|
||||||||||||||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||||||||||||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||||||||||||||||||||||
La teoria de l'educació desenvolupa un saber sobre l'educació i el fet educatiu. Amb l'objectiu d'interpretar el procés educatiu, integra altres branques del coneixement pedagògic, com ara la sociologia, l'antropologia, la filosofia, l'economia, la psicologia, etc. Ens trobem, doncs, davant d'un camp de coneixement interdisciplinari des del qual s'analitza el fenomen educatiu des del seu vessant teòric, però també pràctic i metodològic. Sense teoria l'acció educativa és cega i imprecisa, mentre que la teoria sense acció resulta buida, una simple il·lusió. Una i altra es retroalimenten, per això és important que un educador social conegui i estableixi un marc sistemàtic i organitzat de conceptes i instruments metodològics que orientin la seva funció pedagògica en l'acció professional. Finalment, la teoria de l'educació té un clar component polític. En efecte, educar és, sobretot, un acte polític: sostenir una oferta, mantenir un compromís amb l'altre, establir relacions amb el saber, promoure la identificació en un projecte de futur, etc. Educar és, en definitiva, una manera de constituir un món comú. Sobre aquestes qüestions i moltes més es reflexionarà al llarg d'aquesta assignatura.
|
||||||||||||||||||||||||||||
Aquesta és una assignatura de caràcter Bàsic i serveix per aproximar l'estudiant als diferents elements que fan possible el fenomen educatiu. En aquest sentit, és important que un educador social conegui i estableixi un marc sistemàtic i organitzat de conceptes i instruments metodològics que orientin la seva acció educativa, tenint en compte les aportacions dels principals referents de la disciplina pedagògica a fi de reflexionar sobre els reptes educatius de l'actualitat. Es recomana cursar-la a l'inici del Grau. |
||||||||||||||||||||||||||||
La Teoria de l'Educació permet aportar diferents orientacions a la tasca educativa, estructurant les bases pedagògiques que l'han de fonamentar. No es pot prescindir de la Teoria de l'educació si volem entendre l'origen de qualsevol pràctica i el seu sentit en una realitat determinada i en un context global. |
||||||||||||||||||||||||||||
Teoria de l'Educació és una bona assignatura per estudiar les diferents dimensions que intervenen en el món educatiu. Cursar-la des de l'inici del Grau permet entrar en un procés sistemàtic de reflexió entorn dels models de treball social i educatiu que s'acabaran desenvolupant en l'exercici professional. |
||||||||||||||||||||||||||||
Aquesta és una assignatura que es recomana cursar a l'iniciar el Grau. Aquesta ha estat la proposta de l'equip docent amb l'ànim d'interpel·lar els estudiants sobre el fet educatiu (i el seu desig entorn de l'educació) des de l'inici de la seva formació com educadors socials. |
||||||||||||||||||||||||||||
OBJECTIUS: 1) Analitzar el fenomen educatiu des dels diferents subjectes i àmbits de l'educació. 2) Introduir el marc conceptual bàsic de la teoria i la praxis educatives. 3) Analitzar els diferents contextos educatius tenint en compte les seves possibilitats i els seus límits. 4) Conèixer, a grans trets, les teories educatives que operen en l'actualitat. 5) Conèixer els àmbits de l'acció educativa en el camp social, el seu origen, evolució i contextos actuals. 6) Aprendre a elaborar un model teòric sistemàtic i conceptual per poder abordar l'acció educativa en l'actualitat.
COMPETÈNCIES: Competències transversals
CT1 - Anàlisi i síntesi. CT3 - Comunicació efectiva a través de diferents mitjans i en diversos contextos. CT4 - Gestió de la informació. CT11 - Argumentació en valoracions, judicis, crítiques, exposicions o defenses. CT 14. Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional.
Competències específiques
CE1. Comprensió dels referents teòrics, històrics, culturals, polítics i legals que constitueixen l'ésser humà com a protagonista de l'educació. CE2. Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per millorar la pràctica professional.
|
||||||||||||||||||||||||||||
Els continguts de l'assignatura s'exposen principalment en el manual docent però es complementen amb altres Fonts d'Informació, com ara articles i altres lectures que també es treballaran al llarg de les PAC. Cal afegir que els professors responsables de cada aula poden aportar altres materials i recursos al llarg del semestre des dels diferents espais de comunicació a mesura que avança el semestre i fer-ho en diferents tipus de formats (enllaços web, pel·lícules, documentals, articles de revistes en obert, etc.). Pel que fa als materials docents pròpiament dits, es compta amb cinc mòduls didàctics i tres recursos audiovisuals, organitzats de la manera següent:
Mòdul didàctic 1 - Conceptualització de l'educació. 1. El desenvolupament de l'educació. De la Paideia grega a l'educació per competències.
Mòdul didàctic 2 - El sentit de la teoria de l'educació 1. Concepte i abast de la Teoria de l' Educació.
Mòdul didàctic 3 - L'acció educativa 1. L'educador, l'educand i l'acció educativa.
Mòdul didàctic 4 - Teories de l'educació 1. Taxonomies en Teoria de l'Educació.
1. Societat del coneixement i model de creixement.
Recurs audiovisual 1. Teories de l'educació. Capítol 1. Els dilemes subjacents en les teories de l'educació. Una aproximació en clau antropológica. Capítol 2. Per a què eduquem. Les concepcions ideològiques de l'educació. Capítol 3. La forma d'educar. Controvèrsies pedagògiques i sociològiques en les teories de l'educació.
Recurs audiovisual 2. Les controvèrsies sobre la igualtat d'oportunitats.
Recurs audiovisual 3. Els eixos cardinals de les polítiques educatives. |
||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular. De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. |
||||||||||||||||||||||||||||
|