Filosofia clàssica Codi:  21.803    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)
L'assignatura "Filosofia Clàssica" es centra, principalment, en el pensament filosòfic i científic grec, en tant que llavor de tota la tradició filosòfica i científica occidental. Es posarà especial atenció en les particularitats de l'anomenada racionalitat grega i en les diferències respecte al pensament pre-racional, anomenat pensament mític. Resseguirem aquesta tensió al llarg de tot el període, i provarem de veure fins a quin punt també està present en el pensament contemporani. 

Ens acostarem al pensament presocràtic i sofista amb la mateixa intenció: d'una banda, copsar la seva singularitat; i, de l'altra, localitzar l'origen de moltes de les característiques i conflictes interiors al pensament occidental. Amb Plató i Aristòtil (s. V-IV a. C.), la filosofia arriba a un dels seus punts àlgids i s’assenyalen i s’analitzen en profunditat la majoria dels que seran els temes i problemes fonamentals. La història de la filosofia, com segurament heu sentit dir, podria ser considerada com notes a peu de pàgina dels diàlegs de Plató.

Del període hel·lenístic, ric en ciència (lògica, matemàtiques, astronomia) i filosofia (epicureisme, estoïcisme, escepticisme), ens centrarem en les reflexions que acompanyen a un procés d’individualització similar al que s'ha donat en el món modern i que s'accentua actualment.

De l'Occident llatí medieval destacarem els canvis que va provocar la irrupció del cristianisme en el món grecoromà i algunes de les seves conseqüències filosòfiques.  

Pel que fa a Revolució científica i tècnica del Renaixement, que ens deixa a les portes de la modernitat, remarcarem allò que hi ha de "trencador" (és a dir, "revolucionari") respecte del coneixement filosòfic, social i polític del món medieval.

Encara que ens centrem en la filosofia i en la ciència d' aquest període, no hem d'oblidar que les accions i les idees humanes neixen i es desenvolupen en determinats contextos històrics i socials. No es tracta tant d'assenyalar quins són -si és que hi són- els processos de causació, sinó de mostrar les afinitats entre les idees, per exemple, i la vida social o política.

Amunt

Aquesta assignatura és obligatòria i forma part del bloc de matèries de Formació bàsica del Grau d'Humanitats.

Amunt

OBJECTIUS
  • Mostrar quina ha estat l'especificitat de la filosofia grega, que ha marcat profundament la forma en què pensem el món i en com ens pensem a nosaltres mateixos
  • Conèixer i reflexionar sobre l'origen del pensament filosòfic i racional
  • Reflexionar sobre la dialèctica natura-cultura en el coneixement i la vida humana
  • Identificar les tensions entre raó i vida
  • Mostrar les relacions entre el naixement de la nova ciència i la filosofia política moderna

COMPETÈNCIES 
Competències bàsiques i generals
  • Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat
  • Fer judicis crítics i analítics que tinguin en compte el context i contribueixin amb aportacions creatives.
Competències específiques
  • Conèixer la pròpia tradició cultural
  • Argumentar críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l'experiència i dels valors en la comprensió del món i de nosaltres mateixos

Amunt

  • Introducció al pensament presocràtic
  • La filosofia grega de l'època clàssica. Sofistes, Sòcrates, Plató i Aristòtil
  • Crisi grega, transició romana, inici medieval
  • La filosofia a l'Occident llatí medieval (800-1277)
  • Les conseqüències de la condemna de 127
  • El nou pensament científic
  • El naixement de la filosofia política moderna

Amunt

Sòcrates Audiovisual
La filosofia d'Aristòtil i la seva pervivència avui Audiovisual
Rúbrica ESPRIA XML

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt