Mitologia grecollatina i interpretació històrica Codi:  M3.713    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

El mite, en la mesura que és un relat tradicional que tracta episodis del passat llegendari de Grècia, té una relació molt estreta amb la història. Els grecs mateixos en varen ser conscients i hi varen recórrer sovint per explicar no només el passat remot de l'Hèl·lada sinó també l'origen de molts dels elements que definien la cultura i la civilització grega de l'Antiguitat.

El mite es troba present en els relats que expliquen la fundació de nombroses ciutats, l'establiment d'institucions polítiques i socials, de cultes i costums locals; fins i tot les famílies importants s'esforcen per remuntar els seus llinatges als herois de l'edat mítica buscant consolidar el seu poder mitjançant la reivindicació d'uns avantpassats il·lustres i de llurs gestes memorables. El mite esdevé així en molts casos l'avantsala de la història, el preludi necessari per cobrir l'espai de relat entre els fets verificables mitjançant un mètode historiogràfic rigorós, i el moment primordial, que es troba fora de tota comprovació contrastable però és als ulls dels grecs necessari i digne de crèdit.

  En aquesta assignatura volem reflexionar sobre la pertinença de separar mite i història en dues categories diferenciades quan s'estudia l'Antiguitat clàssica. Ho farem a través de l'anàlisi d'un seguit de casos en què queda manifesta la vigència del relat mític per donar raó del passat més llunyà, sobretot quan es tracta de justificar una realitat present, perquè el mite, en la mesura en què es percebi com a versemblant, pot ser alterat en funció de les necessitats concretes a l'hora de reconstruir un episodi donat del passat llegendari; fins i tot poden conviure diferents versions mítiques contradictòries sobre un mateix fet sense que això suposi aparentment un problema major enllà de la necessitat de prioritzar-ne una d'entre elles. En aquesta variabilitat rau sens dubte la complexitat i alhora la riquesa de la mitologia grecollatina.

Amunt

Aquesta assignatura forma part del Postgrau en Cultura grecollatina dins del Màster Interuniversitari del Mediterrani Antic.

Amunt

Els objectius d'aquesta assignatura són particularment útils per a tots aquells estudiants que s'orientin cap a la recerca en l'àmbit de les humanitats, així com en tots els àmbits del món laboral en què es requereixin coneixements aprofundits de la cultura grecollatina i del seu llegat en el món actual, atès que el mite n'és una de les manifestacions encara més visibles.

Amunt

Aquesta assignatura es concep com una assignatura d'aprofundiment en l'estudi del mite i la seva relació amb la història en l'Antiguitat grecollatina. Es parteix, doncs, de la idea que els estudiants tenen uns coneixements previs dels principals cicles mítics de l'Antiguitat (cicle troià, cicle tebà, gestes dels herois, etc.) que en serviran de marc per a analitzar com explicaven els antics el seu passat llegendari i, sobretot, quin paper atorgaven al mite en la interpretació d'aquest passat llunyà.

Fora bo que els estudiants tinguessin uns coneixements mínims de grec i de llatí, tot i que no són indispensables per poder seguir els continguts de l'assignatura.

Amunt

 Objectius

Els objectius d'aquesta assignatura són els següents:

  - Analitzar una selecció de mites, fonamentalment grecs, que varen ser utilitzats per explicar episodis concrets del passat remot de Grècia i Roma. 

- Comparar diferents versions d'un mateix episodi del passat remot de Grècia i de Roma.

- Indagar en els motius -polítics, socials, cultuals, etc.- que varen poder generar versions mítiques diferents sobre un mateix fet.   

- Fer una valoració crítica de la importància del relat mític en la construcció del passat llegendari de Grècia i Roma.   

Competències  

En finalitzar aquesta assignatura l'estudiant ha de ser capaç de:  

- Aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinars) [CB2].

- Analitzar i interpretar materials (dades, textos, objectes o imatges) de naturalesa complexa [CT1]. 

- Identificar i relacionar els models teòrics i conceptuals més rellevants per als debats actuals en el marc de les Ciències de l'Antiguitat, i aplicar-los a l'anàlisi del món mediterrani i de la seva evolució històrica a l'Antiguitat [CE2]. 

- Identificar, analitzar i posar en relació la importància dels processos de sincretisme cultural i religiós en la construcció del Mediterrani [CE6]. 

- Ser capaç d'analitzar la naturalesa de la "koiné" mediterrània com a resultat de la comunicació i l'intercanvi entre cultures [CE7]. 

- Utilitzar el vocabulari tècnic específic d'interpretació i comentari dels textos antics [CE12.].

Amunt

0. Presentació del curs [del 16 al 20 d'octubre 2019]

1. PAC1: Mite i història: dos relats, dues realitats?

[del 21 d'octubre al 10 de novembre 2019]

1.1. Mite i història: dos relats, dues realitats?

1.2. Un passat que sempre torna.

1.3. Mite i política.

2. PAC 2: En un principi fou Troia: el cicle troià en el passat llegendari de Grècia i Roma 

[de l'11 de novembre al 8 de desembre 2019]

2.1. La guerra de Troia, breu síntesi del mite.

2.2. La valoració del mite de Troia en els historiadors antics.

2.3. L'ús polític del cicle troià a Grècia i a Roma.

3. PAC 3: Herois, oracles i colonització

[del 9 de desembre 2019 al 12 de gener 2020]

3.1. La colonització grega.

3.2. Herois i fundacions.

3.3.El culte als herois fundadors

4. PAC 4: Mite, imatge i paisatge [del 13 de gener al 2 de febrer 2020]

Amunt

1. Aplicacions informàtiques:

 

1.1. Tractament de textos en alfabet grec.

1.1a. Per a PC: Baixar Euclides <http://euclides-gp.softonic.com>

1.1b. Per a Mac: Baixar font Titus Cyberbit Unicode <http://titus.fkidg1.unifrankfurt.de/unicode/tituut.asp>

 Cal instal·lar a més un mapa de teclat (Keyboard Layout) grec Unicode, e.g. GreekKeys Unicode.

 

2. Recursos bibliogràfics:

 

2.1. Diccionaris de grec i llatí on-line:

Grec-francès (Bailly): <http://www.lexilogos.com/grec_ancien_dictionnaire.htm>

Grec-anglès (Liddell & Scott): <http://philolog.us/>

Llatí-francès (Gaffiot): <http://www.lexilogos.com/latin/gaffiot.php>

Llatí-anglès (Lewis & Short): <http://www.perseus.tufts.edu/hopper/resolveform?redirect=true&lang=Latin

 

2.2. Diccionaris de l'Antiguitat on-line:

Dictionnaire des Antiquités (Daremberg & Saglio):

<http://dagr.univ-tlse2.fr/sdx/dagr/index.xsp>

Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft:

<http://de.wikisource.org/wiki/Paulys_Realencyclopädie_der_classischen_Altertumswissenschaft>

Theoi. Greek Mythology

<http://www.theoi.com>

 

2.3. Col·leccions d'autors grecs i llatins on-line:

Perseus Digital Library:

<http://www.perseus.tufts.edu/hopper/collection?collection=Perseus:collection:Greco-Roman>

The Latin Library: <http://www.thelatinlibrary.com>

Greek and Roman authors on Lacus Curtius:

<http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/home.html>

Internet Archive: <https://archive.org>

The Internet Classics Archive: <http://classics.mit.edu/index.html>

 

2.4. Col·leccions de textos epigràfics on-line:

Searchable Greek Inscriptions (The Packard Humanities Institute)

<http://epigraphy.packhum.org/inscriptions>

Supplementum Epigraphicum Graecum on-line:

<http://referenceworks.brillonline.com/browse/supplementum-epigraphicum-graecum>

Corpus Inscriptionum Latinarum on-line:


 

2.5. Repositoris de monedes antigues:

Wildwinds 

<http://www.wildwinds.com>

 

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt