| Història de la Unió Europea | Codi: 21.147 : 6 |
L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis
Aquesta assignatura forma part de la oferta d'optatives del Grau en Història, Geografia i Història de l'Art ofert conjuntament per les universitats UOC-UdL i també s'inclou en el Grau d'Humanitats de la UOC.
Descripció
L'assignatura Història de la Unió Europea pretén apropar-se al procés d'integració europea des dels seus inicis amb la creació de la CECA fins a la constitució de la UE. S'explicarà l'evolució de la institució, les seves diverses fases d'expansió i la incorporació progressiva de nous membres així com l'entramat institucional que la configura. Finalment, s'analitzarà la crisi del model a partir de la crisi econòmica, els problemes de cohesió interna i les dificultats per mantenir una presencia global coherent.
L'assignatura es divideix en cinc mòduls:
-
Els inicis de la integració europea (1950-1958) - Economia i indústria
-
Els anys De Gaulle (1958-1969) - Integració europea i sobiranies estatals
-
El desenvolupament de les Comunitats Europees (1970-1992) - Institucions i democràcia
-
L'era de Maastricht (1992-2008) - La Unió Europea i la mobilitat
-
Crisi econòmica, crisi de model (2008-2018) - Cohesió interna i presència global
Cada un dels mòduls proposa una sèrie de lectures i activitats que conformen les 5 PAC (Prova d'Avaluació Contínua) que haureu d'entregar. A continuació podeu trobar una breu descripció de cada PAC amb les activitats corresponents.
PAC1
Aquesta primera PAC "Els inicis de la integració europea (1950-1958): Economia i indústria", ens aproparà als orígens del procés d'integració europea.
Aquests inicis ens duran a una Europa que intentava alçar-se de les cendres i la devastació provocada per la 2a Guerra Mundial. En aquest context, apareixeran dues figures que al cap i a la fi seran cabdals per impulsar el procés d'integració: Robert Schuman i Jean Monnet.
Per seguir profitosament el mòdul caldrà llegir els documents que trobareu a l'apartat "Continguts i recursos". En aquest sentit, la recomanació és que comenceu donant una ullada al document de presentació de l'assignatura, "Europa i la governabilitat global". En aquest document trobareu una breu introducció que us permetrà fer-vos un quadre general del que es treballarà, l'índex dels quatre mòduls didàctics així com el llistat d'abreviatures que us resultaran útils per navegar per l'assignatura.
Després hauríeu de llegir el text de Josep Fontana, que us servirà per situar-vos en el context posterior a la Segona Guerra Mundial i mirar el vídeo "Building European Unity", que us permetrà entendre els inicis del procés d'integració europea. Tot seguit, us recomanem que llegiu les pàgines 1 a 12 del mòdul 1, "El procés d'integració europea", que us permetrà entendre els principals esdeveniments d'una aventura de cooperació totalment innovadora en l'àmbit de les relacions internacionals. També hauríeu de llegir les pàgines 1 a 12 del mòdul 2, "Les teories de la integració europea", que presenten, de manera contextualitzada, les explicacions que s'han intentat donar des de la Ciència Política al procés d'integració europea. D'alguna manera, les teories recullen els anhels, les expectatives i els anàlisis de la comunitat acadèmica.
Finalment, m'agradaria aprofitar també aquest primer mòdul per començar a introduir les institucions europees. Per aquest motiu, us demano que us llegiu les pàgines 1-12 del mòdul "El sistema institucional europeu", que presenten un quadre sintetitzant l'entramat institucional i el funcionament de la UE així com també explica la naturalesa i funcions de la Comissió Europea, la institució que es va crear amb l'objectiu de representar l'interès general europeu.
En un altre sentit, tant la Declaració Schuman com el capítol de les memòries de Jean Monnet, són documents imprescindibles que permeten copsar de primera mà l'esperit que va guiar els principals protagonistes així com la lògica que van intentar imprimir al procés d'integració europea. La Declaració Schuman és l'origen de la CECA (i per tant, l'origen de l'actual UE), mentre que el capítol de les memòries de Jean Monnet, el principal arquitecte europeu i primer a rebre la medalla honorífica de ciutadà europeu (a dia d'avui només Helmut Kohl i Jacques Delors també l'han rebut), us permetrà entendre de primera mà la lògica que movia els impulsors d'aquells moviments així com les particularitats de les negociacions diplomàtiques.
Activitats
- Expliqueu quin va ser el principal motiu que va empènyer una part important de la classe política europea de finals dels anys 40 a plantejar-se un procés tant revolucionari com la integració europea (aprox. 200 paraules).
- Feu recerca sobre les biografies individuals de Robert Schuman i Jean Monnet i remarqueu-ne els aspectes que trobeu rellevants per entendre la seva vocació europeista (aprox. 300 paraules).
- Llegiu la Declaració Schuman i el capítol de les memòries de Jean Monnet. Tot seguit, responeu per què la producció industrial d'uns àmbits molt determinats és trobà al centre del primer pas cap la unitat europea, anunciat el 1950. Fins a quin punt fou una elecció reeixida? Quin fou el segon pas escollit d'aquest camí cap a la unitat europea i per què es pot parlar de fracàs en aquest cas? Quin paper jugaren de nou l'economia i la indústria en la creació de la Comunitat Econòmica Europea i Euratom i com s'hi va arribar? (aprox. 750 paraules).
Criteris d'avaluació:
- Conèixer quin fou el context que va dur als inicis de la integració europea.
- Entendre les particularitats de les biografies dels principals impulsors del projecte europeu.
- Comprendre per què la integració europea es va centra en dos sectors econòmics molt concrets.
- Aquesta PAC comptarà un 20% de la nota final
PAC2
Aquesta segona PAC presentarà els primers reptes importants als quals va haver de fer front el projecte europeu.
Tot i el fracàs de la Comunitat Europea de Defensa (CED), el projecte europeu es va aconseguir rellançar, aquesta vegada centrant-se exclusivament en l'aspecte econòmic i deixant-se de vel·leïtats polítiques, amb els Tractats de Roma, que van donar peu als inicis del Mercat Comú. Podríem dir que, d'alguna manera, es consolidava l'opció del mètode funcionalista. Però durant la dècada dels seixanta apareixerà una nova variable que introduirà dubtes i posarà en qüestió la finalitat del projecte mateix: el president francès Charles De Gaulle, que tenia una visió d'Europa que no encaixava amb la dels inspiradors del procés.
Com en el mòdul anterior, passo a explicar-vos les lectures que us ajudaran a entendre aquesta etapa i a preparar les activitats.
En primer lloc, us convindrà llegir les pàgines 13 a 15 del mòdul 1 "El procés d'integració europea", on s'expliquen les vicissituds més rellevants que van envoltar l'aparició del president De Gaulle en l'escena europea. Seguidament, hauríeu de llegir també les pàgines 13 a 15 del mòdul 2 "Les teories de la integració europea", on s'explica com, a mitjans dels anys seixanta, es comença a qüestionar la idea que l'estat-nació està en decadència i que la integració europea l'acabarà tornant obsolet i superant. Seguint amb la lògica de la PAC anterior d'anar-nos fent un quadre general de l'entramat institucional, també seria interessant que us llegíssiu les pàgines 13-18 del mòdul "El sistema institucional europeu", que presenta el "Consell Europeu" i el Consell de la UE".
Finalment, el text acadèmic dels historiadors Veiga, Da Cal i Duarte permet posar l'evolució de les Comunitats Europees en aquesta època en el context de la política internacional.
Activitats
- Compareu el pensament de De Gaulle amb el de Schuman i Monnet (tal com l'hem estudiat en l'activitat anterior). Quines diferències observeu en el projecte polític per a Europa en cada cas, així com en el paper que s'atorga als Estats? Podríeu establir un vincle entre aquestes dues maneres d'entendre Europa i les aproximacions neofuncionalista i intergovernamental? Quins foren els principals punts de fricció entre De Gaulle i la Commissió Europea?. Quin balanç feu dels anys De Gaulle? (750-1000 paraules)
- Explica els orígens de la Política Agrícola Comuna. Segons el que has llegit, la Política Agrícola Comuna semblaria emmarcar-se en una lògica neofuncionalista o intergovernamental? (500 paraules)
Criteris d'avaluació
- Saber diferenciar entre dues visions de concebre la integració europea
- Interpretar un gràfic
- Entendre l'evolució i els canvis de la Política Agrícola Comuna (PAC)
- Aquesta PAC comptarà un 20% de la nota final
PAC 3
En aquest PAC estudiarem l'impuls que va experimentar el projecte europeu al llarg dels anys setanta i vuitanta. En aquesta etapa, el procés d'integració va passar per dues fases diferents: una primera fase considerada d'estancament, que va coincidir amb un context econòmic internacional incert i una segona fase plena d'optimisme, que coincideix amb l'arribada de Jacques Delors a la presidència de la Comissió Europea. Delors presentarà tota una sèrie de mesures destinades a completar el Mercat Únic i donarà un nou impuls al projecte.
Activitats
- Descriu l'arquitectura institucional de les Comunitats Europees tal com havia quedat configurada a finals dels anys 70. Com valores especialment la creació del Consell Europeu el 1974 i la primera elecció directa del Parlament Europeu el 1979 des del punt de vista de la legitimitat i el funcionament democràtics de les Comunitats Europees? (500 paraules aproximadament)
- Enumera les principals aportacions de Jacques Delors a la unitat europea, tant en el context de l'Acta Única Europea com en les propostes que van conduir al Tractat de Maastricht. Quines d'aquestes aportacions creus que van contribuir a pal.liar l'anomenat dèficit democràtic de les institucions europees i per què? (500 paraules aproximadament)
Criteris d'avaluació:
- Distingir les diferents legitimats que cada institució aporta al projecte europeu
- Valorar la importància del Parlament Europeu com a font de legitimitat de la UE
- Saber valorar la figura de Jacques Delors com a arquitecte de la UE.
- Entendre els canvis que va experimentar el projecte europeu durant els anys vuitanta i noranta.
- Aquesta PAC comptarà un 20% de la nota final
PAC 4
En aquesta PAC ens aproparem a la dinàmica de la integració europea de finals del segle XX i inicis del XXI, una etapa que es podria dividir en dues fases: una primer fase caracteritzada per un desfermat optimisme posterior a l'entrada en vigor del Tractat de Maastricht, que inclou els preparatius de la Unió Econòmica i Monetària i culmina amb l'Euro; i una segona etapa que començarà amb els referèndums fallits de ratificació del Tractat Constitucional a França i als Països Baixos i s'encadenarà amb la crisi econòmica i financera iniciada el 2008. En aquesta segona etapa, els actors implicats prendran consciència de la dificultat d'aprofundir en el procés d'integració europea.
Activitats
- En quin context geopolític nasqué la Unió Europea? Quines són les circumstàncies globals que expliquen el seu sorgiment? Quins canvis representa, respecte a les Comunitats Europees. Desapareixen, aquestes? (500 paraules)
- Dins de l'explosió de noves polítiques que suposà el Tractat de Maastricht, la culminació del mercat únic havia estat una de les prioritats de Delors. En aquest context quines són les quatre llibertats fonamentals que havia de reunir el mercat únic i què representen per a la mobilitat entre països? (250 paraules)
- Resumeix breument el procés que va dur a l'adopció de l'euro així com la normativa que en regula la governança. Li trobes alguna mancança?. (500 paraules)
- Explica quins són els primers símptomes de l'estancament que experimentarà la integració europea a partir del 2008 (250 paraules)
Criteris d'avaluació:
- Entendre el context geopolític en el qual es va crear la UE.
- Comprendre l'eix sobre el qual pivota el mercat interior de la UE.
- Conèixer el procés que va dur a l'euro així com entendre quines és la seva principal mancança.
- Aquesta PAC comptarà un 20% de la nota final
PAC 5
En aquesta darrera PAC estudiarem l'evolució de la Unió Europea en els darrers anys, marcats per una triple crisi: l'anomenada Gran Recessió, que va esclatar el 2008 despres de la caiguda de Lehman Brothers; la traumàtica sortida del Regne Unit i, des de març del 2020, l'actual crisi derivada de la pandèmia de coronavirus.
El tret de sortida d'aquesta triple crisi fou l'enfonsament del quart banc d'inversió més gran dels Estats Units, que va provocar un sisme mundial que va dur la UE a patir, en els anys següents, la pitjor recessió de la seva història. Els erros de les autoritats comunitàries en la gestió de la crisi van provocar importants divisions entre els països membres a la vegada que sorgien dubtes sobre l'arquitectura institucional de la UE. Aquesta situació d'incertesa sobre la integració no es va mitigar a mesura que la crisi quedava enrere, ans al contrari, sinó que va augmentar amb motiu de les negociacions entre Brussel·les i Londres per acordar els termes de la sortida del Regne Unit.
L'actual crisi sanitària i econòmica provocada pel coronavirus ha plantejat de nou la necessitat d'una resposta conjunta de Brussel·les i els estats membres, sense que sigui possible calibrar els canvis que projectarà en el projecte comú un canvi disruptiu amb pocs precedents. Tanmateix, com ha quedat palès al llarg de l'assignatura, no és la primera vegada que una sèrie d'obstacles qüestionen la construcció europea. Gràcies al bagatge que heu pogut adquirir al llarg del curs, intentarem aproximar-nos als principals debats sorgits al voltant del projecte europea en els darrers anys.
Activitats:
1. La inestabilitat política i institucional en la qual sembla instal·lada la UE des del 2008 sembla que ha dut alguns analistes a parlar d'una altra oportunitat perduda en el procés d'integració. Des del teu punt de vista, quins elements han provocat la sensació de desgast del projecte europeu?. (500 paraules).
2. A partir del vídeo/entrevista al Professor Fernando Guirao, analitza la relació entre el procés d'integració europea i el mateix concepte de crisi. En la teva resposta pots esmentar altres moments que han estat considerats com de crisi de la integració europea. (400 paraules).
3. Com valores la gestió que han fet les institucions europees dels desafiaments econòmics i financers plantejats per la crisi financera de 2008 i la crisi actual de la Covid19?. Quines diferències i semblances trobes en la resposta comunitària a una i altra crisi?. (600 paraules).
Criteris d'avaluació:
-Entendre la situació d'estancament que experimenta la UE.
-Comprendre la relació entre crisi i integració europea.
- Fer una valoració crítica de la gestió que la UE va realitzar de la crisi financera que s'originà el 2008.
- Aquesta PAC comptarà un 20% de la nota final
Format de les activitats de totes les PAC:
- Les activitats s'hauran de fer utilitzant una font de lletra de mida 12.
- Les activitats s'han d'enviar en un sol document en format word o PDF.
Aquesta assignatura és una de les Optatives del Grau d'Història, Geografia i Història de l'Art UOC-UdL i, a més, també s'oferta dins de les Optatives del Grau d'Humanitats de la UOC.
Objectius
- Conèixer les principals dinàmiques que han configurat el procés d'integració europea.
- Conèixer les diverses fases d'ampliació del projecte europeu.
- Comprendre els límits i les possibilitats actuals del projecte d'integració europea.
- Analitzar l'entramat institucional de la UE i comprendre el seu mode de funcionament.
