Geografia urbana Codi:  21.127    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

La Geografia Urbana se centra en l'estudi dels processos d'urbanització i l'anàlisi del context que explica com, quan i perquè creixent (o no), canvien i es transformen les ciutats i el mon urbà. L'etimologia de CIUTAT (civitas) ens remet a una organització socioeconòmica i política determinada. Mentre els termes URBÀ/URBANITZACIÓ  (Urbs) fan referencia a la fàbrica urbana (el constructe físic i funcional) i al procés de transformació físic i funcional de l'espai que comportà també uns canvis en les formes de vida.

Aquestes formes de vida urbanes cada cop  caracteritzen més les nostres societats i les d'aquells territoris més articulats als processos de la globalització contemporània. La globalització s'ha convertit en el principal motor i difusor de lo urbà , contribuint a la dissolució de les ja difoses barreres entre lo rural i lo urbà, la ciutat i el camp. Un procés d'urbanització que ha estat, a més, alimentat en les darreres dècades pels processos de financiarització de l'economia.

Malgrat les visions contrastades i sovint contraposades (filies i fòbies) sobre lo urbà i les ciutats, és innegable el fet que la ciutat és un dels artefactes més complexos que mai ha creat la humanitat i que el procés d'urbanització ha estat una de les transformacions més intenses i espectaculars de les societats contemporànies.

L'objectiu de l'assignatura és oferir una introducció completa i transdisciplinar al fenomen urbà, atenent a la dimensió actual i a la gènesi històrica des de la revolució industrial als problemes de la urbanització i del seu resultat principal: la ciutat. Es pretén que l'estudiant conegui les principals teories i conceptes en l'estudi de lo urbà i sàpiga utilitzar les principals fonts i instruments necessaris per a l'anàlisi de la ciutat contemporània en el context europeu.

Hi ha maneres molt diferents d'afrontar l'estudi de la urbanització i les ciutats que des de la Geografia Urbana ha tendit a centrar la seva mirada en:

-  l'estudi de les xarxes i les relacions interurbanes;

-  l'estudi de la forma, les funcions i la composició social;

- o en l'estudi dels processos històrics i els contextos d'urbanització.

Abordar tots els enfocaments possibles (que no són excloents) depassaria el marc d'una sola assignatura, així que es decideix aquí centrar l'atenció en el segon i tercer enfocament. De fet en el marc d'aquesta assignatura ens interessa l'estudi històric dels processos d'urbanització per a entendre i explicar com, quan i perquè creixent (o no), canvien i es transformen les ciutats i allò que considerem és urbà, al menys de la industrialització. Entenem la ciutat com un dels possibles resultats del procés urbanització i, per això mateix, resulta molt més interessant entendre i arribar a explicar els factors que l'expliquen més que no pas fixar-se en els seus resultats. A aquesta tasca dedicarem el tema 1 en el que tractarem a més d'assolir vocabulari específic sobre el procés d'urbanització.

El segon dels temes preten, precisament, que obtingueu el vocabulari i marc teòric necessari per a descriure la forma i l'estructura urbana de les ciutats occidentals i concretament de les ciutats de les nostres contrades. Repassarem aquí els vocables per a analitzar les formes dels plànols i dels diferents teixits urbans.

Una bona forma d'entendre la ciutat contemporània, especialment l'Europea, és a través de la idea de palimpsest: un cúmul de capes i capes d'història que configuren un marc ple de procesos dialètics entre canvis i permanències. Per això, també, en els temes 3 i 4 tractarem, tot i que de forma general, la història de les ciutats i de les principals teories urbanístiques especialment des de la Revolució industrial, moment a partir del qual esclata el fenomen urbà.

Finalment, en el darrer dels temes, el tema 5, plantejarem alguns dels reptes i enfocaments innovadors sobre la ciutat contemporània. Es farà especial referència als processos de segregació social urbana i els efectes de la financiarització de l'economia sobre l'espai urbà. Però alhora incidirem sobre les reivindicacions dels diferents moviments socials, el dret a la ciutat i alguns dels discursos emergents sobre la ciutat col.laborativa i l'urbanisme de codi obert

En la presentació de cada una de les PACs us anirem introduint algunes idees sobre cada un dels temes així com les diferents activitats. Hem afegit, a més, al final de cada PAC algunes altres activitats (no avaluables) per aquelles persones a qui interessi el tema.

Esperem que disfruteu com ho fem nosaltres quan treballem en qualsevol d'aquestes qüestions. La ciutat és, sense cap mena de dubte, la creació humana més complexa i completa.

 Pel que fa a les lectures cal comentar que n'hi ha una en anglès en la PAC 1 que no comporta massa dificultat si es tenen uns coneixements mitjans de la llengua. En cas contrari o de grans dificultats indicar-ho a la professora.

 

Amunt

Millor tenir coneixements mitjans en anglès (B2) per a poder fer una lectura en la PAC1

Amunt

A - Competències bàsiques i generals:

  • Conèixer les últimes polítiques territorials, ambientals i sobre desenvolupament sostenible.

B - Competències transversals:

  • Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i comunicar-se correctament per escrit i / o oralment en una llengua estrangera.

C - Competències específiques:

  •        Comprendre els processos i dinàmiques d'urbanització així com les principals teories i models d'interpretació del fenomen urbà contemporani.
  •        Entendre els elements que configuren el paisatge urbà de la ciutat occidental, l'estructura del pla i les diferents dinàmiques de canvi.
  •        Reconèixer algunes de les fonts per a l'anàlisi del que és urbà.
  •       Aprendre i saber diferenciar el diferents teixits urbans, relacionant-los amb els diferents factors i variables que van donar origen a cada un d'ells en diferents períodes històrics.
  •        Analitza l'estructura, dinàmica i paisatge de la ciutat occidental moderna i contemporània.
  •        Analitzar la ciutat com a realitat complexa integrada per àrees morfològiques, funcionals i socials diferenciades.

Amunt

1 - L'estudi del fet urbà. La ciutat, lo urbà i els processos d'urbanització

- La definició de lo urbà i la qüestió de la delimitació de la ciutat.

- Proposta de marc d'estudi sobre el procés d'urbanització i els seus resultats.

- El procés d'urbanització.  Urbanització, suburbanització i desurbanització.

- El fenomen de la dispersió urbana en el territori.

- El procés actual d'urbanització a escala global : cap a un món de ciutats?

-  Fonts per a l'estudi de les ciutats i la urbanització.


2 - Anàlisi estructural i morfològica del paisatge urbà. Agents i actors en lo urbà.

- L'anàlisi dinàmic del plànol de la ciutat.

- Elements que incideixen en la diversitat morfològica del paisatge urbà.

- Les formes de creixement i els teixits de les ciutats: el barri històric, l'eixample, el creixement suburbà, la ciutat jardí, els polígons d'habitatge.

- Models explicatius de l'estructura urbana

- Els actors i els agents urbans que incideixen en el procés de producció de l'espai urbà.


3 - La ciutat industrial i els inicis de la planificació urbanística.

- El procés d'urbanització en la història.

- El factors de la urbanització. Industrialització i urbanització a Europa i Espanya.

- La ciutat industrial

- La planificació i la construcció dels eixamples del XIX i començaments del XX. . El cas de l'eixample de Barcelona

- La ciutat i l'urbanisme a començaments de segle XX: les visions de Le Corbusier i el funcionalisme


4 - La ciutat contemporània i les recents dinàmiques d'urbanització

- La ciutat i l'urbanisme a mitjan de segle XX

- Ciutat i urbanisme a l'Espanya de la Postguerra fins els anys 70s.

- La construcció de la ciutat contemporània des dels 80s. Polítiques, producció i forma urbana

- Lectura socioespacial sobre les conseqüències i abast territorial del boom immobiliari a Espanya (2001-2008).


5 - Reptes actuals i discursos emergents en polítiques urbanes i urbanisme

- Els principals conflictes a la ciutat occidental contemporània

-  Segregació social urbana, desplaçaments i gentrificació a la ciutat.

- La financiarització de l'economia a la ciutat

- El dret a la ciutat i els discursos emergents: la ciutat col.laborativa i l'urbanisme de codi obert

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt