i4 (pp. 7-45).

Miralles, Eulàlia (2010): «La literatura memorialística. La imatge de Barcelona en els segles XVI-XVIII», dins E. Miralles ed., Del Cinccents al Setcents. Tres-cents anys de literatura catalana. Bellcaire d'Empordà: Ed. Vitel·la (pp. 179-221).

Miralles, Eulàlia (2013): «Mujeres y memoria escrita en la Edad Moderna», dins Escribir y persistir. Estudios sobre la literatura en catalán de la Edad Media a la Renaixença, vol. I, Buenos Aires / Los Angeles, Argus (pp. 99-133).

Castillo, Antonio (2006): «Del tratado a la práctica epistolar» dins Entre la pluma y la pared. Una historia social de la escritura en los Siglos de Oro. Madrid: Akal (pp. 19-57).

Lectura complementària (recomanada):

Jané, Oscar; Miralles, Eulàlia; Fernàndez, Ignasi (ed.)(2013): Memòria personal. Una altra manera de llegir la història. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

Unitat 4. Versos de guerra. Poesia política

La literatura política de l'edat moderna s'ha descobert, en els darrers anys, com un fenomen de gran importància i extensió. Es tracta d'un gènere amb una difusió important entre totes les capes de la societat, que configura uns models de vers i de prosa literària que tenen una continuïtat tot al llarg de l'edat moderna i en què s'imbriquen diversos gèneres (poesia popular, epilis o èpica en miniatura, homilètica, relacions, memorials, proclamacions, cartes, edictes, etc.). Són textos que generalment descriuen fets històrics, o en són conseqüència, i que busquen convèncer un auditori, més gran o més petit, d'uns postulats ideològics, i en què els especialistes hi han volgut trobar un espai d'afirmació d'unes ideologies que passen a ser compartides en el moment en què ocupen un espai escrit que es vol públic. En el cas català han cridat especialment l'atenció dos conflictes bèl·lics de grans dimensions, la guerra dels Segadors i la guerra de Successió, perquè generaren una gran quantitat de paperassa escrita, veritables "guerres de papers".

Lectures obligatòries

Miralles, Eulàlia (2010): «Poesia i política en la guerra dels Segadors", dins E. Miralles ed., Del Cinccents al Setcents. Tres-cents anys de literatura catalana. Bellcaire d'Empordà:  Ed. Vitel·la (pp. 439-465).

Miralles, Eulàlia (2012): «Els escriptors catalans en una Europa en conflicte: la propaganda política impresa de la Guerra dels Segadors», Caplletra, 52, 2012.

Bonaventura, Montserrat (2010): «L'emblemàtica commemorativa. Un gènere que abandona els llibres per incorporar-se a la bullícia de l'espai públic i de les celebracions» dins E. Miralles ed., Del Cinccents al Setcents. Tres-cents anys de literatura catalana. Bellcaire d'Empordà: Ed. Vitel·la (pp. 401-437).

Escobedo, Joana (2009): «Documentació impresa en l'època de la Guerra dels Segadors», Recerca Musicològica, XIX  (pp. 45-75).

Coroleu, Alejandro; Paredes, Maria (2014): «Llatí i consciència política a la Catalunya setcentista», Caplletra, 57 (tardor 2014) (pp. 215-231).

Lectura complementària (recomanada):

Miralles (coord.), monogràfic sobre «Literatura política de l'edat moderna», Caplletra, 57 (tardor 2014).

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Recursos d'aprenentatge i eines de suport

Es disposarà d´uns mòduls didàctics i del volum Del Cinccents al Setcents. Tres-cents anys de literatura catalana (E. Miralles ed., Bellcaire d'Empordà, Edicions Vitel·la, 2010). Es treballarà mitjançant la lectura d´aquests materials, de textos literaris i articles crítics sobre el període que l'alumne podrà trobar a l'Aula Virtual.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació