|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
Aquesta assignatura és una introducció als aspectes definidors de les cultures del Pròxim Orient i egípcia antigues, enteses en el seu sentit més ampli i des d'una perspectiva diacrònica i global. El principal objectiu de l'assignatura és adquirir una visió general de la història i la cultura de les civilitzacions egípcia i mesopotàmica antigues, a partir de l'anàlisi d'alguns dels aspectes culturals, econòmics, polítics i antropològics més rellevants de cadascuna d'elles. Un altre dels propòsits de l'assignatura serà observar les dues civilitzacions com un tot en el qual, tot i la diferència i diversitat d'expressions culturals, també s'observen paral·lelismes i relacions entre elles. En un primer moment, estudiarem les civilitzacions d'Egipte i el Pròxim Orient en els seus propis contextos geogràfics, històrics i culturals, amb l'objectiu d'adquirir una perspectiva ben definida de cadascuna d'elles per separat. A continuació, abordarem diferents qüestions específiques de cadascuna d'aquestes dues civilitzacions que ens permetran aprofundir en alguns dels aspectes històrics i culturals més rellevants de tots dos universos culturals (art, literatura, religió, institucions, organització política...). A partir d'aquestes qüestions reflexionarem sobre l'origen de la cultura a la vall del Nil i la Mediterrània oriental a la fi del IV mil·lenni i el seu ulterior desenvolupament en el si de les dues civilitzacions. |
|||||
Aquesta assignatura és una optativa de segon semestre. |
|||||
Professorat d'educació secundària i universitària, professionals de l'arqueologia, turisme, gestió cultural i del patrimoni, museística i documentació. |
|||||
No es requereixen coneixements previs, però convé (tot i que no és imprescindible) haver cursat abans l'assignatura de primer semestre del MIMA "Fonamentació religiosa de l'Egipte faraònic". # Història I. Dels orígens de la civilització fins a l'edat mitjana (6 ECTS) # Llengua llatina. Llengua, literatura i cultura (6 ECTS) # Pensament filosòfic i científic clàssic (6 ECTS) # Antropologia social i cultural (6 ECTS) # El món clàssic II. De la Roma del mite al mite de Roma (6 ECTS) # Antropologia de la religió (6 ECTS)
|
|||||
Al finalitzar aquesta matèria l'estudiant ha de ser capaç de: - Analitzar críticament fonts textuals (en traducció), iconogràfiques i arqueològiques per a l'estudi de les realitzacions culturals de l'antic Egipte i del Pròxim Orient. - Aplicar els enfocaments epistemològics i els mètodes d'anàlisi propis de l'estudi de la cultura egípcia i les cultures pròxim-orientals d'acord amb les últimes corrents teòriques, especialment en el camp de la història, la literatura, l'art. - Valorar en el seu context històric i social i analitzar críticament les realitzacions culturals de l'antic Egipte i del Pròxim Orient. - Comprendre i valorar el paper de la civilització de l'Egipte faraònic i del Pròxim Orient en el context del món mediterrani antic. |
|||||
Com a punt de partida, la matèria pretén aproximar l'alumnat a la història, l'art, llengua i escriptures a l'antic Egipte i el Pròxim Orient, incloent aspectes sociològics, literaris i científics relacionats. Tanmateix, s'acostarà a l'anàlisi de la cultura plàstica i la seva interpretació, incloent casos concrets com la iconografia en l'art egipci, el concepte d'"objecte artístic" i "artista" a l'antic Egipte i el Pròxim Orient, o la importància de l'arquitectura funerària i religiosa i la seva interpretació. A més, s'abordaran temes relacionats amb la cultura material (fonaments econòmics i socials de la civilització egípcia i pròxim-oriental, urbanisme i ciutats; comerços, intercanvis i moviments migratoris i colonials; artefactes i cultura) i la cultura immaterial (interpretació cultural del temps , institucions de l'Egipte faraònic i del Pròxim Orient, qüestions de sociologia, vida quotidiana, etc.). Els continguts s'articularan a partir de tres PAC temàtiques i d'acord amb el següent esquema de continguts: #PAC1: Periodització en història de l'antic Egipte. El temps. L'organització política i econòmica de l'estat egipci. L'origen i les funcions de l'escriptura. L'economia i l'organització social. #PAC2: Periodització en història del Pròxim Orient antic. Els orígens de la civilització a l'antiga Mesopotàmia. La revolució urbana al Pròxim Orient. L'organització social i la religió. #PAC3: Art, escriptura, literatura, antropologia, religió a l'antic Egipte i el Pròxim Orient. Tanmateix, amb un enfocament transversal, l'assignatura també pretén tractar la relació entre Egipte, el Pròxim Orient antic i la Mediterrània en clau cultural, així com l'empremta d'aquestes civilitzacions en cultures d'èpoques posteriors. |
|||||
|
|||||
LLIBRE-MANUAL [A CONSULTAR EN BIBLIOTECA]* Sanmartín, J.; Serrano, J. M. (1998): Historia antigua del Próximo Oriente. Mesopotamia y Egipto. Madrid: Akal. * En aquests moments s'està valorant la possibilitat d'incloure el volum com a llibre-manual en futures edicions del màster. En aquesta edició l'estudiant haurà de consultar l'obra en alguna biblioteca o, si ho prefereix, adquirir el volum.
BÀSICA Assmann, J. (1995). Egipto a la luz de una teoría pluralista de la cultura. Madrid: Akal. Assmann, J. (1996). Egipto. Historia de un sentido. Madrid: Adaba. Bottéro, J. (2001). La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta. Galán, J.M. (1998). Cuatro viajes en la literatura del antiguo Egipto. Madrid: CSIC. Garbini, G. (2002). Historia e ideología en el Israel antiguo. Barcelona: Edicions Bellaterra. Husson, G.; Valbelle, D. (1998). Instituciones de Egipto. De los primeros faraones a los emperadores romanos. Madrid: Cátedra. Kemp, B.J. (1996). El antiguo Egipto. Anatomía de una civilización. Barcelona: Crítica. Laboury, D. (2013). "L'artiste égyptien, ce grand méconnu de l'égyptologie". En: Andreu-Lanoë, G. (dir.). L'art du contour. Le dessin dans l'Égypte ancienne. París: Louvre Éditions. Liverani, M. (1995). El antiguo Oriente. Historia, sociedad y economía. Barcelona: Crítica. López, J. (2005). Cuentos y fábulas del Antiguo Egipto. Barcelona: Trotta. Loprieno, A. (2001). La pensé et l'écriture. Pour un analyse sémiotique de la cultura égyptienne. Paris: Cybele. Meskell, L. (2005). Private Life in New Kingdom Egypt. Princeton: Princeton University Press. Tefnin, R. (2000)."Reflexiones sobre la imagen egipcia antigua: la medida y el juego". En: Molinero Polo, M-Á.; Sola Antequera, D. (ed.). Arte y sociedad del Egipto antiguo. Madrid: Encuentro Ediciones. Moreno García, J.C. (2004). Egipto en el Imperio Antiguo. Barcelona: Edicions Bellaterra. Oppenheim, A. L. (2003). La antigua Mesopotamia. Retrato de una civilización extinguida. Madrid: Gredos.
COMPLEMENTÀRIA Cervelló Autuori, J. (2015). Escrituras, lengua y cultura en el antiguo Egipto. Bellaterra: Publicacions de la UAB. Del Olmo, G. (1993-1995). Mitología y Religión del Oriente Antiguo, I: Egipto y Mesopotamia. Sabadell: Ausa. Van De Mieroop, M. (2015). A History of the Ancient Near East: ca. 3000-323 BC. Oxford: Wiley-Blackwell Zamora, J.A. (ed.). (2003). El hombre fenicio. Madrid: CSIC. |
|||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
|||||
|