Grans imperis euroasiàtics medievals (segles VI-XV) Codi:  21.146    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

"Grans imperis euroasiàtics medievals" ofereix una visió sintètica de la història d'algunes de les grans entitats polítiques que sorgiren i prosperaren en els confins orientals de l'Europa medieval i més enllà, a les regions del proper, mitjà i llunyà Orient. Utilitzarem el terme imperi en un sentit ampli d'unitat política territorial composta, multireligiosa, multicultural i multiètnica, nascuda de la conquesta, annexió o unificació d'unitats polítiques i territorials menors, i governada de manera centralitzada per un poder autocràtic i una elit guerrera. L'assignatura inclou un recorregut a través del naixement i expansió de l'Islam a la península aràbiga, proper orient i nord d'Àfrica, la història dels califats omeia de Damasc (661-750) i abbassí de Bagdad (750-1258), el naixement, expansió i fragmentació de l'imperi mongol (1162-1368), i la història dels imperis xinesos Sui (581-618), Tang (618-907), Song (960-1279), de la dominació mongol i la dinastia Iuan (1271-1367) i de l'imperi dels Ming (1368-1644). A través de l'exploració i la comparació d'aspectes fonamentals de llur vida político-militar, religiosa, cultural o socioeconòmica, a "Grans imperis euroasiàtics medievals" reflexionarem sobre la naturalesa de l'imperi i posarem el focus en tres eixos fonamentals que es tractaran de manera paral·lela i no estrictament cronològica:

1. Les restauracions successives de la Xina imperial sota les dinasties Sui (581-618), Tang (618-907), Song (960-1279) i Ming (1368-1644)

2. La formació, expansió, consolidació i fragmentació de l'imperi islàmic, des de Mahoma i el califat dels raixidun (622-661) fins al califat abbassí de Bagdad (750-1258), passant pel califat omeia de Damasc (661-750)

3. L'imperi mongol, des de les grans conquestes de Genghis Khan (1206-1227) fins la caiguda, al llarg dels segles XIV i XV, dels estats i cases reials fundats pels seus descendents.

Per descomptat, però, no ens limitarem als processos de creixement i decadència político-militar dels imperis, sinó que pararem una atenció especial a les finestres d'oportunitat que aquests processos van obrir per a la creació i difusió del coneixement científic, tècnic i religiós, i per a la circulació de persones i mercaderies, tot fixant-nos en el paper que va jugar la ruta de la Seda (el conjunt de rutes comercials que des de l'Antiguitat connectaren l'extrem Orient i Occident) durant la Pax Mongolica com a eix transhistòric de comunicació, en la difusió del budisme a la Xina o en les fluctuants relacions entre l'Occident cristià i l'Extrem Orient.

 

Amunt

Aquesta assignatura està concebuda com un complement formatiu de l'assignatura troncal "Història Medieval". En aquest sentit, cal tenir en compte que el plantejament d'"Història Medieval" és eminentment eurocèntric: s'inicia amb l'estudi de la formació d'Europa, entesa com una nova identitat cultural i religiosa sorgida del mestissatge del cristianisme llatí i de la cultura germànica a Occident durant els segles IV-IX; segueix amb l'expansió d'Europa com a procés que s'identifica amb l'expansió de la cristiandat llatina cap l'est, Escandinàvia i el Llevant de la Mediterrània (estats croats) als segles XI-XIII, i acaba la transició d'Europa cap a la modernitat, procés que situa alguns estats europeus a les portes de la conquesta del nou món. La complexitat d'aquests processos impedeix deturar-nos en la història de les entitats polítiques i territorials que sorgeixen en els confins d'Europa, entren en conflicte amb les potències europees i acaben determinant els límits de la seva expansió política, militar, econòmica, comercial, religiosa i cultural.

 

Amunt

La docència i la recerca en universitats i centres de recerca públics i privats.

La docència en l'ensenyament secundari.

La gestió, conservació i difusió del patrimoni escrit i documental: museística, arxivística, direcció de fundacions culturals, etc. 

La gestió, protecció, conservació i difusió del patrimoni històric-arqueològic: arqueologia de camp, treball en museus, fundacions, parcs arqueològics, etc.

El periodisme especialitzat en anàlisi històrica i política. La col·laboració en tot tipus de mitjans de comunicació i editorials.

El turisme cultural, en especial el turisme especialitzat en rutes de caràcter patrimonial, històric i arqueològic.

L'assessorament cultural de diversos tipus d'institucions. L'animació cultural.

El treball en les administracions públiques.

La gestió de projectes internacionals públics i privats.

Amunt

Per a matricular-se d'aquesta assignatura i seguir-la no es requereixen coneixements previs sobre la matèria. Nogensmenys, és altament recomanable haver cursat prèviament l'assignatura troncal "Història Medieval".

Amunt

Objectius
  • Precisar les etapes d'evolució històrica dels imperis euroasiàtics entre els segles VI i XV.
  • Analitzar les bases econòmiques, l'organització social i les estructures polítiques dels imperis euroasiàtics.
  • Analitzar en clau d'història comparada la relació entre els sobirans i les religions dels imperis i les polítiques imperials en matèria religiosa.
  • Comprendre la importància de les religions en la forja de la cultura i les civilitzacions orientals.
  • Aprofundir en el paper exercit per les rutes comercials en els intercanvis culturals i materials entre Orient i Occident.
  • Saber comprendre i interpretar el contingut de les fonts històriques narratives medievals a través de les seves edicions crítiques i traduccions.
  • Assimilar correctament el contingut de materials d'estudi, identificant en textos de lectura les tesis principals i el posicionament dels autors.

Competències
Competències bàsiques i generals
  • Aprofundir en el coneixement i aplicació dels conceptes, teories, temes i procediments de la investigació històrica, artística i geogràfica.
Competències transversals 
  • Dilucidar les particularitats disciplinàries i interpretar la realitat des d'una mirada interdisciplinària.
Competències específiques
  • Realitzar anàlisis comparades en l'estudi de la història local, nacional i internacional.
  • Formular hipòtesis i desenvolupar projectes d'investigació que puguin contribuir a el coneixement i debat de problemes actuals o del passat.

Amunt

  • Naixement i expansió de l'Islam. Els califats omeia de Damasc (661-750) i abbassí de Bagdad (750-1258)
  • L'imperi mongol (1162-1368)
  • La Xina sota les dinasties Sui (581-618), Tang (618-907) i Song (960-1279), la dinastia mongol Iuan (1271-1367) i els Ming (1368-1644). 
  • La Pax Mongolica, la ruta de la Seda, els intercanvis entre Occident i el Llunyà Orient i la literatura de viatge dels segles XIII-XIV.

Amunt

Material Suport
Història de l'Àsia Oriental I: els imperis de l'Àsia Oriental PDF
La dinastia Qing PDF
L'Islam PDF
L'articulació de l'Àsia oriental PDF
La formació dels primers imperis a l'Àsia oriental PDF
El període de desunió PDF
La reunificació imperial: els Sui i els Tang PDF
La Xina Song i el Japó Nara i Heiam PDF
Els mongols de l'Àsia oriental PDF
La Xina dels Ming PDF

Amunt

L'assoliment dels objectius de l'assignatura es durà a terme a través de la lectura i comprensió de textos historiogràfics (articles, capítols de llibres)  de síntesi i assaig sobre el naixement i expansió de l'Islam, la història dels califats omeia i abbàsida, el naixement i expansió de l'imperi mongol i la història de la Xina de les dinasties Sui, Tang, Song, Iuan i Ming. L'estudiant disposarà a l'aula d'un dossier de lectures, d'alguns vídeos de caire divulgatiu i d'alguns framents traduïts de fonts històriques i literàries, que han estat curosament seleccionats per a oferir una visió general de la història dels grans imperis euroasiàtics entre els segles VI i XVII. També tindrà al seu abast lectures recomanades, de caràcter complementari. A partir d'aquests materials l'estudiant haurà de respondre a 3 reptes transversals d'història comparada a través de l'elaboració de tres assaigos. 

Les Proves d'Avaluació Continuada (PAC) són part fonamental del procés d'aprenentatge de l'assignatura, a més de les lectures obligatòries. L'estudiant matriculat en aquesta assignatura haurà dur a terme i superar obligatòriament les 3 PAC's descrites a l'apartat d'Activitats en el termini indicat.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC

Nota final d'assignatura: AC

Amunt

Superació avaluació continuada

L'avaluació continuada d'aquesta assignatura es basa en la superació de tres PAC'S d'igual valor:

PAC 1: 33,33 % 

PAC 2: 33,33 %

PAC 3: 33,33 %

Les característiques de les PAC's són descrites a cadascun dels mòduls de l'Aula.

Per a superar l'AC cal que l'estudiant hagi lliurat totes les PACs i que la nota mitjana ponderada obtinguda sigui igual o superior a 5. 

En cas que l'estudiant hagi lliurat 2 PACs, l'assignatura quedarà suspesa amb la nota mitjana ponderada obtinguda a les PACs lliurades.

En cas que l'estudiant només hagi lliurat una PAC, la nota final de l'assignatura serà un NO PRESENTAT.

Expressió oral i escrita

En la qualificació de les PACs d'aquesta assignatura es tindrà en compte la correcció en l'expressió oral i/o escrita. Més de 10 faltes d'ortografia i/o d'altres errades lingüístiques (lèxiques, gramaticals, sintàctiques) donaran lloc a la baixada d'un nivell en la nota (d'A a B, de B a C, de C a D, o de D a E) i més de 20 faltes d'ortografia i/o errades lingüístiques a la baixada de 2 nivells en la nota. Una PAC amb una expressió escrita manifestament deficient serà motiu suficient per a ésser qualificada directament amb una D o una E amb independència de la valoració dels continguts. Els accents no es tindran en compte en el cas d'estudiants amb teclats internacionals.    

 

Plagi i còpia


El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques: copiant literalment de fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa, sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies;  i copiant literalment de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres. Quan l'objecte del plagi són els treballs d'altres estudiants, hi ha dos responsables: qui presta el seu treball i qui el manlleva i l'aprofita.

Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:

D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. L'enllaç següent conté un document que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi: https://campus.uoc.edu/~grc0_003632_web/COM_EVITAR_EL_PLAGI_4.pdf

D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient, atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant. La Normativa acadèmica de la Universitat Oberta de Catalunya aplicable als estudis universitaris EEES (art. 101) regeix les sancions acadèmiques aplicables en aquests casos. Al seu torn, la Normativa de drets i deures de la UOC (art. 9) estableix que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu i en regula els procediments disciplinaris aplicables.

Pel que fa a la normativa pròpia de la UdL, el text de referència pot trobar-se a: https://www.udl.cat/export/ sites/UdL/udl/norma/Ordenacio_ academica/Normativa_ dxavaluacix_pel_Consell_de_ Govern_de_26_febrer_de_2014_- text_definitiu-.pdf

Amunt

El Feedback és un element fonamental del procés d'aprenentatge en el model de docència virtual. Per aquest motiu, l'assignatura opta per diferents mecanismes de Feedback, tot utilizant els recursos variats que ens ofereix la docència virtual, tant per al desenvolupament de l'assignatura com per al sistema d'avaluació. En el primer cas, el Tauler serà l'espai col·lectiu en el qual el/la docent exposarà el Feedback envers el model de treball dels diferents materials que conformen l'assignatura. Al costat d'aquest mecanisme, el mail personal serà una altra via de Feedback, quan així es consideri oportú per part del docent o de l'estudiant. En segon lloc, respecte al sistema avaluatiu, en els casos de l'Avaluació Continuada les diferents PAC's tindran un comentari conjunt per al grup-aula a través del Tauler, així com un comentari individualitzat per a cada estudiant a través del mail personal o del retorn d'algunes PAC's amb comentaris d'audio i/o video adjunts a la PAC. En els casos de l'avaluació en forma d'examen final, el mail personal de cada estudiant serà la via per a realitzar el Feedback.

Amunt