El factor fenici a la mediterrània antiga Codi:  M3.712    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Aquesta assignatura presenta una perspectiva global de la cultura i la història dels fenicis. L'objectiu, però, no és el de centrar l'atenció tan sols en aquest aspecte sinó anar més enllà i posar en valor les conseqüències que la seva presència generà arreu de la Mediterrània. El món fenici desenvolupà al llarg de la primera meitat del primer mil·lenni aC una intensa activitat comercial i colonitzadora que afectà de manera intensa extensos territoris de la Mediterrània. Aquesta circumstància comportà que entressin en contacte amb nombrosos pobles que habitaven aquestes terres. La interacció cultural que se'n deriva fou sovint molt intensa, especialment en aquells indrets on els fenicis s'establiren ben a prop d'aquestes societats indígenes, mitjançant la fundació de colònies. En general, i a banda de l'intercanvi comercial que actuà com a fonament del procés, es produí un important intercanvi d'idees entre els diversos agents, el qual afectà diversos subsistemes culturals (religió, art, arquitectura, etc.) i que sovint comportà la introducció de conceptes de procedència proxim-oriental en el si d'aquestes cultures locals. En algun d'aquests territoris l'assimilació de conceptes orientals per part de les poblacions locals fou tan intensa que des d'una perspectiva arqueològica es pot arribar a definir un període "orientalitzant".

Amb tot, degut a què la presència fenícia arreu de la Mediterrània va seguir ritmes, intensitats i dinàmiques molt diferenciades depenent de la zona, i a que, a més, les relacions s'establiren amb nombrosos pobles, amb característiques culturals i models de complexitat sociopolítica molt diferents entre si, resulta impossible definir de manera única el seu impacte cultural. És per això que aquesta assignatura pretén també aportar a l'estudiant aquesta visió, per tal que prengui consciència de l'extrema complexitat que revesteix la dinàmica colonial fenícia i en conegui si més no una part.

Un altre aspecte que l'assignatura aborda és la continuïtat cultural natural del món fenici durant l'antiguitat, és a dir, el món púnic. En el marc general de l'estudi del que suposà per a les cultures mediterrànies l'acció fenícia cal incloure necessàriament la dinàmica púnica, entesa com a hereva directa de la primera des del punt de vista cultural, malgrat estar revestida d'un marcat caràcter particular. De la mateixa forma que el món fenici desenvolupà durant la primera meitat del primer mil·lenni aC una intensa dinàmica i mobilitat que afectà de manera intensa la resta de cultures de la Mediterrània, també el dinamisme del món púnic al llarg de la segona meitat d'aquest mateix mil·lenni generarà, des d'una altra perspectiva, nombroses accions que afectaran de manera important els pobles de la Mediterrània central i occidental.

Cal tenir també present les complexes relacions que fenicis i púnics mantingueren amb el món grecollatí. Per bé que foren molt fructíferes des del punt de vista cultural, no podem oblidar les consideracions molt sovint negatives que grecs i romans mantingueren en relació al món feno-púnic, a la qual cosa cal afegir el desenllaç cruent de l'enfrontament final entre Roma i Cartago. La derrota cartaginesa posà en certa manera punt i final a la intensa activitat, primer comercial i després militar, que fenicis i púnics desenvoluparen a la mediterrània Central i Occidental però, sobretot, també establí un punt d'inflexió important respecte la visió històrica que avui podem tenir d'aquests pobles. Això és degut al fet que una bona part d'aquesta visió actual emana encara de la perspectiva, molt sovint esbiaixada, elaborada pels vencedors d'aquell enfrontament. En aquesta assignatura, doncs, tractarem també que l'alumne pugui obtenir una visió diferent de la que enrelació a aixó ens han llegat les fonts clàssiques.

Amunt

Resulta impossible pretendre obtenir un coneixement global i suficientment profund de la historia de la Mediterrània durant l'Antiguitat, i desenvolupar posteriorment una acció de recerca de qualitat, sense prendre consciència de la importància del món fenici en aquest àmbit. La intensitat de la presència fenopúnica a la Mediterrània al llarg del primer mil·lenni aC comporta que el coneixement de la seva dinàmica històrica sigui essencial per tal de poder entendre qualsevol altre fenomen cultural de l'antiguitat arreu d'aquests territoris. Sense aprofundir en l'estudi de la història fenícia resulta impossible, en definitiva, entendre en la seva integritat la koiné mediterrània.

Amunt

L'assignatura "El factor fenici a la Mediterrània antiga" capacita els estudiants per a valorar de manera correcta i profunda la diversitat cultural sobre la qual descansa la denominada koiné mediterrània. Aporta coneixements essencials del món feno-punic, un component cultural bàsic d'aquesta koiné però que massa sovint, malgrat la seva transcendència, resulta menysvalorat. Tot plegat resulta clau per a desenvolupar amb expertesa qualsevol activitat de recerca sobre la Mediterrània antiga. De manera similar, atès que efectuarem una mirada intensa en relació a les restes arqueològiques d'aquesta cultura, disseminades arreu de la Mediterrània, proporciona també una important base de coneixements per la formació d'experts en la interpretació i la difusió del patrimoni històric-arqueològic.

Amunt

Igual que per al conjunt del Màster, no hi ha criteris específics quant a coneixements previs. No obstant això, els estudiants que no provinguin dels àmbits d'Arts i Humanitats hauran de cursar, pel conjunt del Màster, un màxim de 12 crèdits ECTS de complements formatius. Aquests crèdits s'impartiran en 6 assignatures:

  • Història I. Dels orígens de la civilització fins a l'edat mitjana (6 ECTS)
  • Llengua llatina. Llengua, literatura i cultura (6 ECTS)
  • Pensament filosòfic i científic clàssic (6 ECTS)
  • Antropologia social i cultural (6 ECTS)
  • El món clàssic II. De la Roma del mite al mite de Roma (6 ECTS)
  • Antropologia de la religió (6 ECTS)

La identificació dels complements formatius es realitzarà mitjançant el tutor i es desenvoluparà de forma personalitzada al llarg del període d'incorporació, previ a la primera matrícula.

Fora d'aquests criteris, que són comuns a tot el Màster, no són necessaris coneixements previs per cursar aquesta assignatura.

Amunt

Com ja sabeu, determinat seguiment de les assignatures optatives del Màster de la Mediterrània Antiga permet obtenir algunes especialitats que no impliquen en cap moment una trajectòria obligatòria, sinó que constitueixen un reconeixement afegit i una organització possible de l'optativitat per a dotar-la de més coherència temàtica. En el cas de l'assignatura El factor fenici a la mediterrània antiga, aquesta forma part de l'especialitat de Món grecollatí donada la importància del factor fenici en convivència o conflicte amb les cultures grecollatines al llarg del I mil·lenni aC.

Amunt

Al final del semestre, s'espera que els estudiants siguin capaços de:

  • Comprendre i valorar la importància del factor fenici en el desenvolupament de les comunitats mediterrànies durant el primer mil·lenni aC.
  • Analitzar les causes que potenciaren el procés d'expansió fenícia per la Mediterrània.
  • Situar el paper de la cultura fenícia en el conjunt de les produccions culturals mediterrànies i interpretar-lo a la llum de les perspectives teòriques actuals.
  • Conèixer i reflexionar sobre la noció de cultura fenícia en sentit ampli, així como les condicions de la seva aparició, modalitats i evolució en les diferents etapes, etc.
  • Exposar de forma raonada i clara les conclusions de l'anàlisi.
  • Valorar de manera més acurada l'extrema complexitat i la diversitat de components culturals i processos que donen lloc al que denominem koiné mediterrània.

Amunt

Un dels objectius de la matèria és establir la importància que la cultura fenícia va tenir en el marc de l'evolució cultural del I mil·lenni aC a la conca mediterrània. Per assolir-ho, i mitjançant temes transversals, aprofundirem en elements tan específics como l'eclosió del món fenici i les seves relacions amb les comunitats veïnes del Pròxim Orient, la navegació i l'expansió marítima de la cultura fenícia, la importància del factor comercial fenici en el desenvolupament de les comunitats costaneres de la Mediterrània, les aportacions culturals fenícies al desenvolupament de les cultures mediterrànies del primer mil·lenni aC i la seva pervivència en segles posteriors, etc.

 Organitzem quatre àmbits temàtics entorn d'aquests continguts, que són els següents:

 

Àmbit temàtic 1. Qui foren els fenicis?

Al començament de l'assignatura centrarem molt l'atenció en la geografia i història fenícia general. Degut a diverses circumstàncies històriques, el món fenici surt dels territoris que li són originalment propis i s'expandeix arreu de la Mediterrània. En conseqüència, per entendre en el seu conjunt el que la cultura fenícia significà i els múltiples processos en què es veu involucrada, resulta imprescindible conèixer la diversitat de realitats geogràfiques en què s'assenta i, des d'una perspectiva contextual, analitzar com es relaciona en cada cas amb les igualment diverses cultures amb què entra en contacte. I aquest exercici cal fer-ho tant en un sentit sincrònic com diacrònic, perspectiva aquesta última que ens permetrà comprendre l'evolució històrica de la contribució feno-púnica a la realitat cultural de la Mediterrània del conjunt del primer mil·lenni aC.

L'avaluació d'aquest primer àmbit temàtic es farà mitjançant la realització de la PAC1 i de la PAC4, atesa la seva extensió i transversalitat.

 

Àmbit temàtic 2. L'expansió per la Mediterrània: causes i dinàmiques

Les dinàmiques de contacte cultural precisen de marcs concrets de relació, reconeixibles i assumibles pels diversos agents, els quals permetin assolir amb èxit els objectius previstos. La dinàmica d'expansió fenícia per la Mediterrània tingué un component essencialment comercial, la qual cosa implica la necessitat d'establir contactes amb les comunitats locals ubicades en cada territori. En conseqüència, els agents fenicis que protagonitzaren aquest procés d'expansió van emprar de manera recurrent (i a jutjar pels resultats, en general de manera prou exitosa) aquests marcs de relació de que parlem. Atesa la seva importància, en el marc de l'assignatura tractarem de manera específica el que sens dubte fou el marc més emprat pel món fenici en aquest apartat, el banquet. La participació d'un especialista en l'àmbit de l'estudi de la comensalitat i dels banquets permetrà a l'alumne copsar la importància en termes sociopolítics d'aquest àmbit de relació entre comunitats.

L'avaluació d'aquest segon àmbit temàtic es farà també mitjançant la realització de la PAC1 i de la PAC4, atesa la seva extensió i transversalitat.

 

Àmbit temàtic 3. L´àmbit de les colònies: característiques, organització i relació amb les societats indígenes

Per tal d'entendre amb prou intensitat el funcionament del procés de colonització i d'establiment d'assentaments que protagonitzen els fenicis arreu de la Mediterrània resulta necessari explorar les característiques concretes d'aquests assentaments. Trobarem aspectes comuns, però també alguns trets que les singularitzen. En realitat, podem identificar diversos formats d'assentaments, tot i que destaquen especialment les colònies i, en menor mesura, les factories. Aquest àmbit temàtic pretén entrar amb un cert detall en aspectes de funcionament intern d'aquests assentaments semites, en qüestions d'organització interna, de característiques urbanes i geolocacionals, de relació amb les comunitats indígenes veïnes, etc.

L'avaluació d'aquest tercer àmbit temàtic es farà mitjançant la realització de les PAC2, 3 i 4. En aquest cas, la raó d'haver de fer diversos exercicis per tal de cobrir l'avaluació d'aquest àmbit temàtic es deu a la globalitat d'aspectes que s'apleguen sota aquest tema, i la seva transversalitat.


Àmbit temàtic 4. La visió dels altres: els fenicis a través del prisma de grecs i romans

Ateses les circumstàncies històriques en què el món feno-púnic es veu involucrat al llarg de tot el primer mil·lenni aC, la imatge que tradicionalment ens hem format d'aquests pobles deriva en gran mesura de les informacions transmeses per les fonts clàssiques grecollatines. Es tracta en general de versions que distorsionen en major o menor mesura la realitat, quan no adopten postures clarament pejoratives. Afortunadament, cada cop disposem d'un major volum d'informació procedent de l'àmbit de l'Arqueologia. El coneixement de les restes arqueològiques fenícies, tant pel que fa als elements mobles com immobles, resulta essencial per a completar el coneixement d'aquestes comunitats. Centrarem doncs també l'atenció en aquest àmbit, per tal que l'alumne pugui conèixer conjunts arqueològics i treure conclusions pròpies a partir de l'anàlisi d'aquestes restes. Per completar aquesta perspectiva no oblidarem, però, les fonts clàssiques abans esmentades, les quals podran ser igualment analitzades pels alumnes per tal de contrastar els seus continguts amb les informacions obtingudes des de l'òptica arqueològica.

L'avaluació d'aquest tercer àmbit temàtic es farà mitjançant la realització de les PAC2, 3 i 4. En aquest cas, la raó d'haver de fer diversos exercicis per tal de cobrir l'avaluació d'aquest àmbit temàtic es deu a la globalitat d'aspectes que s'apleguen sota aquest tema, i la seva transversalitat.

L'acció docent de cada semestre, així como el treball de l'estudiant, poden fer èmfasi específic en algun dels aspectes assenyalats. En el següent quadre disposeu d'un resum dels àmbits temàtics i les PAC's associades a cadascun d'ells:

 

ÀMBIT TEMÀTIC PAC ASSOCIADA
Qui foren els fenicis?

PAC1: La geografia i història fenícies

PAC4: Avaluació transversal de coneixements

L'expansió per la Mediterrània: causes i dinàmiques

PAC1: La geografia i història fenícies

PAC4: Avaluació transversal de coneixements

L´àmbit de les colònies: característiques, organització i relació amb les societats indígenes

PAC2: L'ús sociopolític del banquet en el marc del món fenici

PAC3:L'arqueologia del món fenici

PAC4: Avaluació transversal de coneixements

La visió dels altres: els fenicis a través del prisma de grecs i romans

PAC2: L'ús sociopolític del banquet en el marc del món fenici

PAC3:L'arqueologia del món fenici

PAC4: Avaluació transversal de coneixements

Amunt

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt