Història antiga Codi:  21.117    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

L'objectiu de l'assignatura d'Història Antiga és introduir l'alumne en l'estudi de les societats de l'antiguitat mitjançant l'aprenentatge, en primer terme de:

  1. La terminologia i la metodologia específiques de les diverses disciplines que estudien el passat, com ara l'arqueologia i l'epigrafia.
  2. Les tendències, aproximacions i problemàtiques de la recerca actual en les cultures tractades en l'assignatura.


En segon terme, s'exploraran les dades arqueològiques i textuals procedents del Pròxim Orient Antic, Egipte, Grècia i Roma amb l'objectiu d'aconseguir una bona comprensió de les principals cultures originàries d'aquestes regions, els seus desenvolupaments, així com reconèixer la seva influència en les cultures i societats posteriors. S'identificarà la seva diversitat geogràfica i cultural, sincrònicament i diacrònica, fins a la caiguda de l'Imperi romà, ja que la història posterior, tant de les civilitzacions del Pròxim Orient i Egipte, com de la mateixa Grècia, van passar a formar part de la de l'Imperi de Roma.

Es posarà especial atenció al procés de formació de les societats complexes a partir de tres grans temes transversals: 1) l'aparició de l'urbanisme; 2) l'origen de l'escriptura, i 3) les grans transformacions en l'esfera religiosa. Aquests temes es tractaran a partir de l'estudi interdisciplinari de les evidències disponibles (arqueològiques, textuals, artístiques, etc.).

Es tractarà, per tant, a partir de l'anàlisi crítica de les fonts, de reconstruir el món que va ser capaç de generar les ciutats, l'escriptura, l'estat, l'art i el pensament que han determinat les concepcions de la ciutat, l'escriptura, l'estat, l'art i el pensament al llarg de la tradició occidental fins a l'actualitat. Tant és així que continuen comptant els minuts en seixanta segons com ho feien els sumeris, devem als babilònics des del càlcul de les arrels quadrades o les funcions exponencials fins a la invenció del zodíac i l'inici de l'astrologia horoscòpica; de la mateixa manera la nostra moderna capacitat d'autoanàlisi deriva de la desenvolupada en les póleis gregues i milers d'arrels llatines inunden els nostre parlar diari, així com l'enorme influència que continua tenint el dret romà en la nostra societat, per posar només uns quants exemples.

 

Amunt

Assignatura a cursar a partir del segon semestre

Amunt

Aquesta assignatura ha estat dissenyada per a ser cursada a partir del segon semestre, un cop s'han assolit les eines metodològiques i els coneixements bàsics. Per tant, cal haver cursat primer les assignatures d'Introducció a la Història, TICs, Iconografia i Prehistòria.

És recomanable el coneixement de la llengua anglesa per tal de garantir l'accés a una bibliografia recomanada més àmplia.

Amunt

Cal haver cursat primer les assignatures d'Introducció a la Història, TICs, Iconografia i Prehistòria.

Amunt

 

  • Reforçar el pensament crític dels estudiants a partir d'una anàlisi crítica de les fonts, tant arqueològiques com textuals, per a que arribin a les seves pròpies conclusions sobre la importància de l'antiguitat i el llegat que ha deixat en la nostra societat actual.
  • Conèixer i utilitzar adequadament la terminologia específica i les diferents tècniques utilitzades en l'estudi de la història.
  • Assolir uns coneixements bàsics sobre els principals períodes històrics de la zona d'estudi, les seves característiques bàsiques i les fonts per al seu estudi.
  • Identificar les causes i conseqüències dels principals esdeveniments històrics.
  • Analitzar i reflexionar críticament sobre les fonts textuals, historiogràfiques, arqueològiques, així com la lectura i interpretació de mapes, gràfiques, plànols, etc.
  • Ser capaç de buscar informació fidedigna i adequada al nivell universitari des d'una perspectiva crítica.
  • Desenvolupar l'habilitat de gestionar la informació, és a dir, capacitat d'anàlisi i síntesis, ser capaç d'elaborar un discurs coherent i sintètic sobre els coneixements adquirits amb un raonament crític.

COMPETÈNCIES

Competències bàsiques i generals:

  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica
  • Aconseguir una visió general dels diferents períodes de la Història Universal i de la Història de l'Art, i un coneixement específic del context històric i producció artística de la nostra tradició cultural
  • Consolidar un coneixement bàsic dels principals fets i processos de canvi i continuïtat de la humanitat en una perspectiva diacrònica

Competències específiques:

  • Capacitat per a comprendre els grans processos polítics, socials i econòmics de la història des d'una perspectiva sincrònica i diacrònica
  • Capacitat per analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica

 

Amunt

1: Introducció a l'estudi de la Història Antiga: Pròxim Orient, Egipte, Grècia i Roma

  • Introducció
  • Metodologia
  • Terminologia
  • Fonts

Fonts internes

Fonts textuals

Fonts arqueològiques

Fonts Externes

Fonts textuals

Fonts arqueològiques

  • Marc geogràfic

Pròxim Orient

Egipte

Grècia

Roma

  • Marc cronològic

Datació interna

Datació externa

Cronologia relativa

Cronologia absoluta

  • Desenvolupament cronocultural

El Pròxim Orient

Egipte

Grècia

Roma

 

 

2: Origen i desenvolupament de l'escriptura en el Pròxim Orient, Egipte, i el Mediterrani

  • Introducció

Mites i divinitats associats a l'escriptura

Funcionalitat de l'escriptura

  • El Pròxim Orient

El sistema cuneïforme

Els precursors del sistema d'escriptura (protocuneïforme)

Les primeres tauletes: les troballes d'Uruk i Jemdet Nasr

El funcionament del sistema d'escriptura cuneïforme

Les llengües que empren el sistema d'escriptura cuneïforme

Els sistemes alfabètics

L'alfabet lineal

L'alfabet cuneïforme

  • Egipte

Els sistemes d'escriptura a Egipte:

El jeroglífic

El hieràtic

El demòtic

    El copte

Les llengües

El desenvolupament de l'escriptura egípcia

  • El Món Egeu

Els sistemes sil·làbics i les llengües que els van emprar

L'escriptura pictogràfica

El disc de Festos

El Lineal A

El Lineal B

El sistema alfabètic i la llengua grega

  • Roma

La transmissió de l'alfabet

             Les llengües d'Itàlia

 

3: Origen i desenvolupament de la ciutat en el món antic

  • Introducció
  • L'emergència de la ciutat a Mesopotàmia

Dels primers vilatges a les societats urbanes i complexes: el fenomen Uruk

De la ciutat estat als estats regionals

Babilònia: la capital d'un imperi

  • Egipte

Una civilització sense ciutats?

Les ciutats dels morts

Les ciutats dels obrers

  • La ciutat en el món clàssic

Introducció

Les funcions de la ciutat en el món grecoromà

El pla urbanístic

La polis grega

La qüestió dels orígens de la ciutat grega

La ciutat en l'època clàssica

La ciutat hel·lenística

La civitats romana

La qüestió dels orígens de la ciutat romana

La ciutat romana de l'època imperial

 

4: Origen i desenvolupament del monoteisme

  • Introducció
  • El Pròxim Orient

Introducció

Les fonts

Les característiques principals

Mesopotàmia

El panteó sumeroaccadi

La supremacia de Marduk a Babilònia i d'Assur a Assíria

El culte a Sin

El Llevant

Els déus cananeus

El jahvisme i la creació del monoteisme

  • Egipte

Introducció

Les fonts

Les característiques principals

El panteó egipci

La reforma religiosa del faraó Akhenaton, mitjan segle XIV

  • El món Egeu

La religió minoica

La religió micènica

La religió grega

Introducció

El panteó grec

Els cultes mistèrics

  • Roma

Introducció

Les fonts

Les característiques principals

El panteó romà

El culte a l'emperador

Els cultes orientals

La introducció del culte al déu sol Elagabal per Heliogàbal (218-222)

El naixement i la difusió del cristianisme

 

 

 

Amunt

El món clàssic II Web
El món clàssic I Web
Quan els deus s'ocupaven dels homes: sentiment religiós i pràctica ritual en el món romà PDF

Amunt

Obres de consulta disponibles online a través de la biblioteca de la UOC:

Amason, Johann P.; Raaflaub, Kurt, A., and Wagner, Peter, eds. (2013) The Greek Polis and the Invention of Democracy. A Politico-cultural Transformation and Its Interpretations. Wiley Online Library e-books, doi. 10.10022/9781118561768.

Darvill, Timothy (2008; online 2009) The Concise Oxford Dictionary of Archaeology. Oxford: Oxford University Press.

Fagan, Brian M. (1996; online 2004) The Oxford Companion to Archaeology. Oxford: Oxford University Press.

Hinnells, John R., ed. (2007) A Handbook of Ancient Religions. New York: Cambridge University Press.

Hornblower, Simon and Spawforth, Anthony (1998; online 2003) The Oxford Companion to Classical Civilization. Oxford: Oxford University Press.

Leeming, David (2005; online 2006) The Oxford Companion of World Mythology. Oxford: Oxford University Press.

Roberts, John (2007) Oxford Dictionary of the Classical World. Oxford: Oxford University Press.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt