| Temes de literatura universal | Codi: 07.555 : 6 |
L’assignatura Temes de literatura universal proposa com a objectiu principal l'adquisició i aplicació dels fonaments teòrics més rellevants de la teoria literària actual centrada en el debat sobre la literatura universal i la literatura mundial. L'alumnat que cursi aquesta matèria coneixerà les fonts i els arguments principals d’aquest debat i al mateix temps reflexionarà de forma crítica sobre conceptes clau en els Estudis Literaris com ara el de tradició, cànon, clàssic o sistema literari.
La teoria servirà per endinsar-nos en l’estudi i comentari de textos de la tradició literària mundial a través d’una selecció de lectures d’obres no europees. Centraran la nostra atenció obres de Salman Rushdie (Els fills de la mitjanit, 1980), Haruki Murakami (Tòquio blues, 1987 o bé L’amant perillosa, 1992), Roberto Bolaño (La pista de hielo, 1993 o bé La estrella distante, 1996) i Svetlana Aleksiévitx (Temps de segona mà. La fi de l´home roig, Premi Nobel Literatura 2015 o bé Últims testimonis, 2016).
A través d’aquest cànon de lectures s’il·lustraran les perspectives principals de l’anomenada “literatura mundial” contemporània, que permet una àmplia reflexió sobre diferents modalitats literàries i sobre una qüestió de tant relleu com la constitució literària d’una determinada imatge del món i la relació de la pròpia cultura amb altres cultures.
Els continguts d'aquesta assignatura són d'una gran transversalitat dins dels estudis d'Arts i Humanitats. De manera especial, Temes de literatura universal manté correspondències amb les assignatures d'Introducció a l’estudi de la literatura, Teoria literària i Literatura comparada del Grau en Llengua i Literatura catalanes.
Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura. Més enllà de les estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura, s'obren nous camins en els àmbits editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la seva correcció o traducció), periodístic (col·laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), gestió cultural (organització de certàmens culturals, producció i comissariat d'exposicions), publicitari, etc.
Temes de literatura universal ajuda a fornir els estudiants de molts dels recursos que demana el mercat laboral, com són una sòlida formació teòrica en llengua i literatura, la capacitació per treballar amb eines i recursos digitals, un alt nivell de competència en la construcció de textos, la facilitat per treballar en equip i la capacitat d'aprenentatge continu i d'adaptació a les noves situacions i necessitats. A aquests coneixements i habilitats, a més, cal sumar-los també el bagatge cultural que ha de ser inherent a l'hàbit i al gust per la lectura, l'aptitud per al pensament abstracte, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, la capacitat analítica i crítica, etc.; destreses que són necessàries en moltes professions dels nostres dies.
A més, l'ús de les tècniques que proposarem per abordar l'assignatura (consulta a fonts digitals, comentari filològic de textos, recensions, debats virtuals, etc.) ajudaran l'estudiant a disposar d'eines metodològiques per abordar altres matèries.
És recomanable haver superat les assignatures següents: Introducció a l'estudi de la literatura, Teoria de la literatura i/o Literatura comparada.
Aquesta assignatura és una assignatura optativa de 6 crèdits ECTS del Grau en Llengua i Literatura catalanes. En concret, és una assignatura del Perfil d'optativitat cultural.
Objectius:
1. Conèixer les principals fonts i arguments del debat actual sobre la literatura mundial.
2. Comprendre cadascun dels textos proposats a partir d'una anàlisi comparativa, que posa en relació diversos textos literaris i culturals.
3. Identificar alguns models per a contribuir a una lectura transversal de la literatura contemporània a partir de pautes per a fer un exercici pràctic de literatura comparada.
4. Construir una visió crítica sobre alguns dels grans temes que recorren la literatura en la seva transnacionalitat.
Competències:
A. Anàlisi i comentari crític d'obres literàries.
- Anàlisi crítica de textos literaris representatius d'un període, moviment o autor
- Analitzar textos a partir d'una comprensió de les convencions dels diferents gèneres literaris.
B. Anàlisi de textos, discursos i fenòmens des d'una perspectiva teòrica i comparada.
- Conèixer i aplicar les teories i els mètodes d'estudi de la literatura.
C. Expressió oral i escrita per a la vida acadèmica i professional.
- Argumentar idees complexes de manera clara, coherent i persuasiva, tant per escrit com oralment, sobre textos, discursos i fenòmens lingüístics i culturals, fent servir els diversos gèneres que hi ha en la disciplina.
D. Resolució de problemes i formulació de preguntes.
- Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, i aplicar de manera crítica mètodes, marcs conceptuals i recursos apropiats per a explorar i respondre les preguntes.
E. Treball individual i en equip.
- Planificar l'estudi i gestionar el temps de manera que l'activitat acadèmica sigui compatible amb altres activitats i responsabilitats.
- Treballar i aprendre de manera autònoma, i decidir amb criteri propi les estratègies per assolir els objectius previstos.
Lectures obligatòries:
- Salman Rushdie, Els fills de la mitjanit (1980)
- Haruki Murakami, Tòquio blues (1987) o bé L’amant perillosa (1992)
- Roberto Bolaño, La pista de hielo (1993) o bé La estrella distante (1996)
- Svetlana Aleksiévitx, Temps de segona mà. La fi de l´home roig (Premi Nobel Literatura 2015) o bé Últims testimonis (2016)
| Rotger, Neus (coord). L'ABC dels Estudis Literaris. Termes crítics per a l'estudi de la literatura. Barcelona: Oberta Publishing, 2016. | Audiovisual |
| Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic | Web |
Salman Rushdie, Els fills de la mitjanit. Trad. Joan Sellent. Barcelona: Edicions Bromera, 2010.
Haruki Murakami, Tòquio blues. Trad. Albert Nolla. Barcelona. Debolsillo, 2012. O bé: L’amant perillosa. Trad. Concepció Iribarren i Albert Nolla. Barcelona. Debolsillo, 2012.
Roberto Bolaño, La pista de hielo. Barcelona. Debolsillo, 2017. O bé: La estrella distante. Barcelona. Debolsillo, 2017.
Svetlana Aleksiévitx, Temps de segona mà. La fi de l´home roig. Trad. Marta Rebón. Barcelona: Ragi Verd Editorial, 2015. O bé: Últims testimonis. Trad. Marta Rebón. Barcelona: Ragi Verd Editorial, 2016.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX. |