Retòrica del poder i imperis mesopotàmics Codi:  M3.708    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

El sorgiment del fenomen urbà i els primers estats a Mesopotàmia a partir del quart mil·lenni a.n.e. va significar, entre d'altres, la creació de noves produccions culturals que pretenien potenciar i consolidar el paper del governants dins de les noves estructures jeràrquiques del poder urbà. Aquestes produccions les trobem representades essencialment a la literatura de temàtica reial (inscripcions reials, èpica, himnes...) i a la iconografia. Aquestes seran, per tant, les nostres principals fonts d'informació per l'assignatura.

            Està clar que al llarg dels tres mil anys d'història de l'antiga Mesopotàmia, els discursos reials van anar evolucionant. Així, el trànsit des del món de les ciutats-regne característiques del Dinàstic Antic fins a l'aparició dels grans imperis mesopotàmics va provocar una evident evolució en els discursos legitimadors del poder reial, obligat a adaptar-se a un panorama polític en constant evolució. Al mateix temps, però, és fàcil identificar també elements que malgrat els canvis esmentats es van mantenir inalterables al llarg dels mil·lennis. L'objectiu de l'assignatura serà, per tant, descriure tant els elements de canvi com la pervivència de determinades tradicions i, sobretot, analitzar el perquè d'aquestes situacions.

Amunt

L'assignatura forma part de l'itinerari específic dedicat al Pròxim Orient Antic. Amb tot, s'estableix una continuitat directa amb d'altres assignatures de l'itinerari de món clàssic, amb les que es complementa de forma directa. 

Amunt

L'assignatura està projectada essencialment a les activitats relacionades amb el món acadèmic i de recerca. D'aquesta forma, el fet de cursar l'assignatura permetra als alumnes una primera aproximació a la metodologia específica dels estudis del Pròxim Orient Antic.  

Amunt

Es pot accedir a l'assignatura sense un coneixement específic previ. El contingut es pot treballar des d'una formació bàsica de grau en diferents especialitats o des de l'experiència professional.

Amunt

Els principals objectius i resultats relacionats amb l'assignatura són: 

CB5: Que els estudiants tinguit l'habilitat d'aprenentatge que els permeti continuar estudiant de forma autodirigida o autònoma.

CG1: Dissenyar, planificar i executar la tasca acadèmica i els projectes de recerca de forma autònoma i en els terminis previstos, gràcies a la familiaritat i el domini de les metodologies i tècniques pròpies de les disciplines humanístiques, distingint i aplicant els mètodes més importants al treball empític que es porti a terme, i presentar els resultats de la investigació amb originalitat, coherència i claredat.

CT3: Expressar-se per escrit en contextos acadèmics i professionals, produint textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, normativament correctes i formalment coherents, argumentant idees complexes de manera persuasiva, utilitzant amb seguretat i precisió la terminologia relativa a les disciplines humanístiques, usant correctament la bibliografia pertinent, integrant les cites a la pròpia argumentació, i a partir del reconeixement del caràcter retòric i dialògic del treball acadèmic.

CE3: Analitzar críticament textos de diversa índole (literaris, crítics, filosòfics, historiogràfics, cientificotècnics, etc.), objectes, imatges, discursos, fenòmens i pràctiques culturals relacionades amb l'antiguitat.

CE7: Ser capaç d'analitzar la naturalesa de la "koiné" mediterrània com a resultat de la comunicació i l'intercanvi entre cultures.

 

Amunt

Mòdul 1

Les monarquies mesopotàmiques durant el tercer mil·lenni.

En aquest primer mòdul estudiarem l'aparició de la monarquia a Mesopotàmia durant el període Uruk i la seva posterior evolució durant el dinàstic antic i els imperis de finals del III mil·lenni a.n.e. L'objectiu és el de comprendre les característiques originals de les monarquies mesopotàmiques en el moment de la seva aparició, així com la seva evolució al llarg de més d'un mil·lenni d'història, prestant especial atenció a la interacció entre la institució de la monarquia i l'evolució en les formacions polítiques mesopotàmiques, des de les ciutats-regne fins els primers imperis territorials (Akkad, UrIII).

 

Continguts del Mòdul 1

Sorgiment i evolució de la monarquia.

Les produccions culturals vinculades al rei.

Monarquia i desenvolupament polític.

La religió i el poder als primers estats.

 

PAC 1

El mòdul s'avaluarà mitjançant l'anàlisi d'una imatge representativa del poder reial del període estudiat. Cada estudiant penjarà el seu anàlisi al blog de l'assignatura, que haurà de seguir les pautes especificades prèviament. Un cop finalitzat el període d'entrega, i durant 5 dies, s'obrirà una fase on cada estudiant haurà de comentar els treballs dels companys (mínim d'un comentari per alumne). Aquesta avaluació aportarà el 33% de la nota final.

 

Mòdul 2

El tercer mil·lenni a Mesopotàmia acaba amb les migracions amorrees procedents d'occident, que a partir del segle XIX a.n.e. aconsegueixen imposar noves dinasties a les principals ciutats del país durant l'anomenat periode paleo-babilònic (ca. 2000-1600 a.n.e.).

L'objectiu d'aquest segon mòdul serà analitzar els canvis i les continuitats a la retòrica del poder arran de l'aparició de les dinasties amorrees. Els amorreus eren portadors de les seves pròpies tradicions culturals, que van tractar d'imposar a les ciutats per ells dominades. Amb tot, la potència cultural de la tradició sumero-accàdia va influir decisivament en el món amorreu. El resultat va ser una síntesi original que, entre d'altres, va donar lloc a la creació d'un llenguatge propi en relació amb l'exercici del poder a Mesopotàmia.

 

Continguts del Mòdul 2

Les noves produccions culturals de les dinasties amorrees.

La interacció entre les tradicions amorrees i sumero-accàdies.

La definició del monarca en l'àmbit amorreu.

La religió i el poder a les dinasties amorrees.

 

PAC 2

El mòdul s'avaluarà mitjançant l'anàlisi del pròleg del Codi de Hammurabi. Cada estudiant, de forma individual, haurà de fer un anàlisi del pròleg identificant a la titulatura reial les diferents categories expressades. Després de classificar els diferents títols per categories l'alumne farà una valoració global, tot especificant els canvis i continuïtats respecte el tercer mil·lenni en les formes d'expressió del poder reial. Aquesta avaluació aportarà el 33% de la nota final.

 

Mòdul 3

El període del Bronze Final al Pròxim Orient (ca. 1600-1200 a.n.e.) no presenta novetats significatives pel que fa a la definició de les formes de poder. Amb tot, l'enfortiment de les relacions internacionals provoca la proliferació d'una documentació de caire diplomàtic que ens permet analitzar les relacions polítiques entre els grans reis amb un grau de detall molt notable. Així doncs, la internacionalització i la documentació diplomàtica són els eixos al voltant dels quals vertebrarem el nostre estudi.

            D'altra banda, el primer mil·lenni és el moment dels grans imperis, neo-assiri i neo-babilònic. En el cas assiri, les tradicions relacionades amb l'exercici del poder, malgrat que formen part del substrat mesopotàmic, presenten algunes característiques originals que donen forma a un discurs propi sobre el poder reial.

 

Continguts del Mòdul 3

Relacions internacionals

El club dels grans poders

Els imperis universals

La tradició assíria

 

PAC 3

El mòdul s'avaluarà mitjançant un treball individual sobre una llista de lectures disponibles a l'Aula i relacionades amb el període estudiat (ca. 1600-500 a.n.e.). L'alumne haurà de fer un assaig crític a partir de la lectura escollida al temps que haurà de respondre a un seguit de preguntes plantejades pel professor i associades a cada una de les lectures proposades. Aquesta avaluació aportarà el 33% de la nota final. 

Amunt

L'assignatura disposa de tres tipus de materials d'aprenentatge:

¿ Els documents en hipertext de la web que presenten els continguts fonamentals de cada un dels tres mòduls, que l'alumne/a haurà d'estudiar.

¿ Documents en format virtual que s'adscriuen al text dels mòduls, així com enllaços a la

xarxa, vídeos i altres materials.

¿ Les incorporacions que el professorat o els consultors va introduint d'acord amb la dinàmica del procés d'aprenentatge, que complementa el contingut del mòdul i aporta actualitat o resposta a demandes dels alumnes/as. Aquestes incorporacions poden ser materials útils en relació a les PAC i seran informades en el tauler del professor. Les noticies, novetats i informació relacionada amb possibles activitats culturals complementàries s'aniran penjant al Fòrum de noticies.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt