Història de la llengua catalana Codi:  07.508    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

A Història de la llengua catalana estudiarem la història externa del català en el conjunt dels territoris de llengua catalana des del segle XVIII fins al segle XXI. Tanmateix, en el primer mòdul es tractaran de manera resumida els antecedents de la història contemporània de la llengua catalana, dins una seqüència temporal de llarga durada i segons una periodització basada en fites comunament acceptades per la historiografia lingüística. Tot i que també tractarem aspectes de l'evolució formal del català, l'objectiu fonamental de l'assignatura és analitzar l'evolució social i política de la llengua catalana durant el període esmentat.

Amunt

L'assignatura d'Història de la llengua catalana és una matèria obligatòria de la branca de llengua catalana del grau. No es necessita cap requisit previ ni haver cursat alguna altra assignatura per fer-la. Es recomana que sigui del primer gruix d'assignatures que es fan quan s'inicia el grau.

Hi ha altres assignatures del grau que són afins a la Història de la llengua catalana sobretot pels períodes històrics que s'hi tracten, com ara la Literatura catalana moderna, la Literatura catalana del s. XIX, també la del s.XX, etc. 

Els coneixements que adquiriu a Història de la llengua catalana us seran útils per a l'estudi d'altres assignatures del pla d'estudis, com ara La normativa de la llengua catalana (OB) i la Sociolingüística catalana (OP).

Amunt

Alguns dels camps professionals relacionats amb Història de la llengua catalana són l'ensenyament secundari, l'ensenyament superior, la recerca històrica, especialment en els àmbits de la història interna i externa de la llengua, i la recerca sociolingüística. En aquest sentit, cal destacar la seva utilitat en l'àmbit de la formació, l'assessorament o la gestió lingüística. En relació amb el camp de la comunicació, els coneixements d'Història de la llengua també són útils a periodistes que es volen especialitzar en llengua i cultura.

 

Amunt

Per a aquesta matèria no és necessri haver cursat cap altra assignatura prèviament.

Amunt

Encara que no és obligatori, seria convenient accedir a l'assignatura amb una preparació prèvia, que ben fàcilment podeu aconseguir amb la lectura d'alguna de les obres següents, segons considereu que us poden ser més útils atenent a la vostra formació inicial:

Branchadell, Albert (2006): L'aventura del català. De les Homilies d'Organyà al nou Estatut. Barcelona: L'Esfera dels Llibres.

Cabruja , Lluís, Casanellas, Pere i Massip, Maria Àngels (1987): Història de la llengua catalana (Síntesi, textos i exercicis). Barcelona: Columna.

Duarte , Carles i Massip, Àngels (1981): Síntesi d'història de la llengua catalana. Barcelona: La Magrana.

Ferrer i Gironès, Francesc (1993): La persecussió política de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62.

Lleal, Coloma (1992): Breu Història de la llengua catalana . Barcelona: Barcino.

Marcet i Salom, Pere (1987): Història de la llengua catalana. Barcelona. Teide.

Ortega, Rudolf (2016). En defensa de la llengua. Discursos, manifestos i textos decisiu en la història del català. Barcelona: Angle Editorial.

Rafanell, August (1999). La llengua silenciada. Barcelona: Empúries.

Ruíz, Francesc - Sanz, Rosa - Solé, Jordi (1996): Història social i política de la llengua catalana. València: Tres i Quatre.

Sanchis Guarner, Manuel (1980): Aproximació a la història de la llengua catalana. Barcelona: Salvat.

Tavani, Giuseppe (1994): Breu història de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62 (Els llibres de l'escorpí).

Amunt

Objectius generals

 Els objectius generals d'aquesta assignatura són els següents.

1) Aportar a l'estudiant una visió genèrica de l'evolució històrica de la llengua catalana des de la primeria del segle XVIII fins a l'actualitat, fent un repàs també del període anterior a la història contemporània de la llengua.

2) Proporcionar-li els instruments d'anàlisi històrica que estimulin les destreses interpretatives de la realitat sociolingüística actual.

3) Fomentar una actitud favorable als valors intel·lectuals i socials que es deriven del coneixement del passat lingüístic.

Competències específiques: 


1. Establiment de relacions entre coneixements i models teòrics dintre i fora de la disciplina 
1.1. Comparar i relacionar models i posicions teòriques diferents dintre de la disciplina, fer-ne un ús productiu i respectar la pluralitat d'aproximacions teòriques i metodològiques als objectes d'estudi. 
1.2. Relacionar els coneixements de la disciplina amb altres camps del saber 

2. Identificació de les relacions de la lingüística amb les demés ciències, humanes, socials o experimentals, i, al mateix temps, caracterització d'allò que la distingeix i singularitza com a ciència 
2.1. Saber concebre i analitzar els processos d'interrelació de la llengua i els entorns i processos culturals.
2.2. Comprendre la dimensió històrica de les llengües i saber analitzar els factors que incideixen en el seu naixement, l'evolució i la mort.

3. Anàlisi de textos en català i/o altres llengües en els diferents nivells estructurals
3.1. Conèixer els mètodes de l'estudi diacrònic de les llengües i saber analitzar un text català des d'una perspectiva diacrònica, i per tant situar-lo en el temps d'acord amb els seus trets formals.

4. Coneixement de les relacions que estableixen amb les llengües els diferents grups socials: funcions socials i funcions comunicatives 
4.1. Conèixer els canvis de concepció sobre la llengua en la història. 
4.2. Conèixer com diverses concepcions de la llengua responen a diverses formes d'organització social i exercici del poder.

4.7.Saber formar-se un criteri independent sobre la importància i la pertinència de les diverses dades i els indicadors disponibles sobre l'ús del català. 
4.9. Conèixer les relacions entre extracció social i capital lingüístic.
4.10. Conèixer les dades globals d'ús del català segons variables i àmbits d'ús convencionals. 

6. Coneixement del procés de formació de les "llengües literàries" i dels estàndards moderns
6.1. Conèixer els diversos perfils històrics i funcionals de les llengües literàries / estàndard.
6.2. Conèixer el procés de formació del català normatiu.
6.3. Relacionar el funcionament de l'estàndard amb els aspectes polítics, socials i econòmics de les llengües.
6.4. Entendre els aspectes tècnics i la base ideològica de tota intervenció planificada sobre les llengües tant des del punt de vista lingüístic com sociolingüístic.

7.Comprensió i anàlisi de la relació entre cultura i identitat
7.1. Comprendre i analitzar els processos de construcció de les identitats mitjançant la cultura, i els contenciosos simbòlics que impliquen aquests processos.

8. Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana
8.1. Comprendre i analitzar els processos de reproducció cultural.
8.2. Comprendre i analitzar els processos de dominació i resistència en la cultura i els seus efectes en la producció i recepció de significats culturals.
8.3. Comprendre que la posició social dels individus, les desigualtats d'accés a les diferents formes de capital i el paper de les institucions intervenen en els processos de reproducció cultural, de dominació i resistència, i d'intercanvi, distribució i recepció de la cultura, com també en la creació de significats culturals.
8.4. Conèixer les etapes i els moviments principals de la història de la cultura catalana, i els seus actors més importants, així com l'evolució històrica dels diversos processos simbòlics i culturals en el context específic de la cultura catalana. 

Competències transversals:


1. Cerca, gestió i ús de la informació
2. Exercici de l'anàlisi i la síntesi
2.1. Sintetitzar idees i argumentacions relacionades amb els objectes d'estudi de la disciplina, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.
3. Resolució de problemes i formulació de preguntes

Amunt

Aquesta assignatura està dividida en els mòduls didàctics següents: 

1. Introducció a la història de la llengua. Panoràmica de la història del català: dels orígens als inicis de l'època contemporània.

2. Una llengua relegada a la privacitat. De l'abolició del règim foral (1716) a la instauració del liberalisme centralista (1833).

3. L'inici del desvetllament literari. La reivindicació de la llengua. De la instauració del liberalisme centralista (1833) al triomf del catalanisme politicocultural (1906).

4. La llengua catalana en la nova societat de masses. De la Solidaritat Catalana (1906) a la desfeta de la Segona República espanyola (1939).

5. El fracàs d'un lingüicidi calculat. De la desfeta de la Segona República espanyola (1939) als reconeixements institucionals (1983).

6. Avenços i retrocessos en l'horitzó de la normalitat lingüística. Dels reconeixements institucionals espanyols (1983) als nostres dies.

Amunt

Història de la llengua catalana XML
Història de la llengua catalana DAISY
Història de la llengua catalana EPUB 2.0
Història de la llengua catalana MOBIPOCKET
Història de la llengua catalana KARAOKE
Història de la llengua catalana XML
Història de la llengua catalana HTML5
Història de la llengua catalana PDF
Història de la llengua catalana OAI-MPH

Amunt

El material didàctic d'aquesta assignatura, editat per la Universitat Oberta de Catalunya i coordinat per la professora Maite Puigdevall Serralvo, ha estat elaborat per Antoni Ferrando i Francés, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de València i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, i per Miquel Nicolàs i Amorós, professor titular de Filologia Catalana de la Universitat de València i membre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, ambdós reconeguts especialistes en l'àmbit de la història de la llengua. L'assignatura es basarà en aquest material.

Els materials d'aquesta assignatura es complementen sempre amb un llibre que normalment és diferent cada semestre. El llibre us servirà per aprofundir en algun dels temes tractats i també per adquirir alguna de les competències que té assignades aquesta assignatura.

A requeriment del professor, els estudiants poden haver de consultar materials complementaris com ara documents històrics, articles, capítols de llibres o material audiovisual.

 

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt