| Sociolingüística catalana | Codi: 07.552 : 6 |
En aquesta assignatura s'estudien els principals conceptes i procediments de la sociolingüística, amb especial èmfasi en aquells que s'han aplicat en l'estudi de l'ús de la llengua catalana. L'objectiu fonamental és que coneguis, d'una banda, l'estructura dels processos de canvi social que van des de la substitució lingüística fins al capgirament d'aquest procés; i de l'altra, que aprenguis a analitzar els pressupòsits i els prejudicis en què es fonamenten els discursos que aquests contextos generen. Aquests coneixements, entre altres coses, serviran perquè sàpigues avaluar els debats recurrents que tenen lloc en la comunitat lingüística catalana.
L'activitat principal del curs serà la realització d'un treball únic. Si no pots dur a terme aquest treball, també hi ha l'opció que redactis 4 PAC.
En el Pla d'estudis del Grau en Llengua i Literatura Catalanes hi ha altres assignatures properes a la Sociolingüística catalana que formen part del mòdul que anomenem Llengua i societat. En primer lloc, la Sociolingüística (OP) que podria dur el cognom de "general" i en la que s'estudien algunes de les principals subdisciplines de la sociolingüística (variacionimes, sociologia del llenguatge, sociolingüistica interaccional i sociolingüística crítica). En segon lloc, hi ha la Història de la llengua catalana (OB) que se centra en la variació diacrònica, i que ve a ser una sociolingüística històrica. En tercer lloc, la Dialectologia catalana (OP) se centra en l'estudi de la variació diatòpica. En cinquè lloc, la Política i la planificació lingüístiques (OP) és una sociolingüística aplicada que està a caball entre el dret, la polítca i la sociolingüística. Finalment hi ha l'asssignatura de Pragmàtica i discurs (OP) en què s'estudia també el llenguatge com a element constitutiu de les relacions socials i , per tant, de tota l'estructura social.
La sociolingüística és una disciplina que es pot aplicar a molts camps professionals entre ells els de tècnics de normalització lingüística d'ajuntaments, del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Direcció General de Política Lingüística, de les universitats, etc.
Per altra banda, l'anàlisi de dades lingüístiques (quantitatives o qualitatives) també forma part de les tasques de les empreses de demoscòpia i de la recerca universitària de centres i grups de recerca com el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació, i el Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades, de la UB, el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears de la UIB, el Grup Consolidat de Recerca en Plurilingüisme i Educació de la UdL, el Grup de Recerca en Cultura i Educació de la UdG, el Grup de Recerca en Llengües de la Universitat d'Andorra, la Unitat per a l'Educació Multilingüe de la UA o la Xarxa CRUSCAT de l'Institut d'Estudis Catalans.
Per a cursar aquesta assignatura no hi ha cap requisit previ.
Com es recomana per a matricular-te de la resta d'optatives, has d'haver superat les assignatures de formació bàsica; i com més assignatures obligatòries millor com ara la Història de la llengua catalana. Entre les optatives, aniria molt bé haver cursat abans Sociolingüística.
Lectures de preparació:
Aquestes lectures poden ser útils per a preparar l'assignatura abans de començar el semestre. De cap manera són obligatòries:
KREMNITZ, Georg. Gesellschaftliche Mehrsprachigkei. Viena: Ed. Wilhelm Braumüller, 1990. Trad. Cat: Multilingüisme social. Barcelona: Edicions 62, Col. Llibres a l'abast, 1993.
VALLVERDÚ, Francesc. Aproximació crítica a la sociolingüística catalana. Barcelona: Edicions 62, Col. Llibres a l'abast, 1980.
O bé posterior:
VALLVERDÚ, Francesc. Velles i noves qüestions sociolingüístiques. Barcelona: Edicions 62, Col. Llibres a l'abast, 1998.
És aconsellable que et matriculis d'aquesta assignatura en un semestre en què tinguis més possibilitats de realitzar un petit treball de camp o de consultar referències bibliogràfiques en alguna biblioteca.
Tanmateix, si mai no pots disposar de temps, tens la possibilitat de fer un treball de caire més teòric o aprofitant dades disponibles (hi ha un apartat al web de l'assignatura dedicat íntegrament a aquest mètode).
1.Objectius
1.1. Objectius generals
El que es pretén amb aquesta assignatura és que l'estudiant assoleixi:
- Conèixer la gènesi de la sociolingüística com a disciplina.
- Familiaritzar-se amb els principals corrents ideològics i subdisciplines de la sociolingüística.
- Saber identificar els principals sociolingüistes i les seves aportacions a la disciplina.
- Entendre les orientacions i els conceptes més importants de la matèria estudiada i familiaritzar-se amb la terminologia pròpia de la disciplina.
- Conèixer diferents mètodes de la recerca sociolingüística.
- Poder llegir amb comoditat i de manera crítica textos especialitzats d'aquest camp.
1.2. Objectius específics
Els principals objectius específics són:
- Relacionar l'estudi del llenguatge amb la semiòtica i l'estudi de la comunicació (5.2)
- Saber concebre la llengua en la seva dimensió social, conèixer els estudis propis d'aquest àmbit i les seves aplicacions (5.4) i
- Saber concebre i analitzar els processos d'interrelació de la llengua i els entorns i processos culturals (5.5)
- Comprendre la dimensió històrica de les llengües i saber analitzar els factors que incideixen en la seva aparició, en l'evolució i en l'extinció (5.7)
2. Competències
a) Competències Específiques
4. Identificació, en un estudi o treball sobre la llengua, del seu marc, els seus antecedents teòrics i les seves aportacions originals.
4.1. Conèixer els principals corrents teòrics i metodològics de l'estudi de la llengua.
4.2. Conèixer les característiques de les principals línies de reflexió sobre el llenguatge i el significat.
5. Identificació de les relacions de la lingüística amb les altres ciències, humanes, socials o experimentals, i, al mateix temps, caracterització del que la distingeix i singularitza com a ciència.
5.4. Saber concebre la llengua en la seva dimensió social, conèixer els estudis propis d'aquest àmbit i les seves aplicacions.
11. Coneixement de les relacions que estableixen amb les llengües els diferents grups socials: funcions socials i funcions comunicatives.
11.2. Conèixer la variació que el llenguatge experimenta d'acord amb les diferents funcions i els àmbits d'ús, comunicatius, socials i professionals, amb els seus gèneres i registres corresponents.
11.3. Conèixer com diverses concepcions de la llengua responen a diverses formes d'organització social i exercici del poder.
11.4. Conèixer la gènesi de la sociolingüística com a disciplina.
11.5. Conèixer les orientacions més importants de la sociolingüística (especialment la feta en les terres de parla catalana) i els seus conceptes clau, amb la finalitat de comprendre de manera profunda textos especialitzats.
11.6. Saber analitzar dades sociolingüístiques a partir dels mètodes d'alguna de les seves orientacions principals.
11.8. Conèixer la posició diferenciadora de les habilitats comunicatives i les llengües dintre de les diverses formes d'activitat econòmica.
11.9. Conèixer les relacions entre extracció social i capital lingüístic.
14. Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.
14.1. Comprendre com els diferents contextos socials i culturals afecten la naturalesa del llenguatge i el significat.
14.8. Comprendre que la posició social dels individus, les desigualtats d'accés a les diferents formes de capital i el paper de les institucions intervenen en els processos de reproducció cultural, de dominació i resistència, i d'intercanvi, distribució i recepció de la cultura, com també en la creació de significats culturals.
14.9. Comprendre i analitzar la dimensió espacial (local/nacional/global, moviments demogràfics, construcció i representació de l'espai, etc.) dels processos de reproducció cultural, de dominació i resistència, d'intercanvi, distribució i recepció de la cultura, i de creació de significats culturals.
b) Competències Transversals
1. Cerca, gestió i ús de la informació
1.1. Comprendre i conceptualitzar la informació, organitzar-la, classificar-la, indexar-la, titular-la, resumir-la, extreure la informació que és pertinent per a un context especificat i crear compendis a partir de múltiples fonts i documents.
2. Ús i aplicació de les TIC en l'àmbit acadèmic i professional
2.1. Treballar de manera productiva dintre un equip en xarxa o en un entorn virtual.
3. Exercici de l'anàlisi i la síntesi
3.1. Sintetitzar idees i argumentacions relacionades amb els objectes d'estudi de la disciplina, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.
6. Treball individual i en equip
6.1. Planificar l'estudi i gestionar el temps de manera que l'activitat acadèmica sigui compatible amb altres activitats i responsabilitats.
6.2. Treball en equip per a demostrar la capacitat d'escoltar els altres, fer aportacions a les discussions i, si cal, exercir el lideratge de manera efectiva.
L'assignatura tracta tant continguts teòrics com continguts empírics.
1. Continguts teòrics
Els trobaràs en el mòdul 1.Panorama de la sociolingüística , que et serviran de punt de partida per a definir l'àrea d'interès en què voldràs treballar. Aquestes àrees són, bàsicament, la sociologia de la llengua, la sociolingüística interaccional, la sociolingüística del conflicte i de la crítica i la psicologia social. Aprofundiràs en uns continguts o en uns altres en funció del treball que triïs.
2. Continguts empírics
2.1. Dades i procediments de recerca (mòdul 3)
Rebràs informacions sobre la preparació de la recerca i sobre els estudis quantitatius i qualitatius.
2.2. Metodologia de la recerca sociolingüística (web)
Mitjançant sis guies sobre treballs empírics et presentem diferents possibilitats de dissenyar la recerca:
- Treballs empírics quantitatius
- Treballs basats en dades disponibles
- Treballs d'observació participant
- Recerca sobre la vitalitat lingüística a Catalunya
- La construcció de dades
- La redacció dels treballs
Hi pots accedir des de l'apartat "Consulta dels materials de què disposa l'assignatura" d'aquest pla docent. O bé, des de la pestanya de "recursos" de l'assignatura. Hi has d'anar a:
-Sociolingüística Catalana (web)
- 3. Guies de treballs
3. Temes per a debatre (web)
També et presentem materials de suport per a participar en debats sobre els temes següents:
- El progrés és la causa de la substitució lingüística.
- Els poders públics no han d'intervenir en els usos lingüístics.
- Catalunya és bilingüe (o no).
- Ateses les tendències actuals, el català s'extingirà amb el segle XXI.
També hi pots accedir des de l'apartat "Consulta dels materials de què disposa l'assignatura" d'aquest pla docent.
| Recursos en línia en sociolinguistica | |
| Sociolingüística catalana | Web |
En l'apartat "Consulta dels materials de què disposa l'assignatura" d'aquest pla docent trobaràs descrits els següents blocs:
a) Materials en paper
- Introducció a la sociolingüística, titulat: "Panorama de la sociolingüística" (en paper).
- Una invitació al treball d'investigació: "Dades i procediments de recerca" (en paper).
b) Web de l'aula
- Set guies sobre la metodologia de la recerca sociolingüística
-Dades aconseguides pels especialistes seguint aquesta metodologia
- Quatre propostes de debat
c) Prestatgeria virtual
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC. |