| Literatura catalana medieval | Codi: 07.509 : 6 |
L'assignatura presenta un panorama introductori de la literatura catalana medieval, des de finals del segle XIII fins a la meitat del XV. S'hi proposa una visió de conjunt dels textos historiogràfics i dels intel·lectuals i moralistes més importants del període, i s'hi estudien les obres de tres grans autors que parteixen de pressupòsits ideològics, culturals i literaris molt diferents: Ramon Llull, Bernat Metge i Ausiàs March.
L'assignatura fa un recorregut panoràmic i introductori per la literatura catalana més antiga, des de la que es produeix entre la segona meitat del segle XIII fins a la primera meitat del XV. Fa, per tant, una presentació general d'algunes de les principals obres i dels principals autors d'aquest període amb l'objectiu que l'alumnat n'adquireixi uns coneixements bàsics, que es completaran amb l'assignatura de Narrativa catalana medieval. Les dues assignatures estan concebudes com a complementàries.
L'estudi de la literatura antiga contribueix a desenvolupar qualitats rares en el món d'avui, però notablement importants per al futur: la capacitat d'entendre i d'explicar la diferència; és a dir, temps, llocs i personatges ben diversos de nosaltres mateixos. De manera particular, la familiarització amb el català antic augmenta el coneixement i el domini que es pugui tenir de la pròpia llengua.
La filologia en general, i l'estudi de la literatura medieval en particular, forneix als estudiants uns instruments intel·lectuals valuosos, que són un benefici indubtable per al seu desenvolupament personal i professional: el domini del llenguatge i del pensament abstracte, la pràctica en la percepció intuïtiva, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, i uns coneixements culturals amplis. Aquestes competències són cada cop menys habituals en la nostra societat i són, per tant, un avantatge segur en el món laboral.
Atès que l'assignatura té un caràcter panoràmic i introductori, no es necessiten coneixements previs per matricular-s'hi. Ara bé, haver cursat l'assignatura d'Introducció a la literatura europea facilita les coses, ja que proporciona un marc europeu que permet contextualitzar millor els aprenentatges de literatura catalana medieval. A més, la poesia trobadoresca no s'estudia en l'assignatura de Literatura catalana medieval sinó en la de Literatures romàniques.
L'objectiu general de l'assignatura és que l'alumnat adquireixi uns coneixements bàsics de literatura catalana medieval, que poden ser ampliats amb d'altres assignatures, sobretot amb Narrativa Catalana Medieval, on s'estudien de forma específica obres com el Tirant lo Blanc o el Curial e Güelfa.Els objectius previstos en cada mòdul o unitat s'han desglossat en l'apartat de cada unitat corresponent.
Les competències generals que es treballen al llarg de l'assignatura són les següents:
- Coneèixer la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana.
- Comprendre i analitzar el paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.
- Escriure textos clars, entenedors i ben estructurats a partir d'uns paràmetres especificats, adaptant-los a un registre social o professional predeterminat, i a les necessitats i les característiques del futur receptor.
- Aprendre i utilitzar de forma adequada la terminologia relativa a la disciplina.
- Exercitar-se en la capacitat d'anàlisi i de síntesi.
- Usar correctament la bibliografia pertinent, citar acuradament les fonts a partir de les convencions bibliogràfiques establertes i integrar les citacions a la pròpia argumentació.
- Analitzar i comentar críticament obres literàries.
- Relacionar els textos literaris amb la seva realitat social i cultural.
- Conèixer les relacions que estableixen amb les llengües els diferents grups socials: funcions socials i funcions comunicatives.
- Comprendre i analitzar el paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.
Les obres que s'estudien en aquesta assignatura són les primeres que en català posen de manifest la utilització de procediments literaris.
Al mateix temps, l'assignatura gira al voltant de quatre grans temes:
1) La centralitat i la rellevància de la cort com a espai de producció i recepció de la literatura escrita en llengua catalana a l'edat mitjana.
2) El progressiu accés dels laics a la cultura, fins llavors dominada i cultivada principalment pels clergues, i la creixent importància que hi tenen els textos literaris clàssics.
3) L'ús específic i conscient dels gèneres literaris que fa cadascun dels autors estudiats, i en la majoria de casos, la imatge que projecten d'ells mateixos i de la seva obra en els seus propis textos.
4) L'amor, el tema literari per excel·lència que ha estat abordat per tots els autors de totes les èpoques.
Aquests temes generals es van desenvolupant i analitzant en els cinc mòduls de què consta el curs:
Mòdul 1. La historiografia
S'analitzen tres textos historiogràfics, és a dir, tres obres que narren esdeveniments històrics: els llibres de Jaume I, Bernat Desclot i Ramon Muntaner. Cap d'aquests autors no reconeixeria haver fet altra cosa que contar veritats històriques. Això no obstant, tots tres fan ús del que nosaltres modernament anomenem literatura. En el primer mòdul d'aquesta assignatura explorarem, d'una banda, com s'escrivia la història a l'edat mitjana i amb quines finalitats, i de l'altra, ens preguntarem quins gèneres i recursos literaris aprofiten Jaume I, Bernat Desclot i Ramon Muntaner, i de què els serveixen.
Mòdul 2. Ramon Llull
Llull presenta la particularitat, del tot extraordinària en el context intel·lectual europeu de l'època, de ser autor d'una vasta obra filosòfica, teològica i científica i, al mateix temps, d'una notable obra literària. La seva és una utilització molt conscient i intencionada de la literatura (que inclou la reinvenció de gèneres literaris), posada al servei de la tasca missionera, que per a ell és prioritària.
Mòdul 3. Intel·lectuals i moralistes
Francesc Eiximenisi Vicent Ferrer són el rerefons ineludible de la producció de tots els altres autors estudiats. Franciscà l'un i dominicà l'altre, els dos frares representen la cultura clerical que els laics tenien al seu abast perquè era omnipresent a través dels llibres i dels sermons. El pla eiximenià de divulgació de la cultura clerical entre els laics permetrà d'aproximar-se a l'escolàstica -el veritable sistema operatiu de la universitat medieval- i veure quins eren els poderosos instruments intel·lectuals que va desenvolupar i que va acabar divulgant. Per la seva banda, sant Vicent facilita una introducció al mitjà més poderós d'influència ideològica que va desenvolupar l'Església medieval: la predicació.
Mòdul 4. Bernat Metge
Bernat Metge manifesta una gran ambició literària en la construcció de Lo somni, bastit al damunt de referents clàssics (Ciceró, Petrarca, etc.) i apuntalat en l'ús del diàleg, d'arrel ciceroniana. Metge se'ns revela com un autor fascinant per la seva intel·ligència, per la seva destresa, pels seus coneixements, pel seu estil, pel seu projecte literari tan reeixit. Tot plegat és encara més evident si es contrasta amb el Viatge al Purgatori de Sant Patrici, de Ramon de Perellós, que és l'autor que ens serveix de punt de partida en el quart mòdul.
Mòdul 5. Ausiàs March
La lectura i el comentari d'uns quants poemes d'Ausiàs March permet deduir els trets característics de la seva extensa obra lírica: en primer lloc, la renovació del llenguatge poètic i la voluntat de transcendir la poesia amorosa coetània, aspectes per als quals serveix de contrapunt un excel·lent poeta coetani, Jordi de Sant Jordi; en segon lloc, la influència del món intel·lectual -teològic, moral i mèdic- en el bagatge conceptual amb què March analitza la seva singular experiència amorosa. Sense oblidar que l'obra de March no s'entén sense tenir en compte que, com els seus predecessors, és un poeta que escriu des de i per a la cort.
| Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic | Web |
| Literatura catalana medieval. Entrevistes a Albert Solé, Lola Badia i Antònia Carré | Audiovisual |
| Literatura catalana medieval | Web |
El material de suport per a l'assignatura és el següent:
Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear, Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1980-85, 10 vols. [Diccionari de la llengua antiga i moderna. Recull variants gràfiques, morfològiques i dialectals. És convenient haver-lo consultat algun cop. És penjat a Internet a l'adreça http://dcvb.iecat.net/]
Faraudo de Saint-Germain, Lluís. Vocabulari de la llengua catalana medieval, Institut d'Estudis Catalans. Disponible a: https://www.iec.cat/faraudo/. [Funciona com a complement del DCVB. És útil perquè aporta ocurrències dels mots extretes d'obres literàries i de documentació jurídica i administrativa.]
Batlle, Mar; Martí i Castell, Joan; Moran, Josep; Rabella, Joan Anton. Gramàtica històrica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat («Biblioteca Abat Oliba, 299»), 2016. [Manual de referència per conèixer en detall l'evolució fonètica i morfosintàctica del català, des del seu naixement fins a l'actualitat. Actualitza els manuals clàssics d'Antoni Badia i Margarit (1951) i Francesc B. Moll (1952).]
Bisson, T. N. Història de la Corona d'Aragó. Barcelona: Editorial Crítica (Sèrie General, 8), 1988. [Breu manual d'història; s'hi pot recórrer per aclarir dubtes sobre esdeveniments històrics. Els capítols V i VI (pàg. 114-173) tracten del període objecte d'estudi; és recomanable llegir-les.]
Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim (1984-88). Història de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1984-88 (els volums 2 i 3, sobre el període objecte de l'assignatura, són a cura de M. de Riquer; ed. original 1964). [Manual bàsic sobre els autors i les obres objecte del curs. Cal advertir, però, la data (1964) en què va ser escrita la part referent a la literatura antiga; cal tenir en compte les aportacions que des d'aleshores s'han produït a l'estudi de la literatura catalana medieval, algunes de les quals són obra del mateix Riquer.]
Badia, Lola (dir) (2013). Història de la literatura catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino, Ajuntament de Barcelona, volum 1. [En aquest primer volum, dels tres dedicats a la literatura medieval, s'hi estudien les cròniques i Ramon Llull. Hi ha uns capítols introductoris generals, sobre edat mitjana i literatura i altres conceptes bàsics, que són molt interessants.]
Badia, Lola (dir) (2014). Història de la literatura catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino, Ajuntament de Barcelona, volum 2. [En aquest segon volum s'hi estudien els frares predicadors (Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer), Bernat Metge i Ausiàs March. Hi ha un capítol dedicat a la monarquia, la llengua i la literatura, un altre dedicat a les traduccions i un altre que tracta de la poesia cortesana.]
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|