• Descripció

En aquesta assignatura adoptarem un discurs renovador que es proposa redibuixar les definicions epocals de Renaixement, Barroc i Il·lustració (Il·luminisme), i que es proposa sobretot una lectura dels textos catalans sense apriorismes.

S'hi deixen ben establerts els conceptes de Renaixement, Barroc i Il·lustració, en connexió amb el context cultural europeu coetani, i també les especificitats en l'àrea catalana. Igualment es dedica una atenció proporcional al seu pes en la producció global, mitjançant la lectura i comentari de textos originals, a cadascun dels gèneres i autors principals del període.

Es treballa a partir dels mòduls didàctics preparats per investigadors reconeguts de l'especialitat (Eulàlia Duran, Albert Rossich, Josep Solervicens o Pep Valsalobre). La proposta didàctica es pot complementar amb una tria de lectures d'obres literàries originals (o fragments) del període i amb la lectura selectiva de bibliografia sobre l'abordatge de la literatura d'època moderna i sobre els criteris actualitzats en la seva valoració.  

L'assignatura se supera mitjançant el seguiment positiu de les diverses activitats d'Avaluació continuada (70 %) i una Prova de síntesi final (30%), o bé alternativament mitjançant un Examen final. 

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Literatura catalana moderna permet un primer acostament panoràmic a la producció literària més destacable de l'època moderna, aquest període de més de 300 anys de literatura catalana (s. XVI-inici s. XIX, a grans trets) que en els darrers anys s'ha beneficiat d'un increment de recerca i d'una notable renovació en les perspectives d'anàlisi. L'assignatura se centra en el que actualment anomenem 'literatura de creació': la poesia, el teatre i la prosa literària.

Té la seva continuïtat natural en l'assignatura optativa Literatura i cultura i del Barroc i la Il·lustració, matèria d'aprofundiment que planteja un recorregut a partir de pressupòsits més centrats en les problemàtiques socials i culturals, en els usos lingüístics o en els gèneres memorialístics i historiogràfics.

• Camps professionals en què es projecta

• Docència
• Escriptura
• Comunicació cultural

• Coneixements previs

No cal tenir coneixements previs sobre aquesta àrea d'estudi.

El grau de domini de la llengua escrita (expressió i normativa) es tindrà en compte en aquesta assignatura, com en totes, des del primer moment. En cas d'estudiants amb dèficits importants se n'informarà el propi estudiant, el seu tutor i el professor responsable de l'assignatura, a fi que li recomanin formacions complementàries en aquest terreny i l'adverteixin que la persistència dels dèficits al final de semestre pot comportar la no superació de l'Avaluació Continuada. 

• Informació prèvia a la matrícula

• Objectius i competències

 Objectius

1. Aprendre a llegir i comentar de manera contextualitzada els textos literaris catalans del Renaixement, el Barroc i la Il·lustració.

2. Llegir i posar en relació amb els textos literaris catalans els textos literaris d'altres literatures europees (sobretot la castellana, però també la italiana i la francesa --encara que sigui a partir de traduccions--).

3. Posar en relació les manifestacions literàries amb els textos teòrics sobre literatura.

4. Relacionar el context cultural, artístic i teoricoliterari amb les pràctiques literàries concretes.

5. Llegir, resumir i ressenyar algunes mostres bàsiques de la bibliografia contemporània sobre les tres èpoques modernes; saber relacionar aquesta bibliografia amb els textos literaris llegits.

6. Ser capaç de produir textos coherents, cohesionats i adequats al context que es demana.

Competències Específiques

1. Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana

1.1. Conèixer les principals obres i autors de la literatura catalana.

1.2. Situar i relacionar obres i autors en el marc de la tradició literària i cultural catalana.

2. Anàlisi i comentari crític d'obres literàries

2.1. Anàlisi crítica de textos literaris representatius d'un període, moviment o autor

2.2. Analitzar textos a partir d'una comprensió de les convencions dels diferents gèneres literaris.

3. Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural

3.1. Comprendre i relacionar la creació literària amb els processos sociolingüístics de la llengua catalana.

4. Coneixement de les relacions que estableixen amb les llengües els diferents grups socials: funcions socials i funcions comunicatives

4.1. Saber relacionar gèneres i moviments literaris i artístics amb qüestions sociolingüístiques i amb els usos del català.

5. Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana

5.1. Conèixer les etapes i els moviments principals de la història de la cultura catalana, i els seus actors més importants, així com l'evolució històrica dels diversos processos simbòlics i culturals en el context específic de la cultura catalana.

Competències transversals

6. Exercici de l'anàlisi i la síntesi

6.1. Sintetitzar idees i argumentacions relacionades amb els objectes d'estudi de la disciplina, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa. 

• Continguts

El curs s'estructura en quatre unitats: una primera, introductòria, i tres més que s'ocupen de l'estudi del Renaixement, el Barroc i la Il·lustració i de les seves manifestacions literàries en l'àrea lingüística catalana. 

1. Literatura catalana moderna: presentació general

2. El Renaixement: concepte, definició, límits i nocions clau. La literatura catalana del Renaixement.

3. El Barroc: concepte, definició, límits i nocions clau. La literatura catalana del Barroc.

4. La Il·lustració: concepte, definició, límits i nocions clau. La literatura catalana de la Il·lustració.

UNITAT 1

Literatura catalana moderna: presentació general

La primera unitat és una contextualització introductòria a la literatura catalana moderna en general, que serveix d'estat de la qüestió sobre els estudis moderns a l'àmbit català, i que opera també com a presentació a les tres grans èpoques que la formen: Renaixement, Barroc i Il·lustració.

UNITAT 2

El Renaixement: concepte, definició, límits i nocions clau. La literatura catalana del Renaixement

En aquesta unitat ens ocuparem del concepte de Renaixement: què caracteritza el Renaixement en general i com es concreta a l'àrea catalana. Caldrà fer referència també a alguns textos que marquen el pensament i les pràctiques literàries renaixentistes arreu, com ara la Poètica d'Aristòtil.

Un cop assumida aquesta contextualització, prendrem contacte directe amb els textos literaris. El teatre és un dels gèneres que més evolucionen, sobretot a partir de la imitació dels models grecollatins, que durant el Renaixement són redescoberts i readaptats. Dins de la prosa literària del Renaixement, prestarem especial atenció a dos gèneres literaris que, tot i que no són nous, reben un impuls especial (de teorització i de pràctica) durant aquesta època: el diàleg i l'epístola. Del primer en tenim exemples com El Cortesano de Lluís del Milà, però sobretot, com Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig. Pel que fa a la poesia del Renaixement català, s'articula sobretot a partir de la fluctuació constant entre dos pols: d'una banda, el respecte per una sòlida tradició poètica representada per Ausiàs Marc, Jaume Roig i d'altres models catalans medievals; i, d'altra banda, una nova manera de fer poètica, que imita sobretot els models italians (ja sigui directament, ja sigui a partir de la literatura castellana), però també castellans i francesos. En aquest panorama destaquen els noms de Pere Serafí i Joan Pujol. 

UNITAT 3

El Barroc: concepte, definició, límits i nocions clau. La literatura catalana del Barroc

La tercera unitat servirà per presentar el concepte de Barroc. Com d'un adjectiu negatiu aplicat sobre els textos pels autors neoclàssics, el terme barroc passa a designar una època caracteritzada pels conceptes de meravella, novetat, desengany del món, per una relectura (diferent) del classicisme, per la fusió de gèneres...

Veurem com els màxims representants del Barroc català comparteixen amb els homòlegs europeus les preocupacions i els gustos estètics. En teatre ens ocuparem de la profunditat temàtica i formal que proposa Francesc Fontanella a les seves obres dramàtiques, la Tragicomèdia i Lo desengany. En poesia veurem que els pretesos jocs de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, van molt més enllà de l'estirabot, contràriament al que una tradició que l'havia llegit superficialment volia fer creure; també com Francesc Fontanella, el màxim representant de la segona generació barroca, és un poeta complet, que viu en i per la literatura. Pel que fa a la prosa de ficció, ens ocuparem de les mostres existents en llengua catalana i mirarem d'entendre quina és la raó de la seva migradesa. 

UNITAT 4

La Il·lustració: concepte, definició, límits i nocions clau. La literatura catalana de la Il·lustració

La unitat 4 versarà sobre la Il·lustració o Il·luminisme, i sobre els problemes conceptuals i estètics de fer servir aquesta etiqueta per a la producció artística. El Segle de les Llums o de la Raó, en la terminologia de l'època, porta associades les nocions clau de norma, de cànon, de bon gust, de puresa, etc. Caldrà veure fins a quin punt el terme Neoclassicisme pot ser útil per parlar del vessant estètic il·lustrat o cal una redefinició de termes i accepcions.

Pel que fa a la producció literària, repassarem les mostres representatives de la literatura il·lustrada o il·luminista (o neoclàssica?) de l'àmbit català. El màxim representat és, sens dubte, el menorquí Joan Ramis i Ramis i la seva trilogia teatral Lucrècia, Rosaura i Arminda. En l'àmbit de la poesia farem un repàs per la fragmentada tradició lírica, i pel que fa a la narrativa buscarem les traces de la nova prosa, que precedirà l'eclosió del segle novel·lesc per excel·lència, el XIX.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

• Consulta del model d'avaluació