Teatre català Codi:  07.553    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2022-2023. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

En aquesta assignatura proposa un recorregut per la dramatúrgia catalana, des del orígens fins a l'actualitat, per mitjà de l'anàlisi de deu autors  representatius: Joan Ramis i Ramis, Àngel Guimerà, Caterina Albert, Carles Soldevila, Manuel de Pedrolo, Josep Maria Benet i Jornet, Sergi Belbel, Lluïsa Cunillé, Guillem Clua i Marc Rosich.

A més d'analitzar algunes de les peces més significatives d'aquests autors a fi de subratllar-ne tant les qualitats dramàtiques com la imbricació en el context cultural propi i internacional, l'assignatura busca també oferir una visió històrica de l'escena catalana. Per això, compta amb un suport bibliogràfic complet que teniu a la vostra disposició a l'aula mateix. 

Amunt

L'estudi de la dramatúrgia en els currículums acadèmics convencionals ha esdevingut, moltes vegades, subsidiari d'altres matèries, però en el Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat Oberta de Catalunya la complementarietat entre l'assignatura Teatre Català, endegada el 2010, i La representació teatral, de llarga trajectòria, permet d'abordar la importància i la projecció cada cop més rellevants de les arts escèniques en la societat actual. Per altra banda, Teatre Català s'incardina dins l'àmplia oferta de la literatura catalana contemporània per part del Grau de Llengua i Literatura de la UOC. La interdependència entre totes elles contribueix a l'objectiu comú d'aprofundir en el coneixement de la història literària del país durant els darrers dos segles, i posar de relleu les produccions més reeixides d'aquest patrimoni amb l'accés a l'utillatge analític i critic que ho possibiliti.

Amunt

L'assignatura se situa en el pont entre l'escena i la filologia catalanes, per la qual cosa contribueix a la formació de l'alumne en aquests camps.

Amunt

Per a aquesta assignatura no és imprescindible haver cursat cap altra assignatura prèvia.

Amunt

Competències específiques

  • Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana.
  • Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural.
  • Anàlisi crítica de textos, productes i pràctiques culturals

Objectius

  • Conèixer les principals obres i autors de la literatura catalana.
  • Situar i relacionar obres i autors en el marc de la tradició literària i cultural.
  • Posar en relació la producció literària en llengua catalana amb altres realitats culturals.
  • Relacionar els textos literaris amb altres manifestacions de la vida cultural del país (art, música, periodisme, etc.).
  • Analitzar els diferents tipus de textos i productes a partir d'una comprensió dels processos narratius, gèneres i maneres de representació que intervenen en la seva creació o producció.
  • Analitzar els diferents tipus de textos i productes en funció dels processos de recepció que els afecten.

Amunt

 Unitat 1. Dels orígens al segle XIX

  • L'Edat Mitjana. El teatre religiós i el teatre profà.
  • El teatre del segle XVIII. Joan Ramis.
  • El teatre del segle XIX. Àngel Guimerà.

Unitat 2. Del modernisme a l'esclat de la Guerra Civil

  • El modernisme. Santiago Rusiñol. Joan Puig i Ferrater. Ignasi Iglesias. Adrià Gual. Caterina Albert.
  • El noucentisme i el teatre. La comèdia burgesa i el teatre de "boulevard". Joan Oliver. Carles Soldevila.
  • El teatre poètic i dramàtic popular de preguerra. Josep Maria de Sagarra.
  • Teatre de guerra i revolució. Joan Oliver.

Unitat 3. El teatre català durant el franquisme

  • La represa teatral. Salvador Espriu. El cas de Josep Maria de Sagarra.
  • L'ADB, l'EADAG i el teatre independent.
  • Josep Maria Benet i Jornet i la "generació del premi Sagarra".
  • Altres vies teatrals: Manuel de Pedrolo i Joan Brossa.
  • El teatre col·lectiu i la crisi del teatre de text. 

Unitat 4. De la restauració de la democràcia fins al final del segle

  • El final del franquisme i la represa del teatre de text. Sergi Belbel.
  • La institucionalització del teatre català: el Grec, el Teatre lliure, el Centre Dramàtic de la Generalitat, el Teatre Nacional de Catalunya. 
  • La dramatúrgia del tombant de segle. Lluïsa Cunillé.

Unitat 5. El teatre català del segle XXI

  • El segle XXI i l'esclat de la nova autoria.
  • Noves tendències de la dramatúrgia catalana actual.

Amunt

Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic Web
Literatura catalana del segle XX Audiovisual

Amunt

L'assignatura consta de la següent selecció de material bibliogràfic:

  • La Bibliografia obligatòria, de suport i complementària (capítols de llibre, articles, etc.), associada a cadascun dels punts del temari del curs, i que l'alumne podrà consultar des de l'aula per mitjà d'enllaços directes a repositoris en obert. 
  • Els Recursos d'aprenentatge, amb material didàctic i lectures associades als autors de referència de cadascun dels blocs temàtics. L'alumne podrà accedir als continguts en PDF des d'apartat corresponent, situat sempre al peu de cada unitat. 

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació continuada (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt