Llengua catalana: estructura i ús Codi:  07.503    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2022-2023. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura Llengua catalana: estructura i ús forma part del bloc de matèries obligatòries del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, i té assignats 6 crèdits ECTS, equivalents a una càrrega lectiva d'unes 150 hores.

Aquesta assignatura es concep com una gramàtica descriptiva de la llengua catalana, que pretén proporcionar a l'estudiant una descripció global d'aquesta llengua segons els diferents nivells d'anàlisi gramatical: fonètic, morfològic, sintàctic i textual. Els objectius globals de l'assignatura són, d'una banda, aprofundir i consolidar el coneixement de la gramàtica catalana i, de l'altra, acostar l'estudiant a diferents disciplines lingüístiques, perquè pugui utilitzar-les per a reflexionar sobre el llenguatge.

Amunt

L'assignatura Llengua catalana: estructura i ús té molta relació amb altres assignatures del grau de Llengua i literatura catalanes. Té punts de contacte amb assignatures que no se centren exclusivament en la llengua catalana (com ara L'estructura de les llengües) o que s'acosten al llenguatge des d'una perspectiva més teòrica (com ara Introducció a les ciències del llenguatge, Llenguatge, ment i cervell o Lingüística cognitiva). També pot suposar una introducció a altres assignatures en què s'estudien concreta­ment alguna de les disciplines tractades a Llengua catalana: estructura i ús (sobretot La normativa de la llengua catalana, Llengua catalana: fonètica, fonologia i morfologia, Sintaxi catalana  o Pragmàtica i discurs) o varietats de la llengua catalana (com Dialectologia catalana o Gramàtica històrica catalana). Llengua catalana: estructura i ús també té relació amb assignatures en què s'estudien altres llengües (anglès, francès, llatí...) i en què es tracten aspectes de lingüística aplicada com Assessorament i serveis lingüístics o Teoria i pràctica de la traducció. En definitiva, a un estudiant del grau de Llengua i Literatura Catalanes li és molt útil haver reflexionat sobre el llenguatge prenent com a base la llengua catalana per a diverses assignatures del grau que cursa.

Amunt

L'assignatura Llengua catalana: estructura i ús es projecta en diferents camps professionals, sobretot en l'ensenyament i en sortides professionals en què la comunicació oral o escrita és fonamen­tal (com ara en mitjans de comunicació i en el món editorial). També constitueix un bon complement per a les tasques de correcció lingüística, tant orals com escrites.

Amunt

Per a cursar Llengua catalana: estructura i ús no es requereixen coneixements previs més enllà dels que té un estudiant de batxillerat. La consultora ja aclareix o il·lustra aquells passatges dels mòduls en què es donin per sabuts coneixements previs més específics. Sí que cal tenir un domini superior de la llengua catalana.

Amunt

Si es vol accedir a l'assignatura amb una preparació prèvia, l'estudiant pot treballar les obres (de la llista següent) que consideri que li poden ser més útils tenint en compte la seva formació i els seus coneixements de partida (en cap cas són lectures obligatories per a tothom sinó referències de suport):

1. Si vol tenir una visió panoràmica de les disciplines lingüístiques: Introducció a la lingüística (Barcelona: Columna, 1992), Introducció al llenguatge (Barcelona: Ediuoc, 1998) o ¿Com és que ens entenem? Si és que ens entenem (Barcelona: Empúries, 1999), de J. Tuson.

2. Si vol començar a veure com es poden descriure els sons del català: Fonètica i fonologia, de D. Recasens (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993) o el web Els sons del català (http://www.ub.edu/sonscatala), de J. Carrera, C. Pons i J. Solà (2009).

3. Si només ha estudiat descripció tradicional de la morfologia: M. J. Cuenca, Sintaxi fonamental. Les categories gramaticals (Barcelona: Empúries, 1996), p. 91-157 i 244-247.

4. Si només ha estudiat descripció tradicional de la sintaxi: Sintaxi bàsica del català, de C. Vilà (Barcelona: Barcanova, 1990), p. 41-135, o bé Introducció a la sintaxi, de J. R. Ramos (València: Tàndem, 1992), p. 91-192.

5. Si vol repassar la morfologia i la sintaxi del català des del punt de vista normatiu (aquestes obres no són apropiades, en canvi, per a estudiar la morfologia i la sintaxi des del punt de vista descriptiu), J. Ruaix, El català/2 (Moià: Ruaix editor, una edició a partir de 1986) o S. Comelles, T. Garcia i C. Vilà, El català escrit (Barcelona: Barcanova, 2012). Si vol consultar una obra normativa de nivell superior, L. Homs i C. Vilà, El català escrit 2 (Barcelona: Barcanova, 2015; edició revisada amb incorporació dels canvis normatius del 2016, 2018).

6. Si no ha llegit textos amb reflexions sobre la normativa sintàctica: Sintaxi normativa: estat de la qüestió (Barcelona: Empúries, 1994), p. 21-26 i 163-177, o bé els articles que li semblin pertinents de Parlem-ne. Converses lingüístiques (Barcelona: Enciclopèdia catalana, 1999), o de Plantem cara. Defensa de la llengua, defensa de la terra (Barcelona: La Magrana, 2009), de J. Solà.

7. Si no ha llegit textos que tractin d'aspectes lingüístics més enllà de l'oració: L. Payrató, Català col·loquial. Aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana (València: Universitat de València, 1988), A. Tuson, L'anàlisi de la conversa (Barcelona: Empúries, 1995) i M. J. Cuenca, Gramàtica del text (Alzira: Edicions Bromera, 2008).

8. Si no ha consultat mai la GCC i la GIEC, és molt útil que ho faci (ni que sigui una part d'un article): Gramàtica del català contemporani, en tres volums (de Joan Solà i altres; Barcelona: Empúries, 2002) i Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (Barcelona: IEC, 2016) (https://giec.iec.cat) o, si més no, la Gramàtica essencial de la llengua catalanahttps://geiec.iec.cat) o la Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana (Barcelona: IEC, 2019) (https://gbu.iec.cat).

Domini de la llengua escrita

Pel que fa al nivell de llengua, el grau de domini de la llengua escrita (redacció i normativa) es tindrà en compte en aquesta matèria, com en totes les d'aquest grau, des del primer moment, i tot i que aquesta assignatura també ajudarà a millorar aquest aspecte, cal tenir en compte que no és el seu objectiu principal.

La correcció gramatical es valora tant a les activitats d'avaluació continuada com a les proves finals, i les mancances greus en aquest sentit poden fer que un estudiant no superi l'assignatura. En el cas d'estudiants amb dèficits importants, se n'informarà el tutor de l'estudiant i el professor responsable de l'assignatura, a fi que li recomanin formacions complementàries en aquest terreny i l'adverteixin que la persistència dels dèficits al final del semestre pot comportar la no superació de l'avaluació continuada o, en darrera instància, de la prova de síntesi o l'examen final, atès que únicament en una prova escrita sincrònica sense suport extern de cap tipus es pot detectar el nivell real de llengua escrita de l'estudiant.

Amunt

En aquesta assignatura l'estudiant treballarà els objectius següents, que també seran objecte d'avaluació per mitjà de les diferents activitats proposades al llarg del semestre, així com de les proves finals:

Objectius específics

  • Saber quins són els nivells d'anàlisi interna d'una llengua, quins en són els objectius i les aplicacions, i quines categories i mètodes d'anàlisi es fan servir.
  •  Saber com s'estudien i analitzen la comprensió i la producció dels sons del llenguatge i saber fer-ho per al català.
  •  Saber com s'analitza l'estructura de les oracions i saber fer-ho per al català, d'acord amb un determinat marc teòric o metodològic.
  • Saber com s'analitza l'estructura formal i significativa d'un text, general o d'especialitat, i saber fer-ho per al català d'acord amb un determinat marc teòric o metodològic.
  • Analitzar les relacions entre les produccions lingüístiques i el context.
  • Ser conscient de les diferents lectures o interpretacions que es poden fer d'un text i saber com analitzar-lo i estudiar-lo.
  • Conèixer la terminologia relativa a la disciplina i utilitzar-la de manera adient.

Objectius transversals

  • Anàlisi i interpretació de material (dades o textos) de naturalesa complexa i de vegades ambigua.
  • Resoldre problemes rellevants a la disciplina amb criteri i de manera efectiva, tot identificant, analitzant i definint els elements significatius.
  • Treball en equip per a demostrar la capacitat d'escoltar els altres, fer aportacions a les discussions i si cal exercir el lideratge de manera efectiva.

Aquests objectius responen a la voluntat que l'estudiant assoleixi les COMPETÈNCIES següents:

Competències específiques

  • Anàlisi de textos en català en els diferents nivells estructurals.
  • Expressió oral i escrita per a la vida acadèmica i professional.

Competències transversals

  • Exercici de l'anàlisi i la síntesi.
  • Resolució de problemes i formulació de preguntes.
  • Treball individual i en equip.
  • Compromís ètic, respecte envers els altres i reconeixement de la diversitat.

Amunt

Mòdul 1 (Fonètica) [treballat en darrer lloc]

  1. Relació entre la producció del so, la transcripció fonètica i l'ortografia 
  2. Vocals 
  3. Consonants

 Mòdul 2 (Morfologia) 

  1. Conceptes introductoris 
  2. Categories nominals 
  3. Categories lèxiques no nominals

 Mòdul 3 (Sintaxi) 

  1. Conceptes introductoris
  2. Funcions sintàctiques principals dels sintagmes
  3. Les categories oracionals 

 Mòdul 4 (Lingüística textual)

  1. Ordre dels constituents
  2. Un fenomen oracional i textual: la pronominalització amb pronoms febles
  3. El text
  4. Textos orals i textos escrits

 

 

Amunt

Llengua catalana: estructura i ús XML
Llengua catalana: estructura i ús PDF
Llengua catalana: estructura i ús DAISY
Llengua catalana: estructura i ús EPUB 2.0
Llengua catalana: estructura i ús MOBIPOCKET
Llengua catalana: estructura i ús KARAOKE
Llengua catalana: estructura i ús XML
Llengua catalana: estructura i ús HTML5
Llengua catalana: estructura i ús PDF
Llengua catalana: estructura i ús OAI-MPH
Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic Web
Fonètica PDF
Lingüística textual XML
Lingüística textual DAISY
Lingüística textual EPUB 2.0
Lingüística textual MOBIPOCKET
Lingüística textual HTML5
Lingüística textual PDF
Morfologia XML
Morfologia DAISY
Morfologia EPUB 2.0
Morfologia MOBIPOCKET
Morfologia HTML5
Morfologia PDF
Sintaxi XML
Sintaxi DAISY
Sintaxi EPUB 2.0
Sintaxi MOBIPOCKET
Sintaxi HTML5
Sintaxi PDF

Amunt

L'assignatura disposa de tres tipus de materials, que estan disponibles a l'apartat "Recursos" de l'aula:

- els mòduls descrits a l'apartat "Continguts", amb el gruix dels continguts que l'estudiant haurà de dominar, que inclouen exercicis d'autoavaluació, activitats i una bibliografia per completar i ampliar els coneixements;

- algunes lectures obligatòries, que corresponen sobretot a capítols de llibres o articles de revista que cal que llegiu per dur a terme algunes activitats;

- la documentació complementària (recursos electrònics diversos, bibliografia difícil d'identificar, un exercici opcional autocorrectiu...), que enriqueix i il·lustra diversos aspectes desenvolupats en els mòduls i que fonamentalment es troba a l'apartat "Fonts d'informació" de l'aula.

A les Activitats de l'aula, juntament amb l'enunciat de cada activitat, trobarareu identificats els diferents recursos relacionats amb aquella activitat.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt