Narrativa medieval catalana Codi:  07.543    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.)

L'assignatura Narrativa catalana medieval és un complement imprescindible, per als estudiants de literatura, de la Literatura catalana medieval, en la qual s'han tractat autors i obres cabdals de les nostres lletres més antigues, com són els textos historiogràfics, Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer, Bernat Metge i Ausiàs March.

L'assignatura promet un viatge fascinant per la narrativa catalana des del segle XIII fins al XV. Les obres estudiades van des del desconegut Jaufré fins al divertit Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i l'espectacular Curial e Güelfa. El camí s'atura en la prosa tràgica de Joan Roís de Corella i en el vers misogin de l'Espill de Jaume Roig. S'estudien, doncs, algunes de les obres més importants que ha produït la literatura catalana més antiga.

Amunt

L'assignatura fa un recorregut per la narrativa catalana medieval des de finals del segle XIII fins a la segona meitat del XV. S'hi proposa una visió de conjunt dels autors i les obres més representatives del gènere, independentment de si han estat escrites en vers o en prosa. S'hi estudien dues obres en vers, que cronològicament obren i tanquen l'assignatura: el Jaufré (s. XIII) i l'Espill de Jaume Roig (s. XV). Entre mig, s'hi analitzen les grans obres narratives del segle XV, que han donat gran relleu a les nostres lletres antigues: el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, el Curial e Güelfa i la prosa tràgica de Joan Roís de Corella.

L'estudi de la literatura antiga contribueix a desenvolupar qualitats rares en el món d'avui, però notablement importants per al futur: la capacitat d'entendre i d'explicar la diferència; és a dir, temps, llocs i personatges ben diversos de nosaltres mateixos. De manera particular, la familiarització amb el català antic augmenta el coneixement i el domini que es pugui tenir de la pròpia llengua.

Amunt

La filologia en general i l'estudi de la literatura medieval en particular forneix als estudiants uns instruments intel·lectuals valuosos, que són un benefici indubtable per al seu desenvolupament personal i professional: el domini del llenguatge i del pensament abstracte, la pràctica en la percepció intuïtiva, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, i uns coneixements culturals amplis. Aquests instruments s'estan fent progressivament rars en la nostra societat i són, per tant, un avantatge segur en el món laboral.

Amunt

Com que és un complement de la Literatura catalana medieval, es recomana haver cursat aquesta assignatura. També és convenient haver cursat l'assignatura d'Introducció a la literatura europea, que proporciona un marc europeu que permet contextualitzar millor els aprenentatges de literatura catalana medieval.

Amunt

 Els objectius que es proposa l'assignatura són els següents:

 Objectius:

  • Complementar els coneixements adquirits a l'assignatura de Literatura catalana medieval, on s'ha analitzat la historiografia, Ramon Llull, els intel·lectuals i moralistes, Bernat Metge i Ausiàs March. Les dues assignatures ofereixen una visió panoràmica molt completa de la literatura catalana medieval.
  • Obtenir una visió de conjunt del panorama cultural dels segles XIII al XV a partir de la contextualització dels diversos autors i obres analitzats.
  • Constatar la presència, en l'obra dels escriptors del període estudiat, de la tradició literària que els precedia, i les modificacions i les noves aportacions que van fer a aquesta tradició.
  • Observar i comprendre la complexitat de les relacions, tant literàries com - en molts casos- personals, establertes per aquests autors, que es tradueixen en posicionaments sovint divergents davant d'uns mateixos fets culturals.
  • Obtenir la capacitat de fer una lectura analítica, contextualitzada i relacional dels diversos textos que s'hi estudien.
  • Familiaritzar-se amb les fonts d'informació bibliogràfica més importants.
  • Aprofundir el coneixement de la llengua antiga. La familiarització amb el català antic augmenta el coneixement i el domini que es pugui tenir de la llengua pròpia.

Les competències que es treballen són les següents:

  • Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana.
  • Anàlisi i comentari crític d'obres literàries.
  • Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural.
  • Coneixement de les relacions que estableixen amb les llengües els diferents autors.
  • Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.

Amunt

Mòdul 1: Jaufré

El Jaufré és una obra occitana en vers d'autoria catalana escrita a finals del regnat de Jaume I que connecta amb la narrativa artúrica pels conceptes d'aventura i d'amor que vehicula, que retrobarem després en la novel·la cavalleresca del XV. La perspectiva literària amb què s'analitza l'obra permet relacionar-la amb els models precedents de la poesia trobadoresca -l'èxit de la qual ha convertit la narrativa en una excepció a Occitània- i de la tradició narrativa de Chrétien de Troyes. Així mateix, s'analitza l'empremta que el model treballat per l'autor del Jaufré ha deixat en les cròniques de Bernat Desclot o Ramon Muntaner i en passatges del Tirant lo Blanc o el Curial e Güelfa.

Mòdul 2: La prosa de Joan Roís de Corella

La proposta literària de Roís de Corella, autor de diverses proses mitològiques situables en un espai i en un temps allunyats de la realitat de la seva època, permet la suspensió d'aquesta realitat i, doncs, dels principis morals cristians que la regeixen, de manera que el lector (medieval) pot experimentar pietat per les situacions cristianament immorals que presenten les proses. Una vegada fora de la ficció literària, el retorn a la realitat afavoreix l'extracció de la moral, i la reivindicació de la necessitat d'honestedat, especialment en els personatges femenins. Els paràmetres amb què cal valorar ficció i realitat, doncs, són diferents; d'aquí el conflicte que es planteja a la Tragèdia de Caldesa.

Mòdul 3: Curial e Güelfa

Les dues grans novel·les cavalleresques escrites en català al segle XV, el Curial e Güelfa i el Tirant, es caracteritzen especialment per la versemblança amb què són narrades i per remetre a models cronístics. Aquest és un dels principals trets que comparteixen, si bé no pas l'únic (la trajectòria dels dos protagonistes, per exemple, manté diversos paral·lelismes). Hi ha, alhora, força aspectes que les diferencien.

Així, pel que fa al Curial, obra on es narra l'evolució del protagonista des dels seus orígens fins a l'encimbellament final -passant per la seva relació amb diversos personatges femenins i amb una etapa de penitència en què ha de purgar els pecats que ha comès-, observem que la reflexió sobre la relació entre la realitat històrica i la poetització d'aquesta realitat esdevé un element bàsic per comprendre l'evolució que el personatge segueix.

Mòdul 4: Tirant lo Blanc de Joanot Martorell

En el cas de l'obra de Joanot Martorell, tot i que narri com el Curial les vivències d'un cavaller, la reflexió literària hi té un paper més limitat. En la seva construcció, en canvi, és evident la presència de determinats aspectes de la societat de l'època -reelaborants, evidentment, des d'un punt de vista literari-, com també l'ús d'un nombre considerable de textos savis sobre les qüestions més variades. El resultat d'aquesta elaboració és una obra complexa, on l'element cavalleresc i guerrer es conjuga amb tota naturalitat amb l'element sentimental i amorós i on, a més, podem trobar una gran diversitat de sabers destinats als lectors contemporanis de Martorell.

Mòdul 5: L'Espill de Jaume Roig

L'obra més misògina de la literatura catalana medieval, escrita en vers pel metge Jaume Roig, permet una passejada per la València contemporània, tant des d'un punt de vista social com cultural. És un retrat preciós de la societat medieval, dibuixat amb gran vivacitat, que permet veure el rerefons de cultura escolàstica que apuntala la misogínia de l'autor: la medicina i la teologia són dues disciplines que es complementen a l'hora d'elaborar un discurs sobre la sexualitat i el cos de les dones, que són blasmades de manera contundent. La comèdia i l'estil còmic són dos dels eixos que apuntalen l'èxit de l'obra, escrita per establir una polèmica intencionada amb la literatura contemporània de Joan Roís de Corella, el màxim representant de la prosa d'art que triomfava a la València d'aleshores.

 

L'assignatura gira al voltant de tres grans temes, que es van desenvolupant i analitzant en els cinc mòduls i que ja s'han treballat a l'assignatura de Literatura catalana medieval: el primer és el concepte de literatura, el segon és la importància de la cort i de les tertúlies ciutadanes i el tercer és el paper de l'amor i les dones, el tema literari per excel·lència que ha estat abordat per tots els autors de totes les èpoques.

Amunt

Narrativa catalana medieval Web
Narrativa catalana medieval. Versió impresa del web PDF

Amunt

El material de suport per a l'assignatura és el següent:

Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear, Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1980-85, 10 vols. [Diccionari de la llengua antiga i moderna. Recull variants gràfiques, morfològiques i dialectals. És convenient haver-lo consultat algun cop. És penjat a Internet a l'adreça http://dcvb.iecat.net/]

Costa, M.; Tarrés, M. Diccionari del català antic. Barcelona: Edicions 62 (El Cangur Diccionaris, 260), 1998. [És un petit diccionari manual que igualment pot ser útil; conté taules de paradigmes verbals.]

Bisson, T. N. Història de la Corona d'Aragó. Barcelona: Editorial Crítica (Sèrie General, 8), 1988. [Breu manual d'història; s'hi pot recórrer per aclarir dubtes sobre esdeveniments històrics. Els capítols V i VI (pàg. 114-173) tracten del període objecte d'estudi; és recomanable llegir-les.]

Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim (1984-88). Història de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1984-88 (els volums 2 i 3, sobre el període objecte de l'assignatura, són a cura de M. de Riquer; ed. original 1964). [Manual bàsic sobre els autors i les obres objecte del curs. Cal advertir, però, la data (1964) en què va ser escrita la part referent a la literatura antiga; cal tenir en compte les aportacions que des d'aleshores s'han produït a l'estudi de la literatura catalana medieval, algunes de les quals són obra del mateix Riquer.] 

Badia, Lola (dir.) (2013). Història de la literatura catalana. Literatura medieval, volum 1, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino, Ajuntament de Barcelona. A banda de l'interès que tenen els capítols introductoris, sobre aspectes generals, hi ha un capítol dedicat a la narrativa en vers, signat per Miriam Cabré i Anton M. Espadaler, que tracta del Jaufré.

Badia, Lola (dir.) (2015). Història de la literatura catalana. Literatura medieval, volum 3, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino, Ajuntament de Barcelona. El volum, dedicat al segle XV, conté un capítol dedicat a la cavalleria i la literatura, un altre dedicat al Curial e Güelfa, un altre al Tirant lo Blanc, un altre a Joan Roís de Corella i un altre a l'Espill de Jaume Roig. 

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent –incloses les proves finals– o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt