Llenguatges d'especialitat i terminologia Codi:  07.540    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2020-2021. Us servirà per planificar la matrícula. Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

Aquesta és una assignatura optativa del grau de Llengua i Literatura Catalanes que té una càrrega de 6 crèdits. Els continguts que s'hi tracten i les competències que s'hi treballen pretenen donar resposta a preguntes com les següents: què diferencia un text de la llengua general, produït en una situació quotidiana, d'un text científic, tècnic o jurídic?; quines característiques tenen el català científic o el català jurídic?; són diferents les paraules dels termes especialitzats?; per què en català l'equivalent de bullying és la forma assetjament escolar?

Aquests són alguns dels interrogants que us plantejarem en aquesta matèria, amb l'objectiu que arribeu a conèixer les característiques principals dels anomenats llenguatges d'especialitat, fent un èmfasi especial en la redacció de textos científics i tècnics en català; paral·lelament, ens iniciarem en l'estudi de la terminologia en tant que camp de coneixement teòric i aplicat que té com a objecte d'estudi el terme o unitat lèxica especialitzada; això ens permetrà abordar l'elaboració de vocabularis i diccionaris especialitzats (l'anomenada metodologia del treball terminogràfic) i la resolució de consultes terminològiques puntuals, com també conèixer els nombrosos recursos terminològics que actualment ens ofereix Internet.

Amunt

Es tracta d'una assignatura optativa de 6 crèdits del grau de Llengua i Literatura Catalanes, que forma part del bloc de matèries optatives relacionades amb la lingüística i, més concretament, amb la lingüística aplicada. Justament pel seu caràcter eminentment aplicat, també té molta relació amb les assignatures del bloc de professions de la llengua, especialment amb les de Lexicografia, Teoria i pràctica de la traducció, i Assessorament i serveis lingüístics.

Amunt

Aquesta assignatura permet aprofundir el coneixement dels textos especialitzats i també de les seves unitats més característiques, els termes, tant des d'una perspectiva teòrica com aplicada. Per tant, pot ser útil per a moltes activitats professionals, fonamentalment relacionades amb la mediació lingüística en llengua catalana: elaboració de diccionaris i vocabularis especialitzats; resolució de consultes terminològiques; traducció, correcció i edició de textos especialitzats; formació lingüística (cursos de redacció especialitzada); disseny i elaboració de models de documents especialitzats, etc.

Amunt

No hi ha cap requisit previ per cursar aquesta assignatura, tot i que cal tenir en compte que la part aplicada de l'assignatura exigeix un nivell de coneixement superior de la llengua catalana (com passa amb totes les assignatures optatives d'aquest grau).

Amunt

En aquesta assignatura, com en totes les optatives del grau de Llengua i Literatura Catalanes, cal tenir un domini superior de la llengua escrita (tant pel que fa a la competència ortogràfica i gramatical, com pel que fa a la producció textual). L'estudiant que no tingui aquest nivell, i així ho manifesti en les PAC o en les proves finals, no podrà superar l'assignatura.

Amunt

En aquesta assignatura es treballen els objectius generals següents, que també són objecte d'avaluació per mitjà de les diferents activitats proposades al llarg del semestre, així com de les proves finals:

Objectius generals

  • Conèixer els principals corrents teòrics i metodològics de l'estudi de la llengua.
  • Saber quins són els nivells d'anàlisi interna d'una llengua, quins en són els objectius i les aplicacions, i quines categories i mètodes d'anàlisi es fan servir.
  • Saber com s'analitza l'estructura formal i significativa d'un text i saber-ho fer per al català d'acord amb un marc teòric o metodològic determinat.
  • Analitzar les relacions entre les produccions lingüístiques i el context.
  • Conèixer la terminologia relativa a la disciplina i utilitzar-la de manera adient.

Aquests objectius responen a la voluntat que l'estudiant assoleixi les competències específices 4, 6 i 16 del grau de Llengua i Literatura Catalanes:

 Competències específiques 

  • (4) Identificació, en un estudi o treball sobre la llengua, del seu marc, els seus antecedents teòrics i les seves aportacions originals.
  • (6) Anàlisi de textos en català i/o en altres llengües en els diferents nivells estructurals.
  • (16) Expressió oral i escrita per a la vida acadèmica i professional.

Amunt

Els continguts fonamentals que es treballen en aquesta assignatura corresponen, d'una banda, a tres mòduls didàctics de la UOC (que són a l'apartat "Mòduls didàctics" de l'aula, dins de "Recursos d'aprenentatge"); i, de l'altra, a la bibliografia complementària (que és a l'apartat de l'aula que duu aquest mateix nom, dins de "Recursos d'aprenentatge"). Tots aquests materials s'organitzen al voltant de les tres grans unitats de contingut següents:

Unitat 1. Els textos especialitzats (mòdul didàctic 1)

1. Llenguatges d'especialitat i textos especialitzats

1.1. Diversitat denominativa i pluralitat d'enfocaments

1.2. Caracterització del text especialitat

1.3. Text especialitzat i variació

2. La redacció de textos especialitzats en català

2.1. Els textos especialitzats en llengua catalana: dels orígens fins a l'actualitat

2.2. Característiques lingüístiques dels textos especialitzats

2.3. La producció de textos especialitzats

 

Unitat 2. La terminologia com a disciplina: orígens, evolució, objecte d'estudi i organització (mòdul didàctic 2 i bibliografia complementària)

1. Orígens de la terminologia

2. Principals línies de pensament en la terminologia actual

3. L'objecte d'estudi de la terminologia: la unitat terminològica

4. Organització de la terminologia: organismes i centres de producció terminològica

 

Unitat 3. Les aplicacions terminològiques (mòdul didàctic 3 i bibliografia complementària)

1. La noció d'aplicació terminològica

1.1. Necessitats terminològiques: terminologia per a qui i per a què?

1.2. El Principi d'adequació

1.3. Altres principis metodològics complementaris

2. El treball terminològic

2.1. El treball terminològic puntual

2.2. Elaboració d'una terminografia: treball terminològic sistemàtic

2.3. Competències necessàries per treballar en terminografia

2.4. Normes o directrius internacionals per al treball terminogràfic

2.5. Recursos tecnològics per al treball en terminografia

Amunt

Amunt

Aquesta assignatura compta amb tres tipus de materials:

  • Els tres mòduls didàctics de l'assignatura, que corresponen respectivament als continguts que es treballen a les unitats 1 (mòdul 1), 2 (mòdul 2) i 3 (mòdul 3), que estan relacionats amb els textos especialitzats, amb la terminologia com a disciplina i amb les aplicacions terminològiques. S'estructuren en una primera part, en la qual s'exposa la matèria que l'estudiant ha d'aprendre, i en una segona part d'exercicis i activitats, orientada a l'aplicació dels coneixements adquirits. 
  • La bibliografia complementària, que també és a l'aula, a l'apartat que duu el mateix nom dins de "Recursos d'aprenentatge"
  • Els recursos diversos que apareixen a l'apartat "Fonts d'informació terminològica" de l'aula, que complementen els materials anteriors i que majoritàriament són enllaços de portals i pàgines webs. 

A les Activitats de l'aula la professora col·laboradora va enllaçant oportunament els materials que tenen relació amb cada una de les activitats proposades.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.

 

Amunt