Relacions Internac. i conflic. conca mediterrània Codi:  M3.705    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

Benvinguts.

Aquesta assignatura té una perspectiva geogràfica i cronològica molt àmplia, abastant des dels primers processos urbans en el Pròxim Orient mediterrani fins al darrer període de l'Imperi Romà d'occident.  Per aquesta raó, el nostre principal objectiu serà  comprendre els procesos generals que van conformar els grans Estats mediterrànis de l'Antiguitat, però també com s'han generat aquests coneixements. Per aconseguir-ho, ens centrarem en l'estudi de mitja dotcena de tractats internacionals.

 

Amunt

L'assignatura forma part de les matèries obligatòries del Màster i és un bon complement d'altres assignatures com Institucions polítiques a la Mediterrània antiga i Centre i perifèria del món antic.

Amunt

L'assignatura està projectada essencialment a les activitats relacionades amb el món acadèmic i de recerca. D'aquesta forma, el fet de cursar l'assignatura permetra als alumnes una primera aproximació a la metodologia específica dels estudis històrics de l'Antiguitat.

Amunt

Es pot seguir l'assignatura sense un coneixement específic previ de la matèria. El contingut es treballarà des d'una formació bàsica de grau en diferents especialitats o des de l'experiència professional.

Amunt

Els principals objectius i resultats relacionats amb l'assignatura són:

- Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d'idees, sovint en un context d'investigació.

- Sintetitzar idees i argumentacions relatives als objectes d'estudi i als debats i problemàtiques rellevants, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.

- Ser capaç de contrastar les perspectives de les diferents realitats i tradicions històriques de la "koiné" mediterrània.

- Identificar, reconèixer i posar en relació els models teòrics i conceptuals més rellevants per als debats actuals en el si de les ciències de l'antiguitat, i aplicar-los a l'anàlisi del món mediterrani i la seva evolució històrica en l'antiguitat.

- Analitzar els processos històrics complexos que van protagonitzar les societats mediterrànies en l'antiguitat.

Amunt

A- PREGUNTA INICIAL

La Pau de Wesfàlia (ambé coneguda com els Tractats de Münster i Osnabrück, signats el 24 d'octubre de 1648 entre Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, els altres prínceps del Sacre Imperi, el Regne de França, i Suècia) va posar fi a la guerra dels Trenta Anys. Aquest tractat és considerat el primer tractat de pau de les relacions internacionals modernes.

Però, les relacions internacionals modernes són equiparables a les de l'Antiguitat mediterrània?

AQUESTA SERÀ LA NOSTRA PREGUNTA INICIAL

B- DEFINICIONS

Per respondre-la, primer de tot cal tenir en compte un seguit de conceptes relatius a la sociologia del poder:

1. Què entenem per "conflicte"

2. Els actors que intervenen en els "complexos conflictuals"

3. Com són les estructures socials jeràrquiques

4 Quin tipis de control dels recursos es produeix

5. L a dinàmica de les relacions de poder

6. Tipus d'acumulació diferencial de poder

C- ESTUDI DE CASOS

 - LES RELACIONS INTERNACIONALS EN EL PRÓXIM ORIENT

Estudi del text de dos tractats:

1. Tractat entre les ciutats d'Ebla i Abarsal (c. 2350 aC).

2. Tractat entre de Kadesh entre Egipte i Hatti (c.1259 aC).

 

- LES RELACIONS INTERNACIONALS A GRÈCIA

Estudi del text de dos tractats:

3. Pau de Nicies (421 aC) entre Atenes i Esparta, que posa fi a la primer període de la guerra del Peloponès. (TUCÍDIDES)

4. Pau d'Antàlcides o del Rei (387 aC), entre Pèrsia i les ciutats gregues. (XENOFONT)

 

- LES RELACIONS INTERNACIONALS A ROMA

Estudi del text de dos tractats:

5. Tractats entre Roma - Cartago (509-201 aC), els quatre primers en temps de pau, els següents com a conseqüència del mutu enfrontament. (POLIBI)

6. Tractat entre el rei persa-sassànida Sapor I i l'emperador romà Jovià (363 dC). (AMMIÀ MARCEL·LÍ)

D- EL MESTRATGE DEL PASSAT

Con a cloenda, ressaltaré la figura de Tucídides i la seva obra com a punt de partida, perfectament moderna, de la reflexió sobre el poder.

Amunt

Amunt

Textos dels sis tractats internacionals que analitzarem al llarg del curs

DOCUMENT 1: TRACTAT ENTRE EBLA I ABARSAL (c. 2350 aC)

Juan Oliva: Textos para un historia política de Siria-Palestina I: el bronce antiguo y medio. Akal/Oriente, Madrid, 2008, pp. 42-46.

DOCUMENT 2: TRACT ENTRE EGIPTE I HATTI (c.1259 aC)

James B. Pritchard(ed.): Ancient near Eastern Texts Relating to the Old Testament, Princeton University Press (third edition), Princeton, 1969 (fifth printing, 1992), pp. 199-203.

DOCUMENT 3: PAU DE NÍCIES (421 aC)

Tucídides: Historia de la guerra del Peloponeso, traducción de Juan José Torres Esbarranch, Editorial Gredos (Biblioteca Clásica Gredos, 164), Madrid, 1992: 38-50.

DOCUMENT 4: PAU D'ANTÀLCIDES O DEL REI (387 aC)

Xenofont: Helénicas, traducción de Orlando Guntiñas Tuñon, Editorial Gredos (Biblioteca Clásica Gredos, 2), Madrid, 1994, pp. 194-198.

DOCUMENT 5: TRACTATS ROMA - CARTAGO (509-201 aC)

Polibi: Historia de Roma, traducción de José Mª Candau Morón, Alianza Editorial (Biblioteca temática - Clásicos de Grecia y Roma, 8298), Madrid, 2008, pp. 257-263.

Polibi: Historias, Libros V-XV, traducción de Manuel Balasch Recort, Editorial Gredos (Biblioteca Clásica Gredos, 43), Madrid, 2008, pp. 579-581.

DOCUMENT 6: TRACTAT SAPOR - JOVIÀ (363 dC)

Ammià Marcel·lí: Historia, traducción de Mª Luisa Harto Trujillo, Ediciones Akal (Akal Clásica 66), Madrid, 2002, pp. 609-613.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt