|
||||||||||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||||||||||||||||
ATENCIÓ: Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2020-2021. Us servirà per planificar la matrícula. Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.) | ||||||||||||||||||||||||
L'assignatura Llengua catalana: estructura i ús forma part del bloc de matèries obligatòries del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, i té assignats 6 crèdits ECTS, equivalents a una càrrega lectiva d'unes 150 hores. Aquesta assignatura es concep com una gramàtica descriptiva de la llengua catalana, que pretén proporcionar a l'estudiant una descripció global d'aquesta llengua segons els diferents nivells d'anàlisi gramatical: fonètic, morfològic, sintàctic i textual. Els objectius globals de l'assignatura són, d'una banda, aprofundir i consolidar el coneixement de la gramàtica catalana i, de l'altra, acostar l'estudiant a diferents disciplines lingüístiques, perquè pugui utilitzar-les per a reflexionar sobre el llenguatge. |
||||||||||||||||||||||||
L'assignatura Llengua catalana: estructura i ús té molta relació amb altres assignatures del grau de Llengua i literatura catalanes. Té punts de contacte amb assignatures que no se centren exclusivament en la llengua catalana (com ara L'estructura de les llengües) o que s'acosten al llenguatge des d'una perspectiva més teòrica (com ara Introducció a les ciències del llenguatge, Llenguatge, ment i cervell o Lingüística cognitiva). També pot suposar una introducció a altres assignatures en què s'estudien concretament alguna de les disciplines tractades a Llengua catalana: estructura i ús (sobretot La normativa de la llengua catalana, Llengua catalana: fonètica, fonologia i morfologia, Sintaxi catalana o Pragmàtica i discurs) o varietats de la llengua catalana (com Dialectologia catalana o Gramàtica històrica catalana). Llengua catalana: estructura i ús també té relació amb assignatures en què s'estudien altres llengües (anglès, francès, llatí...) i en què es tracten aspectes de lingüística aplicada com Assessorament i serveis lingüístics o Teoria i pràctica de la traducció. En definitiva, a un estudiant del grau de Llengua i Literatura Catalanes li és molt útil haver reflexionat sobre el llenguatge prenent com a base la llengua catalana per a diverses assignatures del grau que cursa. |
||||||||||||||||||||||||
L'assignatura Llengua catalana: estructura i ús es projecta en diferents camps professionals, sobretot en l'ensenyament i en sortides professionals en què la comunicació oral o escrita és fonamental (com ara en mitjans de comunicació i en el món editorial). També constitueix un bon complement per a les tasques de correcció lingüística, tant orals com escrites. |
||||||||||||||||||||||||
Per a cursar Llengua catalana: estructura i ús no es requereixen coneixements previs més enllà dels que té un estudiant de batxillerat. La consultora ja aclareix o il·lustra aquells passatges dels mòduls en què es donin per sabuts coneixements previs més específics. Sí que cal tenir un domini superior de la llengua catalana. |
||||||||||||||||||||||||
Si hom vol accedir a l'assignatura amb una preparació prèvia, pot llegir aquelles obres de les següents que consideri que li poden ser més útils tenint en compte la seva formació: 1. Si vol tenir una visió panoràmica de les disciplines lingüístiques: Introducció a la lingüística (Barcelona: Columna, 1992), Introducció al llenguatge (Barcelona: Ediuoc, 1998) o ¿Com és que ens entenem? Si és que ens entenem (Barcelona: Empúries, 1999), de J. Tuson. 2. Si vol començar a veure com es poden descriure els sons del català: Fonètica i fonologia, de D. Recasens (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993) o el web Els sons del català (http://www.ub.edu/sonscatala), de J. Carrera, C. Pons i J. Solà (2009). 3. Si només ha estudiat descripció tradicional de la morfologia: M. J. Cuenca, Sintaxi fonamental. Les categories gramaticals (Barcelona: Empúries, 1996), p. 91-157 i 244-247. 4. Si només ha estudiat descripció tradicional de la sintaxi: Sintaxi bàsica del català, de C. Vilà (Barcelona: Barcanova, 1990), p. 41-135, o bé Introducció a la sintaxi, de J. R. Ramos (València: Tàndem, 1992), p. 91-192. 5. Si vol repassar la morfologia i la sintaxi del català des del punt de vista normatiu (aquestes obres no són apropiades, en canvi, per a estudiar la morfologia i la sintaxi des del punt de vista descriptiu), J. Ruaix, El català/2 (Moià: Ruaix editor, una edició a partir de 1986) o S. Comelles, T. Garcia i C. Vilà, El català escrit (Barcelona: Barcanova, 2012). Si vol consultar una obra normativa de nivell superior, L. Homs i C. Vilà, El català escrit 2 (Barcelona: Barcanova, 2015; edició revisada amb incorporació dels canvis normatius del 2016, 2018). 6. Si no ha llegit textos amb reflexions sobre la normativa sintàctica: Sintaxi normativa: estat de la qüestió (Barcelona: Empúries, 1994), p. 21-26 i 163-177, o bé els articles que li semblin pertinents de Parlem-ne. Converses lingüístiques (Barcelona: Enciclopèdia catalana, 1999), o de Plantem cara. Defensa de la llengua, defensa de la terra (Barcelona: La Magrana, 2009), de J. Solà. 7. Si no ha llegit textos que tractin d'aspectes lingüístics més enllà de l'oració: L. Payrató, Català col·loquial. Aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana (València: Universitat de València, 1988), A. Tuson, L'anàlisi de la conversa (Barcelona: Empúries, 1995) i M. J. Cuenca, Gramàtica del text (Alzira: Edicions Bromera, 2008). 8. Si no ha consultat mai la GCC i la GIEC, és molt útil que ho faci (ni que sigui una part d'un article): Gramàtica del català contemporani, en tres volums (de Joan Solà i altres; Barcelona: Empúries, 2002) i Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (Barcelona: IEC, 2016) o, si més no, la Gramàtica essencial de la llengua catalana ( https://geiec.iec.cat) o la Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana (Barcelona: IEC, 2019). Domini de la llengua escrita Pel que fa al nivell de llengua, el grau de domini de la llengua escrita (redacció i normativa) es tindrà en compte en aquesta matèria, com en totes les d'aquest grau, des del primer moment, i tot i que aquesta assignatura també ajudarà a millorar aquest aspecte, cal tenir en compte que no és el seu objectiu principal. La correcció gramatical es valora tant a les activitats d'avaluació continuada com a les proves finals, i les mancances greus en aquest sentit poden fer que un estudiant no superi l'assignatura. En el cas d'estudiants amb dèficits importants, se n'informarà el tutor de l'estudiant i el professor responsable de l'assignatura, a fi que li recomanin formacions complementàries en aquest terreny i l'adverteixin que la persistència dels dèficits al final del semestre pot comportar la no superació de l'avaluació continuada o, en darrera instància, de la prova de síntesi o l'examen final, atès que únicament en una prova escrita sincrònica sense suport extern de cap tipus es pot detectar el nivell real de llengua escrita de l'estudiant. |
||||||||||||||||||||||||
En aquesta assignatura l'estudiant treballarà els objectius següents, que també seran objecte d'avaluació per mitjà de les diferents activitats proposades al llarg del semestre, així com de les proves finals: Objectius específics
Objectius transversals
Aquests objectius responen a la voluntat que l'estudiant assoleixi les COMPETÈNCIES següents: Competències específiques
Competències transversals
|
||||||||||||||||||||||||
Mòdul 1 (Fonètica)
Mòdul 2 (Morfologia)
Mòdul 3 (Sintaxi)
Mòdul 4 (Lingüística textual)
|
||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||
L'assignatura disposa de tres tipus de materials, que estan disponibles a l'apartat "Recursos" de l'aula: - els mòduls en paper, amb el gruix dels continguts que l'estudiant haurà de dominar, que inclouen exercicis d'autoavaluació, activitats i una bibliografia per completar i ampliar els coneixements; - algunes lectures obligatòries, que corresponen sobretot a capítols de llibres o articles de revista que cal que llegiu per dur a terme algunes activitats; - la documentació complementària (recursos electrònics diversos, bibliografia difícil d'identificar, altres exercicis a més dels que hi ha als mòduls confegits per la consultora...), que enriqueix i il·lustra diversos aspectes desenvolupats en els mòduls i que fonamentalment es troba a l'apartat "Fonts d'informació" de l'aula. A les Activitats de l'aula, juntament amb l'enunciat de cada activitat, trobarareu identificats els diferents recursos relacionats amb aquella activitat. |
||||||||||||||||||||||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
||||||||||||||||||||||||
|