Món islàmic Codi:  21.153    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
Aquesta assignatura, optativa de 6 crèdits, pretén introduir l’estudiant en el món islàmic i en el seu context històric i polític actual i constitueix una porta oberta al nostre entorn immediat no eurocèntric.

Es tracta d’una aproximació al coneixement d’alguns dels principals aspectes socials i de la història d’una regió de la qual formen part els nostres veïns del sud més immediat, d'on prové gran part del contingent migratori que es dirigeix cap a Europa i que constitueix una de les grans civilitzacions de la humanitat. Altrament, el coneixement del món islàmic posseeix una actualitat permanent que interessa tant als periodistes, historiadors i estudiants d'àmbits humanístics en totes les seves branques teòriques i pràctiques. Encara més, una formació bàsica universal no pot pensar-se sense uns coneixements segurs sobre l'islam, la cultura i el món islàmics, els seus orígens, l'evolució contemporània i els reptes que planteja la modernitat a les societats islàmiques d'avui en dia. 

Amunt

Objectius
  • Comprendre l'origen, el context i el desenvolupament del món islàmic en general i del món àrab en particular.
  • Reflexionar sobre categories com "identitat", "nació", "civilització", "cultura" i examinar l'ús d'aquestes categories en les aproximacions historiogràfiques i antropològiques de "l'altre" o de "l'alteritat".
  • Desenvolupar la capacitat d'utilitzar correctament el vocabulari específic i els conceptes rellevants per a aquesta àrea geo-cultural.
Competències
Competències generals
  • CG6:  Assolir una visió general dels diferents períodes de la Història Universal i de la Història de l'Art, i un coneixement específic del context històric i la producció artística de la nostra tradició cultural.
Competències transversals
  • CT2: Tenir en consideració diferents perspectives sobre els temes i problemes en què treballen, avaluar-los i fonamentar conclusions i decisions basades en aquesta avaluació.
Competències específiques
  • CE7: Descriure, comentar, analitzar i interpretar les obres més significatives de cada període històric, emprant diverses teories estètiques.

Amunt

Repte 1: De debò que existeix un món islàmic?
T’has parat a pensar què volem dir amb “món islàmic”? Certament, biblioteques i llibreries són plenes d’obres i llibres que parlen de món islàmic. I gairebé tothom ha sentit parlar del famós xoc de civilitzacions, en què hi estaria implicat un cert “món islàmic”. Però què és en realitat aquest món islàmic? Existeix una expressió en àrab per a parlar amb orgull l'antic imperi fundat pels àrabs: ""de l'oceà [Atlàntic] al golf [Pèrsic]"". Però el que anomenem ""món islàmic"" arriba molt més enllà, ben bé fins al Pacífic. En el procés de definició de la nostra pròpia identitat tendim a catalogar tots els habitants d’aquelles regions com l'Altre, fixant-nos només en un aspecte –el que més ens interessa, d'altra banda- que els uneix (o sovint el que nosaltres pensem que els uneix), sense parar esment en la diversitat lingüística, ètnica i àdhuc religiosa dels habitants d’aquesta extensa regió. 

Fins a quin punt la nostra visió és farcida de clixés, idees comunes i reduccions? Som conscients quan en parlem de la heterogeneïtat i varietat del món islàmic, de la seva diversitat i riquesa lingüística i cultural, que no s’esgota en l’àrab, o àdhuc de la gran diversitat religiosa, que no es limita només a l'islam i les seves branques? Existeix doncs realment un món islàmic o diversos mons islàmics? O tal vegada no es tracta sinó d’un constructe que ens serveix per a simplificar-ne la visió? 

Repte 2: Allahu akbar!
Les imatges sobre l'islam en les societats occidentals estan dominades per la idea de conflicte, agressió, fonamentalisme, i més recentment, terrorisme a escala global. Les horribles imatges de les Torres Bessones de Nova York cristal·litzaren alhora les visions de l'islam com a una religió particularment inclinada a generar accions violentes contra els qui considera enemics. Imatges estereotipades i sovint esbiaixades que mostren generalment l'islam com una religió inherentment violenta, la "religió de l’espasa". Alhora que el nombre d’estudis sobre el món islàmic i d'interessats en aquest món ha augmentat, han augmentat també els clixés i els llocs comuns.

L'expressió "Allahu akbar", literalment "Déu es més gran" és presentada sovint com el crit dels terroristes. Tanmateix, és una frase ubiqua al món àrab i islàmic. La podem sentir 6 cops a cada crida a l'oració, a una conversa informal per a mostrar sorpresa, alegria o descontent, i fins i tot és present a la bandera d'Irak. És una expressió que ens servirà per a introduir-nos en el dogma de la religió musulmana com per a comprendre el pes i la posició de la religió en la cosmovisió i la vida quotidiana de moltíssims musulmans. Una importància que impregna també determinades creacions culturals, que ultrapassà l'àmbit merament religiós per entrar fins i tot en el de la ciència.

Repte 3: Les venes obertes del món islàmic
Tot recordant l'obra d'Eduardo Galeano "Las venas abiertas de América Latina", hem d'ésser conscients de la trobada entre el món islàmic i occident a partir del s. XIX. Una trobada que més que un xoc pot ésser també definit com a una "topada". De la invasió i conquesta francesa d'Algèria al 1830, passant pel "Gran Joc" a Àsia Central, el desmembrament de l'Imperi Otomà i l'establiment del règim de protectorats a tot el Pròxim Orient fins als episodis de descolonització d'Algèria i els inacabats de Palestina o el Sàhara Occidental, aquesta topada ha marcat l'època contemporània del món islàmic més enllà dels anys d'ocupació efectiva del territori. Descobrir aquestes dinàmiques, ésser-ne conscients, veure'n les derivacions i interaccions són elements clau per a un bona comprensió del món islàmic actual. Som-hi?

Repte 4: Mirant més enllà. Reptes de futur
Col·laboreu en un centre d'investigacions socials i polítiques i heu d'actualitzar algunes de les informacions sobre el món islàmic que hom pot trobar al respositori del vostre centre i fer-ne un número especial sobre el món islàmic. Us han encarregat que redacteu un informe sobre alguna de les qüestions, temes o conflictes del món islàmic actual. Hi poseu totes les vostres ganes per fer-ne una exposició de qualitat i que sigui publicada a la revista del centre. Podeu escollir entre dona i islam (aspectes clàssics i contemporanis), islamisme contemporani (islam i islamisme) o un conflicte regional (Sàhara, Afganistan). El proper número de la revista és vostre. Ànims!

Amunt

Material Suport

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC + PS

Nota final d'assignatura: AC + PS

AC = 70%

PS = 30%

Notes mínimes:

· PS = 3,5

Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65%

AC = 35%

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt