L'estructura de les llengües Codi:  07.504    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

 

L'assignatura L'estructura de les llengües té per objecte l'estudi general de l'estructura i el funcionament de la llengua, o el que es coneix altrament per gramàtica.

El curs és una introducció a l'estudi dels nivells clàssics d'anàlisi lingüística: Semàntica, Sintaxi, Morfologia i Fonètica i fonologia, sense pretensió d'exhaustivitat ni especialització. L'estudi no depassa el camp de l'oració, és a dir, no arriba a abordar el terreny del discurs o text, que és l'objecte específic de la gramàtica textual o del discurs (objectiu de Llengua catalana: estructura i ús).

Convé precisar que, en l'àmbit de l'oració i d'acord amb els supòsits teòrics adoptats pel curs, l'estudi de les formes (sons, mots, oracions) està íntimament lligat amb el significat. De fet, des de la perspectiva que pren el curs, la del corrent teòric anomenat lingüística cognitiva, el significat és primordial en la configuració de la gramàtica. És per això que el curs comença precisament amb l'estudi del significat.

D'altra banda, l'assignatura, atès que versa sobre lingüística general, tampoc no analitza o descriu globalment o parcialment cap llengua en concret, ni fa un estudi tipològic ni comparatiu de diverses llengües, encara que sovint recorre a l'exemplificació amb dades empíriques del català o d'altres llengües amb la voluntat d'assenyalar l'abast i l'aplicació de determinats conceptes, o simplement per tal de fer-los més entenedors.

Finalment, malgrat l'ús de l'aparell formal característic de la lingüística, el referent del curs són les llengües naturals, fet que exclou el tractament tant del llenguatge animal com dels llenguatges formals o artificials.

Amunt

 

L'estructura de les llengües comença amb una unitat que planteja el lloc de la Lingüística Cognitiva en les teories lingüístiques contemporànies, en especial, per oposició al paradigma generativista que és tractat breument al final d'Introducció a les ciències del llenguatge. Ara bé, L'estructura de les llengües no consisteix pròpiament en la prolongació o l'aprofundiment dels continguts d'Introducció a les ciències del llenguatge, sinó que en complementa els plantejaments. Així, mentre que a Introducció a les ciències del llenguatge l'objecte principal és el llenguatge com a capacitat comunicativa i la lingüística com a ciència o conjunt de disciplines que estudien el llenguatge, L'estructura de les llengües se centra en l'estudi de la gramàtica (en sentit ampli) de la llengua, és a dir, en el nucli de la teoria lingüística. Ambdues assignatures són fonamentals en el pla d'estudis perquè estableixen les bases per a l'estudi de les assignatures més específiques que aborden la llengua en qualsevol dels seus aspectes concrets.

En particular, els coneixements que s'introduiexen en L'estructura de les llengües es desenvolupen i aprofundeixen en les assignatures següents: Sintaxi catalana, Llengua catalana: fonètica, fonologia i morfologia i Llengua catalana: semàntica i lexicologia.

El component metodològic de l'assignatura també resulta cabdal en les assignatures que tracten de la variació lingüística des del punt de vista temporal (Gramàtica històrica catalana) o espacial (Dialectologia catalana) i per a les que aborden aplicacions concretes de la llengua, com Assessorament i serveis lingüístics, Llengua catalana i tecnologies digitals, Tecnologies del llenguatge, LexicografiaAdquisició i aprenentatge de la llengua catalana. Així mateix, els continguts de l'assignatura són útils o, si més no, tenen interès, per a assignatures que tracten la llengua des d'aspectes socials, com Sociolingüísitca catalana i Política i planificació lingüístiques.

Amunt

El coneixement dels aspectes fonamentals de la lingüística i, concretament, de la gramàtica abracen bona part de les sortides professionals que tenen la llengua per objecte de treball o com a instrument principal. Els coneixements bàsics de l'assignatura resulten imprescindibles per a qualsevol de les professions que requereixen la comprensió mínima dels fets lingüístics o l'actuació específica sobre la llengua des de qualsevol perspectiva:

- En el camp de les indústries de la llengua, els coneixements de l'assignatura són imprescindibles en àmbits com l'assessorament lingüístic (editorials, mitjans de comunicació, institucions i empreses), la planificació i la dinamització lingüístiques (estandardització lingüística, difusió de l'ús de la llengua), l'aplicació de la llengua a les noves tecnologies (informàtica, telecomunicacions, traducció automàtica, síntesi de veu, etc.), l'estudi i el tractament de les patologies del llenguatge, etc. Aquests coneixements resulten igualment profitosos en activitats que exploten els recursos gramaticals de la llengua, com la creació literària, el periodisme o la publicitat.

- En el terreny de la docència, els coneixements de l'assignatura formen part de l'ensenyament de llengües, de la lingüística o de la gramàtica de qualsevol llengua. Aquests coneixements no deixen de tenir un paper central en l'ensenyament i la pràctica filològics no específicament gramaticals, en un camp que abraça des de l'edició de textos a la retòrica i als estudis i la crítica literaris.

En el terreny de la investigació lingüística, els coneixements de l'assignatura esdevenen essencials en àmbits com la lingüística teòrica (modelització abstracta del comportament de la llengua) o la lingüística descriptiva (anàlisi empírica de les manifestacions de la llengua).

Amunt

No es requereixen coneixements universitaris previs per a cursar aquesta assignatura. En tot cas, és útil estar familiaritzat amb la matèria a nivell preuniversitari i, també, haver cursat l'assignatura Introducció a les ciències del llenguatge.

 

Amunt

És recomanable haver superat l'assignatura Introducció a les ciències del llenguatge.

Amunt

Competències generals que es treballen en l'assignatura amb els seus objectius respectius

Específiques

 

1. Establiment de relacions entre coneixements i models teòrics dintre i fora de la disciplina.

1.1. Comparar i relacionar models i posicions teòriques diferents dintre de la disciplina, fer-ne un ús productiu i respectar la pluralitat d'aproximacions teòriques i metodològiques als objectes d'estudi.

1.2. Relacionar els coneixements de la disciplina amb altres camps del saber.

 

2. Identificació, en un estudi o treball sobre la llengua, del seu marc, els seus antecedents teòrics i les seves aportacions originals.

2.1. Conèixer els principals corrents teòrics i metodològics de l'estudi de la llengua.

2.2. Conèixer les característiques de les principals línies de reflexió sobre el llenguatge i el significat.

 

3. Anàlisi de textos en català i/o en altres llengües en els diferents nivells estructurals.

3.1. Saber quins són els nivells d'anàlisi interna d'una llengua, quins en són els objectius i les aplicacions, i quines categories i mètodes d'anàlisi es fan servir.

3.2. Identificar les relacions de significat que s'estableixen entre les diverses unitats lingüístiques i saber analitzar-les dintre d'un determinat marc teòric.

3.3. Saber com s'analitza l'estructura de les oracions i saber-ho fer per al català, d'acord amb un marc teòric o metodològic determinat.

3.4. Analitzar les relacions entre les produccions lingüístiques i el context.

3.5. Saber com s'analitza l'estructura formal i significativa de les paraules d'un text i els processos de creació lèxica i saber-ho fer per al català.

3.6. Saber com s'estudien i s'analitzen la comprensió i la producció dels sons del llenguatge i saber-ho fer per al català.

 

Transversals

 

1. Exercici de l'anàlisi i la síntesi.

1.1. Sintetitzar idees i argumentacions relacionades amb els objectes d'estudi de la disciplina, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.

 

2. Resolució de problemes i formulació de preguntes.

2.1. Resoldre problemes rellevants a la disciplina amb criteri i de manera efectiva, tot identificant, analitzant i definint els elements significatius.

 

Objectius específics per mòdul

Mòdul 1. Teories lingüístiques contemporànies.

Comprendre quin és l'objectiu d'una teoria lingüística.

Saber situar el corrent de la lingüística cognitiva en la història més recent de la lingüística.

Conèixer els fonaments filosòfics i psicològics més importants del corrent de la lingüística cognitiva, especialment per contraposició al paradigma generativista.

Assolir una perspectiva adequada per a l'estudi de les relacions entre el llenguatge i el pensament i per a l'estudi de la lingüística des d'una perspectiva cognitivista.

 Mòdul 2. Semàntica

Comprendre els mecanismes de la categorització (formació de categories mentals) a partir de la teoria dels prototips i els conceptes de nivell bàsic. 

Relacionar el significat dels mots amb la manera de categoritzar la realitat. 

Identificar les relacions bàsiques de significat que s'estableixen entre els mots segons la correspondència entre forma i significat  (monosèmia, polisèmia i homonímia), l'afinitat o la incompatibilitat semàntiques (sinonímia i antonímia) i la jerarquia de significats (hiponímia). 

Presentar la naturalesa dual del signe lingüístic (d'arrel saussuriana) i la distinció entre lexema i forma de paraula. 

Descobrir el paper de les figures del pensament, concretament la metàfora i la metonímia, en la configuració del llenguatge, i descriure'n els mecanismes generals.

Descriure el canvi semàntic com un procés evolutiu en què intervenen la metàfora i la metonímia.

Mòdul 3. Sintaxi

Definir la sintaxi posant en relleu la relació íntima entre estructura sintàctica i estructura conceptual.

Entendre l'oració, com a unitat màxima de la sintaxi, des d'una perspectiva funcional, categorial i lineal.

Analitzar l'estructura funcional de l'oració en els seus vessants sintacticosemàntic (funcions semàntiques o papers temàtics) i morfosintàctic (funcions gramaticals: predicats, participants o arguments i adjunts), i posar-la en relació amb els esquemes d'esdeveniment que la condicionen.

Analitzar l'estructura categorial de l'oració com una organització jeràrquica, identificar les categories gramaticals i estudiar el processos de gramaticalització, i descriure la composició prototípica dels sintagmes.

Analitzar l'estructura lineal de l'oració segons l'ordre de mots marcat o no marcat i comprendre la variació d'aquest ordre en funció del dinamisme comunicatiu i el valor informatiu dels constituents oracionals.

Mòdul 4. Morfologia

Presentar la morfologia lingüística i el seu objecte d'estudi.

Identificar els conceptes bàsics referits a l'estructura interna dels mots (morfemes, morfs i al·lomorfs) i classificar els constituents morfològics segons la seva autonomia (morfemes lliures i lligats) i el seu contingut semàntic (bases i afixos).

Descriure els principals processos morfològics segons el resultat que atenyen: flexió, derivació i composició.

Analitzar morfològicament els mots per poder-ne determinar l'estructura de constituents.

Comprendre els processos de canvi morfològic (canvis fonològics, analogia i gramaticalització) en què la morfologia s'interrelaciona amb altres nivells lingüístics.

Mòdul 5. Fonètica i fonologia

Conèixer l'alfabet fonètic internacional (AFI), saber aplicar-lo a la transcripció fonètica i poder classificar els sons des del punt de vista articulatori partint dels criteris de l'AFI.

Dominar els conceptes bàsics de la fonologia i la seva metodologia.

Familiaritzar-se amb les restriccions fonètiques, prosòdiques i morfològiques relacionades amb les alternances fonològiques.

Ser capaç d'aplicar les hipòtesis explicatives de la fonologia general a la comprensió dels processos fonològics.

Amunt

Mòdul 1. Teories lingüístiques contemporànies.

Presenta la lingüística cognitiva, situant-la en el panorama lingüístic actual i en el context de la ciència cognitiva, i n'introdueix les bases i els principis teòrics elementals.

 Mòdul 2. Semàntica

Descriu les principals relacions semàntiques dels mots, posa en relació el significat dels mots amb els processos cognitius de categorització basats en la teoria dels prototips i en les categories del nivell bàsic, i analitza el funcionament de les figures del pensament, així com els processos de canvi semàntic.

 Mòdul 3. Sintaxi

Tracta la sintaxi com la interacció de les estructures sintàctica i conceptual i n'analitza la unitat superior, l'oració, des d'una triple perspectiva: categorial (tipus i configuració de constituents: categories i sintagmes), funcional (valors i relacions semanticosintàctiques i morfosintàctiques dels constituents d'acord amb un esquema d'esdeveniments), i lineal (disposició dels constituents d'acord amb el dinamisme comunicatiu).

 Mòdul 4. Morfologia

Defineix els conceptes bàsics de morfema (que pot ser lliure o lligat), morf i al·lomorf; analitza els processos morfològics segons si el resultat és una forma de paraula (flexió) o un nou lexema (derivació); descriu les paraules complexes i n'analitza els components segons si són portadors del contingut semàntic (bases: arrels i temes), si s'adjunten a les bases (afixos: prefixos, sufixos, infixos i circumfixos), o bé cap de les dues coses (clítics); descriu les paraules compostes i les classifica segons la relació entre components (compostos determinatius o coordinatius) i la manca o no de nucli semàntic (compostos exocèntrics o endocèntrics); dóna les bases de l'anàlisi morfològica i la seva aplicació a la flexió, la derivació i la composició; i finalment tracta els processos del canvi morfològic (canvi fonètic, analogia i gramaticalització).

 Mòdul 5. Fonètica i fonologia

Presenta l'estudi dels sons i distingeix entre la fonètica (que n'estudia les propietats físiques) i la fonologia (que n'estudia la funció lingüística), introdueix la classificació dels sons o segments d'acord amb l'AFI, tracta dels trets suprasegmentals i dóna compte de la combinació dels sons i els processos fonològics. 

MOLT IMPORTANT:  NO són objecte d'estudi en aquest curs els continguts de Fonètica i fonologia des de l'apartat 2.4 (inclòs) en endavant. Per tant, només seran objecte d'estudi i avaluació els continguts fins a l'apartat 2.3 (inclòs).

Amunt

L'estructura de les llengües PDF
1. Introducció als sons de la parla Audiovisual
2. Introducció als sons vocàlics i consonàntics Audiovisual
3. La síl·laba Audiovisual
4. Els sons vocàlics Audiovisual
5. Els sons oclusius Audiovisual
6. Els sons fricatius Audiovisual
7. Els sons nasals Audiovisual
8. Els sons laterals Audiovisual
9. Els sons ròtics Audiovisual
Introducción a la Lingüística Cognitiva Llibre-manual

Amunt

Llistat dels materials didàctics utilitzats

L'assignatura té com a material didàctic l'obra en paper coordinada per Salvador Climent i Jaume Mateu, L'estructura de les llengües, que subministra la UOC al principi del curs.

Característiques específiques del material didàctic

El material didàctic és el suport docent de l'assignatura. Fa una exposició graduada dels continguts, complementada amb quadres i esquemes, i planteja activitats perquè l'estudiant pugui comprovar el grau de comprensió i domini dels coneixements adquirits. Així mateix, presenta un recull de la terminologia específica de cada mòdul, perquè l'estudiant pugui aclarir o ampliar els conceptes exposats, i una relació de la bibliografia essencial perquè l'estudiant pugui contrastar l'enfocament del material i pugui resoldre dubtes més específics.

El plantejament del curs està orientat de manera que es pugui seguir i superar utilitzant bàsicament el material docent subministrat per la UOC. Tanmateix, la dinàmica docent universitària fa aconsellable la utilització puntual de bibliografia de suport. Lògicament, com en qualsevol estudi, també faran ús de la bibliografia complementària els estudiants que desitgin aprofundir en els temes tractats.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.

 

Amunt