• Descripció

L'objectiu d'aquesta assignatura és l'estudi de les civilitzacions de l'antiga Grècia i Roma a partir de l'exploració del seu desenvolupament cultural a través de l'anàlisi de fonts primàries. D'una banda, s'abordarà la lectura i comentari de les restes textuals, de les obres i autors principals. I de l'altra, es farà un breu repàs històric dels períodes i elements arqueològics més destacats com: restes arquitectòniques, arts plàstiques: pintura, escultura, relleus, ceràmica, etc.

L'objectiu, per tant, no és tant analitzar de manera detallada les grans civilitzacions grecoromanes, sinó assolir una visió de conjunt de la seva evolució històrica. Així com l'aprenentatge d'una metodologia que doti a l'alumne de les eines que li permetin assolir un coneixement complert de l'antiguitat grecollatina a partir de l'estudi directe de textos i artefactes arqueològics, per tal de que pugui arribar de manera autònoma a aprofundir, més endavant, en altres aspectes rellevants d'aquestes cultures.

Metodològicament s'aplicarà, doncs, una aproximació interdisciplinària combinant diferents tipus de fonts, des de les textuals fins a les arqueològiques i les iconogràfiques, per tal d'assolir una bona comprensió de la relació i tècniques de les diverses disciplines que estudien el passat, així com el desenvolupament d'un pensament crític.

També es pretén reconèixer la influència, recepció i pervivència en les cultures i societats posteriors dels elements grecollatins més rellevants amb la fi d'entendre i valorar millor aquells aspectes que han conformat el món actual. Es discutirà la pervivència cultural d'aquestes civilitzacions, és a dir, l'impacte que aquestes cultures han tingut, i que es manifesta en la seva còpia i font d'inspiració constant, començant per època romana i arribant als nostres dies.

• Coneixements previs

Aquesta assignatura ha estat dissenyada per a ser cursada a partir del segon semestre, un cop s'han assolit les eines metodològiques i els coneixements bàsics del grau. Per tant, cal haver cursat primer les assignatures d'Introducció a la Història, TICs, Prehistòria, Iconografia, Escriptura acadèmica, Anglès i, especialment, Història Antiga.

És necessari el coneixement de la llengua anglesa per tal de garantir l'accés a una bibliografia recomanada més àmplia.

• Informació prèvia a la matrícula

Cal haver cursat les assignatures d'Introducció a la Història, Prehistòria, Iconografia, Escriptura acadèmica, Anglès i, especialment, Història Antiga.

• Objectius i competències

OBJECTIUS

- Coneixement teòric de les literatures grega i llatina, i la seva pervivència en la literatura i cultura occidentals. Adquirir la capacitat d'estudiar a fons un text històric.

- Coneixement dels contextos històrics i culturals (art, mitologia, religió, pensament, etc.) de la cultura grega i llatina, així com una bona comprensió de les principals fonts per al seu estudi; també de la seva permanència en la història i cultura occidentals.

- Conèixer els trets fonamentals de la civilització i la cultura de Grècia i Roma, i ser capaç d'aplicar-los a la lectura i el comentari dels textos antics i a l'anàlisi de vestigis arqueològics.

- Adquirir la capacitat d'analitzar i interpretar un vestigi arqueològic, situant-lo en el seu context, reconèixer les seves característiques principals i entendre la seva funcionalitat.

- Reconèixer els trets distintius entre la cultura grega i la romana, i el món actual

- Adquirir visions globals i capacitat d'aplicar els coneixements a la pràctica

COMPETÈNCIES

1) Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.

2) Aconseguir una visió general dels diferents períodes de la Història Universal i de la Història de l'Art, i un coneixement específic del context històric i producció artística de la nostra tradició cultural.

3) Reforçar el pensament crític dels estudiants a partir d'una anàlisi crítica de les fonts (textuals i arqueològiques) aplicant les diferents tècniques utilitzades en l'estudi de la història. Per tant: explorar la informació obtinguda i avaluar-la de forma autònoma per tal de que arribin a les seves pròpies conclusions sobre l'ús de les fonts per tal de reconstruir el passat

4) Capacitat de comprensió dels aspectes clau de les diverses cultures: saber descriure les principals aportacions artístiques, les influències rebudes i les exercides, així com ser capaç de relacionar-los per tal de reflexionar sobre la importància de l'antiguitat i el llegat que ha deixat en la nostra societat.

5) Ser capaç de buscar informació fidedigna i adequada al nivell universitari des d'una perspectiva crítica i saber utilitzar i citar aquesta informació bibliogràfica adequadament; així com també citar correctament els textos clàssics. Mostrant així respecte per la propietat intel·lectual i les concepcions ètiques de la disciplina (consideració i cura per la preservació del patrimoni cultural)

6) Desenvolupar l'habilitat de gestionar la informació i la capacitat comunicativa, és a dir, capacitat d'anàlisi i síntesis, ser capaç d'elaborar un discurs coherent i sintètic sobre els coneixements adquirits amb un raonament crític amb el domini de la terminologia específica de la disciplina. Atenció a la qualitat i al rigor acadèmic.

• Continguts

Unitat 1: La literatura grega

1. Poesia èpica
2. Hesíode
3. Poesia lírica
   1. L'elegia
   2. La poesia iàmbica
      1. Relació entre la poesia elegíaca i la poesia iàmbica
   3. La poesia mèlica
      1. Poetes corals
      2. Poetes monòdics
      3. La gran floració de la mèlica

4. Orígens de la prosa
5. Atenes i el teatre
   1. La tragèdia
      1. Èsquil
      2. Sòfocles
      3. Eurípides
   2.  La comèdia: Aristòfanes

6. Plenitud de la prosa
   1. Sofistes
   2. Heròdot
   3. Tucídides
   4. Sòcrates
   5. Oradors
   6. Xenofont i altres historiadors
   7. Isòcrates
   8. Plató
   9. Aristòtil
7. De camí cap a l'hel·lenisme
8. Comèdia mitjana i Menandre
9. Poesia
10. Poetes hel·lenístics
    1. Cal·límac
    2. Apol·loni
    3. Teòcrit
    4. Herodes
11. Historiografia hel·lenística

Unitat 2: Els grecs i l'art

1. Introducció històrica
2. Època geomètrica (1050-700 aC)
   1. Urbanisme i arquitectura
   2. Ceràmica
   3. Estatuària petita
3. Època arcaica (700/650-480 aC)
   1. Arquitectura
   2. Decoració escultòrica
   3. Escultura exempta
   4. Ceràmica pintada
4. Època clàssica (480-323 aC)
   1. El període sever
      1. El temple de Zeus a Olímpia
      2. Escultura exempta
   2. El període clàssic
      1. Arquitectura i decoració escultòrica
      2. Escultura exempta
      3. Pintura

5. Època hel·lenística (323-31/30 aC)
   1. Urbanisme, arquitectura i decoració escultòrica
   2. Escultura exempta

Unitat 3: La literatura romana

1. La literatura romana: concepte i límits
2. La poesia romana. La lírica
3. Èpica llatina
4. L'elegia llatina
5. La sàtira i l'epigrama
6. La faula i la poesia didàctica
7. El teatre romà
8. Historiografia i biografia romanes
9. L'epistografia romana
10. La novel.la romana
11. Oratòria, retòrica i poesia llatines
12. Els tractadistes científics i tècnics, la filosofia, el dret
13. Literatura llatina cristiana

Unitat 4: L'urbanisme romà. Els romans i l'art

1. Introducció
2. Orígens de l'art romà
3. L'art a Roma sota els reis i la República
4. Escultura, pintura i mosaic en època republicana
5. L'art d'August i del segle I dC.
6. El segle II dC i  començament del III: les dinasties dels Antonins i dels Severs
7. El segle III
8. Constantí i el segle IV

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Recursos d'aprenentatge i eines de suport

• Mòdul didàctic: Gómez Cardó, Pilar i Miralles Sola, Carles (1997) "Literatura grega". A: MAYER OLIVÉ, MARC (coordinador) Cultura clàssica I. Barcelona: FUOC.
• Aristòfanes (1977) "Les Assembleistes" (pp. 24-78). A: ARISTÒFANES, Comèdies, Volum VI. Text revisat i traducció de Manuel Balasch. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
• Gil Fernández, Luis (1982/2015) "Introducción general" (pp. 7-59) A: ARISTÓFANES, Comedias vol I. Biblioteca clásica. Madrid: Editorial Gredos.
• Pomeroy, Sara B. (1999) "Las mujeres y la ciudad de Atenas" (pp. 73-96) i "La vida privada en la Atenas clásica" (pp. 97-111). A: POMEROY, SARA B., Diosas, rameras, esposas y esclavas. Mujeres en la antigüedad clásica. Madrid: Ed. Akal.
• Mosse, Claude (1990) "El teatro, espejo de la ciudad" (pp. 117-142). A: MOSSE, CLAUDE, La mujer en la Grecia clásica. Madrid: Editorial Nerea.
• Gómez Espelosín, Francisco Javier (2001) "V El período clásico" (pp. 165-206). A: GÓMEZ ESPELOSÍN, FRANCISCO JAVIER, Historia de Grecia antigua. Tres Cantos, Madrid: Akal.
• Mòdul didàctic: Koppel Guggenheim, Eva Maria (1997) "Els grecs i l'art". A: MAYER OLIVÉ, MARC (coordinador) Cultura clàssica I. Barcelona: FUOC.
• Buxton, Richard (2000) "Imágenes en su contexto" (pp. 63-74). A: BUXTON, RICHARD, El imaginario griego. Los contextos de la mitología. Cambridge: Cambridge University Press.
• Olmos Romera, Ricardo (1973)" ¿Qué son los vasos griegos?" (pp. 13-16); "Cerámica ática de Figuras Negras, Cerámica ática de Figuras rojas, Lekythos de fondo blanco" (pp. 31-76). A: OLMOS ROMERA, RICARDO, Cerámica griega. Madrid: Museo Arqueológico Nacional.
• Quesada-Sanz, Fernando (1991) "Muerte y ritual funerario en la Grecia antigua: una introducción a los aspectos arqueológicos" (pp. 39-114). A: VAQUERIZO GIL, DESIDERIO, coord. Fons mellaria: curso de verano 1990: Seminario: Arqueología de la Muerte: metodología y perspectivas actuales. Córdoba : Diputación Provincial de Córdoba, DL.
• Mòdul didàctic: Ferreres Pérez, Lambert, Juan Castelló, Jaume, Mayer Olivé, Marc, Pagán Rodríguez, Ana I., Perea Buzón, Rosario, Velaza Frias, Javier, Vidal Pérez, Josep Lluis, Villalba Verneda, Pere (1997) "La Literatura romana". A: MAYER OLIVÉ, MARC (coordinador) Cultura clàssica II. Barcelona: FUOC.
• Grimal, Pierre (2011) "El tiempo de Augusto" (pp. 189-259) A: GRIMAL, PIERRE, Virgilio o el segundo nacimiento de Roma. Madrid. Ed. Gredos.
• Virgili (2019) "Llibre I" (pp. 25-75) A: VIRGILI, Eneida. Pròleg de Josep Lluís Vidal, Traducció de Miquel Dolç. Barcelona: Bernat Metge essencial.
• Vidal, Josep Luis (2019) "Pròleg" (pp. 9-19) A: VIRGILI, Eneida. Pròleg de Josep Lluís Vidal, Traducció de Miquel Dolç. Barcelona: Bernat Metge essencial
• Mòdul didàctic: Rodà, Isabel (1997) "L'urbanisme romà, Els romans i l'art". A: MAYER OLIVÉ, MARC (coordinador) Cultura clàssica II. Barcelona: FUOC.
• Dunbabin, Katherine M.D. (1999) "Sicily under the Empire: Piazza Armerina" (pp. 130-143),"Techniques and procedures, The repertory and Architectural context and function" (pp. 279-316), "General glossary" (pp. 342-343). A: DUNBABIN, KATHERINE M.D., Mosaics of the Greek and Roman world. Cambridge: Cambridge University Press.
• Pensabene, Patrizio and Gallocchio, Enrico (2011) "The Villa del Casale of Piazza Armerina". Expedition: The magazine of the University of Pennsylvania 53/2: 29-37.
• Grimal, Pierre (1999) "Los Placeres de la ciudad" (pp. 251-282). A: GRIMAL, PIERRE, La civilización romana. Vida, costumbres, leyes, artes. Barcelona: Editorial Paidós.
• Segura Munguía, Santiago y Cuenca Cabeza, Manuel (2008) Cap 5 "Ocio en la Naturaleza" (pp. 183-208) A: SEGURA MUNGUÍA, SANTIAGO Y CUENCA CABEZA, Manuel, El ocio en la Antigua Roma. Bilbao: Universidad de Deusto.

Obres de consulta disponibles online a través de la biblioteca de la UOC:

Amason, Johann P.; Raaflaub, Kurt, A., and Wagner, Peter, eds. (2013) The Greek Polis and the Invention of Democracy. A Politico-cultural Transformation and Its Interpretations. Wiley Online Library e-books, doi. 10.10022/9781118561768.

Darvill, Timothy (2008; online 2009) The Concise Oxford Dictionary of Archaeology. Oxford: Oxford University Press.

Fagan, Brian M. (1996; online 2004) The Oxford Companion to Archaeology. Oxford: Oxford University Press.

Hinnells, John R., ed. (2007) A Handbook of Ancient Religions. New York: Cambridge University Press.

Hornblower, Simon and Spawforth, Anthony (1998; online 2003) The Oxford Companion to Classical Civilization. Oxford: Oxford University Press.

Leeming, David (2005; online 2006) The Oxford Companion of World Mythology. Oxford: Oxford University Press.

Rawson, Beryl, ed. (2011) A companion to families in the greek and roman worlds. Llibre-e Wiley-Balckwell.

Roberts, John (2007) Oxford Dictionary of the Classical World. Oxford: Oxford University Press.

Rutter, N. Keith and Sparkes, Brian A., eds (2000) Word and image in ancient Greece. Llibre-e Edinburgh University Press.

• Bibliografia i fonts d'informació

Col·leccions de textos grecs i llatins:

Fundació Bernat metge (català)

Gredos (castellà)

Budé series (Collection des Universités de France= Paris: Les Belles Lettres) (francès)

Loeb Classical Library (Harvard University Press) (anglès)

Oxford Classical Texts (Oxford University Press) (anglès)

Col·leccions de textos antics online per al món clàssic grecoromà:

Curtius (htpp://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/home.html)

Perseus Digital Library (www.perseus.tufts.edu/hopper/collections)

Revistes:

American Antiquity

American Journal of Archaeology (AJA)

Archaeological Reports

Britannia

Cambridge Archaeological Journal (CAJ)

Hesperia Supplements

Hesperia: The Journal of the American School of Classical Studies at Athens

Journal of Field Archaeology

The Journal of Hellenic Studies

The Journal of Roman Studies

Memoirs of the Society for American Archaeology

Studi Micenei ed Egeo-Anatolici (SMEA)

World Archaeology

 General:

AAVV (1970-2001) Cambridge Ancient History. Cambridge: Cambridge University Press.

Boardman, John; Griffin, Jasper; Murray, Oswyn, eds. (1986) The Oxford history of the classical world. Oxford: Oxford University Press.

Crawford, Michael, ed. (1986) Fuentes para el estudio de la historiaAntigua. Madrid: Taurus.

Owens, E. J. (1991) The City in the Greek and Roman world. London and New York: Routledge.

Rawson, Beryl (2011) A Companion to Families in the Greek and Roman worlds. Blackwell Publishing Ltd.

 Grècia:

Aubet, M. Eugènia (1994) Tiro y las colonias fenicias de Occidente. Barcelona: Ed. Crítica.

Boardman, John (1999) Los Griegos en ultramar: comercio y expansión colonial antes de la era clásica. Madrid: Alianza.

Bosworth, A.B. (1996) Alejandro Magno. Cambridge: Cambridge University Press.

Brown, Ann (1994) Arthur Evans and the Palace of Minos. Oxford: Ashmolean Museum.

Cartledge, Paul (2009a) Los Espartanos Una historia épica. Barcelona: Ed. Ariel.

_____(2009b) Ancient Greece A History in eleven cities. Oxford: Oxford University Press.

Dickinson, Oliver (2000) La Edad del Bronce Egea. Madrid: Ed. Akal.

Finley, Moses I (1985) El món d'Ulisses. Barcelona: Editorial Empúries.

French, Elizabeth (2005) Micenas Capital de Agamenón. Barcelona: Edicions Bellaterra.

Gómez Cardó, Pilar y Miralles Solà, Carles (1998) La Polis. Barcelona: Ed. UOC.

Kaplan; Michel dir.; Richer, Nicolas coord. (1995) El Mundo griego. Granada: Universidad de Granada.

Mossé, Claude (1987) Historia de una democracia: Atenas. Madrid: Akal.

Osborne, Robin (1998) La formación de Grecia, 1200-479 a.C. Barcelona: Ed. Crítica.

Pomeroy, Sarah; Burstein, Stanley; Donlan, Walter y Tolbert, Jennifer (2001) La Antigua Grecia. Historia Política, Social y Cultural. Barcelona: Ed. Crítica.

Ratto, Stefania (2007) Grecia. Barcelona: Mondadori.

Rhodes, Peter Jones (2016) La Antigua Grecia: una historia essencial. Barcelona: Ed. Crítica.

Ridgway, David (1997) El Alba de la Magna Grecia. Pitecusa y las primeras colonias griegas de Occidente. Barcelona: Ed. Crítica.

Shipley, Graham (2001) El mundo griego después de Alejandro 323-30 a.C. Barcelona: Ed. Crítica.

Tréziny, Henri, ed. (2010) Grecs et indigènes de la Catalogne à la mer Noire: actes des rencontres du programme européen Ramses2 (2006-2008). Paris: Errance; Aix-en Provence: Centre Camille.

Vidal-Naquet, Pierre (2002) El món d'Homer. Barcelona: Editorial Empúries.

 Roma:

Alföldy, Géza (2012) Nueva historia social de Roma. Sevilla: Secretariado de Publicaciones, Universidad de Sevilla.

Augusto (1987) Res gestæ. divi Augusti: autobiografía del Emperador Augusto; edición por Guillermo Fatás, Manuel Martín-Bueno. Zaragoza: Universidad Popular: Ayuntamiento de Zaragoza.

Beard, Mary (2016) SPQR: una historia de la antigua Roma. Barcelona: Ed. Crítica.

______ (2009) Pompeya. Historia y leyenda de una ciudad romana. Barcelona: Crítica.

Bispham, Edward, ed. (2009) La Europa romana. Historia de Europa. Oxford. Barcelona: Ed. Crítica.

Cornell, T.J. (1999) Los Orígenes de Roma c. 1000-264 a.C. Italia y Roma de la Edad del Bronce a las guerras púnicas. Barcelona: Crítica.

Cornell, Tim y Matthews, John (1992) Roma: legado de un imperio. Madrid: Folio.

Gabucci, Ada (2006) Roma. Barcelona: Mondari.

Goldsworthy, Adrian Keith (2002) Las Guerras púnicas. Barcelona: Ariel.

Grimal, Pierre (1999) La civilización romana. Vida, costumbres, leyes, artes. Barcelona, Buenos Aires, México: Paidós.

_______          (1999) El segle d'August. Barcelona: Edicions de 1984.

Jones, Peter (2013) Veni, vidi, vici. Hechos, personajes y curiosidades de la antigua Roma. Barcelona: Ed. Crítica.

Kaplan; Michel dir.; Richer, Nicolas coord. (1995) El Mundo romano. Granada: Universidad de Granada

Lancel, Serge (1994) Cartago. Barcelona: Crítica.

Roldán, José Manuel (1991) Historia de Roma, Tomo I: La República Romana. Madrid: Ed. Cátedra.

Roldán, José Manuel, Blázquez, José Maria, Del Castillo, Arcadio (1999) Historia de Roma, Tomo II: El Imperio Romano (Siglos I-III). Madrid: Ed. Cátedra.

Rostovtseff, Michel Ivanovic (1976) Historia económica y social del mundo helenísitico. Madrid: Espasa-Calpe (Oxford 1941)

Torelli, Mario (1996) Historia de los etruscos. Barcelona: Ed. Crítica.

 Arqueologia:

Alcock, Susan E. and Osborne, Robin, eds. (2012) Classical archaeology. Malden, MA: Wiley-Blackwell.

Biers, William R. (1996) The Archaeology of Greece. New York: Cornell University.

Bintliff, John L. (2012) The Complete archaeology of Greece: from hunter-gatherers to the 20th century AD. Malden, MA: Chichester, West Sussex; Wiley-Blackwell.

Snodgrass, Anthony M. (1990) Arqueología de Grecia: presente y futurode una disciplina. Barcelona: Ed. Crítica.

Whitley, James (2001) The Archaeology of Ancient Greece. Cambridge World Archaeology. Cambridge: Cambridge University Press.

 Art:

Beard, Mary and Henderson John (2001) Classical art: from Greece to Rome. Oxford: Oxford University Press.

Bianchi Bandinelli, Ranuccio; Paribeni, Enrico, Torelli, Mario (1998) El Arte de la antigüedad clásica. Madrid: Akal.

Boardman, John (1967) El arte griego. Barcelona: Ediciones Destino.

Borg, Barbara E., ed. (2015) A companion to Roman art. Chichester, West Sussex: Wiley Blackwell

Hölscher, Tonio (2004) The Language of images in roman art. Cambridge: Cambridge University Press.

Rasmussen, Tom and Spivey, Nigel, eds. (1991) Looking at Greek Vases. Cambridge: Cambridge University Press.

Richter, Gisela M.A. (1984) El arte griego. Una revisión de las artes visuales de la Antigua Grecia. Barcelona: Ediciones Destino.

Zanker, Paul (1992) Augusto y el poder de las imágenes. Madrid: Alianza Editorial.

Les dones al món clàssic:

Beard, Mary (2018) Mujeres y poder. Un manifiesto. Barcelona: Ed. Crítica.

Breton Connelly, Joan (2007) Portrait of a Priestess. Women and Ritual in Ancient Greece. Princeton and Oxford: Princeton University Press.

Fantham, Elaine, Helene Foley, Nathalie Kampen, Sarah Pomeroy and H. Alan Shapiro (1994) Women in the Classical World: Image and Text. Oxford: Oxford University Press.

Mosse, Claude (1990) La mujer en la Grecia clásica. Madrid: Editorial Nerea.

Neils, Jenifer (2011) Women in the Ancient World. London: The British Museum.

Pomeroy, Sarah B (1987) Diosas, rameras, esposas y esclavas. Madrid: Ed. Akal.

Llengües i literatures:

Beard, Mary; Bowman, Alan K; Corbier, Mireille; Cornell, Tim; Franklin, James L. JR; Hanson, Ann, Hopkins, Keith; Horsfall, Nicholas (1991) Literacy in the Roman world. Journal of Roman Archaeology. Supplementary Series Number 3. Michigan: Ann Arbor.

Miró Vinaixa, Mònica i Espluga, Xavier (2006) La Literatura llatina. Barcelona: Ed. UOC.

Signes Codoñer, Juan (2004) Escritura y literatura en la Grecia arcaica. Madrid: Ed. Akal.

Thomas, Rosalind (1992) Literacy and Orality in Ancient Greece. Cambridge: Cambridge University Press.

 Mitologia:

Buxton, Richard (2000) El imaginario griego. Los contextos de la mitología. Cambridge: Cambridge University Press.

García Gual, Carlos (1992) Introducción a la mitología griega. Madrid: Alianza Editorial

Grimal, Pierre (1981) Diccionario de mitología griega y romana. Barcelona: Paidós.

Kirk, G.S. (2002) La naturaleza de los mitos griegos. Barcelona: Paidós.

Vernant, Jean-Pierre (1991) Mito y religión en la Grecia antigua. Barcelona: Ariel.

Món funerari:

Gnoli, Gherardo et Vernant, Jean-Pierre, eds. (1982) La Mort: les morts dans les sociétés anciennes. Cambridge: Cambridge University Press.

Kurtz Donna C., and Boardman, John (1971) Greek burial customs. London: Thames & Hudson.

Morris, Ian (1992) Death-ritual and social structure in classical antiquity. Cambridge: Cambridge University Press.

Zannini Quirini, Bruno (1991) El más allá en las religiones del mundo clásico (pp. 225-263) a Xella, Paolo, dir. Arqueología del infierno. El más allá en el mundo antiguo Próximo-Oriental y Clásico. Sabadell: Ed. Ausa.

 Religió:

Burkert, Walter (2007) Religión griega arcaica y clásica. Madrid: Abada.

Cumont, Franz (1987) Las religiones orientales y el paganismo romano. Madrid: Akal.

Espluga i Corbalan, Xavier i Miró i Vinaixa, Mònica (2002) Vida religiosa a l'antiga Roma. Barcelona: Ed. UOC.

Gómez Cardó, Pilar y Miralles Solà, Carles (1997) La Religió i els déus dels grecs. Barcelona: Ed. UOC.

Momigliano, Arnaldo (1989) El Conflicto entre el paganismo y el cristianismo en el siglo IV. Madrid: Alianza.

Neils, J., ed. (1992) Goddess and Polis: The Panathenaic festival in ancient Athens. Princeton

Ogilvie, Robert Maxwell (1995) Los Romanos y sus dioses. Madrid: Alianza Editorial.

Phillips, David and Pritchard, David, eds. (2003) Sport and Festival in the Ancient Greek world. Swansea: The Classical Press of Wales

• Metodologia

La major part de la feina de l'estudiant serà de caràcter individual, i centrada en l'estudi de la bibliografia bàsica [Lectures obligatòries].

Tot i així, és altament recomanable la visita a museus, excavacions arqueològiques, exposicions, així com assistir a xerrades i conferències sobre les cultures tractades a l'assignatura.

