Economia del coneixement Codi:  M5.658    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

Un dels trets més característics de la situació econòmica actual és la inadaptació dels teixits productiu a les noves fonts del creixement econòmic mundial, fonamentades, sobretot, per la globalització dels fluxos de coneixement. Per globalització econòmica entenem la darrera fase del procés d'expansió capitalista que es caracteritza per les capacitats de producció, distribució, intercanvi i consum a escala mundial i en temps real. En altres paraules, la globalització econòmica és l'última fase del procés de construcció del mercat ideal, aquell que no té barreres ni d'espai ni de temps. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) son la infraestructura bàsica, la base material, d'aquest procés. La interacció entre la globalització i la revolució digital ha alterat les fonts del creixement econòmic mundial, situant als fluxos de coneixement, en detriment de les fonts barates d'energia, al centre de l'escenari de l'activitat econòmica. Assistim, doncs, a un procés disruptiu de transició econòmica, des de l'economia industrial cap a l'economia global del coneixement.

La inadaptació de moltes economies a l'economia global del coneixement redunda en la interacció de tres crisis en una. La primera crisi és una crisi d'infraestructures, la crisi dels mercats financers. En origen els mercats i el sector financer són vitals pel cicle econòmic perquè són els encarregats de canalitzar l'estalvi cap a la inversió i el consum. En altres paraules, són el mecanisme, la infraestructura, la corretja de transmissió a través de la qual s'articula el creixement econòmic. Impulsats per la consolidació del procés de globalització, durant les dues últimes dècades els mercats financers han adquirit unes fonts de creixement que no li són pròpies i que, progressivament, els han allunyat de les fonts de creixement de l'economia real (de producció) i, fins i tot, de la seva activitat fundacional d'intermediari en el procés d'estalvi-inversió/consum. Potser el corol·lari més important d'aquest fet és que en la determinació a curt termini de les dues variables financeres clau de tota economia, el tipus d'interès i el tipus de canvi, l'economia real, el model de creixement, els fonaments econòmics, importen molt poc. En conseqüència, ens trobem en un atzucac. Els mercats financers i les seves expectatives defineixen la salut a curt termini d'una economia. I, les expectatives que tenen els operadors del mercats financers sobre la salut d'una economia defineixen la seva evolució en el curt termini. Són les expectatives d'autocompliment (self-fulfilling). D'aquí procedeix la importància de la credibilitat d'una economia davant dels mercats financers i dels seus operadors. Front aquesta necessitat de credibilitat, la crisi dels mercats i les institucions financeres, i els seus mecanismes de solució, que prioritzen aquests problemes, redunden en un molt greu problema de finançament de l'activitat emprenedora i empresarial.     

La segona crisi és d'estructura, la crisi de l'economia real. Amb independència de la bombolla immobiliària, cal prendre consciència que a Catalunya una gran part del teixit productiu (persones i organitzacions) no disposa de les condicions necessàries d'ocupabilitat i de competència per als nous mercats basats en el coneixement. L'avantatge competitiva, les noves fonts de productivitat i competitivitat a l'economia global del coneixement venen definides per un conjunt, un sistema, de factors relacionats entre ells. Principalment, es tracta de: a) la interacció en xarxa; b) la inversió en intangibles; c) l'ús intensiu de les TIC; d) la importància decisiva dels fluxos d'informació, comunicació i coneixement; e) la formació i el capital humà; f) les noves formes d'organització del treball, de gestió dels recursos humans i els nous mecanismes de relació laboral; g) la capacitat emprenedora i d'innovació; i h) un nou paper de la política pública i de les institucions, amb un caràcter proactiu, i amb l'objectiu bàsic de capitalitzar l'activitat econòmica perquè creixi sosteniblement en el llarg termini. Sens dubte, aquest conjunt de forces competitives marquen el camí per a la competència amb èxit als mercats globals del coneixement.

La tercera crisi, la menys mencionada, és la crisi de superestructura. És la crisi de les institucions i el seu desencaix amb l'àmbit d'actuació econòmica. Ja hem assenyalat que la globalització suposa esfera econòmica mundial en temps real i també que els mercats, com tota institució, per a ser eficients necessiten un marc regulador adequat. Qui i com es regulen els mercats globals? La resposta és senzilla: no hi ha un marc regulador global. El marc regulador, institucional i polític dels països és totalment insuficient per a ordenar els mercats globals. Una conclusió evident: necessitem urgentment entitats que regulin, que no sempre vol dir que intervinguin, l'actuació dels mercats financers i les empreses multinacionals i que, a més, ho facin en temps reals. Aquest marc d'ordenació global, que hauria de vetllar per la igualtat d'oportunitats i per les condicions de competència, sense dubte, juga a favor de les capacitats d'emprenedoria i d'innovació de les empreses, així com de les capacitats del capital humà i del coneixement.

Precisament, l'assignatura Economia del Coneixement pretén estudiar aquest nou patró de comportament de l'economia mundial, així com les seves causes i principals manifestacions, que situen al coneixement a l'epicentre de la generació de valor i dels resultats econòmics agregats a la majoria d'economies del món.  

 

 

Amunt

L'assignatura que presentem a continuació té importants vinculacions i dona continuïtat a altres assignatures del Màster Universitari Anàlisi Econòmica. D'entrada, hem de mencionar les connexions amb les assignatures d'estructura econòmica i de teoria econòmica, en especial amb Elements i Actors de la GlobalitzacióEntorn Global de Negocis, i Temes d'Economia Internacional, i també amb les assignatures de Reptes del Mercat de Treball. Així mateix, alguns dels continguts que treballarem en aquesta assignatura estan relacionats amb l'àmbit de l'anàlisi i la conjuntura econòmica.

Amunt

La comprensió de la problemàtica de l'economia del coneixement, i en especial de les noves fonts de creixement de l'economia mundial i dels nous processos de generació de valor i de treball a les empreses, té una incidència molt important per a la presa de decisions dels agents econòmics. Per tant, els camps professionals d'implicació d'aquesta assignatura abasten a totes aquelles competències vinculades amb l'anàlisi econòmica, de l'entorn empresarial i amb el suport a la presa de decisions dels directius i professionals de les empreses.

Amunt

Per a l'assoliment de les competències pedagògiques programades no són necessaris coneixements previs. Tot i amb això, és important que l'estudiant es vagi familiaritzant amb els conceptes més bàsics de l'anàlisi econòmica, en especial de l'economia aplicada, l'estructura dels mercats i l'organització del treball.

Amunt

Per tal de cursar i superar aquesta assignatura no s'exigeixen coneixements específics previs en el camp de l'anàlisi econòmica. No obstant, si al llarg del curs es detecten mancances concretes, es definirà la manera de poder corregir-les per tal d'avançar adequadament en el procés d'aprenentatge dels objectius i competències definides per l'assignatura. En aquest sentit, sí que cal esmentar que l'assignatura està vinculada amb competències assolides als continguts vinculats amb la teoria econòmica del programa.

Amunt

Les competències transversals i específiques del Màster Universitari en Anàlisi Econòmica que es treballen en aquesta assignatura són:

- CT3: Capacitat per aportar valor a les organitzacions utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació de forma avançada.

- CT5: Capacitat per a liderar i dirigir equips de treball i/o projectes en entorns complexos, dinàmics i globals.

- CE2: Capacitat per a deduir i avaluar les problemàtiques i els reptes derivats de les complexes realitats econòmiques, els seus elements substantius, causes i conseqüències.

- CE4- Capacitat per a elaborar estudis econòmics avançats que tinguin per objectiu assessorar organismes, institucions i empreses en els seus processos de presa de decisions.

Les competències enunciades es concreten en aquests principals resultats d'aprenentatge (RAP):

RAP 1: Comprendre l'economia del coneixement i els seus determinants, i entendre la seva rellevància com un resultat econòmic i social fonamental.

RAP 2: Entendre les manifestacions econòmiques del coneixement, tant al nivell de factors com al nivell de productes, i avaluar-ne la seva importància per a la presa de decisions.

RAP 3: Aprofundir en els diferents rols de la política pública com a impulsora de l'economia del coneixement.

Amunt

Els continguts de l'assignatura s'organitzen en els mòduls següents:

 

Mòdul 1. L'economia i la societat del coneixement.

Mòdul 2. Els tres pilars de l'economia del coneixement.

Mòdul 3. El coneixement com a recurs i com a mercaderia.

Mòdul 4. L'economia del coneixement.

Mòdul 5. L'economia del coneixement a Catalunya.

Mòdul 6. El treball a l'economia del coneixement.

Mòdul 7. Coneixement, creixement i política econòmica.

Així mateix, l'assignatura es presenta en format NIU, on aquests mòduls didàctics es complementen amb vídeos i lectures d'interés. L'organització de tots els recursos d'aprenentatge es presenta en cada activitat evaluable. 

Amunt

Amunt

El material que teniu a la vostra disposició (mòduls didàctics, vídeos i articles científics i divulgatius) es força complet, detallat i compleix amb els requeriments pedagògics d'aquesta assignatura. En aquest sentit, i per avançar en el vostre aprenentatge és important que una vegada llegit el mòdul didàctic treballeu les activitats d'avaluació continuada que se us aniran proposant. Addicionalment, a la vostra disposició teniu una bibliografia bàsica i recomanada (vegeu l'apartat corresponent), per ampliar els coneixements de l'assignatura.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt