• Descripció

L'assignatura consisteix en una aproximació a la literatura catalana del segle XX en el marc de la societat de què fou producte.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

La Literatura catalana (com la Llengua catalana) fa d'espina dorsal dels Estudis de Llengua i literatura catalanes. A fi de posar uns bases sòlides que siguin vàlides per a l'estudi de la literatura que es durà a terme al llarg de tota la titulació, a més d'insistir en els continguts relatius als períodes literaris, als autors i a les seves obres, es vetllarà de manera especial pels aspectes metodològics.

• Camps professionals en què es projecta

Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura. Més enllà de les estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura, s'obren nous camins en els mons editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la seva correcció o traducció), periodístic (col·laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), gestió cultura (organització de certàmens culturals, organització i comissariat d'exposicions), publicitari, etc.

Tenint en compte que els principals actius necessaris per a la inserció laboral del filòleg són: una sòlida formació teòrica en llengua i literatura, la capacitació per treballar amb eines informàtiques, un alt nivell de competència en la construcció de textos, la facilitat per treballar en equip i la capacitat d'aprenentatge continu i d'adaptació a les noves situacions i necessitats [Vegeu el web de la Jornada "Les noves professions lingüístiques i literàries" (Barcelona, 11 de febrer de 2003], l'assignatura Literatura catalana del segle XX i la filologia en general ajuda a fornir els estudiants de molts d'aquests recursos tan valuosos.

A aquests coneixements i habilitats, a més, cal sumar-los també el bagatge cultural que donen l'hàbit i el gust per la lectura, l'aptitud per al pensament abstracte, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, la capacitat analítica i crítica, que són necessàries en moltes professions dels nostres dies.

• Coneixements previs

Es recomana haver cursat Literatura catalana del segle XIX.

• Objectius i competències

Competències bàsiques i generals

• Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
• Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
• Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
• Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

 Competències transversals

• Exercici de l'anàlisi i la síntesi
• Resolució de problemes i formulació de preguntes

 Competències específiques

• Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana.
• Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural.
• Anàlisi i comentari crític d'obres literàries.
• Comprensió i anàlisi de la relació en la dinàmica de la societat catalana.
• Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.  

Objectius de les competències. Resultats d'aprenentatge

• Conèixer les principals obres i autors de la literatura catalana.
• Conèixer els moviments de continuïtat i discontinuïtat en la història de la literatura catalana.
• Situar i relacionar obres i autors en el marc de la tradició literària i cultural catalana.
• Comprendre i analitzar l'evolució estètica i ideològica d'autors, períodes i moviments literaris.
• Anàlisi crítica de textos literaris representatius d'un període, moviment o autor
• Analitzar textos a partir d'una comprensió de les convencions dels diferents gèneres literaris.
• Reconèixer i analitzar les característiques ideològiques dels textos.
• Entendre com els diferents contextos històrics, culturals, institucionals o socials influeixen en la producció i interpretació dels textos.
• Saber relacionar gèneres i moviments literaris i artístics amb qüestions sociolingüístiques i amb els usos del català.
• Conèixer les etapes i els moviments principals de la història de la cultura catalana, i els seus actors més importants, així com l'evolució històrica dels diversos processos simbòlics i culturals en el context específic de la cultura catalana.
• Anàlisi i interpretació de material (dades o textos) de naturalesa complexa i de vegades ambigua.
• Resoldre problemes rellevants a la disciplina amb criteri i de manera efectiva, tot identificant, analitzant i definint els elements significatius.

• Continguts

1. El Modernisme 

• La modernització de la cultura catalana. Introducció al moviment, instruments i plataformes.
• La poesia modernista. Joan Maragall.
• La prosa modernista. Víctor Català.
• El teatre modernista. Joan Puig i Ferreter. 

2. El Noucentisme

• La institucionalització de la modernitat. Ideologia noucentista. Eugeni d'Ors.
• Noucentisme i literatura. Josep Carner i Guerau de Liost.
• L'Escola Mallorquina. Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. 

3. La renovació estètica dels anys vint i trenta

• La diversitat de tendències: les avantguardes. Joan Salvat-Papasseit. 
• El simbolisme. Carles Riba.
• El teatre burgès. Carles Soldevila.
• La prosa. Josep Pla, Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, el Grup de Sabadell.  

4. Literatura de la guerra i de l'exili

• Les lletres catalanes durant la guerra civil.
• L'organització cultural durant la guerra i a l'exili.
• Les obres mestres de Josep Carner i Carles Riba.
• L'experiència de l'exili i la prosa. Vicenç Riera Llorca
• La literatura concentracionària: Joaquim Amat-Piniella. 

5. La Primera postguerra

• La represa literària i cultural. Revistes, grups i corrents estètics.
• Salvador Espriu: compromís i reconciliació.
• L'antologia de Joan Triadú i el mestratge de Carles Riba.
• La figura de Josep Vicenç Foix. 

6. El realisme, o la literatura als anys seixanta

• El context cultural a partir del 1959.
• Mercè Rodoreda i els fruits de l'exili.
• La modernitat de Manuel de Pedrolo.
• La recuperació de Llorenç Villalonga.
• Joan Fuster: l'escriptura assagística.
• Gabriel Ferrater: un nou tombant de la poesia catalana.
• La poesia de Vicent Andrés Estellés.  

7. Els anys setanta i vuitanta

• Una visió general del període.
• Les figures de Pere Calders i Joan Brossa.
• El teatre: de la postguerra als anys setenta.
• La poesia catalana dels anys setanta i vuitanta. Miquel Martí i Pol. Vicent Andrés Estellés
• Tres narradors: Terenci Moix, Baltasar Porcel i Montserrat Roig.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Recursos d'aprenentatge i eines de suport

L'assignatura consta de la següent selecció de material bibliogràfic:

• La Bibliografia obligatòria i complementària (capítols de llibre, articles, vídeos, etc.), associada a cadascun dels punts del temari del curs, i que l'alumne podrà consultar des de l'aula a l'apartat Recuros d'aprenentge. 

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

• Consulta del model d'avaluació