| Història política i social | Codi: 20.401 : 6 |
En aquesta assignatura repassarem l'establiment de l'anomenat món modern des de finals del segle XVIII fins a les vigílies de la primera guerra mundial a través de l'estudi de quatre línies temàtiques. La primera, els nacionalismes i l'establiment de la forma política de l'estat nació. La segona, la globalització i l'emergència i el predomini del sistema capitalista "occidental". La tercera, l'imperialisme i les formes de subjugació de les poblacions conquerides. L'objectiu d¿aquestes tres primeres línies serà reflexionar entorn de l¿emergència d¿occident com a espai hegemònic mundial anant a les arrels històriques d¿aquest procés. Finalment, la quarta i última línia analitzarà els moviments socials, i en concret s'estudiaran les diferents reivindicacions emergides al segle XIX i amb una importància creixent al llarg del segle XX i actualment. Particularment, ens focalitzarem en el(s) feminisme(s) i el moviment pels drets civils. La mirada que farem en aquesta assignatura serà global, és a dir, procurarem incloure narratives extra-europees per tal de defugir d'arguments eurocentristes. Analitzarem conceptes com el de "comunitats imaginades" de Benedict Anderson per referir-se a les nacions o de la "Gran Divergència" per parlar de la manera com certes regions d'Europa van establir economies fortes que les durien a dominar el món. Tot i que la cronologia se centrarà fins als inicis del segle XX, especialment per les unitats 3 i 4 farem referència a processos posteriors.
Aquesta assignatura forma part dels plans d'estudi següents: grau en Relacions Internacionals (obligatòria), grau emCiència Política i de l'administració (bàsica) i grau en Sociologia (bàsica).
Alguns dels textos que caldrà llegir són en llengua anglesa.
La creació del nacionalisme
1.De l'estat modern a l'estat-nació
2.Anàlisi dels conceptes nació i nacionalisme
3.Casos d'estudi. El nacionalisme com a fenomen global
4.Un món de nacions
Processos de globalització
1.Què significa globalització?
2.Bases històriques de la (proto)globalització
3.La Gran Divergència
4.La revolució industrial i la globalització al segle XIX
5.Canvis vuitcentistes globalitzadors
Imperialisme: l'europeïtzació del món
1.Imperis colonials
2.Imperis continentals
3.La cursa per Àfrica
4.L'hegemonia d'occident a inicis del segle XX
5.Impactes culturals: l'orientalisme
6.Un món d'imperis
Moviments socials
1. Què és un moviment social?
2. Onades històriques del feminisme
3. Moviments pels drets civils
| Moviments socials. Vídeo docent | Audiovisual |
| Entrevista: Moviments socials | Audiovisual |
| Introducció a la història política i social |
Teniu a la vostra disposició una Guia de Lectures que us introduïrà en les lectures que hem seleccionat com a material d'aquest curs.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|