Història cultural del Pròxim Orient i l'antic Egipte Codi:  M3.720    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

Aquesta assignatura és una introducció als aspectes definidors de les cultures del Pròxim Orient  i egípcia antigues, enteses en el seu sentit més ampli i des d'una perspectiva diacrònica i global. El principal objectiu de l'assignatura és adquirir una visió general de la història i la cultura de les civilitzacions egípcia i mesopotàmica antigues, a partir de l'anàlisi d'alguns dels aspectes culturals, econòmics, polítics i antropològics més rellevants de cadascuna d'elles. Un altre dels propòsits de l'assignatura serà observar les dues civilitzacions com un tot en el qual, tot i la diferència i diversitat d'expressions culturals, també s'observen paral·lelismes i relacions entre elles. En un primer moment, estudiarem les civilitzacions d'Egipte i el Pròxim Orient en els seus propis contextos geogràfics, històrics i culturals, amb l'objectiu d'adquirir una perspectiva ben definida de cadascuna d'elles per separat. A continuació, abordarem diferents qüestions específiques de cadascuna d'aquestes dues civilitzacions que ens permetran aprofundir en alguns dels aspectes històrics i culturals més rellevants de tots dos universos culturals (art, literatura, religió, institucions, organització política...). A partir d'aquestes qüestions reflexionarem sobre l'origen de la cultura a la vall del Nil i la Mediterrània oriental a la fi del IV mil·lenni i el seu ulterior desenvolupament en el si de les dues civilitzacions.

Amunt

Aquesta assignatura és una optativa de segon semestre.

Amunt

Professorat d'educació secundària i universitària, professionals de l'arqueologia, turisme, gestió cultural i del patrimoni, museística i documentació.

Amunt

No es requereixen coneixements previs, però convé (tot i que no és imprescindible) haver cursat abans l'assignatura de primer semestre del MIMA "Fonamentació religiosa de l'Egipte faraònic".
De la mateixa manera que per al conjunt del màster, no hi ha criteris específics pel que fa a coneixements previs. No obstant això, els estudiants que no provinguin dels àmbits d'Arts i les Humanitats hauran de cursar, pel conjunt del Màster, un màxim de 12 crèdits ECTS de complements formatius. Aquests crèdits s'impartiran en 6 assignatures:

# Història I. Dels orígens de la civilització fins a l'edat mitjana (6 ECTS)

# Llengua llatina. Llengua, literatura i cultura (6 ECTS)

# Pensament filosòfic i científic clàssic (6 ECTS)

# Antropologia social i cultural (6 ECTS)

# El món clàssic II. De la Roma del mite al mite de Roma (6 ECTS)

# Antropologia de la religió (6 ECTS)

 

Amunt

Al finalitzar aquesta matèria l'estudiant ha de ser capaç de:

- Analitzar críticament fonts textuals (en traducció), iconogràfiques i arqueològiques per a l'estudi de les realitzacions culturals de l'antic Egipte i del Pròxim Orient.

- Aplicar els enfocaments epistemològics i els mètodes d'anàlisi propis de l'estudi de la cultura egípcia i les cultures pròxim-orientals d'acord amb les últimes corrents teòriques, especialment en el camp de la història, la literatura, l'art.

- Valorar en el seu context històric i social i analitzar críticament les realitzacions culturals de l'antic Egipte i del Pròxim Orient.

- Comprendre i valorar el paper de la civilització de l'Egipte faraònic i del Pròxim Orient en el context del món mediterrani antic.

Amunt

Com a punt de partida, la matèria pretén aproximar l'alumnat a la història, l'art, llengua i escriptures a l'antic Egipte i el Pròxim Orient, incloent aspectes sociològics, literaris i científics relacionats. Tanmateix, s'acostarà a l'anàlisi de la cultura plàstica i la seva interpretació, incloent casos concrets com la iconografia en l'art egipci, el concepte d'"objecte artístic" i "artista" a l'antic Egipte i el Pròxim Orient, o la importància de l'arquitectura funerària i religiosa i la seva interpretació. A més, s'abordaran temes relacionats amb la cultura material (fonaments econòmics i socials de la civilització egípcia i pròxim-oriental, urbanisme i ciutats; comerços, intercanvis i moviments migratoris i colonials; artefactes i cultura) i la cultura immaterial (interpretació cultural del temps , institucions de l'Egipte faraònic i del Pròxim Orient, qüestions de sociologia, vida quotidiana, etc.).

Els continguts s'articularan a partir de tres PAC temàtiques i d'acord amb el següent esquema de continguts:

#PAC1: Periodització en història de l'antic Egipte. El temps. L'organització política i econòmica de l'estat egipci. L'origen i les funcions de l'escriptura. L'economia i l'organització social.

#PAC2: Periodització en història del Pròxim Orient antic. Els orígens de la civilització a l'antiga Mesopotàmia. La revolució urbana al Pròxim Orient. L'organització social i la religió.

#PAC3: Art, escriptura, literatura, antropologia, religió a l'antic Egipte i el Pròxim Orient.

Tanmateix, amb un enfocament transversal, l'assignatura també pretén tractar la relació entre Egipte, el Pròxim Orient antic i la Mediterrània en clau cultural, així com l'empremta d'aquestes civilitzacions en cultures d'èpoques posteriors.

Amunt

Amunt

LLIBRE-MANUAL [A CONSULTAR EN BIBLIOTECA]*

Sanmartín, J.; Serrano, J. M. (1998): Historia antigua del Próximo Oriente. Mesopotamia y Egipto. Madrid: Akal.

* En aquests moments s'està valorant la possibilitat d'incloure el volum com a llibre-manual en futures edicions del màster. En aquesta edició l'estudiant haurà de consultar l'obra en alguna biblioteca o, si ho prefereix, adquirir el volum.

 

BÀSICA

Assmann, J. (1995). Egipto a la luz de una teoría pluralista de la cultura. Madrid: Akal.

Assmann, J. (1996). Egipto. Historia de un sentido. Madrid: Adaba.

Bottéro, J. (2001). La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta.  

Galán, J.M. (1998). Cuatro viajes en la literatura del antiguo Egipto. Madrid: CSIC.  

Garbini, G. (2002). Historia e ideología en el Israel antiguo. Barcelona: Edicions Bellaterra.  

Husson, G.; Valbelle, D. (1998). Instituciones de Egipto. De los primeros faraones a los emperadores romanos. Madrid: Cátedra.

Kemp, B.J. (1996). El antiguo Egipto. Anatomía de una civilización. Barcelona: Crítica.

Laboury, D. (2013). "L'artiste égyptien, ce grand méconnu de l'égyptologie". En: Andreu-Lanoë, G. (dir.). L'art du contour. Le dessin dans l'Égypte ancienne. París: Louvre Éditions.

Liverani, M. (1995). El antiguo Oriente. Historia, sociedad y economía. Barcelona: Crítica.

López, J. (2005). Cuentos y fábulas del Antiguo Egipto. Barcelona: Trotta.

Loprieno, A. (2001). La pensé et l'écriture. Pour un analyse sémiotique de la cultura égyptienne. Paris: Cybele.  

Meskell, L. (2005). Private Life in New Kingdom Egypt. Princeton: Princeton University Press.

Tefnin, R. (2000)."Reflexiones sobre la imagen egipcia antigua: la medida y el juego". En: Molinero Polo, M-Á.; Sola Antequera, D. (ed.). Arte y sociedad del Egipto antiguo. Madrid: Encuentro Ediciones.

Moreno García, J.C. (2004). Egipto en el Imperio Antiguo. Barcelona: Edicions Bellaterra.  

Oppenheim, A. L. (2003). La antigua Mesopotamia. Retrato de una civilización extinguida. Madrid: Gredos.

 

COMPLEMENTÀRIA

Cervelló Autuori, J. (2015). Escrituras, lengua y cultura en el antiguo Egipto. Bellaterra: Publicacions de la UAB.

Del Olmo, G. (1993-1995). Mitología y Religión del Oriente Antiguo, I: Egipto y Mesopotamia. Sabadell: Ausa.

Van De Mieroop, M.  (2015). A History of the Ancient Near East: ca. 3000-323 BC. Oxford: Wiley-Blackwell

Zamora, J.A. (ed.). (2003). El hombre fenicio. Madrid: CSIC.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt