• Descripció

Aquesta és una assignatura especial que està a mig camí entre un curs normal i un treball final de grau. És de caire monogràfic i cada semestre es dedica a un tema específic diferent. Això permet d'estudiar qualsevol aspecte dels estudis de llengua i literatura d'una forma més aprofundida del que és habitual en els cursos convencionals. És per això que el Seminari d'Estudis Catalans (SEC) permet de desenvolupar competències avançades, això és, la capacitat de documentar-se un mateix sobre una qüestió i també la capacitat de desenvolupar l'esperit crític i de qüestionar els coneixements existents sobre la temàtica estudiada.

Per tant, els estudiants es troben amb el fet que cada semestre el SEC tracta temes totalment diferents i està liderat per professors i/o professors col·laboradors diferents. La direcció del programa de llengua i literatura catalanes difondrà regularment la programació prevista per al SEC per tal que estudiants i tutors puguin planificar la seva matrícula.

En qualsevol cas, els seminaris han d'incloure els elements següents: a) una reflexió teòrica o metodològica explícita; b) la realització d'un projecte d'equip, c) un exercici d'anàlisi i d) activitats de recerca de documentació per part dels estudiants. Els seminaris poden tenir els formats següents:

• Monogràfic sobre un autor o personalitat significativa per a la cultura catalana, la lingüística o els estudis literaris.
• Monogràfic sobre un camp d'estudi.
• Monogràfic sobre un fet històric.
• Monogràfic sobre una obra artística, publicació, etc (incl. estudi de recepció, de mercat, etc.).
• Taller sobre una aplicació tecnològica relacionada amb la llengua o la comunicació.
• Taller sobre una metodologia d'estudi específica.
• Taller sobre una metodologia d'aplicació professional específica.
• Taller de creació d'un producte o servei, web, blog.
• Estudi sobre una activitat professional: perfils, perspectives, dinàmica del mercat.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

El pla d'estudis del grau preveu tres estadis de desenvolupament competencial i el més avançat exigeix que l'estudiant esdevingui capaç de comprendre i desenvolupar de forma crítica els coneixements i procediments associats a un camp d'estudi concret i que ho faci amb una àmplia autonomia. Aquesta assignatura hauria de consolidar aquestes facultats mentre es prepara per al Treball de Fi de Grau.

Aquesta assignatura és obligatòria. Excepcionalment, un estudiant podrà demanar de matricular-la per segon cop com a optativa en cas que, d'acord amb el tutor, es valori que una de les edicions pot ser pertinent a la menció que pretén seguir o al treball de fi de grau que projecta fer.

• Camps professionals en què es projecta

Ensenyament, recerca, gestió cultural, gestió de continguts, etc.

• Coneixements previs

Cada edició del SEC pot tenir requeriments diferents en matèria de coneixements previs. Per tal de conèixer-los, cal consultar el tutor o tutora.

• Informació prèvia a la matrícula

És recomanable que els estudiants matriculin l'assignatura en el semestre que ells sàpiguen que el tema que toca els interessa de forma especial, i preferentment quan aquest tema tingui una relació molt estreta o propera amb el treball final de grau que tenen intenció de fer. Per a matricular-se del SEC, també cal que abans es posin d'acord amb el tutor o tutora per assegurar-se que la seva tria és coherent amb la menció (lingüística, literària, cultural i social) que volen dur a terme.

Els temes de cada edició no es repeteixen. El estudiants que no aprovin l'assignatura hauran de consultar amb el tutor sobre la propera edició del SEC que sigui més pertinent de matricular.

Es recomana de cursar-la abans o paral·lelament al TFG I.

• Objectius i competències

La finalitat del SEC sobre Homosexualitats i literatura catalana és desenvolupar les competències següents desglossades en els corresponents objectius:

• Identificar els principals conceptes i debats en l'estudi de les sexualitats dissidents o no-heteronormatives, i aplicar-los de manera crítica i productiva a l'estudi de la literatura catalana.
• Posar en qüestió els paradigmes dominants en els estudis literaris catalans i adoptar un enfocament interdisciplinari orientat a l'anàlisi del gènere i la sexualitat en l'estudi de textos literaris catalans.
• Explorar mitjançant la deliberació col·lectiva les principals qüestions que planteja la teoria queer mitjançant alguns dels seus textos més importants, tot relacionant-les amb la literatura catalana, i presentar-les de manera clara i efectiva tant per escrit com oralment.
• Analitzar textos literaris catalans a partir de la perspectiva de gènere i sexualitat, i transmetre els resultats d'aquesta anàlisi de manera sintètica, clara, precisa i persuasiva.
• Cercar la bibliografia teòrica i crítica necessària per a la confecció d'un treball de recerca, utilitzar correctament la bibliografia, citar adequadament les fonts mitjançant l'ús coherent de les convencions bibliogràfiques establertes i integrar les citacions a la pròpia argumentació.
• Redactar individualment i lliurar en els terminis establerts un text argumentatiu que contingui l'anàlisi detallada d'un text literari català tot aplicant-hi correctament els principals conceptes apresos durant l'assignatura, que sigui rellevant, persuasiu, ben estructurat, gramaticalment correcte, i amb un nivell avançat d'argumentació i anàlisi.
• Reflexionar críticament sobre les implicacions que l'estudi de les homosexualitats té sobre la pràctica dels estudis literaris catalans (i sobre la pròpia pràctica de l'estudiant).

Competències pròpies i objectius d'aprenentatge

• CE1: Establiment de relacions entre coneixements i models teòrics dintre i fora de la disciplina.
  • 1.1. Relacionar els coneixements de la disciplina amb altres camps del saber.
  • 1.2. Conèixer els principals corrents de pensament de les ciències humanes i socials, i les principals teories crítiques i culturals amb una consciència de la seva evolució dintre de contextos culturals específics.
• CE2: Aplicació del pensament crític als objectes d'estudi de la disciplina, i posada en qüestió de les idees i judicis, tant propis com aliens, sobre aquests objectes.
• CE3: Treball individual i en equip.
  • 3.1. Planificar l'estudi i gestionar el temps de manera que l'activitat acadèmica sigui compatible amb altres activitats i responsabilitats.
  • 3.2. Treballar i aprendre de manera autònoma, i decidir amb criteri propi les estratègies per assolir els objectius previstos.
• CE4: Actualització permanent i adaptació a noves situacions.
  • 4.2. Aprendre i actualitzar-se permanentment a partir de la reflexió sobre el propi aprenentatge i en funció de les pròpies necessitats personals i professionals, presents i futures.

Competència transversal

• CT1: Exercici de l'anàlisi i la síntesi
  • 1.1. Analitzar i interpretar material (dades o textos) de naturalesa complexa i de vegades ambigua.
  • 1.2. Sintetitzar idees i argumentacions relacionades amb els objectes d'estudi de la disciplina, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.

El SEC es pot interpretar com una assignatura "pont" cap al Treball Final de Grau, la realització del qual implica incorporar aquestes competències.

• Continguts

Presentació

El seminari Homosexualitats i literatura catalana, impartit per Ferran Benaiges sota la direcció del professor Josep-Anton Fernàndez, us convida a explorar les diferents representacions de les sexualitats dissidents en la literatura catalana contemporània. La sexualitat és un dels elements principals en la construcció de les subjectivitats individuals i les identitats col·lectives, i l'homosexualitat ofereix un contrapunt que qüestiona i problematitza una norma social i unes formes d'identitat dominants que es presenten com a naturals. La literatura, d'altra banda, ha tingut històricament un paper central en aquests processos. Aquest seminari us proposa estudiar com la sexualitat, i en particular l'homosexualitat, es presenta i es narra en la literatura catalana contemporània, i com els textos literaris catalans es converteixen en llocs de dissidència sexual i contestació a normes i discursos dominants. Així doncs, explorarem com els textos literaris participen en la construcció dels gèneres (masculí, femení, etc.) i de les normes que regulen la societat i la seva reproducció, però alhora qüestionen de manera radical aquestes construccions. Veurem com els textos representen el desig i els afectes, quines imatges ens presenten del subjecte i de les relacions entre subjectes. I analitzarem les tensions que planteja la representació de l'homosexualitat amb relació a la construcció del cànon literari i els discursos de la identitat nacional, així com les interseccions entre la sexualitat i altres categories com ara la classe social.

El curs girarà al voltant de l'anàlisi d'algunes obres literàries, amb el suport de textos teòrics i crítics rellevants, i es cobriran els principals gèneres literaris. 

Objectius específics

Els objectius específics del seminari Homosexualitats i literatura catalana són:

• Posar en relació l'estudi de la literatura catalana amb l'anàlisi del gènere i la sexualitat, i més concretament de les sexualitats no-heteronormatives.
• Identificar les principals idees i debats en la teoria queer sobre biopolítica, sexualitat i performativitat de gènere, sobre la dialèctica entre norma i desig sexual i sobre el cos i els afectes, i posar-les en relació amb altres idees, disciplines i contextos culturals i amb altres categories rellevants per a l'anàlisi de les identitats (classe social, nació, etc.).
• Aplicar les idees principals de la teoria queer a l'anàlisi de textos literaris catalans, ja sigui en un debat, en un treball escrit individual o en una presentació en vídeo.
• Analitzar críticament aquestes idees i perspectives teòriques i identificar-ne el potencial de cara a l'estudi de la literatura catalana, tant col·lectivament en un debat com individualment en un treball de curs.
• Analitzar la representació en la literatura catalana del desig sexual i els afectes no-heteronormatius i analitzar com aquesta representació afecta o qüestiona processos com la construcció del cànon literari o de la identitat nacional.
• Cercar la bibliografia teòrica i crítica necessària per a la confecció d'un treball de recerca, utilitzar correctament la bibliografia, citar adequadament les fonts mitjançant l'ús coherent de les convencions bibliogràfiques establertes i integrar les citacions a la pròpia argumentació.
• Redactar individualment i lliurar en els terminis establerts un text argumentatiu que contingui l'anàlisi detallada d'un text literari català tot aplicant-hi correctament els principals conceptes apresos durant l'assignatura, que sigui rellevant, persuasiu, ben estructurat, gramaticalment correcte, i amb un nivell avançat d'argumentació i anàlisi.
• Reflexionar críticament i de forma productiva sobre l'impacte de la perspectiva de gènere i sexualitat en els estudis literaris catalans i sobre el propi procés d'aprenentatge en l'assignatura.

Estructura de l'assignatura

El seminari Homosexualitats i literatura catalana s'organitza en quatre parts, que coincideixen cadascuna amb una PAC:

1. Homosexualitats i estudis catalans: la sexualitat com a categoria d'anàlisi.  En aquesta part del seminari ens introduirem en alguns dels principals conceptes teòrics en l'estudi de la sexualitat, i a partir de tres breus textos literaris debatrem sobre les implicacions de l'homosexualitat com a categories d'anàlisi en la literatura catalana.
2. Biopolítica, performativitat, identitat. Explorarem dos conceptes claus proposats per la teoria queer per a l'anàlisi de les identitats sexuals i de gènere: la biopolítica (Foucault) i la performativitat de gènere (Butler). A partir de lectures teòriques que desenvolupen aquests conceptes, veurem com algunes idees fonamentals es reflexteixen en els textos literaris: la relació entre sexualitat i poder, la inestabilitat de les identitats de gènere, la seva relació amb la sexualitat, i com els textos literaris participen de la creació de les identitats sexuals i de gènere, i alhora les qüestionen.
3. Norma, desig i transgressió. Examinarem la relació entre norma i desig, introduirem la noció d'heteronormativitat i reflexionarem sobre el paper de la transgressió en la construcció de la sexualitat. A partir d'un debat a l'aula explorarem, en referència a textos literaris catalans, tots aquests conceptes a partir de textos de Freud (fragments d'El malestar en la civilització), de Leo Bersani (fragments del llibre Homos) i d'altres autors.
4. Cossos, afectes, interseccions. A l'última part del curs plantejarem dos debats paral·lels sobre dos temes cabdals en els estudis queer: el cos i la corporalitat; la representació dels afectes i les emocions amb relació a l'homosexualitat; i explorarem a partir d'aquests dos temes les interseccions entre la sexualitat i altres categories d'identitat com ara la nació o la classe social. Aprendrem a aplicar aquests conceptes i les qüestions d'aquests debats a l'anàlisi de textos literaris catalans.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els recursos amb què comptarem per a aquest seminari són els següents, i els trobareu a l'aula:

PAC 1: Homosexualitats i estudis catalans: la sexualitat com a categoria d'anàlisi

Textos teòrics:

• Antoni Maestre Brotons (2019). "Repensar els estudis catalans des de la teoria queer", dins Cristina Martínez Tejero i Santiago Pérez Isasi, eds., Perspetivas críticas sobre os estudos ibéricos (pp. 175-199). Venècia: Edizioni Ca' Foscari.
• Josep-Anton Fernàndez (2000). "Introducció", dins Josep-Anton Fernàndez, ed., El gai saber: Introducció als estudis gais i lèsbics (pp. 11-22). Barcelona: Llibres de l'Índex.
• Tamsin Spargo (2004). Foucault y la teoría queer (pp. 19-89). Barcelona: Gedisa.

Textos literaris:

• Blai Bonet (2014). "Carrer dels Tres Llits", dins Poesia completa (pp. 527-529). Barcelona: Edicions de 1984.
• Daniel O'Hara (2008). La cançó de l'estiu. Barcelona: Empúries. 
• Daniel O'Hara (2012). Dependent ben plantat per a hereu sobiranista (cap. 1). València: Tres i Quatre.

PAC 2: Biopolítica, performativitat, identitat

Textos teòrics i històrics:

• Judith Butler (2000). "Imitació i insubordinació de gènere", dins Josep-Anton Fernàndez, ed., El gai saber: Introducció als estudis gais i lèsbics (pp. 113-135). Barcelona: Llibres de l'Índex.
• Judith Butler (2007). El género en disputa. Barcelona: Paidós. "Prefacio (1999)" (pp. 7- 33) i capítol 3, "Actos corporales subversivos" (pp. 253- 275).
• Michel Foucault (2005). Historia de la sexualidad, vol. 1: La voluntad de saber. Madrid: Siglo XXI.  Capítol 1, "Nosotros los victorianos" (pp. 1-13); cap. 4, "El dispositivo de sexualidad" (pp. 79 - 109); cap. 5, "Derecho de muerte y poder sobre la vida" (pp. 141- 169).
• Armand de Fluvià (2003). El moviment gai a la clandestinitat del franquisme (1970-1975) (pp. 47-62). Barcelona: Laertes.
• Geoffroy Huard (2016). "Los homosexuales en Barcelona bajo el franquismo: Prostitución, clase social y visibilidad entre 1956 y 1980". Franquisme & Transició, 4 , pp. 127-151.

Textos literaris:

• Eva Baltasar (2020). Boulder. Barcelona: Club Editor. Atenció: aquest text no estarà disponible a l'aula.
• Terenci Moix (2018). Tots els contes. Barcelona: Edicions 62. "Els màrtirs" (pp. 36-50), "Lilí Barcelona" (pp. 110-128), "Una senyorassa de tota la vida" (pp. 351-363), "La caiguda de l'imperi sodomita" (pp. 405-427)

PAC 3: Norma, desig i transgressió

Textos teòrics:

• Sigmund Freud (2008). El malestar en la civilització. Girona: Accent Editorial. Capítols 3-6.
• Leo Bersani (1998). Homos. Buenos Aires: Manantial. Capítol 4, "El gay fuera de la ley" (pp. 171-202). 
• Lauren Berlant i Michael Warner (2002). "Sexo en público", dins Rafael Manuel Mérida Jiménez, ed., Sexualidades transgresoras : una antología de estudios queer (pp. 229-262). Barcelona: Icària.

Textos literaris:

• David Vilaseca (2017). Els homes i els dies (pp. 451-497). Barcelona: L'Altra Editorial.
• Sebastià Portell, ed. (2018). Amors sense casa: Poesia LGTBQ catalana. Barcelona: Angle.  Seleccions de poemes de Maria Mercè Marçal (pp. 95-103) i Mireia Calafell (pp. 181- 187).
• Biel Mesquida (2012). El bell país on els homes desitgen els homes. Barcelona: Edicions 62. Selecció de poemes: "Miratge a l'urinari públic" (p. 64), "Endevinalla" (p. 29), "Adolescent de sal" (p. 31), "Electroencefalograma d'un amor anal" (p.36), "Nit a la plaça de Catalunya" (p. 40), "Lluita de classes" (p. 47).

PAC 4: Cossos, afectes, interseccions

Textos teòrics:

• Sarah Ahmed (2015). "Sentimientos queer", dins La política cultural de las emociones (pp. 221-254). México: Universidad Nacional Autónoma de México, Programa Universitario de Estudios de Ge¿nero.
• Athena Athanassiou (2015). "¿"Quién" es aquel nombre? Sujetos de género y resistencia queer, o el deseo de disputa", dins Cecilia Macón i Mariela Solana, eds. Pretérito indefinido: Afectos y emociones en las aproximaciones al pasado (pp. 375-396). Buenos Aires: Título.
• Leo Bersani (2000). "És el recte una tomba?", dins Josep-Anton Fernàndez, ed., El gai saber: Introducció als estudis gais i lèsbics (pp. 253-288). Barcelona: Llibres de l'Índex.
• Gerard Coll Planas (2013). La carn i la metàfora: Una reflexió sobre el cos a la teoria queer. Barcelona: UOC.
• Carolyn Dinshaw (2015). "Tocando el pasado", dins Cecilia Macón i Mariela Solana, eds. Pretérito indefinido: Afectos y emociones en las aproximaciones al pasado (pp. 353-374). Buenos Aires: Título.
• Wen Liu (2020). "Sentir abatido, regresivo y maquínico: Teoría queer y el giro afectivo". Athenea Digital, 20:2, e2321.
• Eve Kosofsky Sedgwick (2018). "Lectura paranoica y lectura reparadora, o, eres tan paranoico que quizás pienses que este texto se refiere a ti", dins Tocar la fibra: Afecto, pedagogía, performatividad (pp. 129-158). Madrid: Alpuerto. 
• Marta Segarra (2014). "La puerta trasera: Sodomía y transcorporalidad", dins Teoría de los cuerpos agujereados (pp. 87-107). s.l.: Melusina.

• Bibliografia i fonts d'informació

Aquesta bibliografia és indicativa i no pretén ser exhaustiva. No inclou els textos que apareixen a la secció anterior.

Bibliografia teòrica i crítica

• Ahmed, Sara (2010). The Promise of Happiness. Durham, NC, i Londres: Duke University Press. [La promesa de la felicidad (2018). Buenos Aires: La caja negra.]
• Gloria Andalzúa (1987). Borderlands : [the new mestiza] = La frontera. San Francisco: Aunt Lute Books.
• Bergmann, Emilie L., i Paul Julian Smith, eds. (1995). ¿Entiendes? Queer Readings, Hispanic Writings. Durham, NC, i Londres: Duke University Press.
• Berlant, Lauren (2011). Cruel Optimism. Durham, NC, i Londres: Duke University Press [Optimismo cruel (2020). Buenos Aires: La caja negra.]
• Bersani, Leo (2010). Is the Rectum a Grave? and Other Essays. Chicago i Londres: University of Chicago Press.
• Bersani, Leo (2018). Receptive Bodies. Chicago i Londres: University of Chicago Press.
• Butler, Judith (1990). Gender Trouble: Feminism and the Subversion of Identity. Londres: Routledge. [El ge¿nero en disputa (2001). Barcelona: Paido¿s.]
• Butler, Judith (1993). Bodies that Matter: On the Discursive Limits of Sex. Londres: Routledge. [Cuerpos que importan (2002). Buenos Aires: Paido¿s.]
• Butler, Judith (2004). Undoing Gender. Londres: Routledge. [Deshacer el ge¿nero (2006). Barcelona: Paido¿s.]
• Califia, Pat. (2003). Sex Changes: The Politics of Transgenderism. Nova York: Seal Press.
• Cixous, Hélène (1975). Le Rire de la Me¿duse -et autres ironies. Pari¿s: Galile¿e, 2010. [Trad. parcial a: M. Segarra (ed.) (2004), Deseo de escritura. Barcelona: Reverso. I també a: La risa de la Medusa (1995). Barcelona: Anthropos.]
• Coll-Planas, Gerard, i Miquel Missé, eds. (2010). El género desordenado: Críticas en torno a la patologización de la transexualidad. Barcelona: Egales.
• Cornellà, Jordi (2011). "'Ser un símbol, quina misèria!': Social, National, and Sexual Dissent in Blai Bonet's Míster Evasió". Journal of Catalan Studies, 14, pp. 60-88.
• Dean, Tim (2000). Beyond Sexuality. Chicago i Londres: University of Chicago Press.
• Dean, Tim (2009). Unlimited Intimacy: Reflections on the Subculture of Barebacking. Chicago i Londres: University of Chicago Press.
• Dollimore, Jonathan (1991). Sexual Dissidence: Augustine to Wilde, Freud to Foucault. Oxford: Oxford University Press.
• Dyer, Richard (2002). The Culture of Queers. Londres i Nova York: Routledge.
• Edelman, Lee (2004). No Future: Queer Theory and the Death Drive. Durham, NC, i Londres: Duke University Press. [No al futuro. La teoría queer y la pulsión de muerte (2014). Barcelona: Egales]
• Fanlo, Isaias (2020). Staging a Queer nation: Landscapes of Desire in Contemporary Catalan Drama. Tesi doctoral. https://knowledge.uchicago.edu/record/2231
• Fernàndez, Josep-Anton (2000a). Another Country: Sexuality and National Identity in Catalan Gay Fiction. Leeds: Maneys for the Modern Humanities Research Association.
• Fernàndez, Josep-Anton, ed. (2000b). El gai saber: Introducció als estudis gais i lèsbics. Barcelona: Llibres de l'Índex.
• Fernàndez, Josep-Anton (2008a). "L'anus de la revolució: El bell país on els homes desitgen els homes, de Biel Mesquida" (pp. 289-317), dins Maria Muntaner, Mercè Picornell, Margalida Pons i Josep Antoni Reynés, eds., Poètiques de ruptura. Palma: Lleonard Muntaner.
• Fernàndez, Josep-Anton (2008b). El malestar en la cultura catalana: La cultura de la normalització 1976-1999. Barcelona: Empúries.
• Fernàndez, Josep-Anton (2012).  "'I don't come from the past, I come from now': AIDS and temporality in three Catalan texts". Journal of Iberian and Latin American Studies, 18: 2-3, pp. 145-160.
• Foley, Matt, Neil McRobert i Aspasia Stephanou, eds. (2012). Transgression and Its Limits. Newcastle: Cambridge Scholars Publishing
• Foucault, Michel (1976). Histoire de la sexualite¿ I: La volonte¿ de savoir. Pari¿s: Gallimard. [Historia de la sexualidad, vol. I (1977). Me¿xic: Siglo XXI.]
• Foucault, Michel, 'Prefaci a la transgressió'. Recursos de l'assignatura Literatura, cultura i societat de la UOC.
• Freeman, Elizabeth (2010). Time Binds: Queer Temporalities, Queer Histories. Durham, NC, i Londres: Duke University Press.
• Freud, Sigmund. (2016). Más allá del principio de placer. Madrid i Buenos Aires: Amorrortu. 
• Freud, Sigmund. (2016). Tres ensayos de la teoría sexual. Madrid i Buenos Aires: Amorrortu. 
• Halberstam, Jack (2011). The Queer Art of Failure. Durham: Duke University Press [El arte queer del fracaso (2018), Madrid: Egales].
• Halperin, David (1995), Saint Foucault: Toward a Gay Hagiography. Oxford i Nova York: Oxford University Press, 1995. [San Foucault: Para una hagiografía gay (2007). Buenos Aires: Cuenco de Plata]. 
• Halperin, David M., i Valerie Traub, eds. (2009). Gay Shame. Chicago i Londres: University of Chicago Press.
• Hocquenghem, Guy, i Beatriz Preciado (2008), El deseo homosexual; Terror anal. Santa Cruz de Tenerife: Melusina.
• Julià, Lluïsa, ed. (2020). Feminismes: Subjectes del nou mil·leni. Barcelona: Revista de Catalunya.
• Love, Heather (2007). Feeling Backward: Loss and the Politics of Queer History. Cambridge, MA, i Londres: Harvard University Press.
• Mérida, Rafael M., ed. (2002). Sexualidades transgresoras: Una antología de estudios queer. Barcelona: Icaria.
• Mérida, Rafael M., ed. (2019). De vidas y virus: VIH/sida en las culturas hispánicas. Barcelona: Icaria. 
• Mérida, Rafael M. (2016). Transbarcelonas: Cultura, género y sexualidad en la España del siglo XX. Barcelona. Bellaterra.
• Missé, Miquel (2019). A la conquesta del cos equivocat. Barcelona: Egales
• Muñoz, José Esteban (2009). Cruising Utopia: The Then and There of Queer Futurity. Nova York: New York University Press. [Utopia queer (2020). Buenos  Aires: La caja negra.]
• Penney, James (2014). After Queer Theory: The Limits of Sexual Politics. Londres: Pluto.
• Pons, Margalida, ed. (2007). Textualisme i subversió: Formes i condicions de la narrativa experimental catalana (1970-1985). Palma i Barcelona: Universitat de les Illes Balears i Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
• Pons, Margalida (2020). "Emocions proscrites: escriptura, ge¿nere, afectes i algunes veus de la poesia catalana contempora¿nia". 452ºF: Revista de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada, 22. 
• Ruti, Mari (2017). The Ethics of Opting Out. Nova York: Columbia University Press.
• Segarra, Marta (2013). Escriure el desig: De la Celestina a Maria-Merce¿ Marc¿al. Catarroja: Afers.
• Sedgwick, Eve Kosofky (1990). Epistemology of the Closet. Berkeley: University of California. [Epistemologi¿a del armario (1998). Barcelona: La Tempestad.]
• Smith, Paul Julian (1998). Las leyes del deseo: La homosexualidad en la literatura y el cine español 1960-1990. Barcelona: La Tempestad.
• Snediker, Michael D. (2009). Queer Optimism: Lyric Personhood and Other Felicitous Persuasions. Minneapolis i Londres: University of Minnesota Press.
• Sontag, Susan (1989). AIDS and Its Metaphors. Nova York: Farrar Straus & Giroux. [La malaltia com a metàfora (1997). Barcelona: Empúries.]
• Stevens, Hugh, ed. (2011). The Cambridge Companion to Gay and Lesbian Writing. Cambridge: Cambridge University Press.
• Tanna, Natasha (2019). Queer Genealogies in Transnational Barcelona: Maria-Mercè Marçal, Cristina Peri Rossi, and Flavia Company. Cambridge: Legenda.
• Torras, Meri, ed. (2011). Cultures lèsbiques a la Catalunya del tombant de segle XX-XXI. Barcelona: Editorial UOC.
• Vilaseca, David (2003). Hindsight and the Real: Subjectivity in Gay Hispanic Autobiography. Nova York i Oxford: Peter Lang.
• Vilaseca, David (2010). Queer Events: Post Deconstructive Subjectivities in Spanish Writing and Film, 1960's to 1990's. Liverpool: Liverpool University Press.
• Warner, Michael, ed. (1993). Fear of a Queer Planet: Queer Politics and Social Theory. Minneapolis i Londres: University of Minnesota Press
• Warner, Michael (1993). The Trouble With Normal: Sex, Politics, and the Ethics of Queer Life. Cambridge, MA, i Londres: Harvard University Press.
• Warner, Michael (2002). Publics and Counterpublics. New York: Zone [Público, públicos, contrapúblicos (2012), Mèxic: Fondo de Cultura Económica].
• William Viestenz (2020). "Sacred Contagion: Illness and the Origins of Community in Blai Bonet's El mar". 452ºF: Revista de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada, 22. 
• Wittig, M. (1992). The Straight Mind and Other Essays. Boston: Beacon. [El pensamiento heterosexual y otros ensayos (2006). Barcelona i Madrid: Egales.]

Selecció de textos literaris catalans

• Baltasar, Eva (2019). Permagel. Barcelona: Club Editor. 
• Benet i Jornet, Josep M. (2019). Josep M. Benet i Jornet: 1963/2010. Tarragona: Arola.
• Bonet, Blai (2009). Míster Evasió. Palma: Consell de Mallorca.
• Bonet, Blai. (2014). Poesia completa. Barcelona: Edicions de 1984.
• Bonet, Blai. (2017). El Mar: Nova edició augmentada. Barcelona: Club Editor.
• Calafell, Mireia (2010). Costures. Barcelona: Viena.
• Calafell, Mireia (2014). Tantes mudes. Catarroja: Perifèric.
• Calafell, Mireia (2020). Nosaltres, qui. Barcelona: LaBreu.
• Clua, Guillem (2020). Guillem Clua (2002-2019). Tarragona: Arola.
• Cunillé, Lluïsa (2017). Lluïsa Cunillé 2007-2017. Tarragona: Arola. 
• Fernàndez, Lluís (1990 [1979]). L'anarquista nu. Barcelona: Edicions 62.
• Jaén i Urban, Gaspar (1991). Fragments. València: Tres i Quatre.
• Jaén i Urban, Gaspar (2000). Pòntiques. Alzira: Bromera.
• Jaén i Urban, Gaspar (2012). Testament: Sonets de l'hort de les palmeres. Tarragona: Arola.
• Marc¿al, Maria Mercè. (2000). Llengua abolida: 1973-1988. Vale¿ncia: Tres i Quatre. 
• Marc¿al, Maria Mercè. (2019). La passio¿ segons Rene¿e Vivien. Barcelona : Proa.
• Mesquida, Biel (1975). L'adolescent de sal. Barcelona: Edicions 62.
• Mesquida, Biel (1978). Puta-mare¿s (Ahi¿). s.l: Ucronia. 
• Miró, Josep Maria (2011). Josep M. Miró 2009-2018. Tarragona: Arola.
• Moix, Terenci (1974). Tartan dels micos contra l'estreta de l'ensanxe: Fantasia de la ceba, molt poc brechtiana, realitzada en Terenciscope i unes pinzellades de technicolor tronat. Barcelona: Edicions 62.
• Moix, Terenci (2003a). El dia que va morir Marilyn. Barcelona: Edicions 62. 
• Moix, Terenci (2003b). El sexe dels àngels. Barcelona: Edicions 62.
• Moix, Terenci (2013). Món mascle. Barcelona: La Magrana.
• O'Hara, Daniel (2005). El dia del client. Barcelona: Empu¿ries. 
• O'Hara, Daniel (2012). Dependent ben plantat per a hereu sobiranista. Vale¿ncia: Tres i Quatre. 
• Portell, Sebastià (2016). El dia que va morir David Bowie. Barcelona: LaBreu.
• Portell, Sebastià (2018). Amors sense casa: Poesia LGBTQ catalana. Barcelona: Angle.
• Portell, Sebastià (2019). Ariel i els cossos. Barcelona: Empúries.
• Rebassa, Carles (2016). Eren ells. Barcelona: Angle.
• Rebassa, Carles (2019). Sons bruts. Barcelona: Proa.
• Todo¿, Lluís Maria (1994). El joc del mentider. Barcelona: Columna.
• Todo¿, Lluís Maria (2001). El cant dels ade¿us. Barcelona: Columna.
• Todo¿, Lluís Maria (2006). El mal france¿s. Barcelona: Edicions Destino. 
• Vadell, Pau (2017). Esquenes vinclades. Barcelona: Edicions de 1984.
• Vilaseca, David (2017). Els homes i els dies: Obra narrativa completa. Barcelona: L'Altra.

• Metodologia

Funcionament específic de l'assignatura

A partir de la lectura d'obres literàries i de l'estudi de textos teòrics estudiarem com la sexualitat, i en particular l'homosexualitat, es presenta i es narra en la literatura catalana contemporània, i com els textos literaris catalans es converteixen en llocs de dissidència sexual i contestació a normes i discursos dominants. Així doncs, explorarem qüestions com ara:

• Com participen els textos literaris en la construcció dels gèneres (masculí, femení, etc.) i de les normes que regulen la societat i la seva reproducció?
• Com qüestionen els textos de manera radical aquestes mateixes construccions? 
• Com representen els textos el desig sexual i els afectes no heteronormatius?
• Quines imatges ens presenten del subjecte i de les relacions entre subjectes?
• Quines tensions planteja la representació de l'homosexualitat amb relació a la construcció del cànon literari i els discursos de la identitat nacional?
• Quines interseccions s'estableixen entre la sexualitat i altres categories com ara la classe social?

Pla de treball

Al calendari de l'aula consten les dates de lliurament de les PAC que formen part de l'avaluació continuada, així com dels debats. Per superar l'avaluació continuada i, doncs, l'assignatura, és obligatori lliurar totes les quatre PAC, que són obligatòries, i participar en els debats.

És molt important respectar els terminis de lliurament de les PAC, ja que no s'admetran PAC presentades fora de termini. Per tant, es recomana no realitzar ni lliurar les PAC en el darrer moment, per evitar qualsevol imprevist. Cal enviar les PAC a la bústia Lliurament d'activitats. Si algun alumne té cap problema amb el lliurament d'una PAC ha d'escriure un missatge a la bústia personal del professor col·laborador.

Avaluació continuada

El seminari Homosexualitats i literatura catalana s'estructura en quatre parts, que corresponen cadascuna a una PAC.

PAC 1: Debat (20% de la nota final). Homosexualitats i estudis catalans: la sexualitat com a categoria d'anàlisi

En aquesta part de l'assignatura ens introduirem en alguns dels principals conceptes teòrics en l'estudi de la sexualitat, i a partir de dos breus textos literaris (la novel·la curta La cançó de l'estiu, de Daniel O'Hara, i el primer capítol de la novel·la del mateix autor, Dependent ben plantat per a hereu sobiranista; el poema "Carrer dels Tres Llits", de Blai Bonet) debatrem sobre les implicacions de l'homosexualitat com a categories d'anàlisi en la literatura catalana.

PAC 2: Assaig breu (20%). Biopolítica, performativitat, identitat

En aquesta segona part del seminari explorarem dos conceptes claus proposats per la teoria queer per a l'anàlisi de les identitats sexuals i de gènere: la biopolítica (Foucault) i la performativitat de gènere (Butler). A partir de lectures teòriques que desenvolupen aquests conceptes, mitjançant un debat a l'aula podrem aprofundir en algunes idees fonamentals: la relació entre sexualitat i poder, la inestabilitat de les identitats de gènere, la seva relació amb la sexualitat, i com els textos literaris participen de la creació de les identitats sexuals i de gènere, i alhora les qüestionen. L'alumnat elaborarà un assaig breu (5-6 pàgines) sobre aquestes qüestions a partir de l'anàlisi d'un text literari, a triar entre una selecció de contes de Terenci Moix i la novel·la Boulder d'Eva Baltasar.

PAC 3: Presentació oral en vídeo (20%). Norma, desig i transgressió

En aquesta secció del seminari examinarem la relació entre norma i desig, introduirem la noció d'heteronormativitat, i reflexionarem sobre el paper de la transgressió en la construcció de la sexualitat. A partir d'un debat a l'aula explorarem conjuntament aquests conceptes a partir de textos de Freud (fragments d'El malestar en la civilització), de Leo Bersani (fragments del llibre Homos) i d'altres autors. L'alumnat prepararà una presentació oral en vídeo en què analitzarà com aquestes qüestions es manifesten en un text literari, a triar entre Els homes i els dies, de David Vilaseca (selecció de fragments), poemes de Maria Mercè Marçal, una selecció de poemes del llibre El bell país on els homes desitgen els homes de Biel Mesquida, i poemes de Mireia Calafell.

PAC 4: Treball de curs (40%). Cossos, afectes, interseccions

Finalment, a l'última part del curs plantejarem dos debats paral·lels sobre dos temes cabdals en els estudis queer: el cos i la corporalitat; la representació dels afectes i les emocions amb relació a l'homosexualitat; i explorarem a partir d'aquests dos temes les interseccions entre la sexualitat i altres categories d'identitat com ara la nació o la classe social. En aquests debats -que tindran lloc al blog de l'aula- comentarem textos d'autors teòrics com ara Marta Segarra, Leo Bersani, Carolyn Dinshaw, Eve Kosofsky Sedgwick i Sara Ahmed. L'alumnat triarà un o dos textos entre una llista de 8 obres literàries (novel·les, poesia, teatre), i a partir d'una pregunta sobre el tema que hagi elaborat en el debat, prepararà un treball de 10-15 pàgines.

Lliurament de les PAC

Heu de lliurar els vostres treballs (excepte si són debats o presentacions orals) en un document de Word (.doc), ja que d'aquesta manera és més fàcil escriure-hi comentaris. En els vostres treballs heu d'usar Times New Roman o Arial 12 pt, a un espai i mig, i amb marges de 2 cm a cada banda. Les pàgines del document han d'estar numerades.

A l'encapçalament del document ha de figurar la següent informació:

• el vostre nom i cognoms,
• el nom de l'assignatura,
• el número de l'activitat d'avaluació continuada a què correspon.

Per a les citacions, notes i bibliografia, s'ha de fer servir l'estil de citació de la UOC (http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/convencions/referencies_bib.html). Les notes a peu de pàgina s'han de reduir al mínim imprescindible. No es faran servir notes a final del document. El rigor i la qualitat de l'expressió escrita són aspectes molt importants. En cas de dubte, es recomana vivament consultar la pàgina dels serveis lingüístics de la UOC: http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/ortografia/criteris.html.

Heu d'enviar els vostres treballs des de la bústia de Lliurament d'activitats. El nom del document es formarà de la següent manera:

primera part de la vostra adreça de correu + número de la PAC + extensió del fitxer

Així doncs, la PAC4 (treball de curs) de la Montserrat Roig tindrà el següent nom: mroig04.doc

En tots els casos, no us oblideu de posar el títol de l'exercici i el vostre nom sencer a dins del document.

ATENCIÓ!

Criteris d'avaluació del grau de Llengua i Literatura Catalanes

És important que conegueu bé els criteris pels quals avaluem les vostres PAC. Els podeu trobar al següent enllaç: http://cv.uoc.edu/~grc0_003632_web/Criteris_avaluacio-[def].pdf. Podeu plantejar qualsevol dubte que tingueu al respecte al consultor o al professor responsable de l'assignatura.

Domini de la llengua escrita

El grau de domini de la llengua escrita (tant pel que fa a la competència gramatical com pel que fa a la producció textual) es tindrà en compte en aquesta matèria, com en totes, des del primer moment. En cas d'estudiants amb dèficits importants se n'informarà el tutor de l'estudiant i el professor responsable de l'assignatura, a fi que li recomanin formacions complementàries en aquest terreny i l'adverteixin que la persistència dels dèficits al final del semestre pot comportar que no se superi l'avaluació continuada o, en darrera instància, la no validació de la PV, ja que únicament en una prova escrita presencial  -sense suports externs de correctors o amics- es pot detectar el nivell real de llengua escrita de l'estudiant.

Plagi i còpia

El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:
a) de fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies;
b) de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).

Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:

1. D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. Aquesta és una competència inclosa en diverses matèries, que es treballa i s'avalua específicament al llarg del grau. L'enllaç següent conté un document que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi:
https://drive.google.com/file/ d/ 0B2myVkS8bHdeZUFLZzRXWnJqYjg/ view?usp=sharing

I aquest enllaç conté el document sobre com elaborar el TFG, que us serà molt útil per citar i referenciar adequadament:
Material docent sobre citació i plagi elaborat per al TFG

Finalment, també és molt recomanable que consulteu aquest altre enllaç a un monogràfic elaborat per la Biblioteca de la UOC, que conté recursos i eines per evitar i detectar el plagi, pautes per protegir l'obra intel¿lectual i bibliografia complementària:
http://biblioteca.uoc.edu/ca/ recursos/plagi-academic

2. D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient, atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant. La Normativa acadèmica de la Universitat Oberta de Catalunya aplicable als estudis universitaris EEES (art. 101) regeix les sancions acadèmiques aplicables en aquests casos. Al seu torn, la Normativa de drets i deures de la UOC (art. 9) estableix que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il¿lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu i en regula els procediments disciplinaris aplicables.

Finalment, cal fer notar que és indispensable que els estudiants que vulguin elaborar conjuntament algun treball o pràctica obtinguin prèviament el consentiment del consultor, ja que, en cas que dos treballs d'estudiants diferents, en una mateixa assignatura i semestre, presentin coincidències suficients per deduir que l'un és còpia de l'altre, es consideren els dos com a plagiats, independentment de quin pugui ser-ne l'original.

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

El seminari Homosexualitats i literatura catalana es pot superar mitjançant el lliurament de tots els treballs obligatoris d'avaluació contínua. La nota final resultant podrà ser:

A: excel·lent / matrícula d'honor
B: notable
C+: aprovat
C-: suspès
D: suspès

La nota final de l'avaluació continuada serà la mitjana ponderada de les PAC avaluades al llarg del semestre.

No hi ha l'opció de presentar-se a l'examen final ni es farà prova de síntesi.

Treballs obligatoris

L'assignatura consta de 4 PAC, totes les quals són obligatòries, i cal participar en tots els debats.

Avaluació contínua a la UOC

La UOC aposta pel sistema d'avaluació continuada com a sistema d'avaluació preferent i com a mitjà per a adquirir els continguts de les assignatures. En aquest sentit, és important entendre-la no tan sols com un instrument per a l'avaluació durant el semestre, sinó com una eina per a l'aprenentatge progressiu dels continguts de l'assignatura. La metodologia de treball pròpia de l'avaluació contínua ofereix molts avantatges en un entorn no presencial d'aprenentatge:

a. Permet establir un ritme de seguiment i treball constant necessari per a l'aprenentatge. El fet d'anar avançant progressivament en l'estudi,
treball i assimilació del contingut de l'assignatura contribueix a arribar, d'una forma més amena, a l'assoliment final d'uns bons coneixements.
b. Permet al professorat valorar si l'estudiant ha assolit els coneixements que es tracten en els mòduls didàctics de l'assignatura.

En una assignatura com aquesta, que encadena coneixements, l'avaluació contínua permet plantejar un procés d'aprenentatge pràctic i gradual (acumulatiu). Els enunciats concrets de les activitats estaran penjats a l'aula els dies marcats al calendari del curs.

• Avaluació final

La nota final de l'avaluació continuada serà la mitjana ponderada de les PAC avaluades al llarg del semestre (20 % + 20 % + 20%) i el treball final (40 %). Podeu consultar les característiques i requisits del treball final a l'apartat corresponent de l'aula i en el vídeo explicatiu del professor. 

No hi ha l'opció de presentar-se a l'examen final ni es farà prova de síntesi.

• Feedback

Acció de consultoria.
L'aprenentatge es basa en la resolució d'activitats i/o casos pràctics que proposa el professor col·laborador. El professor col·laborador s'adreça als estudiants per a orientar-los i ajudar-los en les dificultats que els sorgeixen en el procés d'aprenentatge, i els aporta retroalimentació (feedback) de manera constant. Així mateix, comprova que cada estudiant assoleix els objectius pedagògics i desenvolupa les competències professionals previstes i definides al pla docent. Fa l'avaluació formativa i personalitzada de l'estudiant segons la previsió del curs. El professor col·laborador és qui orientarà sobre com caldrà fer la lectura dels materials associats al curs i sobre quin és el procediment més adequat per a resoldre els problemes o casos que es proposin.