• Descripció

L'assignatura de Teories de la democràcia introdueix les bases per a analitzar el fenomen de la democràcia des de l'instrumental propi de la ciència política. La democràcia, de fet, és un dels conceptes nuclears de la ciència política i ocupa un espai central en l'estudi de la política. En efecte, el número de democràcies s'ha multiplicat d'ençà la segona meitat del segle XX fins al punt que bona part de la política té lloc avui dia en un context que podríem qualificar com a democràtic. Al mateix temps la democràcia ha estat històricament la punta de llança de nombrosos anhels i  aspiracions - des de la defensa de drets i llibertats civils fins a la prosperitat i el benestar econòmic i social, passant per l'autodeterminació dels pobles o la sobirania popular - que han marcat el rumb de l'acció i el debat polítics.   

L'anàlisi de la democràcia és un camp d'estudi fascinant alhora que intricat i complex. La pròpia definició literal com a govern del poble és un ideal polític poderós, per bé que ple de contradiccions, limitacions i paradoxes que han donat peu a innombrables discussions. L'assignatura s'endinsa en algunes de les principals preguntes que planteja la idea de democràcia: és possible que el poble es governi a si mateix o és una mera ficció?, com es passa de les voluntats individuals a una voluntat col·lectiva?,  fins a quin punt els ciutadans sostenen opinions raonables en el debat públic?, com es pot mesurar el grau de democràcia d'un determinat país?, etc.   

El recorregut transita des de la definició de la democràcia com a concepte polític fins a la discussió d'alguns dels seus principals enfocaments; des de la tradició analítica basada en la teoria de l'elecció racional fins a les crítiques de la democràcia participativa i la revolució teòrica del gir deliberatiu, sense oblidar les qüestions sobre les mesures i rànquings de democràcia que han centrat bona part del debat actual sobre la qualitat de la democràcia.  

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

La democràcia és un concepte d'ús comú tant en el llenguatge quotidià com en els mitjans de comunicació, però el seu significat, contingut i implicacions pràctiques poden resultar a vegades confusos i poc definits. L'assignatura introdueix una reflexió atenta i sistemàtica del fenomen de la democràcia que pot resultar d'interès per a múltiples àrees dins de les ciències socials com la gestió pública, l'anàlisi política, la comunicació, etc. L'assignatura s'ofereix com a optativa conjuntament en els graus de Gestió i Administració Pública, Ciències Socials i Relacions Internacionals, i permet a l'estudiant seguir avançant en la seva formació acadèmica dins de l'àmbit de la ciència política.

• Objectius i competències

Objectius:

• Comprendre l'especificitat de la teoria de la democràcia com a camp d'estudi i les preguntes fonamentals que es formula.
• Entendre les diferents aproximacions a la idea de democràcia en la seva dimensió conceptual, normativa i empírica.
• Reflexionar sobre les principals problemàtiques que planteja la democràcia com a idea política.
• Entendre les característiques de l'enfocament econòmic de la democràcia.
• Veure l'aplicabilitat del model de l'elecció racional a les decisions polítiques.
• Comprendre el problema formal subjacent a les decisions col·lectives i el paper de les institucions polítiques.
• Entendre l'origen de l'enfocament de la democràcia deliberativa en relació amb els models de democràcia previs.
• Identificar els trets característics comuns dels models de la democràcia deliberativa.
• Repassar el ventall de propostes per implementar la democràcia deliberativa en els sistemes polítics actuals.
• Entendre les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la comunicació a la implementació de la democràcia deliberativa.
• Disposar de dades i d'eines analítiques que permetin mesurar la presència i el grau de democràcia d'un país. 
• Ser conscient del pluralisme existent en la medició de la democràcia i la seva connexió amb la diversitat d'enfocaments teòrics i conceptuals existents. 
• Ser capaç de realitzar anàlisis empíriques, tant descriptives com explicatives, sobre la qualitat d'un o diversos països. 

    Competències específiques 

• Comprendre les principals teories de la Ciència Política i de l'Administració.*  
• Identificar els pressupòsits teòrics dels diferents actors públics i del sistema polític, així com les relacions entre l'administració i els ciutadans.*
• Qüestionar críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat social i dels valors que juguen un paper central en la comprensió de la nostra societat i de nosaltres mateixos.**
• Identificar en els estudis o treballs propis de les ciències socials els seus antecedents teòrics i les seves aportacions originals.**
• Saber aplicar les principals teories de la Ciència Política a l'anàlisi de l'estructura i funcionament dels sistemes polítics actuals.***

*[G. Gestió i Administració Pública] | ** [G. Ciències Socials]|***[G. Relacions Internacionals]

• Continguts

1. La idea de democràcia. El primer mòdul presenta la teoria de la democràcia com a camp d'estudi i ubica el concepte de democràcia en el mapa de les idees polítiques.

• la teoria de la democràcia com a camp d'estudi
• una aproximació al concepte de democràcia

2. L'enfocament econòmic de la democràcia. El segon mòdul presenta l'enfocament econòmic de la democràcia: entenent la democràcia com un simple mecanisme d'agregació de preferències polítiques individuals, es mostren les condicions que fan possible aquesta agregació i el paper que hi juguen les institucions polítiques.

• les decisions polítiques individuals
• les decisions polítiques col·lectives: l'elecció social
• les institucions polítiques i la generació d'equilibris
• la competició política en una democràcia 

3. Democràcia deliberativa. El tercer mòdul presenta el model de la democràcia deliberativa com una resposta a l'enfocament econòmic de la democràcia, mitjançant la participació inclusiva dels ciutadans en els problemes polítics i l'elaboració de discursos racionals que legitimin les polítiques públiques que s'hagin d'adoptar.

• deliberació i democràcia
• què defineix una bona deliberació?
• on es produeix la deliberació?
• els resultats i efectes de la deliberació
• consideracions crítiques sobre la democràcia deliberativa 

4. Mesura i qualitat de la democràcia. El quart mòdul s'ocupa d'examinar les principals maneres de mesurar empíricament l'estat de la democràcia en un país, amb especial atenció a l'anàlisi del nivell de qua- litat d'una democràcia.

• concepcions procedimentals enfront de concepcions substantives de democràcia
• el mesurament empíric de la democràcia
• un nou tema d'interès en l'estudi de la democràcia: la qualitat
• l'estudi empíric de la qualitat democràtica
• l'explicació dels nivells de qualitat democràtica

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Bibliografia i fonts d'informació

A banda de la bibliografia que es pugui suggerir a les guies d'estudi, es recomana com a material de consulta les següents obres disponibles a la biblioteca. 

• Bobbio, Norberto (1996).El futuro de la democracia. [2a edició]. México, DF: Fondo de Cultura Económica
• Dahl, Robert A. (1999). La democracia: Una guia para los ciudadanos. Madrid: Taurus
• Dahl, Robert A. (1992). La democracia y sus críticos. Barcelona: Paidós.
• Elster, Jon (ed.) (2001). La democracia deliberativa. Barcelona: Gedisa.
• Held, David (2007). Modelos de democracia. [3a edició]. Madrid: Alianza Editorial
• Przeworski, Adam (2010). Qué esperar de la democracia: límites y posibilidades del autogobierno. Madrid: Siglo XXI. 
• Requejo, Ferran (1990). Las democracias : democracia antigua, democracia liberal y estado de bienestar. Barcelona: Ariel.
• Sartori, Giovanni (2003). ¿Qué es la democracia? Madrid: Taurus.

• Metodologia

L'assignatura consta d'uns mòduls didàctics que presenten i introdueixen les principals qüestions del temari i d'una selecció de lectures obligatòries que aprofundeixen els continguts en diversos àmbits específics. Per tant, per seguir correctament l'assignatura cal treballar tant els mòduls didàctics com les lectures obligatòries que oportunament s'indicaran a l'aula.

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

La UOC recomana el model d'avaluació continuada ja que permet seguir un ritme de treball rigorós i organitzat, i acaba oferint millors resultats acadèmics. L'avaluació contínua d'aquesta assignatura consistirà en 4 Proves d'Avaluació Continuada (PAC) que es plantejaran al principi de cada mòdul i que s'hauran de presentar en les dates indicades en el calendari del curs.

El sistema d'Avaluació Continuada (AC) pressuposa necessàriament la lectura i l'estudi dels mòduls i els materials complementaris que s'indiquin, atès que per assolir els objectius de l'assignatura cal l'aprenentatge dels conceptes i continguts que s'hi exposen. El seguiment correcte de l'Avaluació Continuada compromet l'estudiant a realitzar les activitats proposades de manera individual i original. Cal que els documents i materials tant d'Internet com d'un altre format que es puguin consultar siguin especificats i referenciats a la PAC. En cas de no ser així, la qualificació corresponent serà una D i l'estudiant no podrà continuar amb l'Avaluació Continuada.

Les qualificacions finals d'AC s'establiran de la manera:

• Per poder superar l'AC amb una qualificació final de C +, B o A, l'estudiant ha de realitzar totes les PAC de l'assignatura. La nota final de l'AC serà el resultat del càlcul de la mitjana de totes les PAC.
• La qualificació final de C- s'adjudicarà als estudiants que han seguit l'AC (com a mínim 50% d'exercicis lliurats) però no l'han superat.
• La qualificació final de D es reserva als casos de còpia o mal ús del sistema d'AC (amb independència del nombre de PAC realitzades).
• Per defecte, la qualificació final de N s'adjudicarà als estudiants que no hagin completat el 50% de les PAC.

• Avaluació final

L'avaluació final d'aquesta assignatura consistirà en una prova escrita, on s'haurà d'acreditar que s'han assolit els objectius de l'assignatura. El seguiment o no de l'AC determinarà la denominació i el contingut de la prova.

• Els estudiants que hagin superat l'avaluació contínua satisfactòriament (A, B, C+) hauran de realitzar la Prova de síntesi. La Prova de Síntesi està pensada per poder ser realitzada en una hora i versarà sobre els continguts treballats a l'assignatura durant l'Avaluació Contínua. La nota que s'obtingui en aquesta prova final farà encreuament amb la nota d'AC i donarà lloc a la qualificació final de l'assignatura.

• La resta d'estudiants (qualificacions N, C- o D a l'Avaluació Contínua) hauran de superar l'Examen final. L'examen final és una prova escrita de dues hores de durada i anònima pel corrector, on cal acreditar que s'han assolit els objectius de l'assignatura, tal com es descriuen en aquest pla docent.

• Feedback

La qualificació de les PAC anirà acompanyada d'un feedback per part de l'equip docent, que pot prendre diferents formes (des de documents de solucions fins a comentaris generals o individualitzats) amb l'objectiu de facilitar el procés d'aprenentatge de l'estudiant.