• Descripció

En aquesta matèria estudiarem la Història d'Amèrica des d'una perspectiva social i interdisciplinària, posant un èmfasi especial al Desenvolupament i les agendes subalternes de la Llatinoamèrica Contemporània. Si bé un tipus d'assignatura que abordi la Història d'Amèrica es pot plantejar des de la Història Política, la Història Econòmica o la Història Regional, en aquesta assignatura hem deixat de banda una perspectiva clàssica de la Història d'Amèrica i us invitem a treballar des l'àmbit social, entenent la categoria social com un conjunt de relacions socials, de gènere, fenòmens econòmics i polítics interrelacionats d'una manera holística. Centrant-nos en els processos històrics des d'una òptica micro-social i en les poblacions que en són protagonistes, analitzarem la seva articulació amb l'àmbit més macro dels processos colonials i les polítiques econòmiques contemporànies. Ens aturarem a analitzar els grans models de desenvolupament assajats des de la independència de les colònies, focalitzant en l'àmbit del desenvolupament rural i analitzant les respostes generades a nivell local i regional, per part dels sectors subalterns. Amb la limitació temporal d'un semestre, resulta impossible apropar-nos a tots els països i totes els processos que han tingut lloc des de la colonització, les independències i l'època contemporània. Per aquest motiu, hem prioritzat oferir una visió de conjunt dels grans paradigmes d'intervenció econòmica a Amèrica Llatina, i de les sinergies, respostes i moviments socials més significatius en els territoris que us proposem d'estudiar.

L'assignatura té una base teòrica que beu de l'economia política, l'antropologia social, l'antropologia econòmica i la història rural. Aplicant una perspectiva de gènere i descolonial, oferirem mirades contraposades des de baix i des de dalt. El temari està dividit en quatre blocs temàtics on el punt de partida del primer bloc és una mirada antropològica sobre la colonització d'Amèrica. Segueix un segon bloc on tractarem la independència de les colònies  i la formació dels estats-nacions liberals, incidint en les formes de gestió de les poblacions indígenes i no indígenes i els diferents models de desenvolupament econòmic implementats fins a mitjans dels segle XX. Un tercer bloc es dedica a aprofundir en les respostes crítiques als models aplicats durant el segle XX des de la mirada de l'antropologia del desenvolupament. Finalment, l'últim bloc, aprofundeix en les reformes agràries, les guerrilles i els moviments socials i camperols que han protestat contra la ortodòxia dels programes econòmics neoliberals.

• Objectius i competències

OBJECTIUS

• Familiaritzar-se amb la història d'Amèrica Llatina des d'un àmbit social, des del règim colonial fins a l'actualitat, atenent perioditzacions, continuïtats i ruptures, i la diversitat de processos històrics des d'una perspectiva interdisciplinària.
• Aprendre a assenyalar la relació entre els diferents models de desenvolupament econòmic experimentats en la regió i els processos socials i polítics que han caracteritzat el seu esdevenir durant els segles XIX i XX.
• Adquirir la capacitat per combinar diferents perspectives d'anàlisi, des de la més micro ancorada en estudis de cas regionals, en relació amb el posicionament d'Amèrica Llatina en el sistema món contemporani.
• Identificar diferents perspectives d'anàlisi antropològiques, econòmiques, decolonials i de gènere en els estudis de cas estudiats.
• Prendre consciència dels processos de desigualtat econòmica, dominació colonial, racial i patriarcal en la construcció de les societats, des de la Colònia fins a l'actualitat, i llur articulació amb formes particulars locals de relacions socials desiguals.
• Constatar el paper jugat per la capacitat d'agència de subjectes i poblacions i llur relació amb la contestació social i la vehiculació de l'acció col·lectiva dels sectors socials subalterns indígenes, camperols i populars. 

COMPETÈNCIES Competències bàsiques i generals

• Aprofundir en el coneixement i aplicació dels conceptes, teories, temes i procediments de la investigació històrica, antropològica i econòmica.

Competències transversals

• Que els estudiants sàpiguen dilucidar les particularitats disciplinàries i interpretar la realitat des d'una mirada interdisciplinària.

Competències específiques

• Capacitat d'establir anàlisis comparades en l'estudi de la història local, nacional i internacional
• Capacitat de formular hipòtesis i desenvolupar projectes d'investigació que puguin contribuir al coneixement i debat de problemes actuals o del passat.

• Continguts

BLOC 1: LA INVENCIÓ D'AMÈRICA I LES RELACIONS SOCIALS COLONIALS. UNA MIRADA ANTROPOLÒGICA

En aquest bloc es tracta el procés de construcció social que s'ha fet de les societats llatinoamericanes des del moment històric de la conquesta.

Abordarem el procés de construcció, invenció i colonització d'Amèrica, partint d'una anàlisi basada en la dinàmica de la oposició del "nosaltres" i "ells", tenint en compte tres moments històrics: l'expansió europea dels segles XVI i XVII i el descobriment d'una nova humanitat ("pagans" i indígenes americans); el pensament il·lustrat (l'altre com a salvatge) i el salt vers al civilització i els paradigmes científics (evolucionisme i pobles primitius). 
Partint de l'estudi del control de la sexualitat de les dones i el racisme com a doctrines generadores de desigualtat durant la conquesta, s'abordaran els processos d'alteritat i racialització que han estat funcionals durant els diferents períodes històrics, i que es situen en la base de la construcció del subdesenvolupament com a utopia i intervenció civilitzadora i econòmica sobre poblacions no occidentals.
Obres de referència:

• Elliott, John H. (1972), "El impacto incierto". En John H. Elliott, El Viejo Mundo y el Nuevo (1492-1650). Madrid: Alianza Editorial, pp. 13-40.
• O'Gorman, Edmundo (1995), "El proceso de la invención de América". En Edmundo O'Gorman, La invención de América. México: Fondo de Cultura Económica, pp. 79-136. Més fácil. Visió de Colón. Americo se n'adona.
• De Vitoria, Francisco (1975 [1557]), Relecciones sobre los indios y el derecho de guerra, ed. Espasa-Calpe, Madrid, pp. 38 - 52.
• Stolcke, Verena (2009) "Los mestizos no nacen sino que se hacen". A Avá. Revista de Antropología, Disponible a: https://www.redalyc.org/resumen.oa?id=169013838002

BLOC 2: DE COLÒNIES A REPÚBLIQUES. ADMINISTRACIÓ DE POBLACIONS, LIBERALISME I INDUSTRIALITZACIÓ (ISI)

En aquest bloc es persegueix l'objectiu d'estudiar el procés d'independència de les colònies, la formació dels estats-nacions llatinoamericans des de 1820  i les models econòmics liberals i proteccionistes aplicats als segles XIX i XX. Ens centrarem en dos aspectes: en l'estatus social assolit amb la irrupció de nous drets de ciutadania i noves formes de dominació en les repúbliques liberals recent creades. I en com la independència de l'antic règim colonial va afiançar la inserció dels estats llatinoamericans als mercats econòmics mundials.

D'aquesta manera, aprofundirem en els processos d'alteritat iniciats al bloc anterior, ampliant-la amb les aportacions procedents d'autors llatinoamericans que manifesten la necessitat de buscar opcions epistemològiques descolonitzades (sense la mirada nord - sud) per interpretar la realitat de les regions llatinoamericanes.

Finalment, en aquest bloc aprofundirem en com la doctrina del liberalisme econòmic va conduir a les diferents regions llatinoamericanes vers l'agroexportació, les intervencions financeres estrangeres i els models industrialitzadors per substitució d'importacions (model ISI) implementats a partir dels anys 30 del segle XX.

Obres de referència:

• Guerrero, Andrés (2007) "Inmigrantes africanos e indios ecuatorianos: dos casos de reverberación de la administración privada de poblaciones (España, siglo XXI y Ecuador, siglo XIX)", en Bretón, V., García, F., Jové, A. y Vilalta, M. (eds), Ciudadanía y exclusión: Ecuador y España frente al espejo, Madrid: Catarata.
• Morelli, Federica (2008) «La redefinición de las relaciones imperiales: en torno a la relación reformas dieciochescas/independencia en América». Nuevo Mundo / Mundos Nuevos, Debates, en línea el 17 de mayo de 2008 https://nuevomundo.revues.org/32942; DOI: 10.4000/nuevomundo.32942.
• Bethell, Leslie (ed.) (1991) Historia de América Latina. Barcelona: Crítica, volum 7.
• Luis Bértola y José Antonio Ocampo (2010) Una historia económica de América Latina desde la Independencia. Desarrollo, Vaivenes y desigualdad. Madrid: Secretaria General Iberoamericana/AECID.

BLOC 3: EL DESENVOLUPAMENT COM A DISCURS CIVILITZADOR I RESPOSTES SUBALTERNES

La idea de desenvolupament constitueix una utopia universalitzadora que presenta com a meta que tots els països del planeta assoleixin un nivell d'avenç econòmic i la reproducció del modus vivendi dels països industrialitzats. Seguint amb les visions unilineals del progrés de la humanitat iniciades amb la Il·lustració, durant el segle XX, la industrialització i l'economia de mercat capitalista han estat els models econòmics desitjables, considerats únics i finalitat absoluta de les polítiques a escala planetària. En aquest bloc es tractarà l'aplicació dels diferents paradigmes econòmics que s'inclouen dins la noció de desenvolupament. Aquests han estat elaborats, confrontats, experimentats i criticats sobre la realitat social llatinoamericana amb l'objectiu de superar-ne un atribuït subdesenvolupament. Tractarem les teories de la modernització, el i "el desarrollisme», així com noves concepcions crítiques sorgides a llum dels efectes de les polítiques neoliberals de finals del segle XX, que ens ajudaran a comprendre com les nocions de desenvolupament i subdesenvolupament són construccions socials i models civilitzadors eurocentrats. 
Obres de referència:

• Carrasco, C., 2006, "La economía feminista: una apuesta por otra economía" en Vara Miranda M.J, Estudios sobre género y economía, Madrid: Akal.
• Carrasco, Cristina, 2013, La economia feminista, Attaktv, disponible a https://www.youtube.com/watch?v=HylglzHxehU&t=173s
• Cúneo, Martin; Gascó, Emma (2013), Crónicas del Estallido. Viaje a los movimientos sociales que cambiaron América Latina. Barcelona: Icaria. Disponible a: https://cronicasdelestallido.net/cronicas-del-estallido-completo-en-pdf/
• Escobar, Arturo (2005), "El 'postdesarrollo' como concepto y práctica social". En Daniel Mato (ed.), Políticas de economía, ambiente y sociedad en tiempos de globalización. Caracas: Facultad de Ciencias Económicas y Sociales, Universidad Central de Venezuela, pp. 17-31. (Fonts d'informació/Recursos).
• Escobar, Arturo, 2014, La invenció del desarrollo, Editorial Universidad del Cauca, Colombia. "Prólogo a la primera edición", pp.43-45; "Prefacio a la primera edición", pp.47-48 i el segon capítol "La problematización de la pobreza: La fábula de los tres mundos y el desarrollo" pp. 69-107. Disponible on line: https://cpalsocial.org/documentos/552.pdf o contactar amb la profesora.
• Guzmán, Gabriel (1976), "Características generales de la CEPAL". En Gabriel Guzmán, El desarrollo latinoamericano y la CEPAL. Barcelona: Planeta, pp. 209-222.
• Lewis, W. Arthur (1965 [1949]), "Sobre planeación en los países atrasados". En Lewis W. Arthur, La planeación económica. México: Fondo de Cultura Económica, pp. 136-144.
• Quiroga, N., 2009, "Economías feminista, social y solidaria. Respuestas heterodoxas a la crisis de reproducción en América Latina" en Revista de Ciencias Sociales, n.º33, Quito: FLACSO, pp. 77-89. Disponible a: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3318488
• Reyes, E., Giovanni, 2001, Principales Teorías sobre el Desarrollo Económico y Social, Nomadas, Revista crítica de Ciencias Sociales y jurídicas, UCM, disponible en línia: https://www.redalyc.org/pdf/181/18100408.pdf
• Rostow, Walt W. (1961), "Introducción" y "Las cinco etapas de crecimiento. Resumen". En Walt W. Rostow, Las etapas del crecimiento económico: un manifiesto no comunista. México: Fondo de Cultura Económica, pp. 23-39
• Vásconez, Alison (2012), "Mujeres, hombres y las economías latinoamericanas: un análisis de dimensiones y política" a La economía feminista desde América Latina. Una hoja de ruta sobre los debates actuales en la región. Santo Domingo: ONU Mujeres. Disponible a: https://www.unwomen.org/-/media/headquarters/attachments/sections/library/publications/2012/la-economia-feminista-desde-america-latina-es.pdf?la=es&vs=4841

BLOC 4: LA QÜESTIÓ AGRÀRIA, LLUITES I MOVIMENTS CAMPEROLS

En aquest tercer bloc ens endinsarem en la qüestió agrària a Amèrica Llatina i en les nocions del camperolat com a objecte d'estudi i com a subjecte històric. Partint de la importància central que l'organització de les estructures agràries ha jugat des de la mateixa administració colonial fins a les polítiques desarrollistes, ens endinsarem una mica més en les implicacions que ha tingut la construcció dels camperols com agents modernitzadors del camp, com a potencials beneficiaris de diferents models econòmics i com a subjectes amb capacitat d'agència. Es tractaran les reformes agràries i el caràcter multifacètic dels processos endegats per aquestes: la fi del règim d'hacienda, l'avenç i organització dels moviments camperols. També, els intents frustrats de transformació, les revolucions i la reconstrucció de les identitats socials i ètniques al món rural. Ens centrarem en la zona Andina i la Mesoamericana per tal d'analitzar diferents experiències que oscil·len entre la revolució cubana i el seu impacte al continent, l'aparició de les guerrilles i la lluita armada al continent, la contrainsurgència i la violència de l'Estat, l'aparició de nous moviments socials o els projectes de desenvolupament alternatiu en el medi rural.
Obres de referència:

• Breton, V, 2002, "Cooperación al desarrollo, capital social y neo-indigenismo en los Andes ecuatorianos" Revista Europea de Estudios Latinoamericanos y del Caribe 73, octubre de 2002. Disponible a: https://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/46969/005448.pdf?sequence=1
• Bretón, Víctor (2000), "Reforma agraria, Revolución Verde y crisis de la sociedad rural en el México contemporáneo". En Andreu Viola (ed.), Antropología del desarrollo. Teorías y estudios etnográficos en América Latina. Barcelona: Paidós, pp. 303-357.
• Bretón, Víctor. "Los límites del indigenismo clásico: la Misión Andina del Ecuador o el "desarrollo comunitario" como modelo de intervención sobre el medio rural". En: Bretón, Víctor. Cooperación al desarrollo y demandas étnicas en los Andes ecuatorianos. p. 68-86. Quito. Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales (FLACSO): 2001. ISBN 9978670602. Lloc: Recursos d'aprenentatge.
• Foster, George M. (1989 [1962]), "La comunidad rural: el mundo tradicional". En George Foster, Las culturas tradicionales y los cambios técnicos. México: Fondo de Cultura Económica, pp. 39-56.
• Gascón, Jordi (2000), "Sublevaciones colonas y reproducción del sistema de haciendas en el Sur Andino Peruano", Revista Española de Antropología Americana 30: 265-289.
• Kay, Cristóbal (2002), "Reforma agraria, industrialización y desarrollo: ¿Por qué Asia Oriental superó a América Latina?, Debate Agrario 34: 45-94.
• Kay, Cristóbal (2003), "Estructura agraria y violencia rural en América Latina" Sociologias, Porto Alegre 5(10): 220-248.
• Marulanda Álvarez, Elsy, 1995, "Mujeres y violencia, años 50" a Velasquez Toro, Magdala Las mujeres en la historia de Colombia, Tomo II Mujeres y Sociedad, Bogotá: Consejería Presidencial para la Política Social y Editorial Norma, pp. 480-501. Tomo II: ISBN 958-04-2982-0
• Meertens, Donny, 1997, "Introducción" y "Mujer campesina, migración y conflicto" a Tierra, Violencia y genero. Hombres y mujeres en la Historia rural de Colombia, Proefschrift Katholieke Universiteit Nijmegen, Derde Wereld Centrum Ontwikkelingsstudies, ISBN 90-72639-69-3, pp. 11-33 i 193-240.
• Meertens, Donny, 2016, "Justicia de género y tierras en Colombia: Desafíos para la era del 'pos-acuerdo'. European Review of Latin American and Caribbean Studies, (102), 89-100. Disponible on-line a: https://www.erlacs.org/articles/abstract/10.18352/erlacs.10166/ o parlar amb la professora.
• Mina, Mateo (1975), "Esclavitud y libertad en el Valle del Río Cauca", Ediciones la Rosca: Bogotá. Disponible a: https://vertov14.files.wordpress.com/2011/01/mateo-mina-libertad-y-esclavitud-en-el-valle-del-cauca.pdf
• Pinto, Lucas Henrique (2014), "Trayectorias de la reforma agraria en América Latina, de política pública y consigna revolucionaria a demanda ecologista: esbozos analíticos". En Alejandra Salomón y Marta Ruffini (eds.), Estado, ciudadanía y políticas públicas. Buenos Aires: Ediciones Imago Mundi, pp.135-158.
• Urrea, F. y Hurtado, T. (2004), "Políticas y movimiento social negro agrario en el norte del Cauca", O. Barbary, F. Urrea (Eds.) Gente negra en Colombia. Dinámicas sociopolíticas en Cali y el Pacífico, Cali, CIDSE-Universidad del Valle, pp.359-388. Disponible a: https://horizon.documentation.ird.fr/exl-doc/pleins_textes/doc34-08/010033932.pdf
• Zamosc, Leon (1993), "Protesta agraria y movimiento indígena en la sierra ecuatoriana". En Sismo étnico en el Ecuador. Varias perspectivas. Quito: Abya-Yala, pp. 273-304.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

• Consulta del model d'avaluació