• Descripció

Qui som? Totes les cultures, i la catalana no n'és una excepció, s'han plantejat aquesta pregunta a partir de la modernitat, que comporta enormes transformacions socials i culturals. En el cas català, les circumstàncies històriques i polítiques han donat peu a una rica i profunda reflexió sobre la identitat col·lectiva -sobre qui som, com som i de quina manera ens projectem cap a futur- que s'ha traduït en una cabdal producció assagística dins la literatura catalana. En aquesta assignatura explorarem les maneres com alguns textos assagístics han contribuït a construir o problematitzar la identitat catalana, tant pel que fa al conjunt de la comunitat cultural com als diferents territoris que la componen. Hi treballarem els principals aspectes teòrics dels conceptes d'identitat i nació, resseguirem les diferents etapes històriques en la construcció de la identitat catalana moderna, examinarem les interseccions entre la nació i altres formes d'identitat com ara el gènere i la sexualitat i reflexionarem com s'ha abordat la qüestió de l'alteritat a partir de l'impacte de la immigració. 

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

• Camps professionals en què es projecta

Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura i la cultura. Més enllà de la recerca i de les professions estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura, s'obren nous camins en els mons editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la seva correcció o traducció), periodístic (col·laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), administratiu (organització de certàmens culturals, organització i comissariat d'exposicions), publicitari, etc.

Tenint en compte que els principals actius necessaris per a la inserció laboral de l'especialista en estudis catalans (llengua, literatura i cultura) són: una sòlida formació teòrica en llengua i literatura, la capacitació per treballar amb eines informàtiques, un alt nivell de competència en la construcció de textos, la facilitat per treballar en equip i la capacitat d'aprenentatge continu i d'adaptació a les noves situacions i necessitats, l'assignatura La identitat catalana en els seus textos en particular i els estudis de Llengua i Literatura Catalanes en general ajuda a fornir els estudiants de molts d'aquests recursos tan valuosos.

A aquests coneixements i habilitats, a més, cal sumar-los també el bagatge cultural que donen l'hàbit i el gust per la lectura, l'aptitud per al pensament abstracte, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, la capacitat analítica i crítica, etc. que són necessàries en moltes professions dels nostres dies.

• Coneixements previs

• Informació prèvia a la matrícula

• Objectius i competències

En l'assignatura La identitat catalana en els seus textos esperem que assolireu les següents competències i objectius d'aprenentatge del grau de Llengua i Literatura Catalanes:

Competències especifiques

CE 2. Establiment de relacions entre coneixements i models teòrics dintre i fora de la disciplina

• 2.4 Conèixer els principals corrents de pensament de les ciències humanes i socials, i les principals teories crítiques i culturals amb una consciència de la seva evolució dintre de contextos culturals específics.

CE 9. Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural

• 9.3  Entendre com els textos participen en els processos de construcció d'identitat en la cultura catalana.

CE 13. Comprensió i anàlisi de la relació entre cultura i identitat

• 13.3. Comprendre i analitzar els processos de construcció de les identitats mitjançant la cultura, i els contenciosos simbòlics que impliquen aquests processos.
• 13.4. Comprendre i analitzar la relació entre discurs, cultura i identitat.
• 13.5. Comprendre i analitzar els contextos de construcció de la identitat en la cultura catalana.

CE 14. Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana

• 14.4. Comprendre i analitzar els processos de reproducció cultural.
• 14.6. Comprendre i analitzar els processos de dominació i resistència en la cultura i els seus efectes en la producció i recepció de significats culturals.
• 14.8. Comprendre que la posició social dels individus, les desigualtats d'accés a les diferents formes de capital i el paper de les institucions intervenen en els processos de reproducció cultural, de dominació i resistència, i d'intercanvi, distribució i recepció de la cultura, com també en la creació de significats culturals.
• 14.9. Comprendre i analitzar la dimensió espacial (local/nacional/global, moviments demogràfics, construcció i representació de l'espai, etc.) dels processos de reproducció cultural, de dominació i resistència, d'intercanvi, distribució i recepció de la cultura, i de creació de significats culturals.

CE 15. Anàlisi crítica de textos, productes i pràctiques culturals

• 15.3. Analitzar com els textos literaris i audiovisuals i altres productes culturals reflecteixen, influeixen i participen en els processos de construcció de la subjectivitat i la identitat, especialment pel que fa al gènere, la sexualitat, la nació o la classe.
• 15.4. Analitzar les formes en què els textos literaris i audiovisuals i altres productes culturals són un efecte i participen de les relacions de poder i de les lluites ideològiques per l'hegemonia.
• 15.6. Analitzar els diferents tipus de textos i productes a partir d'una comprensió dels processos narratius, gèneres i maneres de representació que intervenen en la seva creació o producció. 

Competències transversals

CT 5. Resolució de problemes i formulació de preguntes

• 5.2. Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, i aplicar de manera crítica mètodes, marcs conceptuals i recursos apropiats per a explorar i respondre les preguntes.

CT 8. Actualització permanent i adaptació a noves situacions

• 8.2. Aprendre i actualitzar-se permanentment a partir de la reflexió sobre el propi aprenentatge i en funció de les pròpies necessitats personals i professionals, presents i futures. 

• Continguts

Hem organitzat els continguts d'aquesta assignatura en cinc blocs: una introducció teòrica seguida de quatre parts en què es treballen diversos períodes i dimensions de la identitat, a partir de l’anàlisi dels principals textos assagístics catalans en què s’aborda la identitat catalana. Començarem analitzant la formulació de grans projectes de construcció nacional a partir del segle XIX fins a la Guerra Civil, i seguirem amb la ruptura que suposa el règim franquista, que dona peu a un intens procés introspectiu de redefinició de la identitat nacional als diferents territoris que componen la comunitat cultural catalana. A continuació veurem com en la postmodernitat es qüestiona la mateixa idea d’identitat nacional, es transita cap al sobiranisme i la catalanitat es vincula a la desconstrucció de la identitat que promouen discursos com el feminisme o la teoria queer. Finalment, explorarem la relació entre identitat i alteritat en els principals assaigs que reflexionen sobre la immigració a Catalunya. Entre els autors que analitzarem hi ha els següents: Enric Prat de la Riba, Jaume Vicens Vives, Joan Fuster, Josep Melià, Josep Ferrater Mora, Isabel-Clara Simó, Xavier Rubert de Ventós, Francesc Candel o Najat El Hachmi.

Cada bloc consisteix en l'estudi i discussió de textos teòrics i assaigs catalans que us oferiran una visió general sobre la complexitat del procés de construcció de la identitat nacional catalana a través d’aquests textos. Tant les lectures com les activitats que us proposem estan enfocades perquè, tot qüestionant-vos nocions preconcebudes, arribeu a una nova percepció de la complexitat de la qüestió de la identitat en qualsevol de les seves formes i expressions. L’assignatura, d’altra banda, també us proporciona una oportunitat per treballar el gènere literari de l’assaig.

Els blocs en què s’estructura aquesta assignatura són els següents:

1. Introducció: Com estudiem les identitats?
2. Els grans projectes de construcció nacional: La modernitat exultant
3. Crisi i reconstrucció de la modernitat: Qui som?
4. Postmodernitat: Identitats líquides
5. La diferència i l'alteritat

Els materials d'aprenentatge de l'assignatura consisteixen en un dossier de lectures que segueix el mateix esquema i que està, doncs, organitzat en cinc blocs. El dossier amb les lectures obligatòries es troba a l'aula virtual (Materials i fonts d'informació) i consisteix en un recull de textos teòrics i analítics precedits d'una introducció a càrrec d’Ernest Carranza. Us aconsellem que llegiu els articles del recull tenint sempre ben present la introducció d’Ernest Carranza, ja que el seu text us ajudarà no només a contextualitzar millor les lectures seleccionades, sinó també a tenir una visió de conjunt de la nostra assignatura. 

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els continguts d'aquesta assignatura es transmeten a l'estudiant mitjançant uns recursos d'aprenentatge disponibles a l'aula, i que són els següents:

Bloc 1: Introducció

• Hall, Stuart (2003 [1996]). "Introducción: ¿quién necesita 'identidad'?", a Cuestiones de identidad cultural, editat per Stuart Hall y Paul Du Gay, traduït per Horacio Pons, Buenos Aires: Amorrortu Editores, pp. 13-39.
• Guibernau, Montserrat (2010). "Capítol primer. Què és la identitat nacional", a La identitat de les nacions, traducció de M. Lluïsa Parés, Barcelona: Dèria, pp. 35-74.
• Castells, Manuel (2003). "Capítol 1: Paradisos comunals: identitats i sentit en la societat xarxa", a L'era de la informació: economia, societat i cultura, volum 2 (El poder de la identitat), traduït per Marta García Madera, Barcelona: Editorial UOC, pp. 29-36. 
• Badiou, Alain (2006). "La potencia de lo abierto: Universalismo, diferencia e igualdad", transcripció de la ponència al congrés La potencia de lo abierto: universalismo, ciudadanía y emancipación (II), traduït per Juan Mari Mendizabal i Mercedes Camblor, Donostia: Arteleku.

Bloc 2: Els grans projectes de construcció nacional: La modernitat exultant

Textos teòrics

• Anderson, Benedict (2005). Comunitats imaginades: Reflexions sobre l'origen i la propagació del nacionalisme, traduït per M. Àngels Giménez, Catarroja: Afers, pp. 19-26, 27-30, 40-45, 51-67.
• Gellner, Ernest. "Definiciones" i "La sociedad industrial", a Naciones y nacionalismo, traduït per Javier Setó, Madrid: Alianza, 1988 (1983), pp. 13-20, 35-57.
• Guibernau, Montserrat (1999). "Estat i nació", a Nacions sense estat: Nacionalisme i diversitat en l'era global, traducció de M. Lluïsa Parés, pp. 29-58. Barcelona: Columna. 
• Hobsbawm, Eric (1988 [1983]). "L'invent de les tradicions", a L'invent de la tradició, editat per Eric Hobsbawm i Terence Ranger, traduït per Mercè Coll i Hortènsia Curell, Vic: Eumo, pp. 13-25.

Lectures primàries

• Prat de la Riba, Enric (1990 [1906]). La nacionalitat catalana. Pàgs. 41-50 ("La gènesi del nacionalisme"); 84-85 ("La idea de nacionalitat"); 95-105 ("El nacionalisme polític"); 115-118 ("Acabament"). Tercera edició. Barcelona: Edicions 62.
• AA.DD. (1936). "Missatge als mallorquins", a Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, tom XVIII (1936), editat per Antoni Maria Alcover, pp. 107-111.
• AA.DD. (1936). "Resposta als catalans", Viquitexts

Bloc 3: Crisi i reconstrucció de la modernitat: qui som?

Textos teòrics:

• Mira, Joan Francesc (1985). "Pròleg" i "Ídols i tribus", a Crítica de la nació pura: Sobre els símbols, les fronteres i altres assaigs impetuosos. València: Eliseu Climent, pp. 9-38. 
• Lladonosa, Mariona (2013). "Catalanitat(s) als Països Catalans". Mirmanda: Revista de cultura, 8, pp. 10-23.
• Jeffrey Alexander (2017), "Trauma cultural e identidad colectiva", a La creatividad social: Narrativas de un concepto actual, editat per Celso Sánchez Capdequí, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, pp. 315-343.

Lectures primàries: 

• Vicens Vives, Jaume (2013 [1960]). Notícia de Catalunya. Barcelona: Edicions 62.
• Fuster, Joan (2010 [1962]). "Introducció", "La dualitat insoluble" i "Provincianisme i provincialisme", a Nosaltres, els valencians, Barcelona: labutxaca, pp. 11-22, 121-130, 243-252. 
• Melià, Josep (1990 [1977])."El fet nacional illenc", "Una reflexió política", a La nació dels mallorquins, Palma: Editorial Moll, pp. 228-239, 295-302.  

Bloc 4: Postmodernitat: Identitats líquides

Textos teòrics:

• Zygmunt Bauman (2011). "De peregrino a turista, o una breve historia de la identidad", a Stuart Hall y Paul Du Gay, eds., Cuestiones de identidad cultural, Buenos Aires: Amorrortu Editores, pp. 40-68.
• Zygmunt Bauman (2017 [2000]). "Prólogo: Acerca de lo moderno y lo líquido", a Modernidad líquida, México: Fondo de Cultura Económica, pp. 7-22.
• Maestre, Antoni (2019). "Repensar els estudis catalans des de la teoria queer", dins: Cristina Martínez Tejero i Santiago Pérez Isasi, eds., Perspetivas críticas sobre os estudos ibéricos. Venècia: Edizioni Ca'Foscari, 2019. p. 175-199. 
• Anne McClintock (1993). "Family Feuds: Gender, Nationalism and the Family". Feminist Review, 44, pp. 61-67.
• Montserrat Palau (2010). "La ben plantada colonitzada: dones i qüestió nacional catalana". Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura: revista de recerca humanística i científica, 21, p. 79-92.

Lectures primàries:

• Xavier Rubert de Ventós (2014). Catalunya: De la identitat a la independència. Barcelona:Grup 62 (fragments)
• Maria Aurèlia Capmany (2000 [1976]). "Contra qui lluita la dona?", a El llarg viatge de les dones: Feminisme a Catalunya, Barcelona: Edicions 62, pp. 217-220.
• Isabel-Clara Simó (2000). Carta al meu nét: Sobre el nacionalisme, Barcelona: Columna (fragments).
• Joan-Pau Jordà et al. (2016). "Paraules preliminars" i "El debat", a Somnis compartits: La identitat mallorquina a debat, Palma: Documenta Balear, pp. 13-15 i 105-122. 
• Antoni Rico (2013). No tots els mals vénen d'Almansa, Lleida: El Jonc, pp. 23-32 i 91-98

Bloc 5: La diferència i l'alteritat

Textos teòrics:

• Salvador Cardús (2009). Tres metàfores per pensar un país amb futur: Discurs de recepció com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
• Salvador Cardús (2007). "La immigració com a lloc de memòria nacional", Ausa, 23: 159, pp. 7-13.
• Stewart King (2005). Escribir la catalanidad: Lengua e identidades culturales en la narrativa contemporánea de Cataluña. Pàgines 1-7 (Introducció). Rochester: Támesis. 
• Andreu Domingo (2014). Catalunya al mirall de la immigració: Demografia i identitat nacional. Barcelona: L'Avenç, pp. 9-16; 307-316.

Lectures primàries: 

• El Hachmi, Najat (2004). Jo també soc catalana (fragments). Barcelona: Columna.
• Francesc Candel (2010 [1964]). Els altres catalans, edició no censurada a càrrec de Jordi Amat, Barcelona: Edicions 62.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

• Consulta del model d'avaluació