• Descripció

Literatura i cultura del Barroc i de la Il·lustració és una assignatura panoràmica que aborda la producció, difusió i recepció de textos escrits en els segles XVII i XVIII. L'assignatura vol aprofundir en l'estudi de la literatura catalana d'època moderna centrant-se en aspectes que posen en relació la realitat social i política i les produccions literàries del període del Barroc i la Il·lustració, un període marcat pels enfrontaments polítics i bèl·lics amb la monarquia hispànica (amb dos conflictes altament rellevants, com són la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió) i pel seguit de canvis socials, culturals i científics que comporten la fi progressiva de l'Antic Règim i el pas a la contemporaneïtat.

En l'àmbit literari, el període es caracteritza per una producció escrita notable, amb l'auge tant de la literatura pública (relacions de successos, plecs solts, literatura festiva, etc.) com de la privada (memòries, dietaris, cartes, etc.). També assistim a la irrupció de la figura autorial femenina. Aquest període del Barroc a la Il·lustració incorpora també els corrents emergents i els models presents en les literatures circumdants i es fa ressò àmpliament de les tensions socials i polítiques del moment, bé que amb dificultats per accedir a la impremta i a una circulació més fluïda.

L'assignatura vol posar l'atenció sobre un seguit de tipologies textuals i gèneres literaris que, tradicionalment han rebut poca atenció per part dels historiadors de la literatura, com és el cas de la historiografia, la protopremsa, les múltiples formes de la propaganda política, l'epistolografia i la memorialística. L'objectiu és convidar l'estudiant a reflexionar sobre l'interès d'aquests gèneres i proporcionar-li les eines conceptuals i les claus interpretatives per copsar el seu valor literari. Al mateix temps, l'estudi d'aquests gèneres ha se servir per conèixer d'una forma propera la realitat quotidiana de la societat catalana del seu temps, i per entendre alguns dels principals mecanismes de representació literària que la dita societat consolida durant el període.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura completa el discurs i la pràctica iniciats amb l'assignatura Literatura catalana moderna, i hi és prioritari l'anàlisi de les produccions textuals des de la perspectiva sociohistòrica. Així, d'acord amb els seus continguts i procediments, Literatura i cultura del Barroc i de la Il·lustració es relaciona sobretot amb la història, la cultura, l'estètica, l'art i la literatura europeus de la mateixa època, així com amb amb altres camps com ara la llengua o l'edició de textos.

• Camps professionals en què es projecta

Professionalment l'assignatura es projecta bàsicament en els camps de la recerca, l'edició, la comentarística i la difusió. Pel tractament que s'hi fa, s'orienta no només al treball individual sinó també a la participació en equips d'investigació i, sobretot, grups interdisciplinaris (història i filologia, especialment). D'altra banda, es tindrà també una especial consideració als aspectes que puguin incidir en els terrenys de l'ensenyament o la divulgació de la Literatura Moderna.

• Coneixements previs

No cal tenir coneixements previs sobre aquesta àrea d'estudi.
El grau de domini de la llengua escrita (expressió i normativa) es tindrà en compte en aquesta matèria, com en totes, des del primer moment. En cas d'estudiants amb dèficits importants se n'informarà el propi estudiant, el seu tutor i el professor responsable de l'assignatura, a fi que li recomanin formacions complementàries en aquest terreny i l'adverteixin que la persistència dels dèficits al final del semestre pot comportar la no superació de l'Avaluació continuada.

• Informació prèvia a la matrícula

És recomanable haver cursat Literatura catalana moderna, però no és imprescindible.

• Objectius i competències

Objectius

1. Conèixer la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana (continuïtats i discontinuïtats en la tradició literària, aspectes estètics i ideològics)
2. Analitzar i comentar críticament obres literàries
3. Relacionar els textos literaris amb la seva realitat social i cultural (la situació sociolingüística, les produccions artístiques, musicals, etc.)
4. Comprendre i analitzar la relació entre cultura i identitat (construcció de la identitat mitjançant la cultura i contenciosos simbòlics implicats)
5. Comprendre i analitzar el paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana (etapes, moviments i actors principals, processos simbòlics)
6. Analitzar críticament textos, productes i pràctiques culturals (normes i perspectives de valoració, condicions materials i institucionals de producció, distribució i consum, aspectes narratius i genèrics, processos de recepció)
7. Fomentar en l'estudiant el contacte directe amb els textos i amb les tècniques i problemes de la seva presentació, única manera de copsar-ne l'essència
8. Conèixer els mecanismes i canals de difusió de l'escriptura femenina al domini de  l'àmbit lingüístic català en època moderna, en consonància amb el que s'esdevé a la resta de la Península Ibèrica i d'Europa
9. Accedir a obres o fragments d'obres mitjançant els exemples inclosos dins el temari o amb les lectures proposades i plantejar comentaris i anàlisis que permetin copsar, en els textos, els trets esmentats en el temari
10. Desvetllar l'interès de l'alumnat per l'estudi i la lectura de les obres d'un període sovint desatès en els plans docents de secundària

Competències Específiques

1. Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana

1.1. Conèixer les principals obres i autors de la literatura catalana.

1.2. Situar i relacionar obres i autors en el marc de la tradició literària i cultural catalana.

2. Anàlisi i comentari crític d'obres literàries

2.1. Anàlisi crítica de textos literaris representatius d'un període, moviment o autor

2.2. Analitzar textos a partir d'una comprensió de les convencions dels diferents gèneres literaris.

3. Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural

3.1. Comprendre i relacionar la creació literària amb els processos sociolingüístics de la llengua catalana.

4. Coneixement de les relacions que estableixen amb les llengües els diferents grups socials: funcions socials i funcions comunicatives

4.1. Saber relacionar gèneres i moviments literaris i artístics amb qüestions sociolingüístiques i amb els usos del català.

5. Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana

5.1. Conèixer les etapes i els moviments principals de la història de la cultura catalana, i els seus actors més importants, així com l'evolució històrica dels diversos processos simbòlics i culturals en el context específic de la cultura catalana.

Competències transversals

6. Exercici de l'anàlisi i la síntesi

6.1. Sintetitzar idees i argumentacions relacionades amb els objectes d'estudi de la disciplina, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa. 

• Continguts

El curs s'estructura en quatre unitats, que aborden l'estudi de diverses tipologies textuals: la literatura política (en prosa i en vers) i la literatura del jo o els escrits privats: memorialística i epistolografia, principalment, amb el tractament transversal de l'escriptura de ploma femenina.

1. Publicística de guerra

2. Literatura festiva 

3. Memorialística

4. Literatura de la quotidianitat

Es pot accedir a les lectures obligatòries i recomanades de cada unitat a partir de la descripció de les unitats 1 a 4 que hi ha a l'Aula Virtual.

Unitat 1. Literatura de guerra

Lectures obligatòries (d'acord amb l'ordre recomanat de lectura):

• Miralles, Eulàlia (2021). «Presentació», dins Versos per vèncer. Poesia de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Barcelona: Barcino, p. 9-61.

• Vall-Solaz, Francesc Xavier. «La guerra de Successió en el teatre i la poesia catalans de l'època». Manuscrits. Revista d'Història Moderna 33, 2015 139-174.

Bibliografia complementària

• Valsalobre, Pep. "Mòdul 5. Les cultures del barroc i de l'il·luminisme", dins Literatura catalana moderna. 

• Albert Rossich (1997): «És vàlid avui el concepte de Decadència de la cultura catalana de l'edat moderna?». Manuscrits: revista d'història moderna, 15  (p. 127-134), ISSN 0213-2397.

Unitat 2. Literatura festiva

Lectures obligatòries

• Campabadal i Bertran, Mireia (2003). «El carnestoltes a la Barcelona de l'Edat Moderna:cultura cívica, tradició literària i transgressió social». Quaderns d'Història, 9, 109-132.
• Bonaventura, Montserrat (2011). «L'emblemàtica commemorativa. Un gènere que abandona els llibres per incorporar-se a la bullícia de l'espai públic i de les celebracions», dins Del Cinccents al Setcents, tres-cents anys de literatura catalana / coord. por Eulàlia Miralles, 2011, ISBN 978-84-937162-5-7, págs. 401-437
• Valsalobre, Pep (2012). «La 'Signora Letteratura' i 'Madame Politique' es troben al Carnaval amb el poeta Francesc Fontanella: una doble lectura de les festes de 1647», dins Sònia Boadas (ed.), Literatura en la Guerra de Treinta Años, Vigo: Editorial Academia del Hispanismo, p. 109-127.
• Rossich, Albert (2018). «Un poema visual falsament atribuït a Francesc Vicent Garcia (1614)». eHumanista/IVITRA 14 (2018): 187-200.

Lectures complementàries

• Grilli, Giuseppe (1983). «Excés d'oralitat i carnaval a la cultura urbana entre manierisme i barroc», dins Miscel·lània Pere Bohigas, 3, Barcelona : Abadia de Montserrat, 1983 (p. 309-357).
• Miralles, Eulàlia (2009). «Per a una lectura de "L'ambaixada del príncep Licomandro a l'emperador de Bugia" de Francesc Fontanella», Fontanellana: estudis sobre l'època i l'obra de Francesc Fontanella (1622-1683/85) / coord. por Gabriel Sansano i Belso, Pep Valsalobre, ISBN 978-84-92707-19-5, págs. 271-301.
• Martínez Pereira, Ana (2018). «Deleites del Parnaso. La poesía gráfica en la edad moderna española: inventario y paradigma», eHumanista/IVITRA 14 (2018): 161-174

Unitat 3. Memorialística

Lectures obligatòries:

• Valsalobre, Pep. "3. Literatura memorialística", dins Literatura didàctica i literatura memorialística.
• Figueras, Narcís; Miralles, Eulàlia, "Les memòries personals: entre la història i la literatura", Plecs d'història local, 142, 2011, 2-4.
• Miralles, Eulàlia, "La literatura memorialística. La imatge de Barcelona en els segles XVI-XVIII", dins E. Miralles ed., Del Cinccents al Setcents. Tres-cents anys de literatura catalana, Bellcaire d'Empordà, Ed. Vitel·la, 2010, 179-221.
• Miralles, Eulàlia, "De las aulas universitarias a la red. Un proyecto innovador aplicado al aprendizaje y difusión de la literatura catalana barroca", dins IN-RED 2017: III Congreso Nacional de Innovación Educativa y Docencia en Red, València: Editorial Universitat Politècnica de València, 2017

Lectures complementàries:

• Jané, Oscar; Miralles, Eulàlia; Fernàndez, Ignasi (ed.).  Memòria personal. Una altra manera de llegir la història, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2013.
• Jané, Oscar i Poujade, Patrice (eds.): Memòria personal. Construcció i projecció en primera persona a l'Època Moderna. Madrid. Casa de Velázquez, 2015.

Unitat 4. Literatura de la quotidianitat

Lectures obligatòries:

• Creixell, Rosa. «Els passatemps i les festes a l'època del Baró de Maldà», dins Pensar i interpretar l'oci: Passatemps, entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900 / coord. por Teresa-M. Sala, 2012, ISBN 978-84-9168-053-6, págs. 51-68. 
• Miralles, Eulàlia, "La literatura memorialística. La imatge de Barcelona en els segles XVI-XVIII", dins E. Miralles ed., Del Cinccents al Setcents. Tres-cents anys de literatura catalana, Bellcaire d'Empordà, Ed. Vitel·la, 2010, 179-221.
• Serra, Maria Rosa (2017). «Establiments comercials i fires en la poesia de Pau Puig». SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, núm. 10/desembre 2017/pp. 257-272.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Recursos d'aprenentatge i eines de suport

Es treballarà mitjançant la lectura de la bibliografia proposada per a cada unitat, així com de textos literaris i articles crítics sobre el període que l'alumne podrà trobar a l'Aula Virtual.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

• Consulta del model d'avaluació