|
||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||||||||
ATENCIÓ: Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2020-2021. Us servirà per planificar la matrícula. Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.) | ||||||||||||||||
La ciència i la tecnologia constitueixen elements clau de les societats contemporànies: la nostra cultura és, en gran part, una cultura tecnocientífica. Es per això que alguns dels fenòmens més característics de la societat contemporània (la globalització, el canvi climàtic, la crisi econòmica, la societat de la informació, etc.) tenen un lligam clar amb productes de la ciència i la tecnologia. Malgrat això, una gran part dels discursos actuals sobre el paper de la tecnologia i la ciència en la nostra societat o sobre els suposats canvis revolucionaris que comporten, tenen un evident caràcter profètic, apologètic i determinista. Aquests discursos es recolzen en idees preconcebudes sobre el caràcter inexorable i autònom del desenvolupament tecnològic, o sobre la neutralitat valorativa o política de les activitats científiques i tècniques. En aquest curs tractarem un seguit d'estudis i aproximacions teòriques que, precisament, posen en qüestió molts d'aquests supòsits. Veurem com les innovacions tecnològiques són també fruit de decisions deliberades - sovint amagades en els processos de disseny - sobre opcions socials, polítiques o ètiques; com els impactes socials de la tecnologia no es produeixen de forma mecànica o amb independència del context; com l'activitat científica no resta aïllada d'interessos externs; o com els usuaris, normalment entesos com a consumidors passius de la tecnologia, poden tenir una paper rellevant i actiu en els processos d'innovació. Aquest curs presenta una aproximació interdisciplinària a l'estudi de les interaccions entre la ciència i la tecnologia i els diversos àmbits socials - un àmbit d'estudi que habitualment s'anomena Ciència, Tecnologia i Societat (CTS) i on participen sociòlegs, historiadors, filòsofs, politòlegs, antropòlegs i economistes, principalment. L'objectiu principal del curs és habilitar l'estudiant amb conceptes i tècniques d'anàlisi que li permetin avaluar críticament els impactes socials de la ciència i la tecnologia, així com les nombroses controvèrsies públiques que es generen al seu voltant. El caràcter interdisciplinari del estudis CTS es reflecteix en l'enfocament que prenen els diferents blocs que composen els continguts de l'assignatura. El bloc 1 desenvolupa una aproximació històrica dels estudis CTS, el bloc 2 és una panòramica dels estudis socials de la ciencia i les principals tendències i escoles, els bloc 3 i 4 ens aproximen a dos dels models d'analisi social de la tecnologia més rellevants: el programa SCOT i la Teoria de l'Actor-Xarxa, i per últim tenim el bloc 5 on es fa una reflexió sobre el coneixement científic a les controvèrsies públiques. Una altra característica important de l'assignatura és la voluntat de trencar amb les barreres acadèmiques i culturals tradicionals entre les humanitats i les disciplines científiques i tècniques. Els estudis CTS constitueixen, de fet, un fòrum de discussió permanent entre científics naturals, enginyers, científics socials i humanistes. D'altra banda, la reflexió sistemàtica sobre la ciència i la tecnologia des de les ciències socials i humanes és un fenomen recent esperonat pels importants problemes socials, econòmics i mediambientals lligats al desenvolupament espectacular de la ciència i la tecnologia. Els estudis CTS intenten combinar la reflexió teòrica sobre la dinàmica de la ciència i la tecnologia amb la consideració de les possibilitats d'intervenció social i política. |
||||||||||||||||
Aquesta assignatura és optativa en el Grau d'Humanitats i obligatòria en el Grau de Ciències Socials. |
||||||||||||||||
No calen coneixements previs específics per seguir aquesta assignatura, però si vols començar a preparar-la, aprofitant períodes no lectius, aconsellem començar per la lectura d'aquest llibre: Woolgar, S. 1991. Ciencia: Abriendo la Caja Negra. Barcelona: Anthropos. Estem davant d'una obra escrita d'una manera suggerent i amena que ajuda de manera efectiva a realitzar una bona introducció al món de la reflexió que planteja la perspectiva CTS i, concretament, et donarà una panoràmica dels conceptes més importants en l'estudi social de la ciència. |
||||||||||||||||
OBJECTIUS
COMPETÈNCIES
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
Els materials d'aquesta assignatura són: Mòduls didàctics UOC: Mòdul 1: Introducció Aquest mòdul està dedicat als orígens, el desenvolupament i la situació actual dels estudis de CTS (Ciència, tecnologia i societat). Començarem abordant els orígens d'aquest àmbit de docència i investigació i tractarem, especialment, la naturalesa una mica heterogènia de la seva genealogia, tant en el context acadèmic com en l'extraacadèmic. Mòdul 2: L'estudi social de la ciència. De la sociologia de la ciència a la sociologia del coneixement científic. Aquest mòdul didàctic està dedicat a l'anàlisi de la interacció entre l'activitat científica i l'entorn social. En termes més específics, s'hi examina el vessant menys conegut d'aquesta interacció: la penetració de factors socials de diversa mena (polítics, ètics, ideològics, etc.) en el si de la recerca científica. Mòdul 3: La visió constructivista de la innovació tecnològica. Una introducció al model SCOT. Aquest mòdul exposa els principis bàsics de l'anomenada visió constructivista del desenvolupament tecnològic. Aquesta visió és una forma nova d'entendre la interacció entre tecnologia i societat o, dit d'una forma més precisa, la relació entre innovació tecnològica i canvi social. Mòdul 4: La Teoria de l'Actor-Xarxa: Una aproximació simètrica a las relacions entre ciència, tecnología i societat Teoria de l'actor-xarxa és una etiqueta que designa un conjunt de principis metodològics, epistèmics i treballs de camp que des de fa més de dos dècades commocionen la tradició del pensament social. Les seves propostes, a pesar d'estar circumscrites, principalment, al campo del que s'anomena sociologia del coneixement científic o dels estudis socials de la ciència i la tecnologia, van més enllà d'una simple reflexió sobre la ciència i la tecnologia i s'enfronten al problema més general de la producció y estabilització de l'ordre social.
B) Altres materials: (1) Aibar, E. (2002). "El conocimiento científico en las controversias públicas". (Una versión posterior de este texto aparece como cap. 5 en Aibar, E y M.A. Quintanilla. 2002. Cultura Tecnológica: Estudios sobre Ciencia, Tecnología y Sociedad. Barcelona: Horsori. (2) Lewis Wolpert ¿Es peligrosa la ciencia? Ars medica. Revista de humanidades, ISSN-e 1579-8607, Vol. 7, Nº. 1 (JUNIO), 2008, págs. 128-136 (3) WINNER, Langdon, "¿Tienen política los artefactos ?", en La Ballena y el Reactor, Gedisa Editorial, España, 1986. P.45. (4) Sanz, V. (2016) Género en el contenido de la tecnología. Ejemplos en el diseño del software. Revista iberoamericana de ciencia, tecnología y sociedad. 31 (11) p. 93-116 |
||||||||||||||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
||||||||||||||||
|