| Història de Llatinoamèrica | Codi: 21.136 : 6 |
- Familiaritzar-se amb la història d'Amèrica Llatina des d'un àmbit social, des del règim colonial fins a l'actualitat, atenent perioditzacions, continuïtats i ruptures, i la diversitat de processos històrics des d'una perspectiva interdisciplinària.
- Aprendre a assenyalar la relació entre els diferents models de desenvolupament econòmic experimentats en la regió i els processos socials i polítics que han caracteritzat el seu esdevenir durant els segles XIX i XX.
- Adquirir la capacitat per combinar diferents perspectives d'anàlisi, des de la més micro ancorada en estudis de cas regionals, en relació amb el posicionament d'Amèrica Llatina en el sistema món contemporani.
- Identificar diferents perspectives d'anàlisi antropològiques, econòmiques, decolonials i de gènere en els estudis de cas estudiats.
- Prendre consciència dels processos de desigualtat econòmica, dominació colonial, racial i patriarcal en la construcció de les societats, des de la Colònia fins a l'actualitat, i llur articulació amb formes particulars locals de relacions socials desiguals.
- Constatar el paper jugat per la capacitat d'agència de subjectes i poblacions i llur relació amb la contestació social i la vehiculació de l'acció col·lectiva dels sectors socials subalterns indígenes, camperols i populars.
- Aprofundir en el coneixement i aplicació dels conceptes, teories, temes i procediments de la investigació històrica, antropològica i econòmica.
- Que els estudiants sàpiguen dilucidar les particularitats disciplinàries i interpretar la realitat des d'una mirada interdisciplinària.
- Capacitat d'establir anàlisis comparades en l'estudi de la història local, nacional i internacional
- Capacitat de formular hipòtesis i desenvolupar projectes d'investigació que puguin contribuir al coneixement i debat de problemes actuals o del passat.
BLOC 1: LA INVENCIÓ D'AMÈRICA: COLONITZACIÓ, DESCOLONITZACIÓ I ALTERITAT.
En aquest bloc es tractarà el procés de construcció social que s'ha fet de les societats llatinoamericanes des de la conquesta. Es pretén abordar la invenció d'Amèrica partint d'una anàlisi històrica basada en la dinàmica del "nosaltres" i "ells", tenint en compte tres moments històrics: l'expansió europea dels segles XVI i XVII i el descobriment d'una nova humanitat ("pagans" i indígenes americans); el pensament il·lustrat (l'altre com a salvatge) i el salt vers al civilització i els paradigmes científics (evolucionisme i pobles primitius). Paral·lelament, es tractaran les transformacions del món indígena en el sí de la dominació colonial, l'esclavitud i les independències.
D'aquesta manera es pretén abordar com els processos d'alteritat i racialització han estat funcionals durant els diferents períodes històrics, des de la colonització i les Independències, fins a la inserció al capitalisme global. Aquests es situen en la base de la construcció del subdesenvolupament com a utopia i intervenció civilitzadora i econòmica sobre poblacions no occidentals.
Obres de referència:
- Elliott, John H. (1972), "El impacto incierto". En John H. Elliott, El Viejo Mundo y el Nuevo (1492-1650). Madrid: Alianza Editorial, pp. 13-40.
- O'Gorman, Edmundo (1995), "El proceso de la invención de América". En Edmundo O'Gorman, La invención de América. México: Fondo de Cultura Económica, pp. 79-136. Més fácil. Visió de Colón. Americo se n'adona.
- Stolcke, Verena (2009) "Los mestizos no nacen sino que se hacen". A Avá. Revista de Antropología 2009, (14) Disponible a: http://www.redalyc.org/resumen.oa?id=169013838002
- Guerrero, Andrés (2007) "Inmigrantes africanos e indios ecuatorianos: dos casos de reverberación de la administración privada de poblaciones (España, siglo XXI y Ecuador, siglo XIX)", en Bretón, V., García, F., Jové, A. y Vilalta, M. (eds), Ciudadanía y exclusión: Ecuador y España frente al espejo, Madrid: Catarata.
BLOC 2: DESENVOLUPAMENT, MODELS ECONÒMICS I LA CONSTRUCCIÓ DEL SUBDESENVOLUPAMENT
La idea de desenvolupament constitueix una utopia universalitzadora que presenta com a meta que tots els països del planeta assoleixin un nivell d'avenç econòmic i la reproducció del modus viviendi dels països industrialitzats. Seguint amb les visions unilineals del progrés de la humanitat iniciades amb la Il·lustració, durant el segle XX, la industrialització i l'economia de mercat capitalista han estat els models econòmics desitjables, considerats únics i finalitat absoluta de les polítiques a escala planetària. En aquest bloc es tractarà l'aplicació dels diferents paradigmes econòmics que s'inclouen dins la noció de desenvolupament. Aquests han estat elaborats, confrontats, experimentats i criticats sobre la realitat social llatinoamericana amb l'objectiu de superar-ne un atribuït subdesenvolupament. Tractarem les teories de la modernització, el model de substitució d'importacions, "el desarrollisme" i les economies camperoles, així com noves concepcions crítiques sorgides a llum dels efectes de les polítiques neoliberals de finals del segle XX, que ens ajudaran a comprendre com les nocions de desenvolupament i subdesenvolupament són construccions socials i models civilitzadors eurocentrats.
Obres de referència:
- Carrasco, C., 2001, La sostenibilidad de la vida humana: ¿Un asunto de mujeres? En "Mientras tanto", nº82, otoño-invierno, Barcelona: Icaria.
- Carrasco, C., 2006, "La economía feminista: una apuesta por otra economía" en Vara Miranda M.J, Estudios sobre género y economía, Madrid: Akal.
- Carrasco, Cristina, 2013, La economia feminista, Attaktv, disponible a https://www.youtube.com/watch?v=HylglzHxehU&t=173s
- Escobar, Arturo (2005), "El 'postdesarrollo' como concepto y práctica social". En Daniel Mato (ed.), Políticas de economía, ambiente y sociedad en tiempos de globalización. Caracas: Facultad de Ciencias Económicas y Sociales, Universidad Central de Venezuela, pp. 17-31. (Fonts d'informació/Recursos).
- Escobar, Arturo, 2014, La invenció del desarrollo, Editorial Universidad del Cauca, Colombia. "Prólogo a la primera edición", pp.43-45; "Prefacio a la primera edición", pp.47-48 i el segon capítol "La problematización de la pobreza: La fábula de los tres mundos y el desarrollo" pp. 69-107. Disponible on line: https://cpalsocial.org/documentos/552.pdf o contactar amb la profesora.
- Guzmán, Gabriel (1976), "Características generales de la CEPAL". En Gabriel Guzmán, El desarrollo latinoamericano y la CEPAL. Barcelona: Planeta, pp. 209-222.
- Lewis, W. Arthur (1965 [1949]), "Sobre planeación en los países atrasados". En Lewis W. Arthur, La planeación económica. México: Fondo de Cultura Económica, pp. 136-144.
- Quiroga, N., 2009, "Economías feminista, social y solidaria. Respuestas heterodoxas a la crisis de reproducción en América Latina" en Iconos. Revista de Ciencias Sociales, n.º33, Quito: FLACSO, pp. 77-89. Disponible a: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3318488
- Reyes, E., Giovanni, 2001, Principales Teorías sobre el Desarrollo Económico y Social, Nomadas, Revista crítica de Ciencias Sociales y jurídicas, UCM, disponible en línia: http://www.redalyc.org/pdf/181/18100408.pdf
- Rostow, Walt W. (1961), "Introducción" y "Las cinco etapas de crecimiento. Resumen". En Walt W. Rostow, Las etapas del crecimiento económico: un manifiesto no comunista. México: Fondo de Cultura Económica, pp. 23-39.
- Vásconez, Alison (2012), "Mujeres, hombres y las economías latinoamericanas: un análisis de dimensiones y política" a La economía feminista desde América Latina. Una hoja de ruta sobre los debates actuales en la región. Santo Domingo: ONU Mujeres. Disponible a: http://www.unwomen.org/-/media/headquarters/attachments/sections/library/publications/2012/la-economia-feminista-desde-america-latina-es.pdf?la=es&vs=4841
BLOC 3: LA QÜESTIÓ AGRARIA, LLUITES I MOVIMENTS CAMPEROLS
En aquest tercer bloc ens endinsarem en la qüestió agrària a Amèrica Llatina i en les nocions del camperolat com a objecte d'estudi i com a subjecte històric. Partint de la importància central que l'organització de les estructures agràries ha jugat des de la mateixa administració colonial fins a les polítiques desarrollistes, ens endinsarem una mica més en les implicacions que ha tingut la construcció dels camperols com agents modernitzadors del camp, com a potencials beneficiaris de diferents models econòmics i com a subjectes amb capacitat d'agència. Es tractaran les reformes agràries i el caràcter multifacètic dels processos endegats per les aquestes: la fi del règim d'hacienda, l'avenç i organització dels moviments camperols. També, els intents frustrats de transformació, les revolucions i la reconstrucció de les identitats socials i ètniques al món rural. Ens centrarem en la zona Andina i la Mesoamericana per tal analitzar diferents experiències que oscil·len entre la revolució cubana i el seu impacte al continent, l'aparició de les guerrilles i la lluita armada al continent, la contrainsurgència i la violència de l'Estat, l'aparició de nous moviments socials o els projectes de desenvolupament alternatiu en el medi rural.
Obres de referència:
- Breton, V, 2002, "Cooperación al desarrollo, capital social y neo-indigenismo en los Andes ecuatorianos" Revista Europea de Estudios Latinoamericanos y del Caribe 73, octubre de 2002. Disponible a: https://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/46969/005448.pdf?sequence=1
- Bretón, Víctor (2000), "Reforma agraria, Revolución Verde y crisis de la sociedad rural en el México contemporáneo". En Andreu Viola (ed.), Antropología del desarrollo. Teorías y estudios etnográficos en América Latina. Barcelona: Paidós, pp. 303-357.
- Bretón, Víctor. "Los límites del indigenismo clásico: la Misión Andina del Ecuador o el "desarrollo comunitario" como modelo de intervención sobre el medio rural". En: Bretón, Víctor. Cooperación al desarrollo y demandas étnicas en los Andes ecuatorianos. p. 68-86. Quito. Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales (FLACSO): 2001. ISBN 9978670602. Lloc: Recursos d'aprenentatge.
- Foster, George M. (1989 [1962]), "La comunidad rural: el mundo tradicional". En George Foster, Las culturas tradicionales y los cambios técnicos. México: Fondo de Cultura Económica, pp. 39-56.
- Gascón, Jordi (2000), "Sublevaciones colonas y reproducción del sistema de haciendas en el Sur Andino Peruano", Revista Española de Antropología Americana 30: 265-289.
- Kay, Cristóbal (2002), "Reforma agraria, industrialización y desarrollo: ¿Por qué Asia Oriental superó a América Latina?, Debate Agrario 34: 45-94.
- Kay, Cristóbal (2003), "Estructura agraria y violencia rural en América Latina" Sociologias, Porto Alegre 5(10): 220-248.
- Marulanda Álvarez, Elsy, 1995, "Mujeres y violencia, años 50" a Velasquez Toro, Magdala Las mujeres en la historia de Colombia, Tomo II Mujeres y Sociedad, Bogotá: Consejería Presidencial para la Política Social y Editorial Norma, pp. 480-501. Tomo II: ISBN 958-04-2982-0
- Meertens, Donny, 1997, "Introducción" y "Mujer campesina, migración y conflicto" a Tierra, Violencia y genero. Hombres y mujeres en la Historia rural de Colombia, Proefschrift Katholieke Universiteit Nijmegen, Derde Wereld Centrum Ontwikkelingsstudies, ISBN 90-72639-69-3, pp. 11-33 i 193-240.
- Meertens, Donny, 2016, "Justicia de género y tierras en Colombia: Desafíos para la era del 'pos-acuerdo'. European Review of Latin American and Caribbean Studies, (102), 89-100. Disponible on-line a: https://www.erlacs.org/articles/abstract/10.18352/erlacs.10166/ o parlar amb la professora.
- Mina, Mateo (1975), "Esclavitud y libertad en el Valle del Río Cauca", Ediciones la Rosca: Bogotá. Disponible a: https://vertov14.files.wordpress.com/2011/01/mateo-mina-libertad-y-esclavitud-en-el-valle-del-cauca.pdf
- Pinto, Lucas Henrique (2014), "Trayectorias de la reforma agraria en América Latina, de política pública y consigna revolucionaria a demanda ecologista: esbozos analíticos". En Alejandra Salomón y Marta Ruffini (eds.), Estado, ciudadanía y políticas públicas. Buenos Aires: Ediciones Imago Mundi, pp.135-158.
- Urrea, F. y Hurtado, T. (2004), "Políticas y movimiento social negro agrario en el norte del Cauca", O. Barbary, F. Urrea (Eds.) Gente negra en Colombia. Dinámicas sociopolíticas en Cali y el Pacífico, Cali, CIDSE-Universidad del Valle, pp.359-388. Disponible a: http://horizon.documentation.ird.fr/exl-doc/pleins_textes/doc34-08/010033932.pdf
- Zamosc, Leon (1993), "Protesta agraria y movimiento indígena en la sierra ecuatoriana". En Sismo étnico en el Ecuador. Varias perspectivas. Quito: Abya-Yala, pp. 273-304.
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|