Addicionalment es plantejaran activitats per debatre conjuntament conceptes clau i temes, com notícies relacionades amb la situació actual del patrimoni arqueològic mundial en estat de risc.

En relació al funcionament de l'assignatura hi ha una sèrie d'aspectes fonamentals que cal abordar com són: les fonts de consulta, la citació, l'expressió escrita i el plagi.

•  Fonts de consulta:

Pel que fa a les fonts de consulta, cal tenir en compte que a nivell acadèmic és molt important ser curós amb el material que es consulta, ja que no tot aquest material pot ser vàlid, adient o estar actualitzat. L'accés a molts recursos a través d'internet presenta molts avantatges, però també problemàtiques com la de saber destriar la informació vàlida i fidedigna de la que no ho és. És per aquest motiu que es recomanen tota una sèrie d'autors i d'obres especialitzades que contenen informació científica rigorosa i actualitzada. Una bona manera de començar a reconèixer les fonts de consulta apropiades per a l'estudi de la Història Antiga serà, doncs, a partir d'aquesta selecció bibliogràfica i de les obres citades al seu interior.

Pel que fa a l'ús d'altres fonts de consulta, cal tenir present que:

-           La vikipèdia no és una font admissible a nivell universitari (única excepció: si és coneix l'autor de la pàgina i es té absoluta garantia de la seva competència científica).

-           Qualsevol pàgina web/blog només pot ser utilitzada si és coneix l'autor i es té absoluta garantia de la seva competència científica, si no és així no és una font admissible en un treball acadèmic universitari.

Per tant, es recomana la consulta de pàgines web d'institucions de reconegut prestigi científic com poden ser les de museus i universitats de referència.

• Citacions i bibliografia

 En l'àmbit acadèmic citar les fonts (de consulta, per al·ludir a un autor/tema, per recolzar un argument, per donar un exemple, etc.) és vital i cal fer-ho adequadament, segons les normes acadèmiques. A més si des dels primers cursos s'aprèn la dinàmica correctament, de cara a la realització del Treball de Final de Grau la mecànica ja estarà interioritzada.

En tot treball acadèmic (des d'una PAC fins a un article en una revista científica) s'ha d'especificar d'on s'ha tret la informació. Per fer-ho hi ha diverses maneres (en funció del tipus de treball, de la revista, etc.). En aquest sentit es recomana la lectura/consulta del següent article que està disponible online (http://revistas.uned.es/index.php/endoxa/article/view/9372); tot i que el títol faci referència a l'àmbit de la Filosofia també és vàlid per a la Història, especialment per a la Història Antiga, ja que es comenta com citar autors clàssics:

Muñoz-Alonso, Gemma (2013) "Citación y referenciación en el ámbito de la Filosofía: Personalización de estilos internacionales mediante gestores bibliográficos". Éndoxa: Series Filosóficas, nº 31: 211-252.

De tota manera senyalarem aquí, els dos sistemes més habituals:

1) Expliqueu la informació i entre parèntesis citeu: Autor any de publicació: pàgina, per exemple (Mossé 1987: 14).

Si un fragment de l'obra us sembla particularment significatiu el podeu copiar literalment (llavors la part que copieu l'heu de posar entre cometes) i també escriure entre parèntesis: Autor any: pàgina.

*Atenció: és recomanable l'ús de cites en el treball, per tal d'aclarir o reforçar una argumentació, però les cites no poden constituir el 50% de l'activitat.

En aquesta opció s'ha d'incloure un apartat bibliogràfic al final de treball on es doni tota la informació sobre el llibre, és a dir:

Bibliografia:

Mossé, Claude (1987) Historia de una democracia: Atenas. Madrid: Akal.

2) Expliqueu la informació i obriu una nota a peu de pàgina en que especifiqueu d'on s'ha tret la informació; en aquest cas al peu de pàgina es pot fer la citació complerta del llibre més la pàgina/es d'on s'ha tret la informació.

Per exemple: Informació¹

¹ Mossé, Claude (1987) Historia de una democracia: Atenas. Madrid: Akal, p. 14.

També podríeu al peu de pàgina citar només Autor any: pàgina, però llavors hauríeu de fer un apartat de bibliografia on doneu tota la informació del llibre.

Podeu triar l'opció que més us convingui, però heu de ser coherents i fer servir la mateixa en tot el treball. Normalment, les notes a peu de pàgina s'utilitzen per donar més informació, matisar un aspecte, fer un aclariment, etc.

Com citar les fonts?

Pel que fa a la manera de citar podeu seguir el sistema que utilitza la Revista d'arqueologia de Ponent editada per la Universitat de Lleida, UdL (http:// http://www.rap.udl.cat/ca/normes/page)

Quan es citen obres clàssiques s'ha d'especificar quina versió s'està utilitzant, és a dir qui és el traductor/editor de l'obra, per exemple: Tucídides (1953-1982) Història de la guerra del Peloponès, text revisat i traducció de Jaume Berenguer Amenós. Barcelona: Fundació Bernat Metge.

Els documents electrònics (des d'un vídeo a un article) també segueixen una normativa, per citar-los correctament podeu consultar les següents guies:

http://crai.ub.edu/es/que-ofrece-el-crai/citaciones-bibliograficas/documentos-electronicos

http://www.ub.edu/biblio/citae.htm

• Expressió oral i escrit

Redacció

El procés d'aprenentatge d'una matèria implica no només adquirir uns coneixements sinó també la capacitat de transmetre'ls de manera clara i correcta. Per aquesta raó l'expressió, tant escrita com oral, és extremadament important. Cal treballar tant el contingut com la forma, tant és així que si uns coneixements no es comuniquen de manera adequada i entenedora no es pot percebre si l'alumne ha entès correctament aquests continguts.

Un nivell correcte d'expressió escrita és essencial per a qualsevol acte de comunicació, i és encara més important dins de l'àmbit acadèmic. En l'àmbit acadèmic és imprescindible expressar-se de manera correcta i eficient tant a nivell escrit com oral. A nivell escrit el discurs ha de ser clar i coherent, ben estructurat amb les idees ordenades; l'estructura del discurs és molt rellevant, és recomanable fer un esquema previ, seguint, per exemple, el següent guió:

- una introducció (exposant els objectius del treball)

- un cos central on es van desenvolupant les idees principals ordenadament

- unes breus conclusions

Pel que fa al vocabulari, s'ha d'emprar el lèxic adient al tema que es tracta, així com la terminologia específica de la disciplina. Cal assegurar-se del significat d'un terme abans d'emprar-lo i fer-ho en el context apropiat. Per això és recomana l'ús de diccionaris.

Evidentment, cal tenir cura de no cometre faltes d'ortografia.

Per tal d'orientar l'alumne en com es fa un treball acadèmic i d'ajudar-lo a millorar el nivell d'expressió escrita és recomana la consulta dels següents materials:

• Castellà:

Castelló, M. et al. (2007) Escribir y comunicarse en contextos científicos y académicos. Conocimientos y estrategias. Barcelona: GRAÓ.

Clanchy, J. & Ballard, B. (2000). Cómo se hace un trabajo académico: Guía práctica para estudiantes universitarios. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza

Gómez Torrego, L. (1989) Manual del español correcto. Arco Libros.

Onieva, J. L. (1995) Curso básico de redacción. De la oración al párrafo. Madrid: Verbum.

Onieva, J. L. (1995) Curso superior de redacción. Madrid: Editorial Verbum.

Riquelme, J. (2006) Canon de presentación de trabajos universitarios. Modelos académicos y de investigación. Salamanca: Aguaclara.

Sánchez, J., coord. (2006) Saber escribir. Madrid: Instituto Cervantes.

• Català:

Amadeo, I. & Solé, J. (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona: Columna

Coromina, E. (1995). El 9 Nou Manual de redacció i estil. Barcelona: Diputació de Barcelona/Eumo Editorial.

Així mateix, des de la UOC també és recomana la següent eina: https://www.languagetool.org/ca/ (en català) i https://languagetool.org/es/ (en castellà).

• Plagi i còpia

El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:

1) de fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies;

2) de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).

Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:

D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. L'enllaç següent conté un document que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi: http://cv.uoc.edu/~grc0_003632_web/COM_EVITAR_EL_PLAGI_4.pdf

D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant (LA PRÀCTICA/EXAMEN ON ES DETECTI UN PLAGI SERÀ QUALIFICADA INMEDIATAMENT AMB UN 0) i també en el seu expedient, atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant. La Normativa acadèmica de la Universitat Oberta de Catalunya aplicable als estudis universitaris EEES (art. 101) regeix les sancions acadèmiques aplicables en aquests casos. Al seu torn, la Normativa de drets i deures de la UOC (art. 9) estableix que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu i en regula els procediments disciplinaris aplicables.

Pel que fa a la normativa pròpia de la UdL, el text de referència pot trobar-se a: http://www.udl.cat/export/ sites/UdL/udl/norma/Ordenacio_ academica/Normativa_ dxavaluacix_pel_Consell_de_ Govern_de_26_febrer_de_2014_- text_definitiu-.pdf.

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer la PS cal haver superat l'AC; per fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC + PS o EX.

Avaluació continuada

L'Avaluació Continuada (AC) consta de quatre Proves d'Avaluació Continuada (PAC's) obligatòries. CAL LLIURAR TOTES LES PAC's i, a partir d'aquí, es farà una mitjana aritmètica de les notes obtingudes a les quatre PAC's, que cal que doni com a resultat final una nota de 5 o superior a 5 per a poder accedir a la Prova de Síntesi. L'assignatura està pensada per a ser cursada seguint l'AC, però per aquells alumnes que no la puguin seguir, no lliurin totes les activitats o no les superin, hi ha l'opció d'un examen final.

1. Calendari

Per a que el sistema d'avaluació continua funcioni de manera eficient i ordenada s'estableix un calendari amb les dates de presentació, d'entrega i de correcció de les activitats. En conseqüència, abans de l'entrega de la següent PAC, l'alumne sabrà la nota de l'activitat anterior per tal de conèixer la seva evolució i esmenar, si és el cas, qualsevol aspecte de cara a millorar el seu rendiment.

Amb la finalitat de poder seguir aquest calendari (dedicar el temps necessari a cada activitat, poder rebre les correccions en el termini establert, etc.) i per a no crear greuges comparatius, NO S'ACCEPTARÀ CAP ACTIVITAT FORA DEL TERMINI ESTABLERT SENSE UN MOTIU EXCEPCIONAL I JUSTIFICAT.

De tota manera, atès que el calendari d'entrega de les activitats i el seu contingut es donen a conèixer des del primer dia de curs, si algú preveu que pot tenir problemes en presentar una PAC a temps, es prega que es posi en contacte amb el professor abans del termini de lliurament (no el mateix dia d'entrega o dies més tard de la data), per tal de cercar una solució; sempre que aquesta situació es comuniqui a temps es tractarà de buscar una data alternativa.

2. Aspectes formals

Com ja s'ha fet menció, els aspectes formals dels treballs són molt importants, així doncs és fonamental una correcta presentació i una redacció coherent sense faltes d'ortografia.

Cal llegir atentament els enunciats de les PAC's i seguir les indicacions que es detallen, com per exemple: 

- el format Word: es demana aquest tipus de format per tal de poder ampliar les correccions i comentaris de les activitats que es retornaran a l'alumne; NO S'ACCEPTARÀ CAP PRÀCTICA EN FORMAT PDF.

-L'extensió de la PAC: cal fer un esforç de síntesis i adaptar-se a l'espai demanat en cada activitat. Només es tindràn en compte de cara a l'avaluació les pàgines dins del límit establert.

 -Terminologia: és extremadament important utilitzar els termes adequats i en el context pertinent. Per això es recomana la consulta de diccionaris per tal d'elaborar els treballs. A més, cal tenir present la dificultat, a vegades de fer encaixar conceptes moderns en societats del passat, alienes a aquests. Termes com: monarquia absolutista, constitucional, feudal, etc., no es poden utilitzar en segons quins contextos, i, encara menys sense matisar-los i justificar-los. Altres termes hauran de ser emprats amb cura com: imperi, indoeuropeu, societat esclavista, aquests i altres conceptes s'estudiaran al llarg del curs.

-Bibliografia: dins de l'àmbit acadèmic és crucial, tant un ús adequat de la bibliografia específica de la disciplina, com la seva correcta citació (ordre alfabètic d'autors, etc., vegeu apartat de Metodologia)

-Citacions: com ja s'ha comentat anteriorment, en tot treball acadèmic cal citar la font d'on s'obté la informació. Per quina raó? Doncs, perquè l'autoria és extremadament important, cal saber d'on prové una informació, en què s'ha basat un autor per dir allò que diu, quines fonts ha consultat, etc.

-Compromís ètic: Respecte de la propietat intel·lectual.

3. Continguts

Per a poder realitzar correctament les activitats cal llegir totes les lectures obligatòries indicades a l'enunciat de la PAC i citar-les i referenciar-les adequadament en el treball.

PRÀCTIQUES DE L'AVALUACIÓ CONTINUA (PAC's)

Les quatre activitats obligatòries per tal de superar l'avaluació continuada són les següents:

Unitat 1: Literatura grega

PAC 1 : La comèdia grega: Les assembleistes d'Aristòfanes

Descripció

L'objectiu d'aquesta primera unitat és estudiar la cultura grega a través de les fonts textuals que d'ella s'han conservat. Per tant, es presentaran els diversos gèneres i els seus principals representants al llarg de la seva història fins a època hel·lenística. És a dir, coneixerem els autors i les obres més importants de la literatura i pensament grecs. Així doncs, un cop introduïda la matèria, en la primera activitat, es treballarà en profunditat un gènere, la comèdia, i una obra concrets: Les assembleistes d'Aristòfanes.

Recursos:

• Mòdul didàctic: Gómez Cardó, Pilar i Miralles Sola, Carles (1997) Literatura grega, a: MAYER OLIVÉ, MARC (coordinador) Cultura clàssica I. Barcelona: FUOC
• Aristòfanes (1977) "Les Assembleistes" (pp. 24-78). A: ARISTÒFANES, Comèdies, Volum VI. Text revisat i traducció de Manuel Balasch. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
• Gil Fernández, Luis (1982/2015) "Introducción general" (pp. 7-59) A: ARISTÓFANES, Comedias vol I. Biblioteca clásica. Madrid: Editorial Gredos.
• Pomeroy, Sara B. (1999) "Las mujeres y la ciudad de Atenas" (pp. 73-96) i "La vida privada en la Atenas clásica" (pp. 97-111). A: POMEROY, SARA B., Diosas, rameras, esposas y esclavas. Mujeres en la antigüedad clásica. Madrid: Ed. Akal.
• Mosse, Claude (1990) "El teatro, espejo de la ciudad" (pp. 117-142). A: MOSSE, CLAUDE, La mujer en la Grecia clásica. Madrid: Editorial Nerea.
• Gómez Espelosín, Francisco Javier (2001) "V El período clásico" (pp. 165-206). A: GÓMEZ ESPELOSÍN, FRANCISCO JAVIER, Historia de Grecia antigua. Tres Cantos, Madrid: Akal
• Hornblower, Simon and Spawforth, Anthony (1998; online 2003) The Oxford Companion to Classical Civilization. Oxford: Oxford University Press.

Unitat 2: Els grecs i l'art

PAC 2: La ceràmica àtica i el món funerari

Descripció

En aquesta activitat l'objecte del nostre estudi serà un vas de ceràmica àtica. A partir d'una anàlisi combinada de les característiques físiques de la peça, la seva iconografia, funció i context amb una aproximació integrada, tractarem d'entendre un aspecte bàsic de la cultura grega com són les pràctiques funeràries.

Recursos:

• Mòdul didàctic: Koppel Guggenheim, Eva Maria (1997) Els grecs i l'art, a: MAYER OLIVÉ, MARC (coordinador) Cultura clàssica I. Barcelona: FUOC.

• Buxton, Richard (2000) "Imágenes en su contexto" (pp. 63-74) a: BUXTON, RICHARD, El imaginario griego. Los contextos de la mitología. Cambridge: Cambridge University Press.
• Olmos Romera, Ricardo (1973) "¿Qué son los vasos griegos?" (pp. 13-16); "Cerámica ática de Figuras Negras, Cerámica ática de Figuras rojas, Lekythos de fondo blanco" (pp. 31-76) a: OLMOS ROMERA, RICARDO, Cerámica griega. Madrid: Museo Arqueológico Nacional.
• Quesada-Sanz, Fernando (1991) "Muerte y ritual funerario en la Grecia antigua: una introducción a los aspectos arqueológicos" (pp. 39-114). A: VAQUERIZO GIL, DESIDERIO, coord. Fons mellaria: curso de verano 1990: Seminario: Arqueología de la Muerte: metodología y perspectivas actuales. Córdoba : Diputación Provincial de Córdoba, DL
• Darvill, Timothy (2008; online 2009) The Concise Oxford Dictionary of Archaeology. Oxford: Oxford University Press
• Fagan, Brian M. (1996; online 2004) The Oxford Companion to Archaeology. Oxford: Oxford University Press.
• Rutter, N. Keith and Sparkes, Brian A., eds (2000) Word and image in ancient Greece. Llibre-e Edinburgh University Press.

Unitat 3: Literatura llatina

PAC 3: L'Eneida de Virgili

Descripció:

Aquesta unitat està destinada a estudiar les fonts textuals que s'han preservat adscrites al món romà. És a dir, no només s'estudiaran les obres llatines, sinó també les obres escrites en grec però que hem de situar en el context històric i cultural dominat per Roma. Així, doncs, en primer terme, es definiran les característiques més importants d'aquestes fonts textuals, començant pel lèxic, com per exemple la diferència entre literatura llatina i romana. En segon terme, s'efectuarà un recorregut històric pels primordials gèneres literaris documentats i pels seus principals representants; atenent, especialment, a la transmissió literària fins a la nostra època.

A continuació, de manera particular, en la pràctica associada a aquesta unitat ens centrarem en la lectura i anàlisi d'una part de l'obra l'Eneida de Virgili, concretament el Llibre I.

Recursos:

• Mòdul didàctic: Ferreres Pérez, Lambert, Juan Castelló, Jaume, Mayer Olivé, Marc, Pagán Rodríguez, Ana I., Perea Buzón, Rosario, Velaza Frias, Javier, Vidal Pérez, Josep Lluis, Villalba Verneda, Pere (1997) La Literatura romana, a: MAYER OLIVÉ, MARC (coordinador) Cultura clàssica II. Barcelona: FUOC.
• Grimal, Pierre (2011) "El tiempo de Augusto" (pp. 189-259) A: Grimal, Pierre, Virgilio o el segundo nacimiento de Roma. Madrid. Ed. Gredos.
• Virgili (2019) "Llibre I" (pp. 25-75) A: Virgili, Eneida. Pròleg de Josep Lluís Vidal, Traducció de Miquel Dolç. Barcelona: Bernat Metge essencial.
• Vidal, Josep Luis (2019) "Pròleg" (pp. 9-19) A: Virgili, Eneida. Pròleg de Josep Lluís Vidal, Traducció de Miquel Dolç. Barcelona: Bernat Metge essencial
• Roberts, John (2007) Oxford Dictionary of the Classical World. Oxford: Oxford University Press.
• Rawson, Beryl, ed. (2011) A companion to families in the greek and roman worlds. Llibre-e Wiley-Balckwell.

Unitat 4: L'art romà

PAC 4: El mosaic romà

Descripció

L'estudi d'un mosaic específic ens permetrà no només analitzar tècniques i materials constructius, motius iconogràfics, gustos i modes, sinó també a partir de la seva ubicació explorar, tant les unitats domèstiques com els edificis públics; tot interpretant la seva funcionalitat i la seva pervivència en la nostra cultura contemporània.

Recursos:

• Mòdul didàctic: Rodà, Isabel (1997) L'urbanisme romà, Els romans i l'art, a: MAYER OLIVÉ, MARC (coordinador) Cultura clàssica II. Barcelona: FUOC.
• Dunbabin, Katherine M.D. (1999) "Sicily under the Empire: Piazza Armerina" (pp. 130-143),"Techniques and procedures, The repertory and Architectural context and function" (pp. 279-316), "General glossary" (pp. 342-343) a: DUNBABIN, KATHERINE M.D., Mosaics of the Greek and Roman world. Cambridge: Cambridge University Press.
• Pensabene, Patrizio and Gallocchio, Enrico (2011) "The Villa del Casale of Piazza Armerina". Expedition: The magazine of the University of Pennsylvania 53/2: 29-37.
• Grimal, Pierre (1999) "Los Placeres de la ciudad" (pp. 251-282) a: GRIMAL, PIERRE, La civilización romana. Vida, costumbres, leyes, artes. Barcelona: Editorial Paidós.
• Segura Munguía, Santiago y Cuenca Cabeza, Manuel (2008) Cap 5 "Ocio en la Naturaleza" (pp. 183-208) A: SEGURA MUNGUÍA, SANTIAGO Y CUENCA CABEZA, Manuel, El ocio en la Antigua Roma. Bilbao: Universidad de Deusto.
• Hinnells, John R., ed. (2007) A Handbook of Ancient Religions. New York: Cambridge University Press.
• Leeming, David (2005; online 2006) The Oxford Companion of World Mythology. Oxford: Oxford University Press.

PROVA DE SÍNTESI (PS)

La prova de síntesi (PS) és una prova final avaluable que només pot realitzar l'alumne que ha aprovat l'AC. La nota de la PS és un 30% de la nota final i cal obtenir un 3,5 en la PS per que es faci el creuament (l'AC té un valor del 70% i la PS té un valor del 30% de la nota final)

És una prova d'una hora de durada. Compteu amb màxim 4 fulls per respondre (inclòs el que conté l'enunciat de la Prova).

S'han de respondre breument dues preguntes, de caràcter general sobre: a) les PAC que s'han elaborat durant el curs i b) sobre els conceptes clau estudiats durant el curs atès que el seu estudi i comprensió han estat necessaris per tal d'elaborar les activitats.

Aquesta Prova està pensada per validar el seguiment de l'AC (confirma la qualificació obtinguda en l'AC), pel que si l'heu dut a terme bé, no tindreu cap problema en superar també aquest tràmit. Penseu que es tracta de demostrar presencialment que:

a) vosaltres mateixos heu elaborat els treballs de l'assignatura i

b) que s'han assolit els continguts bàsics de la matèria.

És recomanable rellegir les PAC's i els mòduls abans de la Prova per tal de refrescar la memòria.

En aquesta prova no es pot portar cap material de consulta, s'ha de demostrar que s'han adquirit els coneixements bàsics plantejats a l'assignatura i, per tant, assolit els objectius.

• Avaluació final

Avaluació final

Els alumnes que s'acullin a la modalitat d'avaluació a través d'Examen final o els que no hagin superat l'AC hauran de fer un examen presencial.

Examen final. Aquesta és l'opció per als estudiants que no han pogut seguir o que no han superat l'AC i, per tant, treballar el temari del curs conjuntament i gradualment a través de les PAC's. Així doncs, les preguntes versen sobre el temari: cal estudiar el contingut dels materials docents i haver llegit les lectures obligatòries per a realitzar les PAC's. L'examen dura dues hores.

L'examen consistirà en:

1-Dos comentaris de text un sobre un fragment d'una obra d'un autor grec i un altre d'un fragment d'una obra d'un autor romà (4 punts)

2- desenvolupar dos temes  (un sobre Grècia i un sobre Roma) (màxim 60 línies, 2 fulls/1 cara; 4 punts)

3- definir breument quatre nocions-clau o conceptes (10 línies aprox. cada una; 0,5 punt cada una)

CRITERIS DE CORRECCIÓ

Criteris bàsics de correcció de les PAC, PS i Exàmens o aspectes que es tindran en compte a l'hora de valorar el text escrit pels alumnes.

• Intel·ligibilitat del text: a nivell formal i conceptual, claredat en l'escriptura i redacció, exposició ordenada de les idees i coherència en l'argumentació de les respostes.
• Adequació de la resposta a l'enunciat: cenyir-se al tema i extensió que es demana en l'enunciat de cada pregunta. Capacitat de síntesi així com de detectar allò essencial del tema proposat, distingir correctament els aspectes generals dels específics (i.e., desenvolupar les idees principals amb més detall i limitar-se a esmentar o incloure a títol d'exemple els aspectes secundaris o anecdòtics; destacar els aspectes que defineixen el tema en qüestió).
• Correcció del contingut de les respostes: identificar correctament el tema plantejat, exposar els seus trets definitoris bàsics i precisar al màxim en les respostes.
• Altres aspectes: demostrar un bon ús de la bibliografia consultada; domini dels termes tècnics o conceptes; maduresa i capacitat crítica (reflexió personal, justificar cada afirmació que es fa, relacionar idees, confrontar punts de vista, etc.).

Expressió oral i escrita

En la qualificació de les PACs d'aquesta assignatura es tindrà en compte la correcció en l'expressió escrita.

Plagi i còpia

El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:

1) de fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies;

2) de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).

Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:

D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. L'enllaç següent conté un document que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi: http://cv.uoc.edu/~grc0_003632_web/COM_EVITAR_EL_PLAGI_4.pdf

D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient, atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant. La Normativa acadèmica de la Universitat Oberta de Catalunya aplicable als estudis universitaris EEES (art. 101) regeix les sancions acadèmiques aplicables en aquests casos. Al seu torn, la Normativa de drets i deures de la UOC (art. 9) estableix que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu i en regula els procediments disciplinaris aplicables.

Pel que fa a la normativa pròpia de la UdL, el text de referència pot trobar-se a: http://www.udl.cat/export/ sites/UdL/udl/norma/Ordenacio_ academica/Normativa_ dxavaluacix_pel_Consell_de_ Govern_de_26_febrer_de_2014_- text_definitiu-.pdf