|
||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.) | ||||||||
L'objectiu de l'assignatura d'Història Antiga és introduir l'alumne en l'estudi de les societats de l'antiguitat mitjançant l'aprenentatge, en primer terme de:
Es posarà especial atenció al procés de formació de les societats complexes a partir de tres grans temes transversals: 1) l'aparició de l'urbanisme; 2) l'origen de l'escriptura, i 3) les grans transformacions en l'esfera religiosa. Aquests temes es tractaran a partir de l'estudi interdisciplinari de les evidències disponibles (arqueològiques, textuals, artístiques, etc.). Es tractarà, per tant, a partir de l'anàlisi crítica de les fonts, de reconstruir el món que va ser capaç de generar les ciutats, l'escriptura, l'estat, l'art i el pensament que han determinat les concepcions de la ciutat, l'escriptura, l'estat, l'art i el pensament al llarg de la tradició occidental fins a l'actualitat. Tant és així que continuen comptant els minuts en seixanta segons com ho feien els sumeris, devem als babilònics des del càlcul de les arrels quadrades o les funcions exponencials fins a la invenció del zodíac i l'inici de l'astrologia horoscòpica; de la mateixa manera la nostra moderna capacitat d'autoanàlisi deriva de la desenvolupada en les póleis gregues i milers d'arrels llatines inunden els nostre parlar diari, així com l'enorme influència que continua tenint el dret romà en la nostra societat, per posar només uns quants exemples.
|
||||||||
Assignatura a cursar a partir del segon semestre |
||||||||
Aquesta assignatura ha estat dissenyada per a ser cursada a partir del segon semestre, un cop s'han assolit les eines metodològiques i els coneixements bàsics. Per tant, cal haver cursat primer les assignatures d'Introducció a la Història, TICs, Iconografia i Prehistòria. És recomanable el coneixement de la llengua anglesa per tal de garantir l'accés a una bibliografia recomanada més àmplia. |
||||||||
Cal haver cursat primer les assignatures d'Introducció a la Història, TICs, Iconografia i Prehistòria. |
||||||||
COMPETÈNCIES Competències bàsiques i generals:
Competències específiques:
|
||||||||
1: Introducció a l'estudi de la Història Antiga: Pròxim Orient, Egipte, Grècia i Roma
Fonts internes Fonts textuals Fonts arqueològiques Fonts Externes Fonts textuals Fonts arqueològiques
Pròxim Orient Egipte Grècia Roma
Datació interna Datació externa Cronologia relativa Cronologia absoluta
El Pròxim Orient Egipte Grècia Roma
2: Origen i desenvolupament de l'escriptura en el Pròxim Orient, Egipte, i el Mediterrani
Mites i divinitats associats a l'escriptura Funcionalitat de l'escriptura
El sistema cuneïforme Els precursors del sistema d'escriptura (protocuneïforme) Les primeres tauletes: les troballes d'Uruk i Jemdet Nasr El funcionament del sistema d'escriptura cuneïforme Les llengües que empren el sistema d'escriptura cuneïforme Els sistemes alfabètics L'alfabet lineal L'alfabet cuneïforme
Els sistemes d'escriptura a Egipte: El jeroglífic El hieràtic El demòtic El copte Les llengües El desenvolupament de l'escriptura egípcia
Els sistemes sil·làbics i les llengües que els van emprar L'escriptura pictogràfica El disc de Festos El Lineal A El Lineal B El sistema alfabètic i la llengua grega
La transmissió de l'alfabet Les llengües d'Itàlia
3: Origen i desenvolupament de la ciutat en el món antic
Dels primers vilatges a les societats urbanes i complexes: el fenomen Uruk De la ciutat estat als estats regionals Babilònia: la capital d'un imperi
Una civilització sense ciutats? Les ciutats dels morts Les ciutats dels obrers
Introducció Les funcions de la ciutat en el món grecoromà El pla urbanístic La polis grega La qüestió dels orígens de la ciutat grega La ciutat en l'època clàssica La ciutat hel·lenística La civitats romana La qüestió dels orígens de la ciutat romana La ciutat romana de l'època imperial
4: Origen i desenvolupament del monoteisme
Introducció Les fonts Les característiques principals Mesopotàmia El panteó sumeroaccadi La supremacia de Marduk a Babilònia i d'Assur a Assíria El culte a Sin El Llevant Els déus cananeus El jahvisme i la creació del monoteisme
Introducció Les fonts Les característiques principals El panteó egipci La reforma religiosa del faraó Akhenaton, mitjan segle XIV
La religió minoica La religió micènica La religió grega Introducció El panteó grec Els cultes mistèrics
Introducció Les fonts Les característiques principals El panteó romà El culte a l'emperador Els cultes orientals La introducció del culte al déu sol Elagabal per Heliogàbal (218-222) El naixement i la difusió del cristianisme
|
||||||||
|
||||||||
Obres de consulta disponibles online a través de la biblioteca de la UOC: Amason, Johann P.; Raaflaub, Kurt, A., and Wagner, Peter, eds. (2013) The Greek Polis and the Invention of Democracy. A Politico-cultural Transformation and Its Interpretations. Wiley Online Library e-books, doi. 10.10022/9781118561768. Darvill, Timothy (2008; online 2009) The Concise Oxford Dictionary of Archaeology. Oxford: Oxford University Press. Fagan, Brian M. (1996; online 2004) The Oxford Companion to Archaeology. Oxford: Oxford University Press. Hinnells, John R., ed. (2007) A Handbook of Ancient Religions. New York: Cambridge University Press. Hornblower, Simon and Spawforth, Anthony (1998; online 2003) The Oxford Companion to Classical Civilization. Oxford: Oxford University Press. Leeming, David (2005; online 2006) The Oxford Companion of World Mythology. Oxford: Oxford University Press. Roberts, John (2007) Oxford Dictionary of the Classical World. Oxford: Oxford University Press. |
||||||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular. De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. |
||||||||
|