- Comparar el procés d'integració europeu amb altres processos d'integració regional.
Competències Competències bàsiques i generals
- Construir un coneixement racional i crític dels processos històrics, artístics i geogràfics que permeti comprendre el present i fer-lo comprensible als altres
Competències específiques
- Comprendre, identificar i analitzar les variables històriques que generen l'inici o la fi dels grans processos històrics.
- Aprofundir en la diversitat i complexitat dels territoris en què es desenvolupa l'activitat humana, i de diferenciar i caracteritzar els diferents espais regionals
Continguts/Mòduls
-
Els inicis de la integració europea (1950-1958) - Economia i indústria
-
Els anys De Gaulle (1958-1969) - Integració europea i sobiranies estatals
-
El desenvolupament de les Comunitats Europees (1970-1992) - Institucions i democràcia
-
L'era de Maastricht (1992-2008) - La Unió Europea i la mobilitat
-
Crisi econòmica, crisi de model (2008-2018) - Cohesió interna i presència global
| Entrevista Fernando Guirao | Audiovisual |
Recursos
- Entrevista a Jacques Delors. EuroNews
- Declaració de Robert Schuman, 9 de maig de 1950
- Josep Fontana, "2. Las políticas de austeridad y la crisis europea", dins El futuro es un país extraño, Barcelona, Pasado y Presente, ISBN 9788493986353, pp. 59-73. Disponible a partir del 16/07/19
- Francisco Veiga, Enrique U. Da Cal i Ángel Duarte, "La paz simulada. Una historia de la guerra fría", dins Rebeliones en la prosperidad. Actitudes europeas ante la guerra fría en los años sesenta, Madrid, Alianza, ISBN 9788420648279, p. 229-240. Disponible a partir del 16/07/19
- Fernando Guirao, "La crisis en la Unión Europea y el supuesto liderazgo alemán", dins Ayer. Revista de Historia, vol. 93, 2014, ISSN 11342277, p 253-266. Disponible a partir del 16/07/19
- Història del Mercat Únic Europeu Disponible a partir del 16/07/19
- Building European Unity, Casa de la Història
- La Europa de Jacques Delors. Parlament Europeu
- Una evolució històrica. Parlament Europeu
- Francisco Veiga, "Capítulo 27. Crisis de credibilidad. Implosión final del Nuevo Orden internacional, 2006-2008", dins Francisco Veiga, El desequilibrio como orden. Una historia de la posguerra fría, 1990-2008, Madrid, Alianza, ISBN 9788420682648, p. 453-472. Disponible a partir del 16/07/19
- Francisco Veiga, "Final de época. La crisis de Ucrania como síntoma, 2013-2014", dins Francisco Veiga, El desequilibrio como orden. Una historia de la postguerra, Madrid, Alianza, ISBN 9788420699288, p. 523-542. Disponible a partir del 16/07/19
- Jean Monnet, "La conferencia del Plan Schuman", dins Jean Monnet, Memorias, Madrid, Encuentro Ediciones, ISBN 9788499200675, p. 358-376. Disponible a partir del 16/07/19
- Yves Mény, "The European Parliament Reaffirms its Legitimacy", dins Yves Mény, Building Parliament: 50 years of European Parliament History. 1958-2008, Luxemburg, Office for Official Publications of the European Communities, 2009, ISBN 9789282323687, p. 33-40. Disponible a partir del 16/07/19
- The European Debt Crisis Visualized. Bloomberg Disponible a partir del 16/07/19
- Las instituciones de la Unión Europea. Comisión Europea en España
- "De charlas distendidas a decisiones fundamentales". Consell Europeu
- Josep Fontana, "El nuevo mapa europeo (i altres)", dins Josep Fontana, Por el bien del Imperio. Una historia del mundo desde 1945, Barcelona, Pasado y Presente, ISBN 9788494100871, p. 51-84. Disponible a partir del 16/07/19
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent incloses les proves finals o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|