• Descripció

Aquesta és una assignatura especial que està a mig camí entre un curs normal i un treball final de grau. És de caire monogràfic i cada semestre es dedica a un tema específic diferent. Això permet d'estudiar qualsevol aspecte dels estudis de llengua i literatura d'una forma més aprofundida del que és habitual en els cursos convencionals. És per això que el Seminari d'Estudis Catalans (SEC) permet de desenvolupar competències avançades, això és, la capacitat de documentar-se un mateix sobre una qüestió i també la capacitat de desenvolupar l'esperit crític i de qüestionar els coneixements existents sobre la temàtica estudiada.

Per tant, els estudiants es troben amb el fet que cada semestre el SEC  tracta temes totalment diferents i està liderat per professors i/o professors col·laboradors diferents. La direcció del programa de llengua i literatura catalanes difondrà regularment la programació prevista per al SEC per tal que estudiants i tutors puguin planificar la seva matrícula.

En qualsevol cas, els seminaris han d'incloure els elements següents: a) una reflexió teòrica o metodològica explícita; b) la realització d'un projecte d'equip, c) un exercici d'anàlisi i d) activitats de recerca de documentació per part dels estudiants. Els seminaris poden tenir els formats següents:

-    Monogràfic sobre un autor o personalitat significativa per a la cultura catalana, la lingüística o els estudis literaris.
-    Monogràfic sobre un camp d'estudi.
-    Monogràfic sobre un fet històric.
-    Monogràfic sobre una obra artística, publicació, etc (incl. estudi de recepció, de mercat, etc.).
-    Taller sobre una aplicació tecnològica relacionada amb la llengua o la comunicació.
-    Taller sobre una metodologia d'estudi específica.
-    Taller sobre una metodologia d'aplicació professional específica.
-    Taller de creació d'un producte o servei, web, blog.
-    Estudi sobre una activitat professional: perfils, perspectives, dinàmica del mercat.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

El pla d'estudis del grau preveu tres estadis de desenvolupament competencial i el més avançat exigeix que l'estudiant esdevingui capaç de comprendre i desenvolupar de forma crítica els coneixements i procediments associats a un camp d'estudi concret i que ho faci amb una àmplia autonomia. Aquesta assignatura hauria de consolidar aquestes facultats mentre es prepara per al Treball de Fi de Grau.

Aquesta assignatura és obligatòria. Excepcionalment, un estudiant podrà demanar de matricular-la per segon cop com a optativa en cas que, d'acord amb el tutor, es valori que una de les edicions pot ser pertinent a la menció que pretén seguir o al treball de fi de grau que projecta fer.

• Camps professionals en què es projecta

Ensenyament, recerca, gestió cultural, gestió de continguts, etc.

• Coneixements previs

Cada edició del SEC pot tenir requeriments diferents en matèria de coneixements previs. Per tal de conèixer-los, cal consultar el tutor o tutora.

• Informació prèvia a la matrícula

És recomanable que els estudiants matriculin l'assignatura en el semestre que ells sàpiguen que el tema que toca els interessa de forma especial, i preferentment quan aquest tema tingui una relació molt estreta o propera amb el treball final de grau que tenen intenció de fer. Per a matricular-se del SEC, també cal que abans es posin d'acord amb el tutor o tutora per assegurar-se que la seva tria és coherent amb la menció (lingüística, literària, cultural i social) que volen dur a terme.

Els temes de cada edició no es repeteixen. El estudiants que no aprovin l'assignatura hauran de consultar amb el tutor sobre la propera edició del SEC que sigui més pertinent de matricular.

Es recomana de cursar-la abans o paral·lelament al TFG I.

• Objectius i competències

L'objectiu del seminari Gramàtica històrica catalana  que impartim aquest semestre és oferir instruments necessaris per tal de ser capaços d'interpretar els principals fenòmens que afecten l'aparició, la consolidació i l'evolució de la llengua catalana; és a dir, per tal de poder analitzar textos de períodes diferents, des dels orígens fins als nostres dies, i copsar-ne les característiques més rellevants en tots els nivells: fonètic, morfològic, sintàctic i semàntic.

El seminari està pensat perquè els estudiants, en acabar-lo, hàgeu assolit un bagatge metodològic i de coneixements lingüístics que us facilite la comprensió dels textos antics escrits en la nostra llengua i us permeta donar raó dels principals trets gramaticals distintius de l'època i de la zona de procedència.

Cal remarcar que aquesta capacitat ajuda a assolir una comprensió global profunda de la llengua catalana actual, perquè el coneixement de les seues progressives transformacions -i de les causes que les han generat- és imprescindible per a entendre l'estadi evolutiu en què ens trobem i les transformacions que s'insinuen per al futur.

Per això davant de qualsevol vocable haureu d'esbrinar el seu origen -generalment llatí- i els seus resultats actuals.

• Continguts

Presentació
La Gramàtica històrica (GH) és la disciplina que explica el canvi lingüístic, és a dir, estudia els factors que condicionen un fet universal, que totes les llengües estan en continu canvi i que es poden estudiar de manera sincrònica (en un lloc i un espai concrets), però també diacrònica (a través del temps, com les capes de la soca d'un arbre). Aquest segon punt de vista és l'objectiu principal de la GH: entendre com es transforma la llengua amb el pas del temps, per què d'una paraula llatina com lint¿¿lu deriva el nostre llençol (per la acció infatigable del context fònic de la iod [y] llatina), o d'un ver¿c¿lu  ('ast', barra o pal), per creuament amb f¿rrum  'ferro' obtenim en català forrellat (s'hi veu el material) i var. ferrollat, forellat, furriac, ferrallat..., però creuat amb serr¿re (cast. 'cerrar') evoluciona a cerrojo en castellà (s'hi veu l'acció).

S'hi pot endevinar que hi ha unes regles que no sempre són regulars (com pretenien els neogramàtics), però que alhora condicionen els nivells d'estudi de qualsevol llengua: el fonètic, el morfològic, el sintàctic i el semàntic. De fet, la GH estudia l'estructura de les llengua en l'eix temporal tot tenint en compte que un canvi fonètic influeix de manera inevitable en els canvis morfològics i també sintàctics. El llatí tenia accents de quantitat (vocals breus i llargues), cosa que va esdevenir en accents d'intensitat en les llengües romàniques (vocals obertes o tancades). Els casos del llatí (nominatiu, vocatiu, acusatiu, datiu, ablatiu) confluïren en un únic cas, l'acusatiu, del qual deriven els mots en català (amb la pèrdua de la -m tal com ja es veu en el llatí vulgar, un exemple del qual el tenim a Pompeia), de tal manera que les funcions començarien a delimitar-se amb preposicions concretes.

Enfocament conceptual del seminari
En el seminari Gramàtica històrica catalana (SGHC) estudiarem la història del català com a sistema lingüístic, centrant-nos en l'evolució dels nivells foneticofonològic i morfosintàctic.

Tot i que està dividit en tres mòduls -fonètica, morfologia i sintaxi-, aquest SGHC vol tractar la llengua com un tot en què res no hi és sense una relació d'interdependència amb la resta: per aquesta raó sovint per a comprendre un canvi haurem de fer referència a causes i a conseqüències que van més enllà del nivell lingüístic a què aquell canvi pertany primordialment.

Convé remarcar especialment que no pretenem fer una enumeració exhaustiva de les transformacions històriques del català, sinó comprendre en profunditat els principals canvis que han donat forma a aquest sistema lingüístic tal com el coneixem i l'utilitzem hui. I sobretot transmetre a l'alumne un mètode de treball que el possibilite a enfrontar-se a qualsevol mot i text.

Justificació en el pla d'estudis
El SGHC completa la formació del pla d'estudis del grau de Llengua i Literatura Catalanes, ja que aprofundeix en aquells aspectes històrics de la llengua catalana que no havien estat tractats a bastament en les matèries de formació bàsica, obligatòria i perfils d'optativitat.

Els coneixements de gramàtica històrica catalana us seran útils... 

-  per a entendre la història lingüística dels territoris de llengua catalana des d'una perspectiva social, política i cultural, i el procés de consolidació del català partint de les vicissituds protagonitzades per comunitats lingüístiques diverses, anteriors i posteriors a la romanització i a la imposició del llatí, llengua de la qual essencialment procedeix la nostra. És imprescindible tenir una base de coneixements de llengua llatina així com també de fonètica i lingüística general.

- per a entendre la dialectologia catalana, en què us introduireu en el món de la variació geolectal. La diversitat que presenta el català d'avui en el conjunt de territoris en què es parla no es pot comprendre sense tenir en compte el procés evolutiu de la llengua, que l'ha dut a resultats a voltes unitaris territorialment i a voltes prou diversificats. Generalment formes lingüístiques que avui només tenen vigència en determinades àrees, en el passat eren generals.

- per a enfrontar-vos amb més confiança a l'edició de textos catalans i a la literatura catalana medieval. Les versions originals dels textos d'aquesta època us seran més accessibles si esteu familiaritzats amb les principals característiques gràfiques, fonètiques, morfològiques, sintàctiques i lèxiques de la llengua antiga.

- per a entendre aspectes de la normativa catalana actual: en nombroses ocasions l'ortografia se sustenta en l'etimologia.

Continguts
Al voltant d'aquells nivells d'anàlisi s'organitzaran els continguts del seminari, que tindrà un caràcter eminentment pràctic. D'una banda s'analitzaran formes del català antic en relació amb el llatí i de l'altra, del llatí al català modern (l'etimologia) passant pels estadis intermedis, tot tenint en compte regles fonètics generals i els anomenats universals del canvi lingüístic presents en totes les llengües per processos d'evolució: assimilacions, dissimilacions, ultracorreccions, analogies, metàtesis, vocalitzacions, síncopes, etc.

Els continguts d'aquesta assignatura s'estructuren en tres blocs temàtics, que coincideixen amb els tres mòduls del manual, dedicats respectivament a la fonètica, a la morfologia i a la sintaxi.

Mòdul 1. Fonètica

Capítol 1. Presentació: els sons del català

Capítol 2. El canvi foneticofonològic

Capítol 3. Mots patrimonials, cultismes i semicultismes

Capítol 4. Evolució dels trets suprasegmentals del llatí al català

Capítol 5. Evolució del sistema vocàlic

Capítol 6. Evolució del sistema consonàntic

Mòdul 2. Morfologia

Capítol 1. Presentació

Capítol 2. Morfologia nominal

Capítol 3. Morfologia verbal

Mòdul 3. Sintaxi

Capítol 1. L'afaiçonament de la sintaxi catalana: de la parataxi a la hipotaxi

Capítol 2. Del substantiu: els casos de la declinació

Capítol 3. De l'article

Capítol 4. Dels demostratius

Capítol 5. Dels possessius

Capítol 6. Dels numerals

Capítol 7. Dels quantitatius

Capítol 8. Dels indefinits

Capítol 9. De l'adjectiu qualificatiu

Capítol 10. Dels pronoms personals

Capítol 11. Dels pronoms relatius

Capítol 12. Del verb

Capítol 13. De l'adverbi

Capítol 14. De la preposició

Capítol 15. De les conjuncions

Capítol 16. De la concordança

Capítol 17. Sobre l'ordre dels elements en la frase

En el mòdul de fonètica, després de tres capítols breus de caire introductori, s'estudia l'evolució, des del llatí clàssic fins al català actual, de l'accent, del vocalisme tònic i àton i del consonantisme, remarcant especialment les grans transformacions que han portat el català a tenir un inventari fonemàtic força distant del que tenia el llatí.

En el mòdul de morfologia, després d'un capítol que ofereix unes nocions generals sobre morfologia flexiva, s'estudia l'evolució de la flexió nominal -fent atenció a la declinació, al gènere i al nombre- en l'àmbit dels substantius, dels adjectius, dels pronoms i dels articles. Després s'hi estudia l'evolució de la conjugació verbal del llatí clàssic fins al català, centrada sobretot en el canvi de les nocions verbals i en la reestructuració del sistema de conjugacions, i oferint, només com a mostra, l'evolució detallada d'alguna de les formes verbals més significatives del català.

En el mòdul de sintaxi, després d'un capítol inicial que remarca l'evolució sintàctica del català des dels primers textos fins avui, es fa un seguiment del paper sintàctic de les diferents categories gramaticals a través de l'anàlisi de nombrosos exemples extrets de documentació antiga. Finalment, aquest mòdul inclou dos capítols sobre la concordança i l'ordre dels elements en la frase.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Recursos d'aprenentatge i eines de suport

Materials i eines de suport

El material didàctic d'aquest SGHC correspon bàsicament a l'assignatura Gramàtica històrica catalana II, editat per la Universitat Oberta de Catalunya i coordinat per Joan Martí i Castell. En aquesta ocasió els materials didàctics consten de tres mòduls:

Mòdul I. Fonètica (autors: Francesc Bernat; Mar Massanell)

Mòdul II. Morfologia (autors: Francesc Bernat; Mar Massanell)

Mòdul III. Sintaxi (autor: Joan Martí i Castell)

Tot i que amb la informació continguda en aquests materials didàctics en teniu prou per superar el SGHC amb èxit, és recomanable que us acostumeu a treballar amb bibliografia i a contrastar punts de vista diversos i maneres variades d'exposar els temes, atés que us trobeu davant d'una metodologia de seminari, tal com s'especifica en l'apartat següent.

Per aquesta raó a la web de l'aula trobareu reproduïts articles i capítols de llibres que desenvolupen aspectes específics del contingut dels mòduls.

N'avancem els títols i els autors:

Articles metodològics, generals i introductoris:

- Casanova, Emili: "Gramàtica històrica catalana: Proposta d'un mètode d'estudi"

- Gargallo, J. E. - Bastardas, M. R. coord. (2007): Manual de lingüística romànica, Barcelona, Ariel (especialment la segona part, p. 227-295, escrites per Fernando Sánchez Miret i Germà Colon)

 
Articles relacionats amb el mòdul I (fonètica):

- Coromines, Joan: "Algunes lleis fonètiques catalanes no observades fins ara"

- Moran, Josep: "Notes sobre la confluència de v i b en català"

- Rasico, Philip: "Dues qüestions de fonologia diacrònica catalana"

Articles relacionats amb el mòdul II (morfologia):

- Casanova, Emili: "Gramàtica històrica i història de la llengua: A propòsit de l'evolució de la desinència de la primera persona del present d'indicatiu"

- Badia i Margarit, Antoni: "Regles de esquivar vocables o mots grossers o pagesívols. Unas normas del siglo XV sobre pureza de la lengua catalana"

- Moran, Josep: "Origen del plural dels noms acabats amb -s en singular"

- Pérez Saldanya, Manel: "Per una teoria del canvi morfosintàctic"

Articles relacionats amb el mòdul III (sintaxi):

- Badia i Margarit, Antoni: "La llengua catalana ahir i avui"

- Mariner, Sebastià: "Paradigma de les conjugacions adversatives en el català medieval"

- Bastardas, Joan: "La llengua catalana mil anys enrere"

- Cuenca, M. Josep: "Sobre l'evolució dels nexes conjuntius en català"

• Bibliografia i fonts d'informació

Bibliografia i fonts d'informació

En relació amb el tema de la consulta bibliogràfica, en primer lloc heu de tenir en compte que tot bon filòleg ha d'estar familiaritzat amb els dos diccionaris monumentals de què disposa la llengua catalana:

- ALCOVER, A. M.; MOLL, F. de B. (1930-1962). Diccionari català, valencià, balear (DCVB). Palma de Mallorca: Moll. [http://dcvb.iecat.net/default.asp]

- COROMINES, Joan (1980-1995). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat). Barcelona: Curial; la Caixa.

I més actualitzada, aquesta obra:

Batlle, Mar - Martí i Castell, Joan - Moran, Josep - Rabella Joan Anton (2016), Gramàtica històrica de la llengua catalana, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

A més, també disposeu de dos diccionaris etimològics manuals, que us resultaran molt pràctics per a resoldre ràpidament consultes puntuals:

- BRUGUERA i TALLEDA, Jordi (1996). Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

- MORAN i OCERINJAUREGUI, Josep; RABELLA i RIBAS, Joan Anton (1999). Diccionari etimològic manual. Barcelona: Edicions 62.

D'altra banda, també us serà útil que tingueu l'hàbit de buscar informació a dues de les gramàtiques històriques més emprades com a obres manuals:

- BADIA i MARGARIT, A. M. (1981). Gramàtica històrica catalana. València: Tres i Quatre.

- MOLL, F. de B. (1991-2006). Gramàtica històrica catalana. València: Universitat de València [2006, Edició corregida i anotada per Joquim Martí Mestre, amb anotacions a peu de pàgina que constitueixen l'actualització més recent de la bibliografia sobre Gramàtica Històrica Catalana]

A més d'aquestes obres de capçalera que un dia o altre tots hauríeu de manejar, seria bo que puntualment consultésseu alguns d'aquests llibres i articles, que us poden proporcionar informació molt útil per a complementar alguns dels continguts del curs:

- BADIA i MARGARIT, A. M. (1973). La llengua catalana ahir i avui. Barcelona: Curial (Biblioteca de Cultura Catalana, 3)

- CUENCA, M. J. (1993). "Sobre l'evolució dels nexes conjuntius en català". A: Llengua i Literatura 5. (1992-1993). Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (Filial de l'Institut d'Estudis Catalans). (pàg. 171-213). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Curial Edicions Catalanes.

- GULSOY, J. (1993). Estudis de gramàtica històrica. València: Universitat de València.

- LLEAL, C. (1990). La formación de las lenguas romances peninsulares. Barcelona: Barcanova (Temas Universitarios).

- MARTÍ i CASTELL, J. (1990). Gramàtica històrica. Problemes i mètodes. València: Universitat de València (Biblioteca Lingüística Catalana).

- MARTÍ i CASTELL, J. - MORAN, J. (1986), Documents d'història de la llengua catalana. Dels orígens a Fabra,  Barcelona: Empúries.

- MORAN, J. (1994). Treballs de lingüística històrica catalana. Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

- MORAN, J. - RABELLA, J. A. (2001). Primers textos de la llengua catalana, Barcelona: Proa.

- RASICO, Ph. (1993). Estudis i documents de lingüística històrica catalana. Barcelona: Curial.

- Pérez Saldanya, M. - Martines, J. (ed.) (2009). Per a una gramàtica del català antic, Alacant: IIFV.

- RUSSELL-GEBBET, P. (1965). Mediaeval Catalan Linguistic Texts. Oxford: The Dolphin Book.

- STATI, S. (1976). La sintassi. Bolonya: Zanichelli (Biblioteca Lingüística, 4).

- VENY, J. (1983). Els parlars catalans. Palma de Mallorca: Moll.

No cal dir que la resta de referències bibliogràfiques, de caràcter més específic, que trobareu comentades en cadascun dels mòduls dels materials didàctics (Gramàtica històrica catalana II) poden ajudar-vos si us interessa ampliar algun dels aspectes que treballarem durant el curs.

• Metodologia

El SGHC es presenta com a formació complementari en format seminari, és a dir, un espai de treball sobre aspectes tècnics amb estudi aprofundit i a través de la interactivitat. En aquest sentit, doncs, les accions formatives aniran destinades a desenvolupar la competència investigadora en general, bé a través de la lectura de textos i anàlisi crítica, bé amb aportacions individuals a partir d'un aspecte concret de GH o mitjançant l'estudi i disseny d'un cas.

El SGHC es planteja a mig camí entre una assignatura normal i un treball final de grau, amb la qual cosa demana que els estudiants centren el seu estudi en un aspecte concret de la gramàtica històrica, facen una lectura crítica de les fonts d'informació relacionades amb el tema que volen analitzar, plantegen preguntes inicials de recerca i presenten una anàlisi i unes conclusions ben argumentades de l'estudi que han fet.

La vostra eina bàsica d'estudi són els materials en paper editats per la UOC. Cal que en llegiu atentament tots els apartats i que resolgueu amb el vostre consultor qualsevol dubte que us plantege la seua lectura i estudi. Serà bo que us feu resums o síntesis dels principals canvis lingüístics (poden ser taules o esquemes i possiblement us anirà millor a mà que a ordinador, llevat que tingueu molta pràctica en el treball amb gràfics).

Cadascun dels tres mòduls dels materials incorpora un apartat d'exercicis d'autoavaluació, seguit d'un solucionari. És molt convenient que, pel vostre compte, feu alguns d'aquests exercicis i comproveu si heu encertat les respostes. Si us provoquen algun dubte, demaneu aclariments al consultor.

Les activitats de l'avaluació continuada, les heu d'enviar com a document adjunt a un missatge a la bústia avaluació continuada. Els fitxers que envieu al consultor han d'anar encapçalats pel vostre nom i cognoms, i convé que els anomeneu de la manera següent:

Cognom - Activitat - número.

Per exemple: Mas_Exercici_1.

Els dubtes sobre la matèria que vulgueu preguntar al consultor heu d'enviar-los a la bústia fòrum, que és on rebreu també la resposta. Així tots els companys es beneficiaran d'aquest intercanvi. Clar és que si les preguntes voleu que siguen particulars heu d'escriure al consultor a la bústia.

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

El SGHC es pot superar mitjançant el lliurament de tots els treballs obligatoris d'avaluació contínua. La nota final resultant podrà ser:

A: excel·lent / matrícula d'honor
B: notable
C+: aprovat
C-: suspès
D: suspès

La nota final de l'avaluació continuada serà la mitjana ponderada de les PAC avaluades al llarg del semestre.

No hi ha l'opció de presentar-se a l'examen final ni es farà prova de síntesi.

Criteris i sistema
L'avaluació estarà estretament lligada als objectius que es persegueixen en aquest seminar: que l'estudiant assolisca el mètode i els coneixements lingüístics necessaris per a facilitar-li la comprensió dels textos catalans antics i per a poder descriure'n els trets gramaticals distintius de l'època i de la zona de procedència.

En l'avaluació, doncs, l'estudiant ha de demostrar que ha adquirit:

1. Els coneixements lingüístics fonamentals sobre la formació i l'evolució històrica de la llengua catalana en els seus nivells foneticofonològic, morfològic i sintàctic.

2. Les habilitats procedimentals i metodològiques necessàries per a enfrontar-se a un text català antic, interpretar-ne el contingut i descobrir-ne els trets gramaticals rellevants per a la seua localització històrica i geogràfica.

Els coneixements lingüístics que es demanaran a l'estudiant són els que apareixen esquematitzats en aquesta llista:

• Fonètica

- Vocalisme

Accentuació (especialment, desplaçaments accentuals)

Vocalisme tònic: evolucions regulars (especialment aquells aspectes en què s'haurà incidit més durant el curs: l'evolució d'E llarga i I breu llatines, la inflexió per iod, etc.)

Vocalisme àton: evolucions regulars

- Consonantisme

 Lenició

 Africacions

 Palatalitzacions

• Morfologia

- Nominal

 Flexió (de cas, gènere i nombre)

 Categories nominals (articles, demostratius, possessius, pronoms febles)

- Verbal

  Reconfiguració del sistema verbal (de les nocions verbals i de les conjugacions)

 Aspectes concrets més estudiats (primera persona del present d'indicatiu, verbs incoatius, futur, condicional, terminacions personals, etc.)

• Sintaxi

 Ús sintàctic de certs elements (relatius: qui / que; preposicions: a davant de complement directe; auxiliars verbals: haver / ésser, etc.)

 Relacions sintàctiques entre elements de la frase (per exemple, la concordança de participi)

 Ordenació dels elements de la frase (per exemple, ordenació dels pronoms febles entre ells i amb el verb)

 Construccions sintàctiques (per a expressar obligació, finalitat, etc.)

 Processos de gramaticalització (per exemple, en la creació de conjuncions)

Pel que fa a l'aprenentatge de tipus metodològic o procedimental, es podrà assolir a través de les activitats, els exercicis autoavaluatius dels mòduls i, sobretot, de l'avaluació continuada.

Avaluació contínua

La UOC aposta pel sistema d'avaluació continuada com a sistema d'avaluació preferent i com a mitjà per a adquirir els continguts de les assignatures. En aquest sentit, és important entendre-la no tan sols com un instrument per a l'avaluació durant el semestre, sinó com una eina per a l'aprenentatge progressiu dels continguts de l'assignatura. La metodologia de treball pròpia de l'avaluació contínua ofereix molts avantatges en un entorn no presencial d'aprenentatge:

a. Permet establir un ritme de seguiment i treball constant necessari per a l'aprenentatge. El fet d'anar avançant progressivament en l'estudi,
treball i assimilació del contingut de l'assignatura contribueix a arribar, d'una forma més amena, a l'assoliment final d'uns bons coneixements.
b. Permet al professorat valorar si l'estudiant ha assolit els coneixements que es tracten en els mòduls didàctics de l'assignatura.

En una assignatura com aquesta, que encadena coneixements, l'avaluació contínua permet plantejar un procés d'aprenentatge pràctic i gradual (acumulatiu). Els enunciats concrets de les activitats estaran penjats a l'aula els dies marcats al calendari del curs. Les PAC poden combinar activitats de caire més teòric, amb reflexions, resolució de casos pràctics,  i l'ús actiu de la xarxa a fi de buscar dades relacionades amb els temes treballats. A més, a través de les PAC es treballen de manera pràctica altres continguts de caire transversal.

L'avaluació contínua és, doncs, el millor procediment per a adquirir de manera gradual i progressiva els coneixements necessaris per a superar el SGHC. En el cas de la gramàtica històrica és especialment important que teoria i pràctica vagen de la mà i, doncs, que al costat de l'estudi dels mòduls (i, si cal, de la consulta de la bibliografia) hi haja un esforç d'elaboració d'exercicis i activitats diversos.

Així, l'estudi dels mòduls us donarà idea de les grans transformacions foneticofonològiques i morfosintàctiques que es van operar en el sistema lingüístic llatí fins a formar-ne un de nou -la llengua catalana-, mentre que la realització d'activitats us atansarà a la concreció d'aquests canvis en les paraules i les frases de la llengua catalana antiga i moderna i us ajudarà a familiaritzar-vos amb grafies, amb pronúncies, amb formes flexives i amb construccions sintàctiques que, tot i pertànyer a la nostra llengua, ens resulten distants perquè han caigut en desús.

L'avaluació contínua consta de quatre activitats obligatòries  i quatre activitats voluntàries.

• PAC1: ua corresponent al mòdul de fonètica.

Activitat voluntària 1

• PAC2: un segon corresponent als mòduls de morfologia i sintaxi.

Activitat voluntària 2

• PAC3: un tercer, sobre lectura, adaptació i comentari de textos medievals.

Activitat voluntària 3

• PAC4: treball final d'investigació.

Activitat voluntària 4

Temporització i dates clau

Començament: 19 de febrer de 2020
Nota final: 25 de juny de 2020

Es valorarà: 

1. Que els processos d'evolució fonètica, morfològica o sintàctica exposats siguen els correctes.
2. Que en la descripció dels processos evolutius no s'ometen passos o factors rellevants.
3. Que es tinga en compte la diversitat dialectal del català, fruit de les divergències en l'evolució històrica de la llengua.
4. Que les respostes se cenyisquen a les qüestions plantejades.
5. Que els coneixements adquirits no s'exposen de manera desvinculada del text reproduït en l'enunciat, sinó que les explicacions partisquen d'aquest sempre que siga possible.
6. Que es relacionen coneixements diversos, tant dins de cadascun dels mòduls de l'assignatura (fonètica, morfologia, sintaxi) com a través d'ells.
7. Que l'exposició estiga ben estructura i la redacció resulte clara.
8. Que es domine la metodologia i la terminologia pròpies de la lingüística diacrònica.

 
Les qualificacions de les PAC serà: 

A: l'activitat està molt ben feta i demostra un molt bon domini dels procediments i dels continguts treballats

B:l'activitat està força ben feta i demostra un bon domini dels procediments i dels continguts treballats, encara que hi ha aspectes puntuals millorables

C+:malgrat la presència de diversos aspectes millorables, l'activitat està resolta de manera globalment correcta i demostra un domini suficient dels procediments i dels continguts treballats

C-:l'activitat no està resolta de manera correcta i demostra mancances diverses en el domini dels procediments i dels continguts treballats

D:l'activitat no està resolta de manera correcta i demostra mancances importants en el domini dels procediments i dels continguts treballats

Les qualificacions de les activitats voluntàries serviran per a millorar la qualificació final.

Tipologia d'activitats
Partint d'unes frases proposades prèviament, se us pot demanar:

1. Que descrigueu pas a pas l'evolució fonètica d'un ètim llatí fins arribar a la forma catalana actual (considerant les diferències dialectals).
2. Que justifiqueu l'origen d'una forma catalana (que pot ser un article, un demostratiu, un pronom feble, un possessiu, etc.) en què, a més de l'evolució fonètica, calga tenir en compte aspectes com l'influx analògic, la recategorització gramatical o la reinterpretació semàntica.
3. Que justifiqueu des d'un punt de vista diacrònic la flexió de gènere o de nombre d'un element nominal o la forma conjugada d'un verb.
4. Que expliqueu l'evolució d'un aspecte sintàctic (construcció, ordenació, concordança, etc.) al llarg de la història del català.

Tingueu en compte que:

1. Se us pot demanar que adapteu al català actual alguna de les frases.
2. En una mateixa pregunta podeu haver de combinar coneixements de fonètica, de morfologia i de sintaxi.
3. Per a explicar el cas concret de les paraules o les construccions assenyalades en el text, pot ser que hàgeu de fer una breu exposició contextualitzadora.

Activitats enfocades a la metodologia de seminari:

1. Lectura de textos i anàlisi crítica (o comentari) del text que han llegit a partir d'una sèrie de preguntes inicials.
2. Aportacions individuals a partir d'un aspecte concret de gramàtica històrica. Aquestes aportacions es poden compartir amb els companys per mitjà d'un blog a l'aula. Els companys poden completar les entrades amb algun comentari. S'avalua el tipus de contribució que faça cada estudiant. Es pot plantejar més d'una activitat d'aquest tipus.
3. Lectura (individual o per parelles) d'un tema concret especialment significatiu de gramàtica històrica. Els estudiants llegeixen textos diferents i en comparteixen un resum o anàlisi al fòrum de l'aula. Aquest treball serveix per a identificar aspectes clau del text i poder-los argumentar. Els estudiants fan un resum del text que han llegit a partir d'una sèrie de preguntes-guia. Si les lectures es treballen per parelles, cada membre de la parella escriu prèviament el resum i, un cop fet el resum individual, en consensuen la versió final conjunta per a compartir-la al fòrum de l'aula. El text que preparen els estudiants s'avalua.
4. Disseny d'un cas d'estudi. Identificar un aspecte concret de gramàtica històrica i fer-ne una anàlisi aprofundida. Es pot anar concretant i definint al llarg del curs. Durant les primeres setmanes del seminari l'estudiant ha de preparar una primera proposta d'estudi perquè el professor la puga validar. Hi ha la possibilitat de compartir el disseny del cas que cada estudiant ha preparat en un espai de fòrum a l'aula perquè la resta de companys puguin fer com a mínim una contribució a cada proposta.
5. Tema de l'estudi de cas.
6. Justificació/Motiu de la tria.

iii. Dades que es recolliran per a dur a terme l'estudi.

1. Bibliografia (2 o 3 ítems) i altres referències (p.ex. internet).

e. Estudi de cas. Redacció completa del cas d'estudi que l'estudiant ha triat. Les opcions c i d estan relacionades. Primer fan la proposta del tema que volen estudiar i després l'han de desenvolupar seguint l'estructura pròpia d'un treball acadèmic (introducció, objectius, metodologia, conclusions i bibliografia). Les opcions c i d es poden fer en paral·lel a la resta d'activitats o temes que es treballen en el seminari.

• Avaluació final

La nota final de l'avaluació continuada serà la mitjana ponderada de les PAC avaluades al llarg del semestre.

No hi ha l'opció de presentar-se a l'examen final ni es farà prova de síntesi.

• Feedback

Acció de consultoria.
L'aprenentatge es basa en la resolució d'activitats i/o casos pràctics que proposa el professor col·laborador. El professor col·laborador s'adreça als estudiants per a orientar-los i ajudar-los en les dificultats que els sorgeixen en el procés d'aprenentatge, i els aporta retroalimentació (feedback) de manera constant. Així mateix, comprova que cada estudiant assoleix els objectius pedagògics i desenvolupa les competències professionals previstes i definides al pla docent. Fa l'avaluació formativa i personalitzada de l'estudiant segons la previsió del curs. El professor col·laborador és qui orientarà sobre com caldrà fer la lectura dels materials associats al curs i sobre quin és el procediment més adequat per a resoldre els problemes o casos que es proposin.