La Renaixença Codi:  07.530    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

 

L'estudi de la Renaixença en una assignatura del Grau de Llengua i Literatura Catalanes cal abordar-la, com és lògic, des d'una perspectiva eminentment filològica, però això no ha de ser impediment per enfrontar-nos als textos -obres literàries, discursos, pròlegs i paratextos, en general- amb l'obertura a la complementarietat que aporten els estudis històrics, artístics i socials. Només aproximant-nos-hi de manera multidisciplinària arribarem a comprendre, amb la seva complexitat, la significació, l'abast i la importància d'un fenomen com el de la Renaixença.

 

En aquesta assignatura, doncs, s'estudiarà amb profunditat l'anomenada Renaixença catalana tant des d'un punt de vista teòric com des de la pràctica de l'anàlisi literària. Així, la primera part del curs es destinarà a comprendre el fenomen de la Renaixença més enllà dels tòpics i de les simplificacions, tot estudiant les diferents concepcions i interpretacions de què ha estat objecte des dels seus inicis i fins a les suggerents i importants revisions que s'estan publicant en els nostres dies. Això implicarà la lectura de textos de caire literari però també discursos de diversa procedència, estudis sobre història, art, política, identitat, etc.

 

En la segona part del curs se centrarà la mirada i l'estudi en un autor o autors (per exemple, Joaquim Rubió i Ors, Frederic Soler "Pitarra", Josep Anselm Clavé, Jacint Verdaguer, Teodor Llorente, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Dolors Monserdà, etc. segons el semestre) o bé en un fenomen (per exemple, la rellevància dels Jocs Florals en un període concret, la cultura i la literatura popular a mitjan segle XIX, la Renaixença i el naixement del catalanisme, etc.).

Amunt

La Renaixença és una assignatura optativa del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC destinada especialment als estudiants que han cursat l'assignatura obligatòria Literatura catalana del segle XIX.

Algunes de les competències que es treballaran en aqueta assignatura són similars, o fins i tot les mateixes, que la Literatura catalana del segle XIX, tot i que en aquesta optativa el grau d'aprofundiment, com és lògic, serà major, i la focalització en l'aspecte diacrònic del fenomen literari català es restringirà als autors, les obres literàries i les manifestacions cultural diverses del que s'ha anomenat, des de mitjan segle XIX, la Renaixença.

Així, en el conjunt del Pla d'Estudis, La Renaixença és una assignatura d'especialització en què s'aprofundirà en aspectes referents a l'anàlisi i el comentari de textos literaris, així com en la relació entre aquests productes literaris i, en general, la conformació de la cultura i la identitat catalanes. Aspectes, tots ells, que prèviament ja s'hauran tractat, de manera introductòria, en assignatures obligatòries i troncals previstes per a ser cursades en els primers quatre semestres del Pla d'Estudis del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.

En aquest sentit, tant els objectius com les competències que es treballaran en aquesta assignatura prepararan l'estudiant per acarar la segona meitat del pla d'estudis i garantiran els coneixements i les habilitats necessaris per a afrontar amb èxit el Treball de Final de Grau.

Amunt

Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura. Més enllà de les estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura, s'obren nous camins en els mons editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la seva correcció o traducció), periodístic (col·laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), publicitari, etc.

Tenint en compte que els principals actius necessaris per a la inserció laboral del filòleg són: una sòlida formació teòrica en llengua i literatura, la capacitació per treballar amb eines informàtiques, un alt nivell de competència en la construcció de textos [...], la facilitat per treballar en equip i [...] la capacitat d'aprenentatge continu i d'adaptació a les noves situacions i necessitats [Vegeu el web de la Jornada "Les noves professions lingüístiques i literàries" (Barcelona, 11 de febrer de 2003)], l'assignatura La Renaixença, en particular, i la filologia, en general, ajuda a fornir els estudiants de molts d'aquests valuosos recursos.

A aquests coneixements i habilitats relatius a la llengua, la literatura, la cultura i la societat catalanes en particular, a més, cal sumar-los també el bagatge cultural generalista que donen l'hàbit i el gust per la lectura, l'aptitud per al pensament abstracte, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, etc., que són necessàries en moltes professions dels nostres dies.

Amunt

Per a cursar aquesta assignatura optativa és recomanable haver superat l'obligatòria Literatura Catalana del Segle XIX.

Amunt

Les competències que han d'assolir els estudiants en aquesta assignatura i els objectius associats a cadascuna són les següents:

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

1. Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana

Objectius: 

  • Tenir consciència crítica de la historiografia de la literatura.
  • Conèixer els processos de recepció de textos i discursos vinculats a la tradició literària catalana.
  • Comprendre i analitzar l'evolució estètica i ideològica d'autors, períodes i moviments literaris.
  • Posar en relació la producció literària en llengua catalana amb altres realitats culturals.

 

2. Analisi i comentari crítica d'obres literàries

Objectius: 

  • Aplicar el pensament crític a la lectura, descripció i anàlisi dels textos.
  • Conèixer els principals debats crítics al voltant de la literatura i la cultura catalanes i ser capaç d'analitzar textos en el marc d'aquests debats.
  • Reconèixer i analitzar les característiques ideològiques dels textos.

 

3. Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural

Objectius:

  • Entendre com els textos participen en els processos de construcció d'identitat en la cultura catalana.

 

4. Comprensió i anàlisi de la relació entre cultura i identitat

Objectius:

  • Comprendre i analitzar els processos de construcció de les identitats mitjançant la cultura, i els contenciosos simbòlics que impliquen aquests processos.
  • Comprendre i analitzar els contextos de construcció de la identitat en la cultura catalana.

 

5. Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana

Objectius:

  • Conèixer les etapes i els moviments principals de la història de la cultura catalana, i els seus actors més importants, així com l'evolució històrica dels diversos processos simbòlics i culturals en el context específic de la cultura catalana

6. Analisi crítica de textos, productes i pràctiques culturals

Objectius:

  • Conèixer els mecanismes pels quals la institució literària estableix un procés dinàmic de formació i reelaboració d'un repertori canònic.

 

7.  Expressió oral i escrita per a la vida acadèmica i professional

Objectius:

  • Produir textos orals i escrits clars, cohesionats i estructurats adequadament, a partir d'uns paràmetres especificats, tot adaptant-los a un registre predeterminat, social o professional, i a les necessitats i característiques del futur receptor.

Amunt

El contingut d'aquest assignatura es distribueix en dues parts diferenciades: la primera és estable, ja que es treballa tots els semestres que s'ofereix, i la segona variarà en funció de l'actualitat, les publicacions, els muntatges teatrals, etc. Així, els continguts d'aquesta segona part poden ser modificats d'un semestre a l'altre i, per tant, els autors i les obres de lectura obligatòria poden variar a criteri del professor responsable de l'assignatura.

Per al semestre de febrer-juny de 2021, els continguts són els següents:

Part I:

  • Unitat 1: Literatura i cultura catalanes a l'inici del segle XIX
  • Unitat 2: La Renaixença i els seus models interpretatius: dels orígens a la restauració dels Jocs Florals
    • La família Rubió: vivència i estudi de la Renaixença entre el segle XIX i el XX
    • L'estudi de la Renaixença amb perspectiva universal: l'exemple de Joaquim Molas i Manuel Jorba
    • Joan-Lluís Marfany: una revisió radical de la Renaixença
    • La «naturalesa del renaixencisme i el rol de la literatura», segons Josep Maria Domingo

Part II:

  • Unitat 3: El drama romàntic: Frederic Soler 
  • Unitat 4: La novel·la realista: Dolors Monserdà
  • Unitat 5: Poesia romàntica i Renaixença: Jacint Verdaguer

Amunt

Literatura catalana del segle XIX. Entrevistes a experts Audiovisual

Amunt

El material didàctic preparat per a l'assignatura de La Renaixença consta de dues parts: els mòduls pròpiament dits (escrits per Josep Camps i Roger Canadell) i el conjunt de textos literaris i crítics, articles, ressenyes, etc., que es podran trobar a l'espai de Materials i Recursos o, directament, enllaçats des de l'aula en cadascuna de les unitats.

El volum dirigit per Enric Cassany (ed.), Panorama crític de la literatura catalana. Segle XIX, que alguns dels estudiants d'aquesta assignatura deuen tenir des que van cursar, fa alguns quadrimestres, Literatura catalana del segle XIX, pot ser de molta utilitat ja que s'hi presenta un balanç dels estudis sobre la literatura del vuitcents i una selecció dels textos que durant les darreres dècades han estat més decisius a l'hora de construir la història literària i de jutjar-ne els valors. També cal tenir present la darrera aportació bibliogràfica al període: Enric Cassany i Josep M. Domingo (coord.), Història de la literatura catalana, volum V.  Barcelona, Enciclopedia Catalana / Barcino / Ajuntament de Barcelona, 2018.

Atès que gran part de les obres que són susceptibles de ser llegides i estudiades en aquesta assignatura no compten amb edicions que estiguin en els catàlegs de les editorials a l'abast, quan sigui possible s'oferirà els enllaços per poder descarregar l'obra de manera gratuïta (web biblioteca Lluís Vives, Cervantes Virtual, Biblioteca Nacional de Catalunya, Googlebooks, etc.)

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt