| Teoria general del dret | Codi: 03.574 Crèdits: 6 |
L'assignatura Introducció al Dret porta a terme una presentació general i introductòria als elements bàsics que permeten, des d'una perspectiva interdisciplinar, adquirir una visió i comprensió adequada del fenomen jurídic dins les societats contemporànies. El punt de partida són els coneixements propis de l'àmbit disciplinar anomenat 'Teoria general del Dret', que ofereix una reconstrucció coherent i ordenada d'aquells aspectes estructurals que són comuns no solament a les diferents branques del Dret, sinó fins i tot als diversos sistemes jurídics que podem trobar a les societats del nostre entorn cultural (nocions de norma jurídica i sistema jurídic, conceptes jurídics bàsics, interpretació i aplicació del Dret, etc.). A banda, l'assignatura aporta també molts elements d'altres camps de coneixement, com ara la sociologia, la ciència política o la filosofia jurídica, per tal d'oferir una millor comprensió i una visió més acurada i global d'allò que és el Dret i del paper que aquest desenvolupa a les complexes societats actuals.
En el Pla d'estudis de la UOC aquesta assignatura està situada a l'inici del Grau, junt amb altres matèries introductòries i/o transversals per a la formació jurídica. La justificació d'aquest estat de coses es troba en la necessària contextualització que aquestes matèries aporten a la cultura dels juristes. Com indica el seu nom, l'assignatura senta els fonaments per a més tard ampliar i aprofundir en els coneixements propis de cadascuna de les branques del dret.
L'interès que té aquesta assignatura per a la pràctica professional és, principalment, indirecte. Tenir una sòlida formació jurídica bàsica contribueix, sens dubte, a ser un millor professional del dret i, alhora, augmenta la versatilitat del jurista per tal d'adequar-se a les necessitats canviants de les societats actuals. D'altra banda, hi ha un aspecte de la matèria que és central en la pràctica de qualsevol professió jurídica: ens referim a l'argumentació jurídica. La pràctica del jurista és una pràctica argumentativa; dominar les tècniques de l'argumentació i el raonament jurídics té una repercussió immediata en la pràctica professional.
En realitat, atès que és introductòria, aquesta matèria no pressuposa coneixements previs especials, més enllà d'aquells de cultura general adquirits en la formació preuniversitària. De la mateixa manera que passa amb altres matèries que es cursen a l'inici de la carrera de dret, un dels objectius de la nostra assignatura és proporcionar part dels coneixements previs i de les eines que seran d'utilitat per tal d'afrontar l'estudi de les diverses branques del Dret.
Tanmateix, és important tenir una certa sensibilitat filosòfica: la tasca de reconstrucció conceptual pròpia d'aquesta matèria és, en gran part, una tasca de caire teòrico-filosòfic. Però, junt amb això, és necessari també conèixer i ser conscients de la realitat social en la que ens trobem, així com ser capaços d'adoptar un punt de vista reflexiu i crític enfront d'aquesta realitat. El fenomen jurídic té les seves arrels en el món social i, per tant, la seva comprensió profunda només és possible si som coneixedors del món que ens envolta i de les relacions que el constitueixen, així com dels seus antecedents històrics. Aquestes relacions són la matèria concreta sobre la qual opera el dret. De manera que com estudiants de dret i futurs juristes, és també important estar al corrent de l'actualitat i ser capaços de prendre posició davant dels esdeveniments socials, polítics i econòmics que la defineixen..
L'assignatura d'Introducció al Dret s'imparteix amb continguts idèntics als Graus de Dret, de Criminologia, de Relacions Laborals i Ocupació, de Relacions Internacionals i de Ciències Socials, fins al punt de que els estudiants de tots aquests Graus comparteixen les mateixes aules i consultors. Les competències treballades, d'acord amb les Memòries aprovades de cada Grau, són les següents:
GRAU DE DRET
Competències transversals
- Ús i aplicació de les TICs
- Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en els llengües pròpies com en una llengua estrangera
- Treballar en equip i en ambients multidisciplinars, així com les relacions interpersonals
Competències específiques
- Cerca, obtenció i ús de les diferents fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals)
- Comprensió de les diferents formes de creació del Dret, la seva evolució històrica i la seva realitat actual
- Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat, tant de manera oral com escrita
- Anàlisi de la realitat social des de la perspectiva del Dret com a sistema regulador de les relacions socials
GRAU DE CRIMINOLOGIA
Competències transversals
- Comunicar-se correctament, oralmente i per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera
Competències específiques
- Desenvolupar l'activitat criminològica d'acord amb els principis constitucionals, els drets fonamentals i les llibertats públiques
- Situar el fenòmen criminal en el context personal, social i jurídic en el qual es desenvolupa
GRAU DE RELACIONS LABORALS I OCUPACIÓ
Competències transversals
- Capacitat per a buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació
Competències específiques
- Capcitat per a analitzar la realitat social des de la perspectiva del dret com a sistema regulador de relacions socials
- Capacitat per a interpretar el sistema jurídic des d'una perspectiva interdisciplinar i d'acord amb els valors ètics, per a aplicar-los a supòsits fàctics
GRAU DE RELACIONS INTERNACIONALS
Competències bàsiques
- Saber aplicar els coneixmenets al seu treball d'una forma professional i posseir les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi
Competències generals
- Treballar en equip i en ambients multidisciplinars
Competències transversals
- Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional
- Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional
Competències específiques
- Identificar, analitzar i resoldre problemes bàsics de naturalesa social, econòmica, política o jurídica en el context internacional
Índex de continguts:
M.1.- Funcions del dret
1. Rellevància de l'anàlisi funcional
2. Anàlisi funcional i funcions socials del dret
3. Tipologia bàsica de les funcions del dret
4. L'especificitat del dret com a fenomen social
M.2.- Norma jurídica i sistema jurídic
1. Norma jurídica
2. Sistema jurídic
M.3.- Els conceptes jurídics bàsics
1. El concepte de personalitat jurídica
2. El concepte de dret subjectiu
3. El concepte d'obligació jurídica
4. El concepte de responsabilitat jurídica
M.4.- Interpretació i l'aplicació del dret
1. L'aplicació del dret i la justificació de les sentències
2. La interpretació i el llenguatge juridic
3. La interpretació jurídica i les seves tècniques
4. Models de raonament judicial
5. Les fal·làcies en l'argumentació
M.5.- Dret i moral
1. La qüestió definicional
2. La imposició de la moral per mitjà del dret
3. La idea de justícia i el dret
Descripció i relació de continguts
|
El primer mòdul, titulat "Funcions del dret," realitza un acostament al fenomen jurídic des d'una perspectiva funcional. Totes les societats que coneixem compten amb una cosa que podem qualificar com a "dret", fet que sembla indicar que no es tracta d'una cosa que existeix perquè sí, sinó que obeeix a certes necessitats i a certs objectius comuns a totes les societats o grups humans organitzats. És per això que convé saber quines raons explicarien o justificarien l'existència d'un sistema jurídic, així com les funcions que aquest exerceix en la societat, i en quina mesura el dret contribueix a assolir els seus objectius i a través de quins instruments, tècniques o mecanismes porta a terme la seva tasca. Els mòduls segon i tercer se centren en l'anàlisi estructural del dret i és per això que es correspondrien amb el nucli del que tradicionalment s'entén per "teoria general del dret". Un acostament al dret en el context d'uns estudis jurídics exigeix un adequat coneixement dels elements que componen el sistema jurídic, de la seva dinàmica i de les seves relacions. El mòdul segon, titulat "Norma jurídica i sistema jurídic," aborda de manera introductòria, encara que també precisa i rigorosa (gràcies a l'enorme desenvolupament que en les últimes dècades ha experimentat la teoria general del dret d'orientació analítica) aspectes com la tipologia i les classes de normes, la seva estructura, les principals relacions que s'estableixen entre els elements que componen el sistema jurídic, la dinàmica dels sistemes (introducció i eliminació de normes), etc. Per la seva part, el mòdul tercer, "Conceptes jurídics bàsics", exposa i analitza les nocions més generals que comparteixen les diferents branques o sectors de l'ordenament jurídic, com per exemple les d'obligació jurídica, dret subjectiu o responsabilitat. El mòdul quart, titulat "Interpretació i aplicació del dret," aborda un àmbit que, encara que també està comprès tradicionalment dins de la teoria general del dret, no es refereix estrictament a qüestions estructurals dels sistemes jurídics, sinó més aviat al que podríem denominar "el dret en acció". En efecte, el dret no s'esgota simplement en la producció de normes, en la promulgació legislativa que afegeix (o elimina) nous elements al sistema, sinó que aquests elements són interpretats després per diferents actors (advocats, funcionaris, jutges, juristes, etc.), alguns d'ells amb capacitat d'aplicar-los (bàsicament jutges i funcionaris públics) per a resoldre els conflictes que es plantegen en casos concrets. Lluny de ser tasques mecàniques, la interpretació i aplicació de les normes jurídiques suscita una sèrie de dificultats i problemes específics que mereixen molta atenció i donen lloc a tot un àmbit d'estudi que en els últims anys ha experimentat un apogeu espectacular: l'argumentació jurídica. Finalment, el mòdul cinquè, anomenat "Dret i moral", inclou de manera molt breu i introductòria una sèrie de qüestions que tradicionalment s'associen habitualment al camp de la filosofia del dret, més que al de la teoria general. La perspectiva d'anàlisi que aquí predomina no és ni la funcional ni l'estructural, sinó la valorativa. El dret és clarament un sistema de normes que pretén dirigir el nostre comportament, però no és l'únic conjunt de normes que pretén fer-ho, ja que contínuament ens veiem també influïts per normes d'altres tipus, com per exemple les normes socials (de cortesia, urbanitat o bon comportament cívic) o les normes morals. Les connexions entre el dret i la moral són innegables (és evident que el contingut de moltes normes jurídiques i normes morals és indistingible) i des d'antic han centrat l'interès dels teòrics i filòsofs del dret, fins al punt que una de les discussions principals en la història del pensament jurídic ha estat la de determinar si realment pot concebre's el dret com una cosa diferent i conceptualment independent de la moral, o si, al contrari, són dos àmbits indissociables, en els quals el caràcter jurídic d'una norma depèn de consideracions morals. Aquesta és una de les qüestions a què es refereix breument el mòdul. Altres són el debat sobre la legitimitat de la imposició de la moral a través del dret i les relacions entre el dret i l'ideal de justícia. |
| Material | Suport |
I.- Materials bàsics obligatoris
II.- Materials complementaris
En les diferents Unitats didàctiques es podran indicar lectures i activitats addicionals per facilitar la comprensió dels continguts de l'assignatura.
Carlos S. Nino, Introducción al análisis del Derecho, Barcelona, Ariel, 1994 (5ed.), 1996 (7ed).
Norberto Bobbio, El problema del positivismo jurídico (trad. E. Garzón Valdés i G. Carrió). Ed. Fontamara, México, 1991.
R.A. Guibourg, "Hart y la escuela analítica inglesa", Anuario de Filosofía Jurídica y Social, nº 1 (1981), pàgs. 91-105. ¿Qué es la Teoría pura del Derecho?, Hans Kelsen: Fontamara, México, 1991.
Hans Kelsen, "¿Por qué obedecer al derecho?", a: H. Kelsen: ¿Qué es Justicia?, Ariel, Barcelona, 1992, pàgs. 183-193.
E. Bulygin, "Validez y positivismo", a Análisis lógico y Derecho, Centro de Estudios Constitucionales, Madrid, 1991, (Cap. 28).
Genaro R. Carrió (ed.), Notas sobre Derecho y Lenguaje, Abeledo-Perrot, Buenos Aires, 1990 (En particular, Cap. 1).
Alf Ross, "Hart sobre el concepto de Derecho" a: P. Casanovas i J.J. Moreso (eds.), El ámbito de lo jurídico, Crítica, Barcelona, 1994, pàgs. 466-474.
H.L.A. Hart, El concepto de Derecho, Abeledo-Perrot, Buenos Aires, 1961 (En particular Caps. 5 i 6)
E. Garzón Valdés, Derecho, ética y política, Centro de Estudios Constitucionales, 1993.
E. Garzón Valdés i F.J. Laporta (eds.), El derecho y la justicia, Enciclopedia Iberoamericana de Filosofía, vol. 11, Trotta/CSIC, Madrid, 1996.
Aquesta assignatura forma part dels Graus de Dret, de Criminologia, de Relacions Laborals i Ocupació, de Relacions Internacionals i de Ciències Socials, dins del marc general de l'adaptació de l'ensenyament universitari a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES).
El sistema de crèdits europeu ECTS (European Credit Transfer System) es basa en la càrrega de treball de l'estudiant necessària per a aconseguir els objectius (coneixements i competències) de cada assignatura. El càlcul ECTS es fa d'acord amb unes 25 hores de treball per crèdit; sempre tenint present, però, que es tracta d'un càlcul de temps teòric amb el que es preveu que l'estudiant mitjà pugui assolir els objectius establerts per a cada assignatura. Les hores de dedicació reals, doncs, poden variar en funció dels coneixements previs i de les destreses i circumstàncies de cada estudiant.
L'aprenentatge d'aquesta assignatura s'estructura en diverses unitats d'aprenentatge integrades per materials docents, recursos a l'aula, guies d'estudi, exercicis d'autoavaluació i activitats d'Avaluació continuada (PACs). Al calendari de cada assignatura, s'establirà el nombre i el contingut d'aquestes unitats d'aprenentatge.
El correcte seguiment de les activitats i els exercicis establerts com a itinerari d'aprenentatge per a cada unitat és fonamental per al desplegament del nou format docent ECTS, ja que permetrà treballar i assolir adequadament els objectius (coneixements acadèmics i disciplinars, i competències professionals) establerts per a aquesta assignatura. Per aquest motiu, és altament recomanable el seguiment dels itineraris d'aprenentatge establerts.
L'Avaluació Continuada, com a part integrant dels itineraris d'aprenentatge establerts, està pensada per a potenciar la metodologia de treball de l'estudiant i l'assoliment dels coneixements i competències de l'assignatura. El seguiment de l'avaluació continuada no només es pot traduir en una component important de la valoració del rendiment acadèmic de cara a la qualificació final de l'assignatura, sinó que és una eina fonamental que es posa a l'abast de l'estudiant per tal de facilitar el seu procés d'aprenentatge, amb un ritme de treball i d'estudi rigorós i organitzat.
Encara que no es compleixi amb el ritme (temporització) i mínim de seguiment d'Avaluació Continuada, és fonamental que l'estudiant treballi les PACs i les seves solucions com a part integrant de l'estudi de l'assignatura per a l'assoliment de les competències que s'hi estableixen.
Al tram final de l'assignatura, s'obrirà un periode final de síntesi que durarà fins el primer torn d'examen, durant el qual tots els estudiants podran participar en una bústia específica a on podran plantejar els seus dubtes relacionats amb els continguts de l'assignatura. Un o diversos consultors resoldran els dubtes plantejats.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|
Nota final d'assignatura: AC
Nota final d'assignatura: EX + AC
EX = 65 %
AC = 35 %
Notes mínimes:
· EX = 4
Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.
En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.
En el marc de l'EEES, aquesta assignatura s'avaluarà a partir de la superació de l'avaluació continuada, o d'un examen, per aquells estudiants que no hagin realitzat o no hagin superat l'avaluació continuada.
L'avaluació continuada d'aquesta assignatura està formada per un total de cinc qüestionaris i cinc PACs (proves d'avaluació continuada) que s'aniran proposant en el context de cada unitat d'aprenentatge, en les dates assenyalades en el calendari de l'aula. Cada unitat conté un qüestionari i una PAC. Els qüestionaris consisteixen en una sèrie de preguntes tipus test (10 per cada qüestionari), en les que l'estudiant ha d'assenyalar la resposta correcta. Les preguntes giraran al voltant dels continguts del mòdul corresponent dels materials didàctics que s'estigui treballant en aquell moment. Tot i que els terminis per realitzar el qüestionari seran prou amplis, s'ha de tenir en compte que una vegada que l'estudiant decideixi fer el qüestionari, disposarà de només 15 minuts per fer-lo, i el procés no es podrà interrompre ni repetir una vegada començat. Una vegada realitzat el qüestionari, l'estudiant podrà conèxier immediatament la seva qualificació. El qüestionari tindrà un valor del 25% de la qualificació total de la unitat.
A banda, cada unitat comptarà amb una Prova d'Avaluació Continudada (PAC). Un total de cinc PACs (una per mòdul didàctic) treballaran els diferents conceptes, coneixements teòrics i competències relacionats amb cadascun dels itineraris d'aprenentatge, estructurats en relació amb cadascun dels cinc mòduls didàctics. Cada PAC tindrà un valor del 75% de la qualificació total de la unitat.
Aquestes PACs podran consistir, segons la unitat d'aprenentatge i a criteri de l'equip docent, en:
a) Exercicis de vertader/fals o de resposta múltiple.
b) Textos breus, legals, jurisprudencials o doctrinals, acompanyats de qüestions que caldrà contestar de manera argumentada.
c) Comentaris de text.
d) Casos pràctics.
Per poder superar l'avaluació continuada, l'estudiant ha de realitzar i lliurar dins els terminis establerts tots els qüestionaris i totes les PACs proposades. La no superació de l'avaluació continuada implicarà haver de fer l'examen final com a única via per a aprovar l'assignatura.
Excepcionalment, serà possible superar l'Avaluació Continuada deixant de lliurar una de les PACs, sempre que les altres quatre s'hagin lliurat en el termini establert i estiguin aprovades. En aquest cas, la qualificació màxima de l'AC serà de 5 punts.
És responsabilitat de l'estudiant assegurar-se de lliurar la PAC correcta dins del termini establert. Això és fàcilment comprovable per part del mateix estudiant tornant a baixar-se la seva PAC des del Registre d'Avaluació Continuada (RAC) una cop s'ha pujat el document al servidor. En cas que el document lliurat no correspongui a la PAC de la mateixa assignatura i semestre, o estigui en blanc, o contingui només els enunciats, o sigui il·legible o l'arxiu estigui danyat, es considerarà com a "no presentat" un cop tancat el termini establert pel lliurament de l'activitat.
Còpia/Plagi
La UOC disposa de mecanismes i eines eficients de detecció de plagi i de còpia entre estudiants. Per ajudar-vos a citar correctament i evitar aquests problemes, podeu consultar la "Guia d'elaboració de les PAC", disponible a l'apartat de "Materials i fonts" de l'aula.
Amb independència de qui sigui l'estudiant que hagi estat el causant de la còpia / plagi, l'amonestació acadèmica per mal ús del sistema de l'avaluació continuada recaurà, per igual, sobre tots els estudiants implicats, i d'aquestes conductes es podran derivar les sancions disciplinàries corresponents per infracció de la Normativa de drets i deures.
La possibilitat de qualificar una conducta com còpia / plagi i l'eventual imposició d'una amonestació acadèmica i / o sanció disciplinària es pot produir en qualsevol moment de l'Avaluació Contínua del semestre en curs respecte a totes les Proves d'Avaluació Contínua, encara que ja hagin estat avaluades i / o estigui posada la nota final de l'Avaluació Contínua.
Aquells estudiants que no hagin seguit l'avaluació continuada o no l'hagin superada (qualificacións finals de l'avaluació continuada de N, C- o D; qualificació numèrica inferior a 5) hauran de realitzar l'examen final en el que hauran d'acreditar l'assoliment de les competències de l'assignatura que es descriuen en aquest pla docent. Aquest examen tindrà la durada de dues hores.
El sistema d'Avaluació Continuada pressuposa necessàriament la lectura i estudi dels materials i la realització de les activitats que es proposin als diferents itineraris d'aprenentatge de l'assignatura.
Qualificacions finals d'AC:
· Per tal de tenir la possibilitat de superar l'Avaluació Continuada, l'estudiant ha de realitzar els cinc qüestionaris i les cinc PACs de l'assignatura. Excepcionalment, serà possible superar l'Avaluació Continuada deixant de lliurar una de les PACs, sempre que les altres quatre s'hagin lliurat en el termini establert i estiguin aprovades. En aquest cas, la qualificació màxima de l'AC serà de 5 punts.
. Per tal de poder obtenir una nota final d'Avaluació Continuada diferent de 'N' (no presentat), l'estudiant ha de lliurar un mínim de 3 qüestionaris i 3 PACs dintre dels terminis establerts.
. En cas que s'hagin lliurat totes les PACs i una de les PACs lliurades estigui suspesa (qualificació de C-), la nota final màxima d'AC serà de C+ (fins a 6,9 punts).
. En cas que s'hagin lliurat totes les PACs i dues de les PACs lliurades estinguin susèses (qualificació de C-), la nota final màxima d'AC serà de 5 punts.
. En cas que s'hagin lliurat quatre PACs i una o més estiguin suspeses (C-), no se podrà superar l'AC, independentment de la qualificació de la resta de PACs.
. En cas de lliurar totes les PACs i tres o més estiguin suspeses (C-), no se podrà superar l'AC, independentment de la qualificació de la resta de PACs.
· La qualificació final d'Avaluació continuada vindrà determinada per la valoració global del treball de l'estudiant realitzat durant el curs. A aquests efectes es ponderarà fonamentalment de les qualificacions de les PACs realitzades, ja que reflexen els diferents progressos de l'estudiant en l'aprenentatge i assoliment de les competències acadèmiques i professionals que s'estableixen per aquesta assignatura.
· La qualificació final de D es reserva per als casos de còpia, frau o mal ús del sistema d'AC (amb independència del nombre de PACs realitzades).
El seguiment correcte de l'Avaluació Continuada compromet a l'estudiant a realitzar les activitats proposades de manera individual i original, i seguint les indicacions del Pla docent. En cas que no sigui així, la qualificació corresponent serà una D, cosa que comportarà l'obligatorietat de realitzar l'examen final. La UOC disposa de mecanismes i eines eficients de detecció de plagi i de còpia entre estudiants. Per ajudar-vos a citar correctament i evitar aquests problemes, podeu consultar la "Guia d'elaboració de les PAC" disponible a l'apartat de "Materials i fonts" de l'aula.
L'avaluació final d'aquesta assignatura estarà en funció del model de seguiment escollit: seguiment i superació de l'Avaluació Continuada, o realització d'un Examen final.
Els estudiants que hagin realitzat l'AC satisfactòriament (una qualificació final d'AC de A, B, C+; nota numèrica de 5 punts o més), superaran l'assignatura amb la mateixa qualificació de la nota final d'AC.
La resta d'estudiants (qualificacions finals d'AC de C-, D, N; nota numèrica inferior a 5 punts), hauran d'acreditar a l'Examen Final que han assolit els objectius de l'assignatura (tant els coneixements acadèmics i disciplinars, com les competències professionals), tal com es descriuen en aquest pla docent, en base a tot el material docent i les activitats que s'han treballat al llarg del curs. Aquest examen tindrà una durada de dues hores i estarà estructurat en dues parts: una primera part amb una sèrie de preguntes de Vertader/Fals, a les quals s'haurà de justificar la resposta, i una segona part a on s'hauran de desenvolupar dos temes d'entre els tres que es proposen